{"id":57157,"date":"2014-07-10T21:05:41","date_gmt":"2014-07-10T19:05:41","guid":{"rendered":"http:\/\/seminaritaifa.org\/?p=57157"},"modified":"2014-07-10T21:05:41","modified_gmt":"2014-07-10T19:05:41","slug":"hem-de-prendre-consciencia-que-la-revolucio-no-es-un-esdeveniment-sino-que-es-un-proces","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/2014\/07\/10\/hem-de-prendre-consciencia-que-la-revolucio-no-es-un-esdeveniment-sino-que-es-un-proces\/","title":{"rendered":"\u00abHem de prendre consci\u00e8ncia que la revoluci\u00f3 no \u00e9s un esdeveniment, sin\u00f3 que \u00e9s un proc\u00e9s\u00bb"},"content":{"rendered":"<div class=\"cos\">\n<div class='avia-iframe-wrap'><iframe loading=\"lazy\" width=\"1500\" height=\"844\" src=\"https:\/\/www.youtube.com\/embed\/0G7thpSyHeY?feature=oembed\" frameborder=\"0\" allow=\"autoplay; encrypted-media\" allowfullscreen><\/iframe><\/div>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>El capitalisme \u00e9s un sistema depredador: el seu principal objectiu \u00e9s el m\u00e0xim benefici sense cap mena de consideracions humanes, socials o ambientals. Un tren en marxa que accelera cada cop m\u00e9s fagocitant treballadors i recursos naturals. Una velo\u00e7 cat\u00e0strofe que ens pot conduir al col\u00b7lapse.<\/p>\n<p>Davant d\u2019aix\u00f2, Pau Llonch i Josep Manel Busqueta, tots dos del Seminari d\u2019Economia Cr\u00edtica Taifa, proposen activar un fre d\u2019emerg\u00e8ncia que aturi aquesta vor\u00e0gine. La revoluci\u00f3, amb tota la seva complexitat i senzillesa, ha de ser aquest fre que aturi en sec el sistema. Ni abaixar la velocitat ni prendre una altra via s\u00f3n opcions per als dos autors: el capitalisme no \u00e9s reformable. Analitzen el sistema econ\u00f2mic actual sense concessions, reivindicant l\u2019economia pol\u00edtica i el marxisme com a eines d\u2019an\u00e0lisi clau.<\/p>\n<p>Aquest <a href=\"http:\/\/icariaeditorial.com\/libros.php?id=1470\">llibre<\/a> transcriu una conversa rigorosa i divulgativa que analitza l\u2019economia i la pol\u00edtica des d\u2018una perspectiva local a una global (Catalunya, Sud d\u2019Europa, el m\u00f3n) i les possibles respostes que facin possible activar el fre i tallar la metxa, tal com va dir Walter Benjamin.<\/p>\n<p>&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;-<\/p>\n<p><strong>Extracte de la conversa entre Pau Llonch i Josep Manel Busqueta a <em>Fre d\u2019emerg\u00e8ncia <\/em>(Ic\u00e0ria, 2014)<\/strong><\/p>\n<p><strong>Fraternitat (i tecnologia)\u00a0<\/strong><\/p>\n<p><strong>Pau LLonch:<\/strong> Quantes coses que no tindrem temps de parlar!\u00a0Una de les idees que em venia de gust comentar per acabar \u00e9s que tota aquesta lluita que des de molts espais, especialment des d\u2019espais de milit\u00e0ncia dels quals formem part nosaltres \u2014no nom\u00e9s del seminari, sin\u00f3 a la Plataforma d\u2019Afectats per la Hipoteca, la CUP o molts espais en qu\u00e8 participem\u2014, el repte que ens plantegem t\u00e9 un pes important, i aix\u00f2 es trasllada al nostre dia a dia en forma de molt\u00edssimes tensions i ansietats. Genera tensions dins dels nostres col\u00b7lectius perqu\u00e8 entenem que l\u2019empresa \u00e9s molt important i volem que surti b\u00e9, i genera tensions personals, fruit dels dubtes i els esfor\u00e7os que genera la nostra vida militant practicada des de la precarietat. Jo veig amb preocupaci\u00f3 com molts dels companys militants que dediquem bona part de la vida a la transformaci\u00f3 comencem a viure amb una certa angoixa aquests processos, comencem a patir medicalitzacions de trastorns tan comuns com l\u2019ansietat. Vivim amb molta ansietat tot el proc\u00e9s de transformaci\u00f3 i de canvi. Jo crec que aix\u00f2 ens ha de preocupar. Primer de tot ho hem de visibilitzar, ho hem de compartir en els espais de milit\u00e0ncia. I en segon lloc hem de prendre partit per solucionar-ho.