{"id":57116,"date":"2014-05-21T12:49:32","date_gmt":"2014-05-21T11:49:32","guid":{"rendered":"http:\/\/seminaritaifa.org\/2014\/05\/21\/per-entendre-luem-la-crisi-de-la-zona-euro-i-les-possibles-solucions-a-debat\/"},"modified":"2014-05-21T12:49:32","modified_gmt":"2014-05-21T11:49:32","slug":"per-entendre-luem-la-crisi-de-la-zona-euro-i-les-possibles-solucions-a-debat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/2014\/05\/21\/per-entendre-luem-la-crisi-de-la-zona-euro-i-les-possibles-solucions-a-debat\/","title":{"rendered":"Per entendre la UEM, la crisi de la zona euro i les possibles solucions a debat"},"content":{"rendered":"<div id=\"attachment_880\" style=\"width: 710px\" class=\"wp-caption aligncenter\"><a href=\"http:\/\/economiacitrica.seminaritaifa.org\/files\/2014\/05\/europaIVAN3.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" aria-describedby=\"caption-attachment-880\" class=\"wp-image-880 size-large\" src=\"http:\/\/proves.seminaritaifa.org\/files\/2014\/05\/europaIVAN3-887x1024.jpg\" alt='RogerPelaez econom\u00eda c\u00edtrica i xistes clatellotescs' width=\"700\" height=\"808\" \/><\/a><p id=\"caption-attachment-880\" class=\"wp-caption-text\">Roger Pelaez, econom\u00eda c\u00edtrica i xistes clatellotescs<\/p><\/div>\n<p align=\"JUSTIFY\">Publicat a <a href=\"http:\/\/espaifabrica.cat\/index.php\/perspectives\/item\/818-per-entendre-la-uni%C3%B3-econ%C3%B2mica-i-monet%C3%A0ria-europea-la-crisi-de-la-zona-euro-i-les-possibles-solucions-a-debat\" target=\"_blank\" rel=\"noopener noreferrer\">Espai F\u00e0brica<\/a>. En castell\u00e0 a <a href=\"https:\/\/marxismocritico.com\/2014\/05\/26\/para-entender-la-uem\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener noreferrer\">Marxismo Cr\u00edtico<\/a><\/p>\n<p align=\"JUSTIFY\"><span style=\"text-decoration: underline\"><b>Per entendre la Uni\u00f3 Econ\u00f2mica i Monet\u00e0ria europea, la crisi de la zona euro i les possibles solucions a debat<a class=\"sdfootnoteanc\" href=\"#sdfootnote1sym\" name=\"sdfootnote1anc\"><sup>1<\/sup><\/a><\/b><\/span><\/p>\n<p align=\"JUSTIFY\">La Uni\u00f3 Econ\u00f2mica i Monet\u00e0ria (UEM) \u00e9s l&#8217;entramat institucional resultant del projecte d&#8217;integraci\u00f3 econ\u00f2mica i pol\u00edtica portat a terme a Europa. Accelerat els anys 80 de la m\u00e0 del neoliberalisme, institucionalitzat els anys 90 al voltant del Tractat de <span lang=\"ca-ES\"><span style=\"text-decoration: none\"><span style=\"font-weight: normal\"><span style=\"background: transparent\">Maastricht, va adoptar la moneda comuna a partir del 2002.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n<p align=\"JUSTIFY\">Recordar els antecedents hist\u00f2rics \u00e9s important per entendre el car\u00e0cter preeminentment econ\u00f2mic i geopol\u00edtic del projecte des del seu origen: la Comunitat Europea del Carb\u00f3 i l&#8217;Acer (CECA), creada el 1952, i el Tractat de Roma de 1957 que determinaria com a primordial el principi d&#8217;economia de mercat i serviria de full de ruta en la construcci\u00f3 de la Comunitat Econ\u00f2mica Europea (CEE), una uni\u00f3 duanera iniciada amb l&#8217;eliminaci\u00f3 d&#8217;aranzels que permet\u00e9s la lliure circulaci\u00f3 de mercaderies entre els Estats membres. Aquesta primera fase \u00e9s fruit de la coordinaci\u00f3 internacional que requeria la reconstrucci\u00f3 d&#8217;una Europa devastada per la guerra amb el pla (del general) Marshall provinent dels EUA, juntament amb el proc\u00e9s de consolidaci\u00f3 dels grans grups empresarials europeus, encara fortament lligats als pa\u00efsos d&#8217;origen, per\u00f2 en vistes d&#8217;estendre&#8217;s a un mercat europeu m\u00e9s ampli.