![\"El](\"http:\/\/www.espaifabrica.cat\/media\/k2\/items\/cache\/e8dcebfd55c9d5d7bbfc0a0f8263a6f3_L.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
L\u2019emancipaci\u00f3 de l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 passa per la destrucci\u00f3 del capitalisme<\/em><\/p>\n La majoria d\u2019\u00e9ssers humans vivim en ciutats, grans o petites, i aquestes estan dissenyades i transformades d\u2019acord a les necessitats del model d\u2019acumulaci\u00f3 capitalista<\/strong>. Un model de ciutats i empreses que combini la possibilitat de recuperar el temps lliure per a activitats creatives o socials; que combini un sistema productiu agrari i industrial a una escala controlable, que ens permeti, entre d’altres, tractar els residus i restituir els fertilitzants; tra\u00e7ar un sistema urb\u00e0 menys centrat, m\u00e9s dispers. En altres paraules, ens \u00e9s indispensable recomposar aquesta divisi\u00f3 marcada entre all\u00f2 urb\u00e0 i all\u00f2 rural, i evitar aix\u00ed la ruptura del metabolisme introdu\u00efda pel sistema, que es dona entre l\u2019home i la naturalesa.<\/p>\n El mode d\u2019acumulaci\u00f3 capitalista sempre <\/strong>exigeix desigualtat i pobresa,i<\/a> <\/sup><\/sup>manifestades en diversos problemes socials: la freq\u00fc\u00e8ncia i el volum dels desnonaments, les taxes d\u2019atur cr\u00f2nic, la incid\u00e8ncia de la precarietat dels contractes i condicions laborals, les diverses reformes del sistema p\u00fablic de pensions, les retallades o reduccions de la despesa en els programes de salut, a l’educaci\u00f3 p\u00fablica, i a les ajudes socials, la despossessi\u00f3 de drets per\u00f2 tamb\u00e9 de b\u00e9ns f\u00edsics i financers, entra d’altres; i les poblacions contemplen alarmades el futur totalment incert que els espera dins del capitalisme.<\/p>\n L‘agressi\u00f3 de les pol\u00edtiques neoliberals <\/strong>al benestar de les poblacions \u00e9s tal que s’ent\u00e9n que els moviments socials concentrin totes les seves mobilitzacions en contrarestar-les de forma immediata. Contrarestar la precarietat de vida significa per tant, el desplegament d’una pol\u00edtica urgent i program\u00e0tica que incorpori una visi\u00f3 sist\u00e8mica, contra el capitalisme. Aquesta ens porta a pensar en models alternatius de societat, i en processos alternatius de canvi social que omplin aquest buit.ii<\/sup><\/a><\/sup> Si l’esquerra encara aspira a mantenir l’objectiu de transformar el capitalisme, cal abordar el buit entre la praxi i la teoria actual, les disfuncions dins <\/strong>del sistema i les solucions di\u00e0ries i les alternatives, cada vegada m\u00e9s urgents contra <\/strong>el sistema.<\/p>\n Tota transformaci\u00f3 social anticapitalista ha de contenir una estructura de canvi: uns subjectes actius <\/strong>(individuals i col\u00b7lectius), uns processos <\/strong>i uns instruments<\/strong>. Per a qu\u00e8 aquests elements que componen l’estructura de la transformaci\u00f3 siguin coherents entre s\u00ed, han de marcar ben clar quin \u00e9s el o els punts d\u2019arribada<\/strong>. Hi ha moltes alternatives al capitalisme, jo proposo la societat comunal com a lloc d\u2019arribada<\/strong>; el municipalisme com a proc\u00e9s <\/strong>i la Renda B\u00e0sica de les iguals i la Riquesa comunal <\/strong>com a instruments <\/strong>pertinents, especialment en les primeres \u00e8poques de disseny i implantaci\u00f3 de l’alternativa al sistema. En aquest treball explicarem la idone\u00eftat del proc\u00e9s municipalista, deixant per a un segon article l’explicaci\u00f3 