<\/p>\n<p>Hem de prendre consci\u00e8ncia que la revoluci\u00f3 no \u00e9s un esdeveniment, sin\u00f3 que \u00e9s un proc\u00e9s i hem de tenir paci\u00e8ncia. Aquella idea que tu sempre dius i que em sembla tan suggeridora \u2014de fet, com totes les coses que hem apr\u00e8s els teus companys de tu\u2014 \u00e9s que nosaltres farem el que puguem durant la nostra vida, per\u00f2 al final estem de pas i quan nosaltres no hi siguem hi haur\u00e0 una altra gent; no som m\u00e9s que continuadors d\u2019una altra gent que ja estava fent el que estem fent nosaltres i que va deixar algunes vict\u00f2ries i no menys derrotes. Com a part d\u2019aquesta corrent hist\u00f2rica i transformadora d\u2019esquerres no ens hem d\u2019angoixar, malgrat sigui comprensible que tinguem pressa perqu\u00e8 socialment i ecol\u00f2gicament la situaci\u00f3 est\u00e0 arribant un punt de no retorn. I aix\u00f2 passa, tamb\u00e9, perqu\u00e8 ens cuidem i ens curem als espais quotidians. Utilitzem formes de debat i de di\u00e0leg constructius; entenguem que la forma de debatre amb els companys no pot ser la mateixa amb qu\u00e8 hem de rivalitzar amb l\u2019adversari; que hem d\u2019aprendre a discrepar; que hem d\u2019aprendre a tenir opinions confrontades en espais col\u00b7lectius, per\u00f2 quan s\u2019acaben aquests espais de discussi\u00f3 tenir relacions fraternals; recuperar aquest pes de la fraternitat com un valor important. Jo s\u00f3c conscient que en moments de tensi\u00f3 de la meva vida no ho he fet i ho lamento pels companys que ho hagin patit, per\u00f2 fa temps que faig un esfor\u00e7 per millorar en aix\u00f2. Almenys aix\u00ed ho espero.<\/p>\n<p>I penso que, com sempre, no es tracta nom\u00e9s de voluntat, sin\u00f3 tamb\u00e9 de les condicions materials amb qu\u00e8 ens dotem en termes organitzatius i comunicatius, que tamb\u00e9 ajudaran que aix\u00f2 sigui aix\u00ed. Des d\u2019aquesta perspectiva, la reflexi\u00f3 cr\u00edtica que fa el Santiago Alba Rico sobre la tecnologia em sembla molt pertinent; crec que l\u2019extensi\u00f3 massiva d\u2019eines de comunicaci\u00f3 2.0 o interactives est\u00e0 impossibilitat que tinguem espais tranquils on puguem no nom\u00e9s formar-nos, sin\u00f3 tamb\u00e9 reflexionar tranquil\u00b7lament sobre la realitat. En aquest sentit Taifa \u00e9s, malauradament, un oasi. Hi ha un punt de presentisme* en la nostra milit\u00e0ncia que fa que ens costi pensar tranquil\u00b7lament qu\u00e8 estem fent i treballar a mitj\u00e0 termini. I sobretot ens cal repensar la tecnologia com un element, com diu el Santi, que ens q\u00fcestiona sovint l\u2019autonomia. Hem de q\u00fcestionar i repensar te\u00f2ricament quin \u00e9s el vincle entre la tecnologia i l\u2019autonomia. Moltes vegades, aquestes eines tecnol\u00f2giques no ens donen oportunitats sin\u00f3 obligacions i addiccions; per tant, no s\u00f3n eines, sin\u00f3 \u00f2rgans, ens generen depend\u00e8ncies i imposen uns usos que aparten la successi\u00f3 i posen al centre de la comunicaci\u00f3 la simultane\u00eftat. Tot passa a la vegada, no hi ha temps de reflexionar, i aix\u00f2 fa que a la pr\u00e0ctica vegem coses tan surrealistes com cr\u00edtiques obertes a gent de les nostres organitzacions en p\u00fablic, a trav\u00e9s d\u2019eines com el Twitter. Cal tancar files amb gent de la nostra organitzaci\u00f3, d\u2019entendre en quins espais es poden discutir unes coses i en quins no. \u00c9s aquesta idea que d\u00e8iem del ritme. El capitalisme ens travessa a trav\u00e9s d\u2019esclavitzar-nos amb el temps, proletaritzant tamb\u00e9 el temps \u2014entre cometes\u2014 lliure. Estem veient que tampoc no som tants, que hi ha molts espais on lluitar i que ens estem multiplicant, volem ser a tot arreu, volem tenir aquest peu a les institucions i a la vegada volem