La crisi econ\u00f2mica que va esclatar el 2007-2008, segurament la crisi global m\u00e9s important del capitalisme, ha obert una nova fase en la hist\u00f2ria de la UE i de la zona euro. Entre altres coses, la crisi ha demostrat el que ja van denunciar tantes veus cr\u00edtiques del projecte econ\u00f2mic europeu quan aquest s\u2019estava erigint: la impossibilitat de construir una uni\u00f3 econ\u00f2mica i monet\u00e0ria sense un pressupost p\u00fablic rellevant per al conjunt de l\u2019economia integrada i amb una coordinaci\u00f3 pol\u00edtica m\u00e9s \u00e0mplia, sobretot pel que fa a l\u2019\u00e0mbit fiscal (harmonitzaci\u00f3 d\u2019impostos) i de pol\u00edtica monet\u00e0ria. En origen, la Uni\u00f3 Econ\u00f2mica i Monet\u00e0ria (UEM) es va bastir a partir d\u2019un disseny gen\u00e8ticament neoliberal, propici al foment de la competitivitat i l\u2019expansi\u00f3 del capital europeu. Aquest disseny \u00e9s el que est\u00e0 facilitant que la crisi actual es faci recaure sobre les classes treballadores i dificulta l\u2019aplicaci\u00f3 de pol\u00edtiques keynesianes antic\u00edcliques (si no refor\u00e7a directament l\u2019eurocrisi).<\/p>\n Ens trobem enmig d\u2019una nova fase en la hist\u00f2ria del proc\u00e9s d\u2019integraci\u00f3 europea, el futur del qual dep\u00e8n de la gesti\u00f3 pol\u00edtica i econ\u00f2mica de la crisi i de quin r\u00e8gim d\u2019acumulaci\u00f3 i de pacte social en surti. Els escenaris que es presenten en la conjuntura actual es poden resumir, com proposa l\u2019economista Costas Lapavitsas al llibre Crisis en la eurozona<\/em>, en tres alternatives: l\u2019austeritat, la reforma institucional i la sortida de l\u2019euro.<\/p>\n La primera alternativa \u00e9s la que s\u2019est\u00e0 imposant: l\u2019adopci\u00f3 de pol\u00edtiques d\u2019austeritat i d’ajust estructural. Les mesures es presenten com una s\u00e8rie de retallades pressupost\u00e0ries que suposen la reducci\u00f3 de la despesa p\u00fablica \u2013sobretot\u2013 pel que fa a prestacions socials i salaris de la funci\u00f3 p\u00fablica, alhora que s\u2019apliquen pujades d\u2019impostos indirectes i s\u2019imposa la privatitzaci\u00f3 de serveis p\u00fablics i la venda del patrimoni. Aix\u00f2 empresona les economies en el cercle vici\u00f3s de l\u2019austericidi, a trav\u00e9s del qual, per reduir el d\u00e8ficit, cal reduir les despeses, cosa que deteriora la demanda i provoca m\u00e9s par\u00e0lisi econ\u00f2mica, que fa augmentar novament el d\u00e8ficit i el deute p\u00fablic.<\/p>\n \u00c9s en aquest context que cal situar els anomenats rescats, \u00e9s a dir, els pr\u00e9stecs concedits als pa\u00efsos amb risc d\u2019impagament del deute p\u00fablic. A canvi de les suposades ajudes, la Comissi\u00f3 Europea, l\u2019FMI i el BCE \u2013l\u2019anomenada troica\u2013 exigeixen l\u2019acompliment d\u2019una s\u00e8rie de mesures econ\u00f2miques considerades com la ter\u00e0pia de xoc necess\u00e0ria per reduir el d\u00e8ficit i poder retornar el deute. A part de reduccions pressupost\u00e0ries, la troica prescriu un seguit de reformes estructurals que inclouen aspectes com la flexibilitzaci\u00f3 del mercat de treball, privatitzacions o restriccions de prestacions socials. En el cas espanyol, aix\u00f2 ha portat, per exemple, a l\u2019aprovaci\u00f3 de les contrareformes laboral i del sistema de pensions. El gran problema d\u2019aquestes mesures \u00e9s que empitjoren la situaci\u00f3 socioecon\u00f2mica. Aquesta din\u00e0mica, per\u00f2, \u00e9s funcional en el capitalisme, ja que, per sortir de la crisi, cal augmentar l\u2019explotaci\u00f3 de les treballadores i destruir els capitals menys competitius. El capital no es preocupa del benestar de la poblaci\u00f3, sin\u00f3 de trobar les condicions de rendibilitat necess\u00e0ries per iniciar un nou proc\u00e9s d\u2019acumulaci\u00f3. L\u2019augment de la productivitat i les millores competitives \u2013juntament amb la creaci\u00f3 de nous sectors d\u2019inversi\u00f3 fruit de la liberalitzaci\u00f3 i la privatitzaci\u00f3 del sector p\u00fablic\u2013 que es deriven de la reducci\u00f3 dels salaris garantiran una millora de la rendibilitat del capital, que es veur\u00e0 incentivat a tornar a invertir massivament.