![\"LA](\"http:\/\/espaifabrica.cat\/media\/k2\/items\/cache\/4b40c73d585255a6299314146674b253_L.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
JOSEP MANEL BUSQUETA, membre del seminari Taifa.<\/p>\n
<\/p>\n
Des de l’origen, al voltant del segle XVI i, sobretot, a partir del segle XVIII \u2014moment a partir del qual es desenvolupa de forma robusta la revoluci\u00f3 industrial\u2014, podr\u00edem dir que el capitalisme ha mostrat una vessant permanentment revolucion\u00e0ria. La capacitat de regenerar els processos d’inversi\u00f3 a partir de la innovaci\u00f3 tecnol\u00f2gica permanent, aix\u00ed com l’esperit expansiu, esdevenen uns dels trets m\u00e9s caracter\u00edstics d’aquest sistema de relacions socials. Altra cosa \u00e9s, per\u00f2, com s’ha aconseguit l’expansi\u00f3 espectacular experimentada per aquest sistema en els darrers tres segles. Analitzant aquest fet, descobrim una cara menys amable del capitalisme, una vessant sovint menystinguda pels apologetes de l’anomenada \u00abeconomia del lliure mercat\u00bb.<\/p>\n
El capitalisme no sorgeix de forma espont\u00e0nia, i encara menys, d’un acord social entre els diferents membres de la societat. Les condicions que permetran l’expansi\u00f3 d’aquest model de societat caldr\u00e0 cercar-les, entre d’altres, en tot un seguit de canvis legals que comportaran el naixement d’un ex\u00e8rcit de persones que, per tal de poder viure, haur\u00e0 d’aconseguir un treball assalariat que li permeti guanyar un sou. La privatitzaci\u00f3 dels b\u00e9ns i les terres comunals esdev\u00e9 fonamental, en aquest proc\u00e9s. Cal tenir en compte que els camps i les terres comunals eren fonamentals per a la reproducci\u00f3 de molts petits grangers i camperols que, en bona mesura, aconseguien sobreviure gr\u00e0cies a l’acc\u00e9s que tenia el seu bestiar a prats del com\u00fa, gr\u00e0cies a la recol\u00b7lecci\u00f3 de llenya o de fruits silvestres, a la possibilitat de pescar als rius, etc. No \u00e9s menys rellevant el fet que la privatitzaci\u00f3 del com\u00fa usurp\u00e9s a la col\u00b7lectivitat l’espai on sovint es desenvolupava tota la vida social de la comunitat: reunions, jocs, festes, etc.<\/p>\n
I aqu\u00ed \u00e9s on comen\u00e7a la hist\u00f2ria de l’evoluci\u00f3 del capitalisme. Com ens diu Marx:1 \u00abDespr\u00e9s de ser violentament expropiats i expulsats de les seves terres i convertits en rodamons, s’encaixava els antics camperols, mitjan\u00e7ant lleis grotescament terroristes, a for\u00e7a de pals, de marques de foc i de turments, en la disciplina que exigia el sistema de treball assalariat.\u00bb Aix\u00ed, doncs, la despossessi\u00f3 dels camperols de tot aquell entorn comunal que els permetia desenvolupar la seva vida de forma autogestionada, i la necessitat que, a partir d’aquell moment, tindran totes aquestes persones de convertir-se en treballadors assalariats, esdevindr\u00e0 un element clau a l’hora d’explicar l’enlairament industrial del capitalisme. La despossessi\u00f3 violenta i autorit\u00e0ria de les seves condicions de vida tradicionals \u00e9s la condici\u00f3 per a la formaci\u00f3 de l’anomenat home lliure. I, tal com ens explica Silvia Federici,2 no nom\u00e9s van ser els treballadors \u2014homes i dones\u2014, els que van ser alliberats per la privatitzaci\u00f3 de la terra. El que es va alliberar tamb\u00e9 va ser el capital, en la mesura que ara la terra restava lliure per funcionar com a acumulaci\u00f3 i ja no com a medi de subsist\u00e8ncia. Tamb\u00e9 es van alliberar els terratinents, que ara podrien carregar sobre els treballadors la major part del cost de reproducci\u00f3, i proporcionarien l’acc\u00e9s a alguns medis de subsist\u00e8ncia als treballadors que ocupessin ells directament. Aix\u00f2 s\u00ed, quan no hi hagu\u00e9s treball disponible, o aquest no result\u00e9s el suficientment profit\u00f3s per al terratinent \u2014com ara, per exemple, en \u00e8poques de crisi comercial o agr\u00e0ria\u2014, podrien ser acomiadats i abandonats a red\u00f3s de la fam.<\/p>\n
En definitiva, el proc\u00e9s de conformaci\u00f3 del capitalisme a trav\u00e9s dels diferents mecanismes de despossessi\u00f3 que suposa, representa tamb\u00e9 un proc\u00e9s d’alienaci\u00f3 del treballador respecte del seu medi de subsist\u00e8ncia i, per tant, respecte del metabolisme entre els homes i la natura. Els treballadors seran alienats de la terra i dels seus fruits, i s’inicia aix\u00ed un proc\u00e9s que, en poc temps, els condueix de viure en condicions de salubritat acceptables a convertir-se en \u00e9ssers que habiten i es desenvolupen en els espais infectes on la l\u00f2gica del capitalisme els destina: en el si de les grans ciutats industrials. Alhora, aquest proc\u00e9s significa l’inici del deteriorament progressiu dels equilibris ecol\u00f2gics, per causa de la subordinaci\u00f3 del s\u00f2l i el conjunt de la natura a la l\u00f2gica de l’acumulaci\u00f3 capitalista.<\/p>\n