ser en molts espais de lluita; aix\u00f2 ens est\u00e0 generant neurosi i ens hem de quedar amb una certa voluntat de cuidarnos, d\u2019entendre que tots fem el que podem, i que si a vegades no fem les coses tan b\u00e9 com volem \u00e9s perqu\u00e8 no en sabem m\u00e9s. Cal pensar-nos-ho molt millor abans d\u2019adre\u00e7ar una cr\u00edtica vehement cap a un company. Crec que en aix\u00f2 \u00faltimament, m\u00e9s per la visibilitat que estan tenint alternatives com la CUP i altres alternatives, o fins i tot moviments socials en els quals alguns tenim una certa rellev\u00e0ncia p\u00fablica, abunden moltes vegades les cr\u00edtiques descarnades i poc comprensives. Crec que, des d\u2019una perspectiva antropol\u00f2gica, \u00e9s una manera de relacionar-nos molt poc comunista. Al final la idea \u00e9s comportar-nos en els nostres espais de lluita igual que nosaltres pensem que ens haur\u00edem de relacionar en una societat com la que anhelem. Com a m\u00ednim, donar-nos aquest oasi en els nostres espais per respectar aix\u00f2, per tenir din\u00e0miques respectuoses, etc.<\/p>\n<p><strong>Josep Manel Busqueta:<\/strong> Jo crec que nosaltres hem de gaudir de la lluita. Per\u00f2 no en el sentit estrictament hedonista del plaer, sin\u00f3 ser conscients que davant del que ens ofereix el capitalisme, que ens aporta alienaci\u00f3, angoixa, tristesa, itineraris depressius per a la majoria de persones, ja que nom\u00e9s en gaudeixen, amb estres, els m\u00e9s super-competitius. Jo penso que si t\u00e9 un sentit la nostra vida \u00e9s el fet col\u00b7lectiu, el fet d\u2019estar presents amb altres persones; el fet de, juntament amb altres persones, plantejar aquesta necessitat de construir una societat millor per a tothom. Penso que \u00e9s evident que el proc\u00e9s, la transformaci\u00f3 social no la faran persones tristes, angoixades i desesperades, al contrari, la faran persones que gaudeixen de la seva vida i que empatitzen amb els altres i que s\u00f3n capaces de demostrar que prefereixen fer el que fan i estar feli\u00e7os i contents amb els altres gaudint de les coses que fan, que no estar sotm\u00e8s en aquesta depressi\u00f3 permanent que ens ofereix el capitalisme. Crec en aquesta reivindicaci\u00f3 del proc\u00e9s de canvi com un proc\u00e9s d\u2019aprendre a gaudir-ne, a saber que, com explica l\u2019estimad\u00edssim Ram\u00f3n Fern\u00e1ndez Dur\u00e1n, si existeix una forma digna de ser a la vida \u00e9s aquella que ens compromet en una causa col\u00b7lectiva i que ens permet donar el millor de nosaltres en aix\u00f2. Jo penso que aix\u00f2 \u00e9s absolutament indispensable per tirar endavant en aquest tr\u00e0nsit que ens espera.<\/p>\n<p><strong>Pau Llonch: <\/strong>Hem d\u2019estar a l\u2019altura de les circumst\u00e0ncies i del moment que ens ha tocat viure, i hem de ser generosos. Tot i poder fer an\u00e0lisis vehements o cr\u00edtiques sobre algunes opcions pol\u00edtiques com hem pogut fer ara, penso que hem de ser conscients que molta gent forma part d\u2019aquestes alternatives pol\u00edtiques que segurament no es troben a la mateixa l\u00ednia que la nostra, per\u00f2 que tenen voluntat de transformar. I hem de saber escoltar. Perqu\u00e8, tornant al paral\u00b7lelisme que f\u00e8iem, si empatitzem amb processos de construcci\u00f3 d\u2019unitat popular en llocs del m\u00f3n on realment hi ha hagut una conflu\u00e8ncia i hi ha un conglomerat d\u2019organitzacions que van des de l\u2019extrema esquerra fins a la socialdemocr\u00e0cia i som capa\u00e7os de defensar-ho perqu\u00e8 entenem que les circumst\u00e0ncies s\u2019ho mereixen i hi ha una hegemonia dels que nosaltres entenem que s\u00f3n els nostres referents, hem de pensar en la possibilitat de fer aquesta lectura aqu\u00ed a mig termini. Hem d\u2019entendre que hi haur\u00e0 d\u2019haver una conflu\u00e8ncia