<\/p>\n La segona alternativa seria una reforma institucional profunda de la zona euro que pogu\u00e9s posar remei a una s\u00e8rie d\u2019incompatibilitats, com les que ha assenyalat l\u2019economista Yanis Varoufakis. En primer lloc, els desequilibris que genera el fet que els diferents estats integrants de la uni\u00f3 monet\u00e0ria tinguin una pol\u00edtica monet\u00e0ria comuna i una pol\u00edtica fiscal divergents. En segon lloc, el fet que la zona euro compti amb un banc central sense govern d\u2019un Estat i una s\u00e8rie de governs sense banc central que els doni suport. En tercer lloc, que sota la mateixa moneda \u2013l\u2019euro\u2013 es puguin mantenir deutes sobirans perfectament separats. I, en quart lloc, l\u2019abs\u00e8ncia d\u2019un sistema de reciclatge d\u2019excedents de les regions o els estats amb super\u00e0vit d\u2019inversions cap a les que tenen d\u00e8ficit en aquest camp.<\/p>\n L\u2019actuaci\u00f3 del BCE, proporcionant abundant liquiditat als bancs privats a tipus d\u2019inter\u00e8s molt favorables i, alhora, no actuant com a prestador d\u2019\u00faltima inst\u00e0ncia dels estats membres, ha estat \u00e0mpliament criticada. La reforma estatut\u00e0ria del BCE perqu\u00e8 actu\u00ef com a finan\u00e7ador dels d\u00e8ficits p\u00fablics \u2013arribant fins i tot a la creaci\u00f3 d\u2019eurobons: deute sobir\u00e0 comunitari\u2013 seria un eix important de la reforma institucional. El Pacte d\u2019Estabilitat i Creixement hauria de ser reformulat per adaptar els l\u00edmits de d\u00e8ficit i deute p\u00fablic a la nova realitat econ\u00f2mica, si realment es vol reactivar l\u2019economia deixant enrere la pol\u00edtica d\u2019austeritat. El Banc Europeu d\u2019Inversions (BEI) i el Fons Europeu d\u2019Inversions (FEI) haurien d\u2019adoptar com a objectiu primordial el reciclatge a escala europea dels super\u00e0vits cap a regions deficit\u00e0ries amb condicions menys costoses per a l\u2019administraci\u00f3 p\u00fablica i amb criteris de desenvolupament econ\u00f2mic i creaci\u00f3 d\u2019ocupaci\u00f3. L\u2019augment de la coordinaci\u00f3 pol\u00edtica \u2013fins i tot hi ha veus que apunten a la creaci\u00f3 d\u2019un Estat central europeu que feder\u00e9s els estats membres\u2013 i del pressupost per a la UE serien una part de l\u2019eix pol\u00edtic de l\u2019alternativa reformista, que tamb\u00e9 podria impulsar una pol\u00edtica comunit\u00e0ria de salari m\u00ednim, de temps de treball i de reducci\u00f3 del diferencial de competitivitat i de les desigualtats.<\/p>\n Un dels inconvenients m\u00e9s destacables de l\u2019alternativa de reforma de la uni\u00f3 monet\u00e0ria \u00e9s el paper de moneda internacional de l\u2019euro. El diner representa molt m\u00e9s que un mitj\u00e0 d\u2019intercanvi, reserva i pagament: tamb\u00e9 cont\u00e9 un component ideol\u00f2gic molt important. Per aquest motiu, existeixen seriosos dubtes sobre la viabilitat de l\u2019euro tal com est\u00e0 dissenyat actualment, en cas que s\u2019abandonessin el rigor fiscal austericida i les (contra)reformes liberalitzadores. L\u2019aband\u00f3 de la disciplina fiscal seria inversemblant en cas que es volgu\u00e9s mantenir una moneda capa\u00e7 de competir amb el d\u00f2lar. Una caiguda del valor de la moneda europea impossibilitaria operar internacionalment als grans bancs de la zona euro, fomentaria atacs especulatius al deute dels pa\u00efsos amb m\u00e9s d\u00e8ficit i els diferencials