Cal tenir en compte que aquest proc\u00e9s de despossessi\u00f3, que \u00e9s part del que coneixem com a \u00abacumulaci\u00f3 origin\u00e0ria\u00bb, tamb\u00e9 t\u00e9 una vessant internacional. No podr\u00edem entendre el proc\u00e9s de gestaci\u00f3 del capitalisme al cor d’Europa i Anglaterra sense el proc\u00e9s de pillatge i saqueig a qu\u00e8, de manera extremament violenta, s\u00f3n sotmesos tots els pobles colonitzats per part de les respectives metr\u00f2polis. Quantitats ingents de recursos humans i naturals es posen, a cost zero, a disposici\u00f3 de l’expansi\u00f3 del nou model de societat. Amb la industrialitzaci\u00f3, i el substrat que representava el colonialisme, es va organitzar un comer\u00e7 internacional brutalment desigual que proporcionava importants guanys als centres de producci\u00f3 del capitalisme. A partir d’aquest moment, comen\u00e7a a consolidar-se una estructura de comer\u00e7 internacional, el funcionament del qual queda molt ben resumit en les primeres l\u00ednies del cl\u00e0ssic Las venas abiertas de Am\u00e9rica Latina.3 Galeano hi diu: \u00abLa divisi\u00f3 internacional del treball consisteix que uns pa\u00efsos s’especialitzen a guanyar i d’altres a perdre.\u00bb<\/p>\n
Els beneficis que es van arribar a obtenir fruit d’aquesta industrialitzaci\u00f3 van ser tan grans, que els pa\u00efsos centrals van haver de comen\u00e7ar a invertir en els territoris colonials. D’aquesta manera, no nom\u00e9s s’aconseguien grans beneficis a trav\u00e9s del comer\u00e7, sin\u00f3 que tamb\u00e9 s’anaven expandint les formes de producci\u00f3 pr\u00f2pies del capitalisme a territoris aliens a aquest sistema. Aix\u00ed \u00e9s com el capitalisme comen\u00e7a a conformar-se en un sistema globalitzat.<\/p>\n
Aquest proc\u00e9s d’expansi\u00f3 del capital va ser molt important a la darreria del segle XIX, i \u00e9s el que s’ha conegut com a \u00abimperialisme\u00bb. Com explica Lenin, un dels autors que ha analitzat millor aquest fenomen, \u00abL’imperialisme \u00e9s el capitalisme en la fase de desenvolupament, en qu\u00e8 pren cos la dominaci\u00f3 dels monopolis i del capital financer. En aquesta fase adquireix una gran import\u00e0ncia l’exportaci\u00f3 de capitals, s’inicia el repartiment de l’economia per part dels grups industrials i financers internacionals, i s’acaba el repartiment de tota la Terra entre els pa\u00efsos capitalistes m\u00e9s importants del moment.\u00bb4<\/p>\n
Per\u00f2 l’entramat de despossessi\u00f3 i espoli que ens ha de permetre entendre al capitalisme tal com \u00e9s no s’acaba aqu\u00ed. Hem de ser conscients que l’origen del capitalisme est\u00e0 tamb\u00e9 estretament vinculat al proc\u00e9s de despossessi\u00f3 del propi cos que pateixen les dones. Com ens explica molt b\u00e9 Silvia Federici, tot el proc\u00e9s de la cacera de bruixes que es va desenvolupar a Europa durant els segles XVI i XVII, esdev\u00e9 un mecanisme social complex de repressi\u00f3 que permetr\u00e0 inserir el cos de la dona en el proc\u00e9s de reproducci\u00f3 capitalista. Aix\u00f2 s’aconseguir\u00e0 a partir del fet de desposseir-la del domini del seu cos i recloure-la en totes aquelles tasques de cura i reproducci\u00f3 de la for\u00e7a de treball, que es desenvoluparan en l’\u00e0mbit dom\u00e8stic de la fam\u00edlia, a cost zero per a la inversi\u00f3 capitalista.<\/p>\n
El patriarcat esdev\u00e9 un bon aliat del capitalisme per sotmetre les dones, desposseir-les del seu cos i explotar-les a mansalva, sovint, llastimosament, amb la complicitat del g\u00e8nere mascul\u00ed. Seguint l’argument de Federici, hem de tenir en compte que l’acumulaci\u00f3 primitiva no va ser nom\u00e9s una acumulaci\u00f3 i concentraci\u00f3 de treballadors explotables i de capital. Tamb\u00e9 va ser una acumulaci\u00f3 de difer\u00e8ncies i divisions dins la classe treballadora, en el si de la qual les jerarquies constru\u00efdes a partir del g\u00e8nere \u2014aix\u00ed com les de ra\u00e7a i edat\u2014 van esdevenir constitutives de la dominaci\u00f3 de classe i de la conformaci\u00f3 del proletariat modern.<\/p>\n
Tot aquest entramat de saqueig i despossessi\u00f3 \u00e9s el que ens permet entendre com es basteix el funcionament del capitalisme. Cal tenir en compte que aquest proc\u00e9s motor no s’atura i es continua desenvolupant i refinant a mesura que el capitalisme avan\u00e7a i es desenvolupa. Aquest proc\u00e9s de reproducci\u00f3 permanent de la l\u00f2gica de l’acumulaci\u00f3 origin\u00e0ria fins a arribar a l’actualitat \u00e9s el que David Harvey5 ha anomenat \u00abacumulaci\u00f3 per despossessi\u00f3\u00bb, i esdevindr\u00e0 de gran utilitat per entendre la l\u00f2gica privatitzadora i mercantilitzadora del capitalisme actual.<\/p>\n