dels instruments esmentats, aix\u00ed com la societat comunal com a alternativa al capitalisme.iii<\/sup><\/a><\/sup><\/p>\n Mapa sobre subjectes, processos, instruments i alternatives. Font: elaboraci\u00f3 pr\u00f2pia<\/p><\/div>\n Per qu\u00e8 \u00e9s tan important l\u2019\u00e0mbit municipal com a espai des del que iniciar el proc\u00e9s anticapitalista? \u00c9s ben sabut que la ciutadania, constitu\u00efda en subjectes pol\u00edtics, (passius o actius, individuals o col\u00b7lectius), se situen en el barris que componen l\u2019espai municipal. Emfatitz\u00e0vem aquests aspectes en un altre treball, en el que record\u00e0vem com la poblaci\u00f3 vivim en barris, per\u00f2 la suma d\u2019ells conforma aquest espai que anomenem administrativament el municipi. En tot municipi, som moltes les persones que ens beneficiem dels b\u00e9ns i serveis municipals, b\u00e9ns p\u00fablics que estan a c\u00e0rrec de la bona o mala gesti\u00f3 de l\u2019alcaldia. All\u00e0 on la gesti\u00f3 es fa a favor de la poblaci\u00f3 la qualitat de vida pot ser \u00f2ptima; all\u00e0 on es fa a favor dels poders locals o externs al municipi, aquesta segurament que \u00e9s p\u00e8ssima, o deixa bastant a desitjar. Recordem alguns dels serveis m\u00e9s importants que podem tenir acc\u00e9s a nivell local, que s\u00f3n comuns en la majoria de municipis, i que poden ser utilitzats com transformadors:<\/p>\n A m\u00e9s, podem afegir com al municipi, hi ha altres dimensions que afecten directament la conviv\u00e8ncia humana: relacions de ve\u00efnat, laborals, culturals, associatives, etc.:<\/p>\n Aquest \u00e9s un instrument indispensable que serveix per avaluar el comportament i els programes dels subjectes, la coher\u00e8ncia dels processos com el municipalisme, aix\u00ed com la naturalesa de les alternatives contra el capitalisme. Necessitem disposar d\u2019un instrument amb uns pocs criteris fonamentals que serveixin com a br\u00faixola d\u2019orientaci\u00f3 o d\u2019unitat de verificaci\u00f3 <\/strong>(en el sentit de marcar la direcci\u00f3 del proc\u00e9s a seguir), alhora que de matriu <\/strong>que estableix el lloc on ha de procrear la societat no capitalista. \u00c9s a dir, es tracta de disposar d\u2019un full de ruta <\/strong>amb capacitat d’orientaci\u00f3 en el proc\u00e9s. Aix\u00f2 ho hem de fer malgrat ser conscients de la precarietat i les dificultats d’on partim, doncs d\u2019articular el discurs sobre una societat i un proc\u00e9s municipalista diferent, que ser\u00e0 viscut per persones amb valors molt diferents als dominants en l’actualitat, tant que avui en dia resulta gaireb\u00e9 impossible tan sols imaginar-ho.vi<\/sup><\/a><\/sup>No obstant, ho hem d\u2019intentar.<\/p>\n Es diu que Lord Acton<\/strong>(1834-1902) va dir al 1887que “el poder tendeix a corrompre i el poder absolut corromp absolutament<\/strong>“.vii<\/sup><\/a><\/sup>Digu\u00e9 tamb\u00e9 el “diner \u00e9s poder<\/strong>“. Diem aix\u00f2 perqu\u00e8 la caracter\u00edstica fonamental que permeabilitza tot el capitalisme \u00e9s la relaci\u00f3 sist\u00e8mica que hi ha entre propietat privada, diners, mercat, elements en els que el poder \u00e9s com\u00fa a ells: la propietat \u00e9s poder, els diners s\u00f3n poder, el control del sistema de mercat d\u00f3na poder a les empreses monopolistes.viii<\/sup><\/a><\/sup>D\u2019aqu\u00ed que, en dissenyar la matriu, s\u2019hagi buscat que el seu tret distintiu sigui la igualtat<\/strong>, nom\u00e9s possible en la mesura que es desmunt\u00e9s el poder<\/strong>, \u00e9s a dir, la br\u00faixola \/ matriu hauria d\u2019impedir qualsevol possibilitat de reproduir en el si de la comunitat la perversi\u00f3 del poder entre els seus membres o institucions.