Aquest any el seminari d’economia cr\u00edtica Taifa celebrem el nostre 20\u00e8 aniversari. Han estat 20 anys de construcci\u00f3 col\u00b7lectiva de pensament cr\u00edtic i de (auto)formaci\u00f3 d’activistes i estudiants en una visi\u00f3 cr\u00edtica de l’economia. Interpretant la societat des del punt de vista de les classes treballadores amb un enfoc cr\u00edtic d’economia pol\u00edtica. Abordant te\u00f2ricament l’economia des dels paradigmes heterodoxos que les facultats neguen amb el pensament \u00fanic de l’economia convencional que naturalitza el capitalisme i sustenta el neoliberalisme. Han estat 20 anys participant dels moviments socials i pol\u00edtics, proporcionant eines per entendre el nostre m\u00f3n que vagin m\u00e9s enll\u00e0 de les robinsonades del liberalisme econ\u00f2mic i serveixin per pensar una economia al servei de les persones i construir col\u00b7lectivament una societat m\u00e9s justa. Perqu\u00e8 creiem que cal comprendre el m\u00f3n per a transformar-lo.<\/p>\n
El seminari Taifa neix l’any 1994 a la facultat d’Economia de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona en el marc de l’assignatura de Desenvolupament Econ\u00f2mic. La professora Miren Etxezarreta, que impartia l’assignatura, va engrescar diversos estudiants dels \u00faltims cursos de la carrera per formar un grup que estudi\u00e9s cr\u00edticament temes relacionats amb el desenvolupament econ\u00f2mic i, m\u00e9s concretament, els projectes d’integraci\u00f3 econ\u00f2mica i monet\u00e0ria que comen\u00e7aven a planar. Eren els anys de consolidaci\u00f3 del neoliberalisme, del consens de Washington i de la crisi econ\u00f2mica dels primers 90. El mal anomenat socialisme realment existent ja formava part de la hist\u00f2ria, per\u00f2 tamb\u00e9 eren els anys del sorgiment del zapatisme a M\u00e8xic i s’albirava un horitz\u00f3 de lluites contra la globalitzaci\u00f3 que arribarien a finals de la d\u00e8cada dels 90 amb l’auge dels moviments socials contemporanis.<\/p>\n
L’objectiu d’aquest primer grup, de moment vinculat a la universitat, era estudiar els projectes d’integraci\u00f3 comercial com el Tractat de Lliure Comer\u00e7 d’Am\u00e8rica del Nord entre Canad\u00e0, EEUU i M\u00e8xic (TLCAN), i el Mercosur, el bloc comercial integrat en aquell moment per Argentina, Brasil, Uruguai i Paraguai. Es pretenia realitzar una an\u00e0lisi comparativa per observar els efectes d’aquests projectes sobre les poblacions i com es podia diferenciar les conseq\u00fc\u00e8ncies de la integraci\u00f3 econ\u00f2mica entre pa\u00efsos del nord i el sud global, com en el cas del TLCAN, i el que suposava la cooperaci\u00f3 entre pa\u00efsos del sud com el Mercosur.
\nDins del grup era palesa la inquietud per la l\u00ednia ideol\u00f2gica que es proporcionava en l’ensenyament d’economia i la manca de diversitat d’escoles de pensament dins la facultat. L’hegemonia de l’escola neocl\u00e0ssica als plans d’estudi d’economia dificulta el treball acad\u00e8mic des d’altres enfocaments heterodoxos. Es va pensar que el grup podria generar un \u00e0mbit d’estudi i reflexi\u00f3 econ\u00f2mica sobretot pels estudiants que finalitzaven la llicenciatura i veien limitada la continuaci\u00f3 d’una carrera investigadora cr\u00edtica amb l’ortod\u00f2xia dominant. A mesura que els estudiants acabaven la seva llicenciatura, el grup es consolidava com a seminari permanent i espai aut\u00f2nom fora de la universitat, despla\u00e7ant el lloc de trobada a la ciutat de Barcelona.<\/p>\n
Per altra banda, el projecte original d’an\u00e0lisi dels processos d’integraci\u00f3 econ\u00f2mica no es va completar donat que, segons el Ministeri d’Educaci\u00f3, el grup no reunia les suficients qualificacions acad\u00e8miques per optar al seu finan\u00e7ament -s’exigia comptar amb diversos doctorats, per\u00f2 el grup, a part d’algun professor, estava format majorit\u00e0riament per estudiants i llicenciats-, a part de les dificultats de treballar acad\u00e8micament fora de la universitat.<\/p>\n
Durant un temps el seminari continu\u00e0 estudiant aquesta mena de processos centrant-se ara en la UE i el proc\u00e9s d’integraci\u00f3 monet\u00e0ria en marxa a partir del Tractat de Maastricht. Dins del grup sorgia a mesura que s’anaven estudiant temes d’economia aplicada, la reflexi\u00f3 sobre la deficient formaci\u00f3 cr\u00edtica que es tenia.<\/p>\n