Ser\u00e0 sobretot en temps de crisi, moment en qu\u00e8 els beneficis del capital disminueixen de manera general, que s’accentuaran les din\u00e0miques pr\u00f2pies de l’acumulaci\u00f3 per despossessi\u00f3. En aquest sentit, l’acumulaci\u00f3 per despossessi\u00f3, com diu Harvey, \u00abpossibilita l’alliberament d’un conjunt d’actius a un cost molt baix (i en alguns casos, nul). El capital en crisi pot apropiar-se de molts dels actius existents i portar-los immediatament a un \u00fas rendible. El mateix objectiu pot aconseguir-se mitjan\u00e7ant la devaluaci\u00f3 dels actius existents de capital i de for\u00e7a de treball. Llavors, el capital en crisi pot comprar a preus de saldo els b\u00e9ns de capital devaluats i reciclar-los de manera rendible. Per tal que aquest proc\u00e9s es pugui portar a terme de manera efectiva, es requereix una devaluaci\u00f3 pr\u00e8via, cosa que significa una crisi econ\u00f2mica de cert abast. Les crisis es poden organitzar, controlar i racionalitzar mitjan\u00e7ant programes d’austeritat administrats per l’estat, fent \u00fas de diverses palanques, com el tipus d’inter\u00e8s o el sistema de cr\u00e8dits del Fons Monetari Internacional.\u00bb<\/p>\n
Paral\u00b7lelament a aquest proc\u00e9s d’acumulaci\u00f3 origin\u00e0ria, la pr\u00f2pia din\u00e0mica intr\u00ednseca de funcionament del capitalisme esdev\u00e9 un proc\u00e9s d’expropiaci\u00f3 permanent del producte del treball realitzat per cada treballador i, en definitiva, pel conjunt de tota la classe treballadora. No podem oblidar que, en el capitalisme, per a la majoria de la poblaci\u00f3 no existeix cap altra possibilitat d’aconseguir els recursos necessaris per viure que no sigui el treball assalariat. Aix\u00ed, doncs, l’intercanvi de for\u00e7a de treball per salari que es produeix en les nostres societats esdev\u00e9 un exercici de for\u00e7a per part dels empresaris: els treballadors i les treballadores han d’acabar acceptant les condicions que els ofereixen. En el capitalisme, l’\u00e8xit d’un treballador o treballadora \u00e9s convertir-se en una mercaderia desitjada per algun empresari.<\/p>\n
La consolidaci\u00f3 de la propietat com a instituci\u00f3 central del capitalisme permet que siguin els propietaris dels mitjans de producci\u00f3 aquells que disposin dels drets d’apoderar-se de tot el produ\u00eft, encara que no ho hagin pagat a trav\u00e9s dels salaris. Aqu\u00ed, en el fet que el treballador no cobra tot el que produeix, sin\u00f3 nom\u00e9s all\u00f2 que costa, \u00e9s on hem de cercar l’origen dels beneficis en el capitalisme. Gr\u00e0cies a aquesta pr\u00e0ctica, despr\u00e9s de cada cicle productiu els propietaris dels mitjans de producci\u00f3 aconsegueixen gaudir d’un proc\u00e9s d’acumulaci\u00f3 positiu, mentre que el conjunt dels treballadors surten d’aquest proc\u00e9s tan pobres com hi havien entrat. Si volen continuar vivint, les treballadores i els treballadors hauran de tornar a vendre la capacitat de treballar que tenen per aconseguir disposar novament del sou. Aquesta l\u00f2gica de despossessi\u00f3 de les persones treballadores de part del producte del seu treball \u00e9s la que permet afirmar a Proudhon que la propietat \u00e9s un robatori. Tamb\u00e9 \u00e9s la que permetr\u00e0 refermar a Marx la teoria de l’explotaci\u00f3 com a element central en l’explicaci\u00f3 de la natura i desenvolupament del capitalisme.<\/p>\n
Hem de tenir en compte que un dels elements que permetr\u00e0 fer m\u00e9s eficient la din\u00e0mica productiva en el capitalisme ser\u00e0 la divisi\u00f3 del treball. Gr\u00e0cies a l’especialitzaci\u00f3 que suposa la divisi\u00f3 del treball s’aconseguir\u00e0 que la productivitat s’incrementi de manera notable. Per tal de refor\u00e7ar aquest proc\u00e9s ser\u00e0 imprescindible la incorporaci\u00f3 de la tecnologia als processos productius.<\/p>\n
Aix\u00ed, doncs, a mesura que es desenvolupa, el capitalisme va teixint una xarxa complexa de relacions socials que esdevenen molt profitoses a l’hora d’incrementar la producci\u00f3. El capitalisme, gr\u00e0cies a la tecnologia i la divisi\u00f3 del treball, es converteix en un sistema altament cooperatiu, en qu\u00e8 els fruits de la cooperaci\u00f3, en lloc de ser distribu\u00efts entre el conjunt de la societat, esdevenen una part m\u00e9s del bot\u00ed dels propietaris dels mitjans de producci\u00f3. El capitalisme actual s’ha convertit en una xarxa complexa i altament cooperativa, dirigida i orientada vers l’acumulaci\u00f3 privada. Totes les persones, aix\u00ed com el conjunt dels coneixements col\u00b7lectius que s’han generat al llarg de la hist\u00f2ria, s’orienten en aquesta direcci\u00f3. El capitalisme actual esdev\u00e9, doncs, el conjunt de relacions socials que permeten expropiar a la col\u00b7lectivitat el fruit del coneixement acumulat, aix\u00ed com la seva capacitat cooperativa.<\/p>\n