<\/p>\n Quines seran llavors, les caracter\u00edstiques m\u00ednimes que identificaran la societat ut\u00f2pica, aix\u00ed com el proc\u00e9s municipalista? Aquesta br\u00faixola <\/strong>i matriu general d\u2019orientaci\u00f3 <\/strong>\u00e9s v\u00e0lida per a qualsevol proposta alternativa, perqu\u00e8 est\u00e0 composta per unes caracter\u00edstiques m\u00ednimes, uns eixos te\u00f2rics i pr\u00e0ctics, que han estat dedu\u00efts a partir de tots aquells sectors que conformen el capitalisme i que per tant cal rebutjar per aquells que volem construir radicalment tant el proc\u00e9s com aquesta societat que establim com a punt d\u2019arribada:<\/strong><\/p>\n Partim d\u2019un element inicial que ens serveix de tronc<\/strong>. Aquest consisteix en qu\u00e8 el sistema de propietat <\/strong>ha de ser col\u00b7lectiu, comunal, no privat.ix<\/sup><\/a><\/sup>Eliminada la propietat privada dels recursos productius i naturals, el poder que exercien els propietaris i el poder de classe de l\u2019Estat que protegia els interessos dels capitalistes, es dissipa. Aquesta exig\u00e8ncia sobre la dissoluci\u00f3 de la propietatx<\/a><\/sup><\/sup>, i les seves conseq\u00fc\u00e8ncies sobre el poder, permeten construir els altres sectors m\u00e9s determinants de la vida comunal, pel proc\u00e9s municipal ens interessa:<\/p>\n Moltes de les propostes postulades com alternatives no q\u00fcestionen la propietat privada de la riquesa productiva. Tampoc proposen produir b\u00e9ns i serveis per a ser distribu\u00efts lliure i equitativament com a b\u00e9ns comunals. Ni proposen un canvi en la forma de govern, ni exigeixen i garanteixen que aquest sigui horitzontal, entre iguals. La idea del b\u00e9 com\u00fa com a filosofia del bon viure de la comunitat no apareix, o almenys amb la for\u00e7a i el paper que ha de jugar, en la composici\u00f3 de les caracter\u00edstiques fonamentals que ha de tenir la matriu comunal.<\/p>\n La matriu \/ br\u00faixola comunal. Font: elaboraci\u00f3 pr\u00f2pia<\/p><\/div>\n En l\u2019estat primigeni, no sabem quanta felicitat social gaudia l\u2019\u00e9sser hum\u00e0. El que si apareix com una constant \u00e9s la recerca incessant d\u2019un grau de conviv\u00e8ncia social en qu\u00e8 la mateixa estigui assegurada. D\u2019aqu\u00ed que la utopia no nom\u00e9s permet somiar l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 amb societats daurades, ed\u00e8niques, representades sovint per cels, jardins, verges, sin\u00f3 que pot ser tamb\u00e9 aplicada a processos i instruments que serveixin de nord o br\u00faixola. Basant-se en els corrents humanistes que afloraven a l\u2019edat mitjana, i especialment amb refer\u00e8ncia als textos cervantins, Francisco Garrote P\u00e9rez dedueix un model de criteri de verificaci\u00f3 semblant al que acabem de defensar. Un model de arc\u00e0dia que el precedeix en el temps en gaireb\u00e9 cinc-cents anys. Les principals caracter\u00edstiques s\u00f3n:<\/p>\n No cal aclarir que aquests no s\u00f3n els \u00fanics criteris possibles per a saber si formulem alternatives contra el capitalisme, o simplement proposem mesures-tiretes que actuen quan el sistema t\u00e9 una ferida, per\u00f2 la matriu ens ajuda almenys a que no ens donin gat per llebre, com amb el decreixement, el consum responsable, la banca \u00e8tica, els micro-cr\u00e8dits, el comer\u00e7 just, les monedes complement\u00e0ries, les empreses amb responsabilitat