El seminari es va decantar llavors per l’an\u00e0lisi cr\u00edtica de la teoria econ\u00f2mica ortodoxa. Calia con\u00e8ixer en profunditat les escoles de pensament ortodoxes, des dels autors cl\u00e0ssics i neocl\u00e0ssics fins els monetaristes, passant pels keynesians i les noves escoles neo i post-keynesianes. Durant m\u00e9s de 2 anys es va fer una tasca de recapitulaci\u00f3, selecci\u00f3, traducci\u00f3 i estudi de textos cr\u00edtics de l’economia ortodoxa. El resultat d’aquest treball, a part de l’enriquiment intel\u00b7lectual que supos\u00e0 per aquest grup d’economistes que no havien tingut una formaci\u00f3 cr\u00edtica i rigorosa pel biaix ideol\u00f2gic de les facultats, va ser la publicaci\u00f3 del llibre Cr\u00edtica a la econom\u00eda ortodoxa, editat per la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona.<\/p>\n
La tasca formativa del seminari Taifa no s’ha limitat a l’aprofundiment d’aquesta cr\u00edtica de l’economia convencional. Sempre ha estat present l’inter\u00e8s per paradigmes alternatius que ens permetin entendre millor el desenvolupament del capitalisme, l’acumulaci\u00f3 del capital, la teoria del valor-treball i l’explotaci\u00f3, el paper de l’Estat, el mercat i la globalitzaci\u00f3. La llista d’autors que ens ha acompanyat tots aquest anys d’aprenentatge col\u00b7lectiu \u00e9s llargu\u00edssima, des dels cl\u00e0ssics del marxisme com Marx, Engels, Lenin, Luxemburg o Gramsci fins pensadors actuals com Federici, Harvey, Lebowitz, Bookchin, Bellamy Foster, O’Connor, Brenner, Prior Olmos i un llarg etc\u00e8tera.<\/p>\n
\u00c9s a partir de 2004 que es decideix anar plasmant i oferint de portes enfora tant els debats que tenim dins del seminari com l\u2019an\u00e0lisi que es fa de la situaci\u00f3 econ\u00f2mica. A partir d\u2019aquest moment el seminari esdev\u00e9 un referent formatiu pels moviments socials. Es decideix donar-li una major import\u00e0ncia a la tasca de divulgaci\u00f3 acceptant invitacions de molts grups socials per impartir xerrades que ajudessin a entendre el m\u00f3n en qu\u00e8 vivim, amb l’objectiu de cooperar en la formaci\u00f3 de tots aquells que vulguin transformar la societat. Aix\u00ed mateix, comencem a publicar informes peri\u00f2dicament sobre els temes que creiem que poden interessar a les persones vinculades al pensament cr\u00edtic, als activistes dels moviments socials, als militants d’organitzacions pol\u00edtiques o sindicals, o simplement a les persones inquietes i preocupades que lluiten per una societat m\u00e9s justa.<\/p>\n
Fins a dia d\u2019avui s’han publicat 10 informes: sobre la situaci\u00f3 de l\u2019economia espanyola, el sector p\u00fablic, el mercat de treball, les desigualtats i la redistribuci\u00f3 de la riquesa, la crisi immobili\u00e0ria i financera, la teoria de les crisis, el rescat dels poderosos, l\u2019estrat\u00e8gia del capital en la present crisi, les alternatives al capitalisme i la Uni\u00f3 Europea i el sistema de la moneda euro.
\nA les xerrades i a la publicaci\u00f3 dels informes s’afegeixen els cursos m\u00e9s amplis que cada any oferim: Introducci\u00f3 a l\u2019an\u00e0lisi de la societat actual, El proc\u00e9s de construcci\u00f3 europea, i els m\u00e9s recents: Per entendre la crisi, Per entendre el capitalisme actual i Reflexionant sobre les alternatives.<\/p>\n
Aquesta activitat de divulgaci\u00f3 dirigida a col\u00b7lectius i persones interessades en la formaci\u00f3 i participaci\u00f3 pol\u00edtica activa dins dels moviments socials, no es fa incompatible amb l\u2019activitat de formaci\u00f3 continuada dins del seminari. En els darrers anys, a part del grup d\u2019estudi de Cr\u00edtica a l\u2019economia ortodoxa que treballa sobretot amb estudiants o joves economistes el llibre abans citat, se n\u2019han creat d\u2019altres. Com el seminari d’Introducci\u00f3 a l\u2019economia cr\u00edtica, que persegueix anar m\u00e9s enll\u00e0 de la cr\u00edtica de l’escola ortodoxa estudiant els paradigmes cr\u00edtics que ens poden servir en l’an\u00e0lisi i interpretaci\u00f3 de la societat capitalista, o el seminari d’Introducci\u00f3 al marxisme on s’intenta con\u00e8ixer les bases essencials d’aquest paradigma. El llibre de Paul M. Sweezy, o el de Louis Gill, Fundamentos y l\u00edmites del capitalismo, ens han acompanyat en aquesta formaci\u00f3. A m\u00e9s de la lectura i estudi de l’obra de Marx, especialment El capital, llegint directament les fonts.<\/p>\n