Al llarg de la hist\u00f2ria del capitalisme, hem vist com tot aquest sistema d’espoli, despossessi\u00f3, expropiaci\u00f3 i explotaci\u00f3 que el caracteritza s’ha anat reproduint i desenvolupant de manera permanent. En els darrers anys, sobretot a partir de la d\u00e8cada dels 70 i 80, veurem com aquests processos prendran una renovada embranzida, com a mecanisme que ha de permetre al capitalisme remuntar la situaci\u00f3 de crisi en qu\u00e8 es va endinsar durant la segona meitat de la d\u00e8cada dels 60 i 70. L’estrat\u00e8gia de pol\u00edtica econ\u00f2mica neoliberal esdevindr\u00e0 el dispositiu que permetr\u00e0 regenerar el proc\u00e9s d’expropiaci\u00f3 i espoli. A partir d’aquell moment, per tal de recuperar la seva taxa de beneficis, el capitalisme emprendr\u00e0 el que Miren Etxezarreta anomena l’expansi\u00f3 en profunditat del capitalisme global. Juntament amb el proc\u00e9s de trasnacionalitzaci\u00f3 productiva \u2014dominat per les empreses multinacionals\u2014, caldr\u00e0 que tots els \u00e0mbits de la nostra vida susceptibles de generar beneficis puguin ser penetrats per la l\u00f2gica mercantilitzadora. A partir d’aquell moment, el capitalisme actua com un pop i col\u00b7loca els seus tentacles en tots aquells aspectes que poden generar benefici per a l’inversor. Sota els criteris neoliberals de desregulaci\u00f3 i privatitzaci\u00f3, tots els \u00e0mbits de la nostra vida esdevindran \u00e0mbits del capital. Arreu del m\u00f3n, assistirem a l’inici i consolidaci\u00f3 del proc\u00e9s d’agressi\u00f3 sobre el conjunt dels drets socials (educaci\u00f3, sanitat, pensions) i sobre el conjunt de la resta del patrimoni col\u00b7lectiu, a partir dels tractats i recomanacions que brollen d’institucions com l’OMC, el BM, l’FMI, l’OCDE i, evidentment, la UE.<\/p>\n
A l’hora d’exemplificar els diversos escenaris i moments en qu\u00e8 es posa en funcionament aquesta din\u00e0mica de despossessi\u00f3 emparada pel dispositiu neoliberal, cal assenyalar tot el proc\u00e9s de gesti\u00f3 del deute extern en les economies perif\u00e8riques durant la d\u00e8cada dels 80 i 90. La gesti\u00f3 del deute extern esdevindr\u00e0 una clara operaci\u00f3 en qu\u00e8, a trav\u00e9s de les pol\u00edtiques d’ajust receptades per les institucions transnacionals i imposades pels diferents governs de torn, bona part dels recursos naturals i productius de la perif\u00e8ria es posaran a disposici\u00f3 de la l\u00f2gica acumuladora de les grans empreses i del capital financer. \u00c9s un espoli que, segons Susan George,6 es perpetra a ra\u00f3 de la sagnia que suposen 6.500 milions de d\u00f2lars mensuals de transfer\u00e8ncies, en concepte de servei del deute per part dels pa\u00efsos deutors del sud, durant el per\u00edode compr\u00e8s entre el 1982 i el 1990. Segons les mateixes xifres del Banc Mundial, els pa\u00efsos deutors d’\u00c0frica han pagat m\u00e9s de quatre vegades el volum de deute que tenien l’any 1980, i ara es troben tres vegades m\u00e9s endeutats que llavors.<\/p>\n
Actualment, estem vivint el darrer episodi del proc\u00e9s de despossessi\u00f3 de recursos de la societat. Avui, el capitalisme experimenta una reestructuraci\u00f3 per tal de superar la situaci\u00f3 de crisi en qu\u00e8 es troba immers.<\/p>\n
La crisi que es va evidenciar el mes d’agost del 2007, cal deixar clar que no \u00e9s una crisi financera, ni tampoc una crisi ocasionada pel comportament irracional i pervers d’aquest sector. Aquesta crisi \u00e9s el resultat de l’esgotament del model d’acumulaci\u00f3 global que el capitalisme havia desplegat per tal d’aconseguir recuperar-se del per\u00edode de crisi anterior (el que es va viure durant la segona meitat de la d\u00e8cada dels 60 i la dels 70). Per tal de recuperar la taxa de beneficis, que havia davallat pel conjunt de les inversions realitzades en els pa\u00efsos centrals, es va desplegar tot el proc\u00e9s d’expansi\u00f3 global gestionat a trav\u00e9s de l’estrat\u00e8gia de pol\u00edtica econ\u00f2mica neoliberal.<\/p>\n
Un dels elements centrals de l’estrat\u00e8gia neoliberal ha estat el proc\u00e9s de desregulaci\u00f3 financera. Sota el guiatge de governs com els de Thatcher a Anglaterra i Reagan als EUA, comen\u00e7a a generar-se un seguit de mesures legals que reduiran de manera important els controls exercits pels estats sobre el sector financer. Governs posteriors ajudaran a consolidar aquest proc\u00e9s, com ara el de Clinton als EUA, que l’any 1999 va derogar la llei Glass Steagall, o la mateixa Uni\u00f3 Europea, que consagra la llibertat de circulaci\u00f3 del capital com un dels seus pilars fonamentals.<\/p>\n
El cert \u00e9s que aquesta manca de control financer permet la creaci\u00f3 d’un escenari econ\u00f2mic on sembla consolidar-se el somni m\u00e9s preuat pels inversors capitalistes: aconseguir diners a partir de diners, sense haver de passar pel molest proc\u00e9s de producci\u00f3. A partir d’aquest moment, la din\u00e0mica especulativa sustentada en la compra i venda de divises, la negociaci\u00f3 de compres a futurs, les opcions i altres derivats, esdev\u00e9 hegem\u00f2nica en el funcionament del capitalisme. D’aquesta manera, ja durant la d\u00e8cada dels anys 90, el volum de negocis efectuat durant cinc dies en els mercats de divises equivalia a les exportacions mundials de b\u00e9ns i serveis realitzades durant un any. En aquest per\u00edode, les divises que eren negociades en un sol dia equivalien a les 6\/7 parts de les divises controlades per tots els bancs centrals del m\u00f3n. Aquesta din\u00e0mica no ha parat de cr\u00e9ixer, fins al punt que, del 2004 al 2007, els mercats de derivats i de divises es van incrementar un 72 %, un ritme que en els darrers tres anys ha disminu\u00eft. Actualment, s’han assolit increments del 20 %, fet que representa un volum diari mitj\u00e0 de 4 bilions de d\u00f2lars.<\/p>\n