social corporativa, l’impost Tobin, la permacultura, i un llarg etc\u00e8tera, propostes prim\u00e0ries que poden contenir algunes de les caracter\u00edstiques esmentades, d\u2019una manera embrion\u00e0ria o latent, per\u00f2 no explicitades com a instruments irrenunciables en el proc\u00e9s contra el sistema.xiv<\/sup><\/a><\/sup><\/p>\n L\u2019afirmaci\u00f3 anterior m\u2019obliga a donar algunes raons. Primera, coincideixo amb Michael L\u00f6wy <\/strong>que adverteix com “un canvi en les formes de propietat que no sigui seguit per la gesti\u00f3 democr\u00e0tica (horitzontal) i la reorganitzaci\u00f3 del sistema productiu (propietat comunal del saber, dels recursos i les mercaderies produ\u00efdes) nom\u00e9s pot portar a un final terrible<\/em>“.xv<\/sup><\/a><\/sup> Segona, els antisistema, especialment els marxistes, podem inspirar-nos en el que destacava Marx <\/strong>en relaci\u00f3 amb la Comuna de Par\u00eds: “els treballadors no poden prendre possessi\u00f3 de l\u2019aparell de l\u2019Estat capitalista i posar-lo a funcionar al seu servei. Han “demolir” i reempla\u00e7ar-lo per una forma de poder pol\u00edtic radicalment diferent, democr\u00e0tic i no estatal<\/em>“.xvi<\/sup><\/a><\/sup>Tercera, tamb\u00e9 em conven\u00e7 Anthony Burguess <\/strong>quan expressa els seus temors: “l’Estat modern, tant en un pa\u00eds totalitari com en un pa\u00eds democr\u00e0tic, t\u00e9 massa poder, i segurament fem b\u00e9 en tenir-li por<\/em>“.xvii<\/sup><\/a><\/sup>I quarta, en qu\u00e8 l\u2019afirmaci\u00f3 Audre Lorde <\/strong>conjuga les anteriors. Diu: cal proveir uns valors i instruments que “no podran ser els de l\u2019amo<\/em>. [Perqu\u00e8 els valors i] les eines de l\u2019amo mai desmunten la casa de l\u2019amo. Potser ens permetin obtenir una vict\u00f2ria passatgera seguint les regles del joc, per\u00f2 mai ens valdran per efectuar un aut\u00e8ntic canvi<\/em>“.xviii<\/sup><\/a><\/sup><\/p>\n El municipalisme \u00e9s una filosofia de la praxi, de l\u2019acci\u00f3, per la qual rep el nom del lloc o territori en el qual actua. Seguint les normes i aplicant el criteri o matriu comunal, el proc\u00e9s municipalista assumeix i sost\u00e9 que els recursos han de satisfer les necessitats humanes, per\u00f2 de manera que tant la propietat com l\u2019organitzaci\u00f3 i la gesti\u00f3 dels mateixos siguin comunitaris (propietat comunal). Aquest proc\u00e9s, que cont\u00e9 una forta dosi d\u2019utopia, \u00e9s un desafiament als poders del sistema, per\u00f2 s\u2019ha d\u2019entendre com un proc\u00e9s obert, deixant que cada subjecte social (col\u00b7lectiu o persona) decideixi que proc\u00e9s segueix per caminar amb certa seguretat cap la destrucci\u00f3 del capitalisme. Ser\u00e0 aquesta filosofia la que orienti el proc\u00e9s de canvi, des de la situaci\u00f3 de partida en qu\u00e8 es troba jur\u00eddicament la municipalitat avui, fins al seu final transformaci\u00f3 en una societat comunal. Aix\u00ed mateix, servir\u00e0 d\u2019orientaci\u00f3 perqu\u00e8 les pol\u00edtiques i instruments que es proposin assegurin que els recursos privats esdevinguin p\u00fablics, i el p\u00fablic en comunal, per benestar de la ciutadania.xix<\/sup><\/a><\/sup>El proc\u00e9s municipalista contempla dues fases:<\/p>\n a) El municipalisme de mercat, en el que predomina el sector privat;<\/p>\n b) El municipalisme de serveis p\u00fablics (o Estat del benestar), en la que domina el sector p\u00fablic, representat per l’Alcaldia.