de d\u00e8ficits fiscals es farien insuportables dins la zona euro. En aquest escenari, la soluci\u00f3 d\u2019un pressupost europeu m\u00e9s elevat i una pol\u00edtica redistributiva m\u00e9s \u00e0mplia podria ser insuficient. Caldria disposar d\u2019un Estat europeu unitari o federal amb una integraci\u00f3 econ\u00f2mica m\u00e9s gran \u2013especialment pel que fa a l\u2019endeutament p\u00fablic\u2013 per recolzar la moneda comuna, per\u00f2 aquesta possibilitat sembla dif\u00edcil d\u2019imaginar a mitj\u00e0 termini, si m\u00e9s no mentre els estats membres \u2013o els hipot\u00e8tics estats federats\u2013 puguin emetre deute p\u00fablic propi, com fins ara.<\/p>\n D\u2019altra banda, una reforma dr\u00e0stica en l\u2019esfera fiscal portaria a un frac\u00e0s de la uni\u00f3 monet\u00e0ria tal com la coneixem \u2013d\u2019inspiraci\u00f3 monetarista-neoliberal i operant com a divisa internacional\u2013, o b\u00e9 la col\u00b7locaria sota fortes pressions exteriors. Com argumenta Costas Lapavitsas, l\u2019estrat\u00e8gia de construcci\u00f3 d\u2019un eurob\u00f2 podria conduir a l\u2019(auto)destrucci\u00f3 de l\u2019euro. Per\u00f2 una part dels problemes d\u2019aquest hipot\u00e8tic euro reformat tamb\u00e9 es donarien en l\u2019altra gran alternativa: la sortida de l\u2019euro. I \u00e9s que les hipot\u00e8tiques monedes menors que sorgirien en aquest escenari en pa\u00efsos com Gr\u00e8cia o l\u2019Estat espanyol serien una presa f\u00e0cil dels atacs especulatius, tenint en compte l\u2019elevat nivell d\u2019endeutament i de d\u00e8ficit fiscal d\u2019aquestes economies.<\/p>\n La tercera alternativa \u00e9s la que defensa una sortida de l\u2019euro com a mesura per combatre la crisi i iniciar un proc\u00e9s transformador. La devaluaci\u00f3 de la moneda pr\u00f2pia permetria la millora competitiva d\u2019alguns estats gr\u00e0cies a la reducci\u00f3 dels preus reals de les exportacions; si, gr\u00e0cies a aix\u00f2, aquestes augmentessin, es reduiria el d\u00e8ficit de la balan\u00e7a comercial. Per\u00f2 una moneda devaluada dificultaria encara m\u00e9s el retorn del deute exterior, \u00e9s a dir, el deute contret tant per l\u2019Estat com per les entitats financeres i les empreses amb entitats internacionals, ja que aquest deute seguiria nominat en euros, una divisa m\u00e9s cara d\u2019aconseguir amb la nova moneda devaluada. Aix\u00ed doncs, una proposta de sortida de l\u2019euro de car\u00e0cter progressista s\u2019hauria d\u2019acompanyar, inevitablement, d\u2019una suspensi\u00f3 de pagaments i d’una reestructuraci\u00f3 del deute.<\/p>\n La sortida de l\u2019euro \u2013i l\u2019impagament o la reestructuraci\u00f3 del deute p\u00fablic\u2013 seria, segons l’opini\u00f3 de les veus que advoquen per aquesta via (com la de Costas Lapavitsas), la porta d\u2019entrada \u2013sembla que quasi per in\u00e8rcia\u2013 a una s\u00e8rie de reformes de car\u00e0cter transformador que afavoririen el treball en detriment del capital. Aix\u00ed, gr\u00e0cies a una organitzaci\u00f3 democr\u00e0tica de l\u2019economia i la societat, s\u2019afrontaria el problema del desenvolupament de cada pa\u00eds en una economia globalitzada. Aquesta sortida progressista, per\u00f2, no podria consistir en una autarquia nacional; seria necessari que els pa\u00efsos perif\u00e8rics continuessin mantenint el comer\u00e7 internacional. Tamb\u00e9 necessitarien continuar obtenint transfer\u00e8ncies de tecnologia i capital estranger.<\/p>\n Aquesta via oferiria la possibilitat d\u2019un desenvolupament diferent a les classes treballadores dels pa\u00efsos del centre, ja que es convertirien en aliades naturals dels pa\u00efsos perif\u00e8rics, en cas que apostessin per una transformaci\u00f3 dr\u00e0stica de l\u2019economia. Aquesta soluci\u00f3 podria modificar, doncs, l\u2019equilibri actual de les forces socials a Europa, cosa que afavoriria una transformaci\u00f3 institucional i social.