Fruit d’aquesta alta concentraci\u00f3 de recursos en l’esfera financera, comencen a produir-se comportaments netament depredadors sobre el conjunt de l’economia productiva. Guiats pels grans fons d’inversi\u00f3, sobretot els d’alt risc \u2014per\u00f2 tamb\u00e9 a trav\u00e9s de fons derivats de l’estalvi col\u00b7lectiu, com els de pensions\u2014, comen\u00e7a a produir-se l’entrada de la l\u00f2gica especuladora en l’economia productiva. Sectors que es consideren estrat\u00e8gics a l’hora de generar beneficis r\u00e0pids i segurs passen a ser controlats pels inversors financers: \u00e9s el cas de les empreses de les noves tecnologies durant la d\u00e8cada dels 90 i inici de l’any 2000. En aquesta mateixa direcci\u00f3, la hipertr\u00f2fia financera permetr\u00e0 el funcionament depredador dels grans fons d’inversi\u00f3 a partir del que es coneix com a \u00abpalanquejament\u00bb. Aquesta pr\u00e0ctica permet operar als inversors amb molt poc capital propi i volums de cr\u00e8dit molt superiors a aquest capital. \u00c9s un mecanisme utilitzat sovint com a mitj\u00e0 per depredar empreses: capitalistes amb molt poc capital propi i el suport d’un elevat cr\u00e8dit financer es dedicaran a realitzar operacions de compra d’empreses amb l’objectiu de \u00absanejar-les\u00bb i vendre-les immediatament amb uns beneficis de tal magnitud que els permetin tornar el cr\u00e8dit. Sanejar les empreses sovint ha suposat acomiadar-ne treballadors, vendre’n actius importants i generar-hi una situaci\u00f3 de beneficis a curt termini, en detriment de la viabilitat futura de l’empresa. En la vessant financera, aquestes operacions representaran grans transaccions que inflaran de forma fict\u00edcia el PIB de les economies, mentre suposaran el debilitament progressiu del teixit productiu de l’economia real. Aquesta din\u00e0mica continuar\u00e0 desenvolupant-se i nous sectors productius esdevindran l’objectiu de l’especulaci\u00f3, que aconseguir\u00e0 desplegar-se de forma ampliada a trav\u00e9s de complexos mecanismes d’enginyeria financera.<\/p>\n
El darrer episodi de la disbauxa \u00e9s el que representa la coneguda expansi\u00f3 del sector de la construcci\u00f3, vinculat a les generoses pol\u00edtiques de cr\u00e8dit desenvolupades pel sector financer. Arribem, doncs, a la primera meitat de la d\u00e8cada dels 2000 amb una societat que \u00e9s un holograma, una mistificaci\u00f3 fict\u00edcia de la realitat. Mentre les condicions socials que el capitalisme ha generat com a soluci\u00f3 de la crisi han aprofundit en la precaritzaci\u00f3 de les condicions de vida de la majoria de treballadors, els nivells de consum d’aquests s’han incrementat a trav\u00e9s de les pol\u00edtiques de cr\u00e8dit f\u00e0cil. El model arribava a un atzucac. Era clar que les fam\u00edlies no podrien continuar endeutant-se de manera permanent, \u00e9s a dir, el model tenia un l\u00edmit en si mateix. A l’Estat espanyol, la proporci\u00f3 de l’endeutament de les fam\u00edlies amb relaci\u00f3 a la seva renda disponible va passar del 42 %, el 1995, a gaireb\u00e9 el 70 %, l’any 2000, i el 110 %, el 2005 \u2014quan entre el 1995 i el 2000 no es va produir cap increment dels salaris reals.<\/p>\n
La impossibilitat de retornar els cr\u00e8dits posa al descobert la fragilitat del capitalisme de l’inici del segle XXI. Sense capacitat per continuar generant beneficis, s’aturen les inversions i el col\u00b7lapse del model esdev\u00e9 evident. Tots els t\u00edtols, valors, etc. que depenien dels beneficis futurs, avui s\u00f3n paper mullat. Totes les energies del capital, sobretot en la vessant financera, a partir d’aquest moment estaran orientades a recuperar el m\u00e0xim possible de les seves inversions fallides. \u00c9s a punt de posar-se en marxa una gran operaci\u00f3 de rescat econ\u00f2mic. A banda del rescat bancari, a trav\u00e9s de totes les mesures que a partir d’aquest noment es deriven de l’acci\u00f3 p\u00fablica, es tractar\u00e0 sobretot de recompondre novament les condicions socials i econ\u00f2miques que permetin al capitalisme \u2014i, per tant, a la seva sala de m\u00e0quines productiva\u2014 tornar a posar-se en funcionament. Aix\u00f2 requerir\u00e0 el major proc\u00e9s d’espoli que mai haur\u00e0 experimentat cap societat. Com diu sovint el nostre company David Fern\u00e0ndez, \u00abmai tan pocs havien robat tant, a tants, en tan poc temps\u00bb. Aix\u00ed comen\u00e7a el segle XXI.<\/p>\n