<\/p>\n De forma m\u00e9s detallada:<\/p>\n No hi ha dubte que l\u2019esquerra ha d\u2019afrontar els problemes quotidians als quals es veu sotmesa la poblaci\u00f3, especialment pel que suposa de defensa de molts drets que el capitalisme vol eliminar. \u00c9s a dir, no nom\u00e9s es tracta de mantenir nivells de dignitat adquirits mitjan\u00e7ant la lluita de classes, sin\u00f3 que tal benestar s\u2019ha aconseguit en forma de dret inalienable.<\/p>\n Ara b\u00e9, davant el capitalisme com barb\u00e0rie, l\u2019esquerra ha de proposar-ne la seva desaparici\u00f3. En el meu cas, jo proposo la societat comunal com alternativa i el municipalisme com a proc\u00e9s de transici\u00f3. Ens ajudem de la br\u00faixola i matriu comunal, aix\u00ed com del proc\u00e9s municipalista, perqu\u00e8 contenen totes les caracter\u00edstiques que garanteixen un proc\u00e9s de transformaci\u00f3 cap a la nova societat:xx<\/sup><\/a><\/sup> propietat comunal, no nom\u00e9s de la riquesa productiva i de la produ\u00efda (democr\u00e0cia en la producci\u00f3 i en la distribuci\u00f3), sin\u00f3 que, amb la dissoluci\u00f3 del poder individual i estatal (democr\u00e0cia en la gesti\u00f3), la participaci\u00f3 entre iguals queda garantida en la vida del municipi, de la comunitat. Aix\u00ed mateix, el concepte del bon viure que s\u2019implantaran les persones comuneres ser\u00e0 una de les m\u00faltiples tasques que la conviv\u00e8ncia entre elles anir\u00e0 adequant a les necessitats i sabers que vagin desenvolupant. I com assenyal\u00e0vem al principi, en el recorregut d\u2019aquest proc\u00e9s, pensem que la Renda B\u00e0sica dels iguals (RBIs) i la Riquesa Comunal de les iguals (RCis) s\u00f3n dos instruments valuos\u00edssims que ens poden servir per assolir aquesta fita transformadora.<\/p>\n <\/p>\n Jos\u00e9 Igleasias Fern\u00e1ndez, membre del seminari Taifa.<\/p>\n i<\/a> Lu\u00eds Mart\u00ednez Sistach i C\u00e1ritas: \u201cLa pobreza es extensa, intensa, cr\u00f3nica y profunda\u201d. El Pa\u00eds <\/em>20 juny del 2014<\/p>\n<\/div>\n ii<\/a> Per una visi\u00f3 m\u00e9s profunda i argumentada, vegi\u2019s \u201cReflexionando sobre las alternativas. Informe n\u00ba 9\u201d. Seminario de Econom\u00eda Critica Taifa, Septiembre del 2013.<\/p>\n<\/div>\n iii<\/a> Una part d\u2019aquesta article s\u2019ha extret de Jos\u00e9 Iglesias Fern\u00e1ndez. De la Renta B\u00e1sica de las iguales a la Riqueza Comunal<\/em>. Baladre\/Zambra, 2013. Hi ha una versi\u00f3 en catal\u00e0 amb el nom Municipalisme i societat comunal: Proc\u00e9s i alternativa al capitalisme<\/em>. Papers d\u2019innovaci\u00f3 social, n\u00ba. 104 i 105. Ecoconcern, 2013.e<\/p>\n<\/div>\n iv<\/a> Un bon exemple el trobem als col\u00b7lectius de El Parke (Alfafar) que gestionen els serveis municipals de recollida de brossa, reciclatge jardineria etc,… en forma d\u2019economia social compartida i rotativa all\u00e0 on l\u2019ocupaci\u00f3 \u00e9s escassa.<\/p>\n<\/div>\n v<\/a> Veure Jos\u00e9 Iglesias Fern\u00e1ndez. Cambiar el poder municipal para mejorar nuestras vidas y transformar la sociedad<\/em>. A http:\/\/old.kaosenlared.net\/noticia\/cambiar-poder-municipal-para-mejorar-nuestras-vidas-transformar-socied<\/a><\/span><\/p>\n<\/div>\n vi<\/a> Aquesta mateixa regla serveix per a saber si els \u00e0mbits d\u2019autonomia que s\u2019organitzen (comunitats, col\u00f2nies, comunes) poden ser embrions d\u2019una futura societat alternativa.<\/p>\n<\/div>\n vii<\/a> Un altre de les seves dites que cobra una rabiosa actualitat \u00e9s: \u201cla lluita dormida, latent durant segles, i que es produir\u00e0 tard o d\u2019hora \u00e9s la lluita del poble contra els bancs\u201d.