ELENA IDOATE | La Directa – 11\/06\/2014<\/p>\n
Segurament, per la gran majoria de les assistents a l\u2019acte del 8 de juny, la celebraci\u00f3 del vint\u00e8 aniversari de Taifa comen\u00e7a amb una abra\u00e7ada del Josep Manel Busqueta. En\u00e8rgica i motivadora. Alegre. I crec que necess\u00e0ria. Vint anys s\u00f3n una hist\u00f2ria compartida per molta gent amb un esperit com\u00fa: la cr\u00edtica a la societat en qu\u00e8 vivim. Vint anys no s\u00f3n res en la tasca hist\u00f2rica de l\u2019emancipaci\u00f3, per\u00f2 s\u00ed que s\u00f3n molts per a qualsevol col\u00b7lectiu concret. L\u2019aniversari ha estat una excusa per a organitzar quelcom fora dels nostres espais de treball habituals, un objectiu que fa temps que ten\u00edem en ment.<\/p>\n
He apr\u00e8s que els dinars populars s\u00f3n un dels actes primordials de la construcci\u00f3 d\u2019una societat alternativa. El punt de trobada de la base. On es reforcen els lla\u00e7os d\u2019all\u00f2 personal que tamb\u00e9 \u00e9s pol\u00edtic, i s\u2019apropen les dist\u00e0ncies. Afinitats i afectes. En la sobretaula, el m\u00f3n s\u2019arregla molt millor i els debats arriben m\u00e9s enll\u00e0, sense mesura. A la cantonada de la gran taula en forma d\u2019alguna lletra entre la U i la O, riures i an\u00e8cdotes. Vaig comptar-vos, i recomptar-vos, i per fi van quadrar els n\u00fameros de les reserves.<\/p>\n
Algunes abs\u00e8ncies, i sorpreses d\u2019\u00faltima hora. Una de les coses que m\u00e9s il\u00b7lusi\u00f3 ens feia de l\u2019aniversari era el retrobament amb antigues companyes que havien passat per Taifa. I quan es tracta de vincles, no passen els anys. La fam\u00edlia creix. Les professores coincideixen amb els seus alumnes. I les n\u00e9tes d\u2019algunes es posen a jugar amb les filles de les altres. De la resta d\u2019assistents, per Taifa \u00e9s una sort poder estar acompanyades per totes vosaltres que, de fet, formeu part de la nostra exist\u00e8ncia. La ra\u00f3 per la qual existim. A Nou Barris, Ast\u00faries, Sort, X\u00e0tiva, Saragossa, Ripollet, Gr\u00e0cia, Poble Sec, Sabadell, El Prat, Sant Boi i molts indrets que em descuido. I Baladre, que \u00e9s a tot arreu. Amigues i amics amb els que hem compartit actes, xerrades, cursos, articles, i tamb\u00e9 reunions, assemblees i protestes als carrers. I com no, cerveses, concerts, pel\u00b7l\u00edcules, i moltes altres coses als ateneus, casals, centres i locals que s\u00f3n casa nostra a tot el territori.<\/p>\n
El v\u00eddeo que va preparar l\u2019Emma, una de les companyes del seminari, resumeix la nostra hist\u00f2ria i la nostra ess\u00e8ncia. Taifa va n\u00e9ixer a la universitat quan un grup d\u2019estudiants inconformistes amb l\u2019enfocament acad\u00e8mic de l\u2019economia, juntament amb la Miren, van decidir crear un grup d\u2019economia cr\u00edtica. Un oasi cr\u00edtic dins del desert del neoliberalisme imperant en les facultats d\u2019economia i en una de les professions m\u00e9s cooptades pel poder, avui en dia al servei dels interessos dels opressors. Aquest petit oasi queda resumit en els t\u00edtols dels cap\u00edtols i les paraules gaireb\u00e9 microsc\u00f2piques que decoren el cartell de l\u2019acte. Autoformaci\u00f3 col\u00b7lectiva i horitzontal, a trav\u00e9s del debat i la socialitzaci\u00f3 del coneixement. Persones compromeses en l\u2019estudi com a milit\u00e0ncia, per a que la caixa d\u2019eines que \u00e9s l\u2019economia cr\u00edtica arribi a totes les persones inquietes i grups socials, pol\u00edtics i sindicals. Taifa treballa per les que lluiten.<\/p>\n
Realment no sabia com sortiria l\u2019acte. Vam voler que ens acompany\u00e9s gent imprescindible fora dels focus medi\u00e0tics que no il\u00b7luminen sin\u00f3 que ceguen. Gent que, com nosaltres, fan la feina de formigueta necess\u00e0ria. Per\u00f2 qu\u00e8 havien de dir de nosaltres aquestes persones de la PAHC de Sabadell, de l\u2019Espai F\u00e0brica, de La Directa, del Casal de Joves de Lleida, de Baladre i de Comprom\u00eds per Ripollet? Doncs ens vau fer flotar. Em vaig emocionar, se\u2019m van posar ll\u00e0grimes als ulls i un somriure per dins que de vegades va per fora. Ens vau donar \u00e0nims, sentint-nos una petita pe\u00e7a d\u2019un engranatge col\u00b7lectiu que est\u00e0 en moviment i que avan\u00e7a amb fermesa.<\/p>\n
Taifa \u00e9s un xino-xano, perqu\u00e8 els processos socials no es fan de cop i volta, perqu\u00e8 les coses s\u2019aconsegueixen picant pedra, i avan\u00e7ant sense por a ensopegar. I una mica s\u00ed que ensopeguem. Els reptes m\u00e9s dif\u00edcils no s\u00f3n acabar els textos a temps, retallar la llargada dels articles o preparar power points. El m\u00e9s complicat \u00e9s la unitat dins de la diversitat, i all\u00f2 tan sensible que \u00e9s mantenir la identitat pr\u00f2pia i aut\u00f2noma, per\u00f2 que desborda per tots els cantons cap a les lluites concretes i els projectes comuns. Les paraules de la Miren, a flor de pell. El passat i el present de Taifa, aquest \u00faltim representat en la intervenci\u00f3 de la Laia, fan molt de goig. Taifa a discreci\u00f3! I pensar en el futur, de cara, m\u2019angoixaria si no fos perqu\u00e8 hi veig un llegat, una continu\u00eftat del que s\u2019ha engegat. Taifa en moviment. No m\u2019imagino el meu futur sense Taifa, ni qu\u00e8 he arribat a ser. I no s\u00f3c l\u2019\u00fanica. Per a mi \u00e9s un privilegi que existeixi, formar-hi part, i que les companyes de trajecte siguin aquestes grans persones.<\/p>\n
Per acabar el dia, les bases de Bonas\u00f2, el rap del Pau i la canya de Baula. Per reclamar, de manera contundent i en lletres g\u00f2tiques, la rendici\u00f3 incondicional del capitalisme. Plegar sabent que l\u2019Ivan, un dels altres companys de Taifa, t\u00e9 ra\u00f3 quan diu que ha estat un dels millors dies de la nostra vida. I l\u2019endem\u00e0, de nou, seguir amb el dia a dia.<\/p>\n