El primer cap\u00edtol d’aquest proc\u00e9s \u00e9s el rescat econ\u00f2mic de tots aquells sectors que s’han considerat \u00abtoo big to fail\u00bb. \u00c9s el cas d’algunes ind\u00fastries estrat\u00e8giques, com ara la de l’autom\u00f2bil, per\u00f2 sobretot el del conjunt del sector financer. Sota el criteri que deixar caure empreses capitalistes de car\u00e0cter sist\u00e8mic podria suposar un desastre per a la societat, hem viscut un veritable cop d’estat financer que, amb total impunitat, ha aconseguit transformar p\u00e8rdues privades en deute p\u00fablic. Amb perplexitat i impot\u00e8ncia, hem vist com s’imposaven un seguit de mesures econ\u00f2miques de \u201csalvament bancari\u201d que permetien transitar d’una realitat, la del 2007 \u2014en qu\u00e8 eren els bancs els que estaven en crisi\u2014, a la realitat d’avui \u2014en qu\u00e8 s\u00f3n el conjunt dels estats, sobretot els de la perif\u00e8ria europea, els que es troben en aquesta situaci\u00f3.<\/p>\n
Pel que fa l’Estat espanyol, si tenim en compte les dades presentades per la plataforma Auditor\u00eda Ciudadana de la Deuda,7 a 31 de desembre de 2012 veiem que el conjunt d’ajuts p\u00fablics rebuts pel sistema bancari \u2014format per les mesures de suport a la capitalitzaci\u00f3 (les que pretenen arreglar els problemes de solv\u00e8ncia de les entitats) m\u00e9s les anomenades mesures de liquiditat (les que pretenen dotar les entitats financeres de prou diner l\u00edquid com per atendre les obligacions de pagament que tenen)\u2014 assoleix l’estratosf\u00e8rica xifra de 1.427.355 milions d’euros.<\/p>\n
A m\u00e9s d’aquesta xifra descomunal, cal tenir en compte que un dels elements que est\u00e0 lucrant m\u00e9s i millor les entitats financeres privades \u00e9s el paper que fan de creditores de l’Estat. L’operativa consisteix a endeutar-se amb el Banc Central Europeu a baix inter\u00e8s per invertir posteriorment aquests diners en l’adquisici\u00f3 de bons, lletres i obligacions emeses per les administracions p\u00fabliques, a les quals s’exigeix el pagament de tipus d’inter\u00e8s molt m\u00e9s elevats. Aquest proc\u00e9s encareix notablement el cost del finan\u00e7ament de les administracions, a l’hora que suposa un transvasament massiu de beneficis de l’esfera p\u00fablica a la privada. A trav\u00e9s d’aquest mecanisme, les entitats financeres espanyoles, posse\u00efdores d’una quarta part del deute p\u00fablic de l’Estat, durant el per\u00edode 2000-2013 s’han beneficiat d’un import proper als 36.000 milions d’euros, en detriment del tresor p\u00fablic.<\/p>\n
La narraci\u00f3 que permet articular la despossessi\u00f3 col\u00b7lectiva, en el marc d’economies altament deficit\u00e0ries i endeutades com la nostra, \u00e9s el de sempre en l’ajust neoliberal \u2014ara sota la tutela de la famosa ‘troica’, formada pel Banc Central Europeu, el Fons Monetari Internacional i la Uni\u00f3 Europea\u2014: tots els recursos que la societat genera han de posar-se a disposici\u00f3 del pagament del deute. Cal recordar que aquest objectiu es troba actualment consolidat constitucionalment. Al setembre de 2011, els dos partits principals de l’Estat, PSOE i PP, van aprovar una reforma de l’article 135 de la Constituci\u00f3 destinada a garantir, per la via constitucional, l’equilibri pressupostari de les administracions p\u00fabliques, i la prioritat absoluta del pagament del deute per davant de qualsevol altra prioritat pressupost\u00e0ria.<\/p>\n
Segons la l\u00f2gica de l’ajust, sense mitjans per mantenir les pol\u00edtiques de l’estat del benestar, cal plantejar models de privatitzaci\u00f3 d’aquests drets (educaci\u00f3, sanitat, pensions) per tal d’assegurar-ne la vig\u00e8ncia futura. A m\u00e9s, sense marge possible de despesa per emprendre la modernitzaci\u00f3 de l’aparell productiu, la desitjada competitivitat \u2014que ha de permetre aconseguir la recuperaci\u00f3 de l’economia\u2014, acaba sempre recaient en l’abaratiment i, per tant, la precaritzaci\u00f3 creixent de les persones treballadores, que han d’assumir que sortir de la crisi passa per treballar m\u00e9s i cobrar menys, tal com expressa algun empresari de nefast record.<\/p>\n
En una societat moribunda com la nostra, nom\u00e9s hi queda espai per als voltors. Aquests s\u00f3n els que, amb la complicitat de la classe pol\u00edtica i l’empara de l’ajust, intentaran apoderar-se del que queda del patrimoni col\u00b7lectiu productiu i social. Tal com s’ha fet pal\u00e8s en els darrers pressupostos de la Generalitat, un cop consolidades les retallades, ara cal esquarterar i vendre el que resta.<\/p>\n