<\/p>\n<\/div>\n viii<\/a> Al capitalisme planetari, els mercats de recursos naturals, mercaderies i serveis, diner, i la demanda de m\u00e0 d\u2019obra, estan en mans d\u2019empreses marcades per l\u2019estructura d\u2019un fort oligopoli.<\/p>\n<\/div>\n ix<\/a> Tant des de la propietat privada reconeguda a l\u2019individuo com la reconeguda a l\u2019\u00e0mbit societari a fundacions, cooperatives, \u201csales\u201d, etc<\/p>\n<\/div>\n x<\/a> Respecte a la propietat, Pat Devine sost\u00e9 que aquesta ha de ser social, no privada. Segons l\u2019autor la propietat estatal o p\u00fablica no garanteix la propietat social. La nacionalitzaci\u00f3 dels mitjans de producci\u00f3 \u00e9s un primer pas crucial cap a la seva socialitzaci\u00f3, per\u00f2 aquesta no \u00e9s suficient per si sola per aconseguir-la. La propietat social ha d\u2019acomplir dos criteris. Primer, els mitjans de producci\u00f3 han de ser emprats han d\u2019estar utilitzats en funci\u00f3 dels interessos de la societat. Segon, la societat ha de tenir una disposici\u00f3 efectiva sobre els mitjans de producci\u00f3 que posseeix. Veure TAIFA. Seminario de Econom\u00eda Cr\u00edtica. Reflexionando sobre las alternativas<\/em>. Informe n\u00ba 9.<\/p>\n<\/div>\n xi<\/a> La planificaci\u00f3 entre iguals ha de ser un instrument a considerar.<\/p>\n<\/div>\n xii<\/a> En la fase capitalista (de mercat i b\u00e9ns p\u00fablics), la implantaci\u00f3 d\u2019una Renda B\u00e0sica \u00e9s indispensable.<\/p>\n<\/div>\n xiii<\/a> Francisco Garrote P\u00e9rez. La sociedad ideal de Cervantes<\/em>, p.22. CEGAL, 1997.<\/p>\n<\/div>\n xiv<\/a> L\u2019aplicaci\u00f3 de la matriu comunal pot llegir-se m\u00e9s ampliaments a Jos\u00e9 Iglesias Fern\u00e1ndez. Sobre el decrecimiento y otras rendiciones. Interpretaci\u00f3n cr\u00edtica sobre el decrecimiento y el consumo responsable<\/em>. Baladre \/ Libreando 2010<\/p>\n<\/div>\n xv<\/a> Michael L\u00f6wy. Ecosocialismo: hacia una nueva civilizaci\u00f3n<\/em>. A: http:\/\/www.herramienta.com.ar\/revista-herramienta-n-42\/ecosocialismo-hacia-una-nueva-civilizacion<\/a><\/span><\/p>\n<\/div>\n xvi<\/a> Ibid.<\/p>\n<\/div>\n xvii<\/a> Anthony Burgess. \u201cLa condici\u00f3n mec\u00e1nica\u201d. El Pa\u00eds<\/em>, 27 octubre del 2012.<\/p>\n<\/div>\n xviii<\/a> Mercedes Jabardo (ed.). Feminismos negros. Una antolog\u00eda<\/em>, p. 33. Traficantes de sue\u00f1os, 2012.<\/p>\n<\/div>\n xix<\/a> Aquest ep\u00edgraf de la filosofia est\u00e0 pres de Jos\u00e9 Iglesias Fern\u00e1ndez. \u00bfRep\u00fablica, s\u00ed o no? Sobre las sociedades y las formas de gobierno: la propuesta del municipalismo. Virus, 2009, y Cambiar el poder municipal para mejorar nuestras vidas y transformar la sociedad. A: http:\/\/old.kaosenlared.net\/noticia\/cambiar-poder-municipal-para-mejorar-nuestras-vidas-transformar-socied<\/a><\/span><\/p>\n<\/div>\nLes mancances transformadores de l’actual praxi pol\u00edtica<\/h2>\n
Un esquema de transformaci\u00f3 contra el capitalisme<\/h2>\n
![\"Mapa](\"http:\/\/www.espaifabrica.cat\/images\/Alternatives.jpg\")
El municipalisme com a proc\u00e9s de transformaci\u00f3 anticapitalista<\/h2>\n
El potencial transformador que genera l’\u00e0mbit municipal<\/h3>\n
\n
\n
<\/h2>\n
El municipalisme. La br\u00faixola \/ matriu com un instrument d’orientaci\u00f3<\/h2>\n
\n
![\"La](\"http:\/\/www.espaifabrica.cat\/images\/Matriu.png\")
\n
Filosofia i fases del proc\u00e9s municipalista<\/strong><\/h2>\n
\n
\n
\n
Ep\u00edleg<\/strong><\/h2>\n
\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n