<\/p>\n Recuperar la sobirania monet\u00e0ria seria relativament \u00fatil, per\u00f2 tamb\u00e9 cal considerar la cara menys amable d\u2019una hipot\u00e8tica nova moneda, a m\u00e9s d\u2019entendre ben b\u00e9 qu\u00e8 \u00e9s el diner i la limitada capacitat de maniobra de la pol\u00edtica monet\u00e0ria en un sistema de creaci\u00f3 end\u00f2gena del diner a trav\u00e9s del cr\u00e8dit del sistema bancari. El retorn a una moneda pr\u00f2pia que no tingu\u00e9s les garanties d\u2019una divisa internacionalment rellevant com l\u2019euro situaria l\u2019economia sota les amenaces d\u2019atacs especulatius financers. Lluitar-hi en contra requeriria una forta intervenci\u00f3 en l\u2019\u00e0mbit financer i una coordinaci\u00f3 internacional que resulta complicada d\u2019imaginar, atesa la correlaci\u00f3 de forces actual. A m\u00e9s, l\u2019amena\u00e7a de la devaluaci\u00f3 sistem\u00e0tica de la pr\u00f2pia moneda a qu\u00e8 la sotmetrien els atacs especulatius podria generar episodis d\u2019inflaci\u00f3 perillosos.<\/p>\n D\u2019altra banda, si la hipot\u00e8tica sortida de l\u2019euro fos dirigida per forces conservadores \u2013que s\u00f3n les que actualment governen tots els estats membres\u2013, els costos de la devaluaci\u00f3 interna serien traslladats a la classe treballadora, de manera semblant al que est\u00e0 provocant actualment l\u2019austeritat dictada per la troica. A m\u00e9s, tamb\u00e9 cal tenir en compte les caracter\u00edstiques dels models productius de la perif\u00e8ria europea (tecnologies interm\u00e8dies, preemin\u00e8ncia de sectors de serveis de poc valor afegit, salaris reals superiors als d\u2019economies competidores de l\u2019\u00c0sia i de la resta de la perif\u00e8ria mundial), que encara fan sorgir m\u00e9s dubtes sobre l\u2019alternativa de la sortida de l\u2019euro. La competitivitat del sector productiu exportador no solament dep\u00e8n de la variable preu \u2013influenciable, parcialment, a trav\u00e9s de devaluacions de la moneda\u2013, sin\u00f3 que tamb\u00e9 es veu influenciada per m\u00faltiples factors que tenen m\u00e9s a veure amb l\u2019estructura productiva del mateix pa\u00eds \u2013que hauria de ser atractiva per a la demanda internacional\u2013 i el model de comer\u00e7 internacional que es vulgui desenvolupar. L\u2019economista Joaqu\u00edn Arriola ha comparat l\u2019efecte del tipus de canvi sobre les exportacions durant les darreres d\u00e8cades per concloure que l\u2019efecte de les devaluacions en les exportacions seria petit en el cas de l\u2019economia espanyola.<\/p>\n Moltes vegades diem, encertadament, que hi ha molts pa\u00efsos fora de l\u2019euro i fora de la UE als quals no els va tan malament com als pa\u00efsos del sud d\u2019Europa. Per\u00f2 no podem creure \u2013de manera na\u00eff\u2013 que nom\u00e9s \u00e9s gr\u00e0cies al fet de tenir una moneda pr\u00f2pia. No \u00e9s el remei a\/de tots els mals. Altres pa\u00efsos amb sobirania monet\u00e0ria i la possibilitat d\u2019aplicar pol\u00edtiques econ\u00f2miques pr\u00f2pies tamb\u00e9 han patit crisis financeres molt dures anteriorment, com el Sud-est asi\u00e0tic o R\u00fassia a finals dels anys noranta, per posar algun exemple.<\/p>\n Ni la sortida de l\u2019euro ni la seva continu\u00eftat i reforma s\u00f3n garantia exclusiva, per si mateixes, d\u2019una recuperaci\u00f3 m\u00e9s r\u00e0pida ni d\u2019una via alternativament transformadora. No es pot defensar amb solidesa que alguna de les dues propostes ens portin, repetim, per si mateixes i en l\u2019actual conjuntura, a superar els problemes de fons que han generat la uni\u00f3 monet\u00e0ria i el seu car\u00e0cter liberalitzador i preeminentment capitalista.