La sortida de la crisi i la reestructuraci\u00f3 del capitalisme que comporta aquest proc\u00e9s \u00e9s planteja com un veritable saqueig capitalista sobre el conjunt dels drets i patrimoni de la societat. La ideologia que permet consolidar aquest proc\u00e9s s’actualitza, i ara es basa en una reformulaci\u00f3 del superat consens de Washington. Si fins ara es tractava d’aconseguir la m\u00e0xima desregulaci\u00f3 a partir de l’acci\u00f3 p\u00fablica, que permetia aprofundir en els processos de mercantilitzaci\u00f3 i privatitzaci\u00f3, a partir d’ara la l\u00f2gica del postconsens de Washington es presenta com un intent de distanciar-se del neoliberalisme cl\u00e0ssic, si m\u00e9s no a escala te\u00f2rica i ret\u00f2rica. Com expliquen Ben Fine i David Hall,8 la nova cara del neoliberalisme es presenta com un enfocament m\u00e9s favorable a l’estat, contrari a la idea que hi ha un \u00fanic model (el del lliure mercat) adaptable a tots els entorns. Ara se sost\u00e9 que les imperfeccions que presenten tant el mercat com la l\u00f2gica institucional, ofereixen una base per tal que l’estat, a partir d’una certa intervenci\u00f3, operi en la direcci\u00f3 de millorar el funcionament dels mercats i la globalitzaci\u00f3. En definitiva, ara m\u00e9s que mai, \u00e9s l’estrat\u00e8gia del mercat la que preval amb el m\u00e0xim suport institucional. L’estat s’allunya i s’evadeix del comprom\u00eds que t\u00e9 amb la societat per centrar-se a convertir-se en el millor suport del sector privat.<\/p>\n
Un cop les privatitzacions f\u00e0cils i rendibles ja s’han portat a terme, ara la nova estrat\u00e8gia es basa en un major \u00fas dels recursos i les capacitats de l’estat per incorporar el paper del sector privat en tots aquells \u00e0mbits en qu\u00e8 fins ara s’havia mostrat contrari a intervenir. En aquest model que s’imposa en l’actualitat, una de les tasques importants que ha d’assumir l’estat \u00e9s assegurar que la privatitzaci\u00f3 funcioni. Segons Fine i Hall, aquest proc\u00e9s de regular el sector privat de manera suficient i amb \u00e8xit pot comportar un esfor\u00e7 m\u00e9s gran del que s’hauria de realitzar en el cas que fos el mateix estat el que assum\u00eds tota la gesti\u00f3, ja que els objectius i les metes de car\u00e0cter m\u00e9s general sovint es veuen obstaculitzades per la recerca del benefici privat. Segons la l\u00f2gica que s’imposa en l’actualitat, despr\u00e9s d’un proc\u00e9s de privatitzaci\u00f3 sovint es posa de manifest que els resultats no s\u00f3n els que s’havien prom\u00e8s en relaci\u00f3 als nivells d’inversi\u00f3, la qualitat dels serveis o l’acc\u00e9s als mateixos. Aix\u00f2 exigeix que hagi de ser l’estat qui reguli, renegoci\u00ef els contractes i compensi els exclosos del servei, donat que el subministrament privat es concentra en els sectors rendibles.<\/p>\n
Un dels programes estrella d’aquesta nova onada privatitzadora \u00e9s la que es coneix amb les sigles PPP (partenariat p\u00fablic-privat). Es tracta de contractes que es fonamenten en la l\u00f2gica segons la qual el sector p\u00fablic aporta recursos en forma d’inversi\u00f3 directa com a alternativa als fons p\u00fablics. El problema b\u00e0sic dels PPP \u2014o de qualsevol altra forma de privatitzaci\u00f3\u2014, tal com reconeixen el mateix FMI o l’OCDE, \u00e9s que fins i tot en els temps favorables \u00e9s un m\u00e8tode m\u00e9s car de finan\u00e7ar que el que ofereix el sector p\u00fablic mitjan\u00e7ant el cr\u00e8dit estatal. Aquest cost extra, tal com s’assenyalava anteriorment, l’acaba assumint l’estat, que normalment \u00e9s el client final dels PPP de serveis p\u00fablics \u2014com ara hospitals, o escoles\u2014 o els usuaris, quan els PPP es basen en el pagament de quotes \u2014com en els casos de les carreteres de peatge o del transport p\u00fablic, o en alguns models de concessions d’aigua. El finan\u00e7ament privat es converteix finalment en un passiu p\u00fablic, fet que ha suposat, per exemple, que alguns experts en estad\u00edstica hagin comen\u00e7at a insistir al Regne Unit, i a altres pa\u00efsos, que els PPP apareguin en els balan\u00e7os del govern.<\/p>\n
Quant a l’Estat espanyol, i concretament pel que fa al sector de la sanitat \u2014que \u00e9s el tema de qu\u00e8 s’ocupa aquesta publicaci\u00f3\u2014, la llei 15\/97 sobre les noves formes de gesti\u00f3 de la sanitat, permet que la gesti\u00f3 i l’administraci\u00f3 dels centres sanitaris pugui ser desenvolupada per qualsevol tipus d’entitat, i que la prestaci\u00f3 i gesti\u00f3 dels serveis sanitaris sigui realitzada per entitats amb \u00e0nim de lucre. A partir d’aquesta llei, i per part de les diferents comunitats aut\u00f2nomes, s’ha engegat una forta onada privatitzadora. Pel que fa a l’atenci\u00f3 primaria, moltes \u00e0rees de salut b\u00e0sica del Principat s\u00f3n gestionades per entitats privades (entitats de base associativa), i al Pa\u00eds Valenci\u00e0 s’han fet concessions privades per gestionar els centres.<\/p>\n
En la din\u00e0mica de privatitzaci\u00f3 dels hospitals hi ha diferents modalitats de contractes que responen a aquesta l\u00f2gica de partenariat p\u00fablic-privat. Alguns d’aquests contractes suposen la cessi\u00f3 de la construcci\u00f3 dels edificis a les empreses privades. De la mateixa manera, se cedeix a la iniciativa privada la dotaci\u00f3 d’equipaments p\u00fablics i la contractaci\u00f3 de personal no sanitari, per\u00f2 els treballadors sanitaris continuen sent treballadors p\u00fablics. Aquesta modalitat ha perm\u00e8s l’entrada a la sanitat p\u00fablica de les grans empreses constructores (ACS, FCC, SACYR, etc.). En l’anomenat \u00abmodel Alzira\u00bb, s’afegeix a la gesti\u00f3 privada la contractaci\u00f3 del personal sanitari, i tamb\u00e9 s’hi inclou l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria i especialitzada. Aquesta modalitat ha beneficiat, sobretot, les grans empreses sanit\u00e0ries (ADESLAS, ASISA, SANITAS, DKV, etc.).<\/p>\n
