BENJAM\u00cd BASTIDA | La Directa 19\/06\/2014<\/p>\n
Deia Jos\u00e9 Mar\u00eda Valverde que existeixen paraules, com Democr\u00e0cia, Just\u00edcia, Llibertat, que neixen a l’esquerra i moren a la dreta. Des de fa uns anys, creix i ocupa territoris mentals una paraula nascuda a la dreta a la qual l’esquerra hauria d\u2019exterminar per salut i benestar de la majoria. Em refereixo a la famosa \u00abCompetitivitat\u00bb.<\/p>\n
Indubtablement per al capital, per als que tenen el capital i el poder en el sistema socioecon\u00f2mic actual, el concepte de competitivitat, dotat d’un significat intencionadament positiu, constitueix el pretext perfecte per imposar unes regles de joc.<\/p>\n
Cal destacar que aquest paradigma de la competitivitat va m\u00e9s enll\u00e0 de la lli\u00e7\u00f3 moral d’Adam Smith que venia a dir que, buscant cada un el seu propi benefici, una m\u00e0 invisible condu\u00efa aquest esfor\u00e7 egoista cap al benefici social. Aqu\u00ed, al nou paradigma de la competitivitat, no n’hi ha prou amb buscar el benefici propi sin\u00f3 que cal competir amb la resta d’agents individuals a la recerca de la vict\u00f2ria. El benefici de cadasc\u00fa es produeix a costa de l\u2019aniquilaci\u00f3 de la resta de contrincants.<\/p>\n
La difusi\u00f3 del concepte de competitivitat presenta trets de campanya publicit\u00e0ria: en primer lloc, per una certa connotaci\u00f3 positiva: \u00e9s un concepte derivat de la competici\u00f3 esportiva, descriu un joc net on guanya el millor sense entrar en q\u00fcestions \u00e8tiques o pol\u00edtiques, \u00e9s neutral. Per\u00f2 el nucli del missatge consisteix en la proclamaci\u00f3 dels avantatges de la competitivitat: els consumidors resultaran beneficiats, el seu benefici ser\u00e0 cada vegada m\u00e9s gran perqu\u00e8 les empreses lluiten per ser millor que les advers\u00e0ries, per oferir preus m\u00e9s baixos, m\u00e9s varietat de producte, de qualitat suposadament superior… Un m\u00f3n ideal que est\u00e0 arribant gr\u00e0cies a la competitivitat.<\/p>\n
\u00c9s clar que, en aquest progr\u00e9s cap a la competitiva societat del futur, moltes empreses moren en la lluita. \u201cNo importa, els passa per no haver estat competitives\u201d, diuen els promotors de la competitivitat. \u201cQuedaran en peu nom\u00e9s i precisament les que han encertat en la seva estrat\u00e8gia i han assumit els esfor\u00e7os necessaris, amb la qual cosa guanyem tots.\u201d<\/p>\n
Fins aqu\u00ed la descripci\u00f3 en termes tecnoecon\u00f2mics. Per\u00f2 la competitivitat com a concepte econ\u00f2mic est\u00e0 emparentada amb els conceptes de mercat, mercaderia, etc. tots ells amb funcions que ja Marx, en la seva an\u00e0lisi del sistema capitalista, va qualificar de \u201cconceptes fetitxes\u201d. Es a dir, el concepte neutral, t\u00e8cnic, de competitivitat, amaga les relacions socials establertes o les que es pretenen establir.<\/p>\n
Almenys s\u00f3n dos els tipus de relaci\u00f3 social emmascarades en el concepte. En primer lloc s’encobreixen precisament els conflictes intercapitalistes i la din\u00e0mica d’aquests conflictes. Naturalment, la paraula competitivitat no pot emmascarar la lluita, per\u00f2 pret\u00e9n conferir un car\u00e0cter esportiu, de joc net, a les estrat\u00e8gies del tot val, on all\u00f2 decisiu no \u00e9s ser competent sin\u00f3 competitiu a qualsevol preu, encara que la competitivitat procedeixi del treball infantil o de treballs for\u00e7ats.<\/p>\n
Els esfor\u00e7os per amplificar i difondre gaireb\u00e9 agressivament el paradigma de la competitivitat esdevenen en el moment de la crisi m\u00e9s accentuada del capital: la competitivitat esdev\u00e9, en efecte, en concepte clau quan sembla esgotada l’era de la globalitzaci\u00f3. Ser competitiu \u00e9s l’objectiu gaireb\u00e9 exclusiu de pa\u00efsos, de regions, d’empreses, siguin multinacionals o pimes. A m\u00e9s, gradualment, s’assimila, s’interioritza i es transforma en un valor prioritari. Fins i tot a nivell individual es tracta de ser competitiu.<\/p>\n
El segon tipus de relaci\u00f3 social oculta pel fetitxisme de la competitivitat es refereix a la relaci\u00f3 entre capital i treball. La competitivitat com a objectiu empresarial ineludible emmascara l’assalt del capital mundial en el seu conjunt i de cadascuna de les seves fraccions per enderrocar les petites, per\u00f2 importants, conquestes dels treballadors i de les classes populars en per\u00edodes anteriors de la lluita de classes. \u00c9s l’estrat\u00e8gia actual per recuperar i augmentar la taxa de plusv\u00e0lua, d’explotaci\u00f3: ser competitiu consisteix en rebaixar els costos salarials i deteriorar les condicions de treball fins a un nivell m\u00e9s profund que els adversaris.<\/p>\n
La competitivitat apareix tamb\u00e9 com a requisit i condici\u00f3 de subsist\u00e8ncia dels pa\u00efsos. Aquesta versi\u00f3 fetitxista emmascara els processos de despossessi\u00f3, privatitzaci\u00f3 i mercantilitzaci\u00f3 per part del capital dels serveis p\u00fablics essencials: salut, educaci\u00f3, habitatge, pensions, subministraments generals. Fins i tot, drets fonamentals de la democr\u00e0cia s\u00f3n sacrificats a l’altar del \u201cfetitxe de la competitivitat\u201d.<\/p>\n