d\u2019organitzacions i ens hem de dotar aquests espais democr\u00e0tics de debat en qu\u00e8, si creiem que les postres opcions s\u00f3n m\u00e9s bones i m\u00e9s v\u00e0lides, hem de ser capa\u00e7os de defensar-les i guanyar-les, per\u00f2 no entrar en aquests rols identitaris d\u2019aquests s\u00f3n aqu\u00ed, aquests s\u00f3n all\u00e0, jo s\u00f3c aqu\u00ed i ser\u00e0 aix\u00ed pels segles dels segles. Aix\u00f2 est\u00e0 passant dins de les nostres organitzacions i est\u00e0 passant fora, tamb\u00e9. No estem fomentant el debat obert, ens estem tancant en posicions pr\u00f2pies i estem apartant gent que formen part de les nostres organitzacions sense haver tingut el marc de debat per veure si les posicions que tenim s\u00f3n tan divergents.<\/p>\n<p><strong>Josep Manel Busqueta:<\/strong> Moltes vegades, el que ens cal \u00e9s abandonar la testosterona i aprofundir m\u00e9s en la dial\u00e8ctica. Sabem que al final les nostres posicions no s\u00f3n posicions que tenen la ra\u00f3 absoluta, sin\u00f3 que segurament en les posicions, que considerem contr\u00e0ries tamb\u00e9 hi ha una part de ra\u00f3 i qui les est\u00e0 defensant s\u00f3n els nostres companys que volen anar al mateix lloc on volem anar nosaltres. Si, al final, nosaltres en el debat, en la proposta, no convencem les altres persones del nostre entorn, del nostre \u00e0mbit d\u2019intervenci\u00f3, que la nostra proposta \u00e9s l\u2019adequada i les que avancen s\u00f3n les altres, hem d\u2019assimilar- ho. Potser \u00e9s el m\u00e9s correcte a fer. Darrerament detecto massa testosterona i massa binarisme, massa veritat i mentida, penso que tot plegat \u00e9s molt m\u00e9s complexa, molt m\u00e9s dial\u00e8ctica, i que justament de la contradicci\u00f3 en neix la vida.<\/p>\n<p><strong>Article original:<\/strong> <a href=\"http:\/\/directa.cat\/noticia\/%E2%80%9Ces-necessari-tallar-metxa-abans-que-guspira-arribi-dinamita%E2%80%9D\">La Directa<\/a><\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>El capitalisme \u00e9s un sistema depredador: el seu principal objectiu \u00e9s el m\u00e0xim benefici sense cap mena de consideracions humanes, socials o ambientals. Un tren en marxa que accelera cada cop m\u00e9s fagocitant treballadors i recursos naturals. Una velo\u00e7 cat\u00e0strofe que ens pot conduir al col\u00b7lapse.<\/p>\n<p>Davant d\u2019aix\u00f2, Pau Llonch i Josep Manel Busqueta, tots dos del Seminari d\u2019Economia Cr\u00edtica Taifa, proposen activar un fre d\u2019emerg\u00e8ncia que aturi aquesta vor\u00e0gine. La revoluci\u00f3, amb tota la seva complexitat i senzillesa, ha de ser aquest fre que aturi en sec el sistema. Ni abaixar la velocitat ni prendre una altra via s\u00f3n opcions per als dos autors: el capitalisme no \u00e9s reformable. Analitzen el sistema econ\u00f2mic actual sense concessions, reivindicant l\u2019economia pol\u00edtica i el marxisme com a eines d\u2019an\u00e0lisi clau.<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":58369,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_feature_clip_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[6],"tags":[112,153],"class_list":["post-57157","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-membres-taifa","tag-entrevistes","tag-llibres"],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-content\/uploads\/2018\/06\/hem-de-prendre-consciencia-que-l.jpg","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/57157","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=57157"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/57157\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/media\/58369"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=57157"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=57157"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=57157"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}