En aquesta direcci\u00f3, cal afegir que els models de gesti\u00f3 sanit\u00e0ria del govern balear i valenci\u00e0 han coincidit en la promoci\u00f3 de dos macrocentres hospitalaris: La Fe, a Val\u00e8ncia, i Son Espases, a Palma. Aquests centres pretenen concentrar l’assist\u00e8ncia p\u00fablica de manera que se’n faciliti la privatitzaci\u00f3 parcial. La construcci\u00f3 d’aquests dos centres, a banda de suposar un negoci milionari a les constructores \u2014moltes d’aquestes despr\u00e9s tamb\u00e9 estan vinculades a l’explotaci\u00f3 dels serveis perif\u00e8rics com els aparcaments\u2014, no ha tingut en compte ni les necessitats dels usuaris ni les dels treballadors. Els centres s’han constru\u00eft als afores de les ciutats, cosa que en dificulta l’acc\u00e9s. Alhora, els centres antics no han estat substitu\u00efts per instal\u00b7lacions que puguin continuar l’assist\u00e8ncia de proximitat, de manera que barris sencers s’han trobat, d’un dia per l’altre, sense serveis hospitalaris.<\/p>\n
Davant d’aquesta realitat que s’imposa m\u00e9s cada dia que passa, cal oposar la m\u00e0xima resist\u00e8ncia. Cada cop queda m\u00e9s clar que la nova modalitat del capitalisme del segle XXI no accepta cap pacte social redistributiu. Sense el mecanisme del cr\u00e8dit, que permetia l’expansi\u00f3 del capitalisme a costa dels recursos i dels beneficis futurs, el capitalisme actual, altament sobredimensionat, necessita accelerar els mecanismes d’explotaci\u00f3 i despossessi\u00f3 per tal d’assegurar-se l’exist\u00e8ncia. Immersos en aquest atac frontal contra els elements fonamentals que estructuren les nostres societats, cal reaccionar reivindicant la defensa i la consolidaci\u00f3 d’all\u00f2 que \u00e9s obvi.<\/p>\n
Resulta obvi que com a societat no podem acceptar un proc\u00e9s que discrimina l’atenci\u00f3 sanit\u00e0ria que reben les persones en funci\u00f3 de la capacitat econ\u00f2mica que tenen, com tampoc podem acceptar pensions de mis\u00e8ria per als nostres avis i \u00e0vies, ni que els fills dels rics i poderosos aconsegueixin les millors condicions eductives per projectar-se en la societat, mentre els fills de les classes treballadores veuen com l’educaci\u00f3 a qu\u00e8 tenen acc\u00e9s empitjora cada dia que passa \u2014o desapareix del tot la possibilitat d’accedir-hi per la manca de recursos econ\u00f2mics que es poden dedicar a l’estudi i a la formaci\u00f3. La defensa d’aquestes obvietats, imprescindibles per bastir una societat, ha de conjugar-se amb tota la resta de reivindicacions laborals i socials. I \u00e9s a partir d’aquestes reivindicacions que caldr\u00e0 bastir el programa de m\u00ednims que permeti l’articulaci\u00f3 d’un moviment ampli, flexible i radical en la proposta de construcci\u00f3 d’una alternativa de societat a la que ens planteja el capitalisme.<\/p>\n
Cal tenir present, per\u00f2, que en el marc del capitalisme del segle XXI la defensa col\u00b7lectiva del conjunt dels drets socials i del patrimoni col\u00b7lectiu, que encara no ha estat privatitzat, no s’ha de plantejar com l’intent de salvar l’estat del benestar, perqu\u00e8 aquest ha desaparegut per sempre. La defensa dels drets socials cal plantejar-la com un proc\u00e9s de conflicte obert davant la l\u00f2gica depredaci\u00f3 total i totalit\u00e0ria que el capitalisme imposa com a mecanisme necessari per sobreviure. I tamb\u00e9 com un primer pas cap a la construcci\u00f3 d’una societat que, ara s\u00ed \u2014i m\u00e9s que mai\u2014, haur\u00e0 de plantejar-se definitivament la destrucci\u00f3 i superaci\u00f3 del model de relacions socials capitalista, si veritablement es vol bastir sobre els valors de la just\u00edcia i la dignitat.<\/p>\n
1 Marx, K. El Capital. M\u00e8xic: Fondo de Cultura Econ\u00f3mica, 1992.<\/p>\n
2 Federici, S. Calib\u00e1n y la bruja. Madrid: Traficantes de Sue\u00f1os, 2011.<\/p>\n
3 Galeano, E. Las venas abiertas de Am\u00e9rica Latina. Madrid: Siglo XXI, 1993.<\/p>\n
4 Lenin, V. El Imperialismo fase superior del capitalismo. Moscou: Progreso, 1989.<\/p>\n
5 Harvey, D. El nuevo imperialismo. Madrid: Akal, 2003.<\/p>\n
6 George, S. El bumerang de la deuda. Barcelona: Deriva Editorial, 1993.<\/p>\n
7 Plataforma Auditor\u00eda Ciudadana de la Deuda. Informe \u00abLa ilegitimidad de los Rescates a la Banca en el Estado espa\u00f1ol\u00bb (2013).<\/p>\n
8 Fine, B; Hall, D. \u00abEl terreno del neoliberalismo: obst\u00e1culos y oportunidades para el desarrollo de modelos alternativos en el suministro de servicios\u00bb. Article a: McDonald, D.A.; Ruiters, G (ed.). Alternativas a la Privatizaci\u00f3n: La provisi\u00f3n de servicios p\u00fablicos esenciales en los pa\u00edses del Sur. Barcelona: Icaria Editorial, 2012.<\/p>\n