<\/p>\n El programa econ\u00f2mic democratitzador que serveixi per iniciar un proc\u00e9s transformador ha estat \u00e0mpliament debatut. Aquest proc\u00e9s hauria de comen\u00e7ar pel repudi del deute, quelcom que obligaria a la nacionalitzaci\u00f3 de la banca per fer front a la seva fallida i al control del flux de capitals per evitar fugues massives cap a la zona euro o d\u00f2lar. A m\u00e9s, aquestes mesures haurien d\u2019anar acompanyades, inevitablement, d\u2019una recuperaci\u00f3 i un control dels sectors productius a trav\u00e9s d\u2019una pol\u00edtica industrial que prioritz\u00e9s el reequilibri de la balan\u00e7a exterior, les inversions en infraestructures p\u00fabliques i la recuperaci\u00f3 dels sectors estrat\u00e8gics amb criteris de sobirania econ\u00f2mica. Respecte a la pol\u00edtica fiscal, una reforma que redueixi els impostos indirectes per gravar progressivament la renda, el patrimoni i el capital seria un eix de vital import\u00e0ncia per poder finan\u00e7ar la transici\u00f3 a curt termini i millorar les prestacions socials redistribuint la riquesa amb l\u2019objectiu de reduir r\u00e0pidament les desigualtats. No es pot deixar d\u2019apuntar, a l’\u00faltim, la necessitat d\u2019implementar mecanismes de govern m\u00e9s transparents i democr\u00e0tics que permetin el control des de la base.<\/p>\n Es fa estrany \u2013i fins i tot sembla ingenu\u2013 creure que l\u2019ordre de la relaci\u00f3 es pugui invertir: que, primer, es pugui adoptar \u2013des de dalt, tecnocr\u00e0ticament\u2013 una mesura suposadament transformadora com sortir de l\u2019euro i que, despr\u00e9s, la resta de transformacions vinguin rodades, pr\u00e0cticament per in\u00e8rcia, i al mateix temps cre\u00efn aquest pol contrahegem\u00f2nic. Igualment, \u00e9s del tot dubt\u00f3s, o almenys simplificador, que la transformaci\u00f3 de la moneda o de les institucions comunit\u00e0ries revolucioni les relacions de producci\u00f3, distribuci\u00f3 i consum. \u201c\u00c9s possible revolucionar les relacions de producci\u00f3 existents i les relacions de distribuci\u00f3 associades a elles mitjan\u00e7ant una transformaci\u00f3 de l\u2019instrument de circulaci\u00f3?\u201d, es preguntava Marx. La q\u00fcesti\u00f3 no se situa en la necessitat de crear una nova moneda o un nou disseny institucional europeu. La q\u00fcesti\u00f3 fonamental \u00e9s crear noves condicions productives i comercials, especialment davant d\u2019una estructura productiva mancada de model, com \u00e9s el cas de les economies perif\u00e8riques que van gaudir de moments de bonan\u00e7a econ\u00f2mica a for\u00e7a de creaci\u00f3 de capital fictici.<\/p>\n Tant la sortida de l\u2019euro com la transformaci\u00f3 de la UE i la direcci\u00f3 que emprenguin dependran de la correlaci\u00f3 de forces i del poder pol\u00edtic real d\u2019un moviment popular i massiu favorable a una alternativa transformadora.<\/p>\n![\"El](\"http:\/\/directa.cat\/sites\/default\/files\/imagecache\/d_gallery\/euro_web.jpg\" "\\"El")
\nEl diner cont\u00e9 un component ideol\u00f2gic molt important BUNDESBANK.DE<\/span><\/p>\nL\u2019austeritat<\/strong><\/h2>\n
\nA la pr\u00e0ctica, per\u00f2, els anomenats rescats no han estat altra cosa que el rescat de facto dels bancs internacionals amb una alta exposici\u00f3 inversora a la perif\u00e8ria europea, sobretot bancs alemanys i francesos. A l\u2019Estat espanyol, els bancs en fallida, amb Bankia com a paradigma, han rebut aquestes ajudes directament a c\u00e0rrec de les contribuents, que s\u00f3n les qui acabaran assumint les p\u00e8rdues d\u2019uns pr\u00e9stecs p\u00fablics que no es retornaran.<\/p>\nLa reforma de la zona euro<\/strong><\/h2>\n
Els inconvenients de la reforma<\/strong><\/h2>\n
La sortida de l\u2019euro<\/strong><\/h2>\n
Inconvenients de la sortida de l\u2019euro<\/strong><\/h2>\n
Programa econ\u00f2mic democratitzador<\/strong><\/h2>\n