Per altra banda, els companys m\u00e9s veterans del seminari han continuat (auto)formant-se i investigant sobre temes tant diversos com l’imperialisme, l’Estat, el diner o les alternatives al capitalisme. Actualment animen el seminari sobre Marxisme i ecologia que ha comen\u00e7at en el present curs. Darrerament, tamb\u00e9 es publica el Senzillament, una proposta de material pedag\u00f2gic per treballar als instituts impulsada per professors de batxillerat i ESO que pertanyen a Taifa.<\/p>\n
Aquests grups de treball, que estan oberts a la participaci\u00f3 de persones interessades en la mat\u00e8ria, no treballen de forma a\u00efllada sin\u00f3 que busquen sin\u00e8rgies que els permeten enriquir-se del treball d\u2019uns i altres al mateix temps que servir de major preparaci\u00f3 per als cursos i els informes que presentem regularment.<\/p>\n
Per aix\u00f2, un altre moment important en l’esdevenir del seminari Taifa s\u00f3n les trobades trimestrals on posem en com\u00fa el treball de tots els grups d’estudi aqu\u00ed presentats. I aprofitem per debatre col\u00b7lectivament sobre q\u00fcestions m\u00e9s enll\u00e0 de l’economia per ampliar la multidisciplinarietat necess\u00e0ria per entendre societats complexes com la capitalista.<\/p>\n
Amb la intenci\u00f3 d\u2019incidir pol\u00edticament en un projecte transformador a trav\u00e9s de la formaci\u00f3 econ\u00f2mica i de la socialitzaci\u00f3 del coneixement, dins del seminari Taifa, com hem vist, li donem molta import\u00e0ncia a la formaci\u00f3 i al pensament cr\u00edtic, per\u00f2 no com a element d\u2019erudici\u00f3 sin\u00f3 com a eina per interpretar el nostre objecte d\u2019estudi que \u00e9s la societat. L\u2019objectiu de la nostra tasca \u00e9s, per tant, entendre quines s\u00f3n les variables que regeixen la din\u00e0mica d\u2019aquesta societat per tal que serveixi en el nostre dia a dia militant i ciutad\u00e0 i poder participar amb el conjunt dels moviments socials, en la transformaci\u00f3 envers una societat ecol\u00f2gicament viable, m\u00e9s justa i satisfact\u00f2ria per al conjunt de la poblaci\u00f3.<\/p>\n
Per tot, tot i que molts dels membres de Taifa segueixen les seves opcions personals d’adscripci\u00f3 pol\u00edtica, el seminari Taifa com a tal es mant\u00e9 independent i aut\u00f2nom de la pertinen\u00e7a a cap grup pol\u00edtic, precisament per poder estar a disposici\u00f3 de tots els variats i nombrosos col\u00b7lectiu que lluiten per la transformaci\u00f3 de la societat. Des del debat i la discussi\u00f3 rigorosa, amb honestedat i alegria.<\/p>\n
Tot plegat es fa especialment important en l\u2019actual context de crisi i agressi\u00f3 a les classes populars, sumat al bombardeig medi\u00e0tic monol\u00edtic que patim, mancat de diversitat d\u2019interpretacions de la crisi i de l\u2019economia. Per acabar, una frase que ha esdevingut el nostre lema i resumeix l\u2019esperit del seminari Taifa: Comprendre el m\u00f3n per a transformar-lo.<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Aquest any el seminari d’economia cr\u00edtica Taifa celebrem el nostre 20\u00e8 aniversari. Han estat 20 anys de construcci\u00f3 col\u00b7lectiva de pensament cr\u00edtic i de (auto)formaci\u00f3 d’activistes i estudiants en una visi\u00f3 cr\u00edtica de l’economia. Interpretant la societat des del punt de vista de les classes treballadores amb un enfoc cr\u00edtic d’economia pol\u00edtica. Abordant te\u00f2ricament l’economia des dels paradigmes heterodoxos que les facultats neguen amb el pensament \u00fanic de l’economia convencional que naturalitza el capitalisme i sustenta el neoliberalisme. Han estat 20 anys participant dels moviments socials i pol\u00edtics, proporcionant eines per entendre el nostre m\u00f3n que vagin m\u00e9s enll\u00e0 de les robinsonades del liberalisme econ\u00f2mic i serveixin per pensar una economia al servei de les persones i construir col\u00b7lectivament una societat m\u00e9s justa. Perqu\u00e8 creiem que cal comprendre el m\u00f3n per a transformar-lo.<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_feature_clip_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[12],"tags":[19,220],"class_list":["post-57123","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-altres-materials","tag-20anystaifa","tag-seminari-taifa"],"jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/57123","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=57123"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/57123\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=57123"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=57123"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=57123"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}