<\/p>\n<p align=\"JUSTIFY\"><span lang=\"ca-ES\"><span style=\"text-decoration: none\"><span style=\"font-weight: normal\">El 1986, en plena contrarevoluci\u00f3 neoliberal posterior al col\u00b7lapse del model keynesi\u00e0 de postguerra conseq\u00fc\u00e8ncia de la crisi dels 70, s&#8217;inicien les mesures establertes en l&#8217;Acta \u00danica, la bastida necess\u00e0ria per aixecar les institucions comunit\u00e0ries de la Uni\u00f3 Europea (UE), constitu\u00efda en el Tractat de Maastricht (1992), i desplegar el mercat \u00fanic. Aquesta segona fase, caracteritzada per la liberalitzaci\u00f3 econ\u00f2mica i la consolidaci\u00f3 del projecte euroliberal, s&#8217;aprofundiria amb la p<\/span><\/span><\/span><span lang=\"ca-ES\"><span style=\"text-decoration: none\"><span style=\"font-weight: normal\"><span style=\"background: transparent\">osterior integraci\u00f3 monet\u00e0ria (UEM). Preparada durant els anys 90 <\/span><\/span><\/span><\/span><span style=\"font-size: medium\"><span lang=\"es-ES\"><span style=\"font-style: normal\"><span style=\"text-decoration: none\"><span style=\"font-weight: normal\"><span style=\"background: transparent\">\u2013<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><span lang=\"ca-ES\"><span style=\"text-decoration: none\"><span style=\"font-weight: normal\"><span style=\"background: transparent\">a part del Tractat de Maastricht, amb l&#8217;Institut Monetari Europeu, predecessor del Banc Central Europeu (BCE), i la fixaci\u00f3 dels tipus de canvi el 1999<\/span><\/span><\/span><\/span><span style=\"font-size: medium\"><span lang=\"es-ES\"><span style=\"font-style: normal\"><span style=\"text-decoration: none\"><span style=\"font-weight: normal\"><span style=\"background: transparent\">\u2013<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><span lang=\"ca-ES\"><span style=\"text-decoration: none\"><span style=\"font-weight: normal\"><span style=\"background: transparent\"> la moneda comuna entraria en vigor el 2002. Durant els anys 2000 s&#8217;incorporarien nous Estats a la zona euro fins arribar, despr\u00e9s de la recent entrada de Let\u00f2nia el 2014, als 18 Estats membres. La UEM representa l&#8217;alternativa proposada pel capital europeu i els seus representants pol\u00edtics per fer front a la compet\u00e8ncia internacional i als problemes que plantejava la globalitzaci\u00f3 amb l&#8217;ajut d&#8217;una moneda internacional com l&#8217;euro. \u00c9s <\/span><\/span><\/span><\/span><span style=\"font-size: medium\"><span lang=\"es-ES\"><span style=\"font-style: normal\"><span style=\"text-decoration: none\"><span style=\"font-weight: normal\"><span style=\"background: transparent\">el trampol\u00ed <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><span lang=\"ca-ES\"><span style=\"text-decoration: none\"><span style=\"font-weight: normal\"><span style=\"background: transparent\">a la nova internacionalitzaci\u00f3 d&#8217;unes economies no competitives via salaris i amb sistemes de protecci\u00f3 social encara resistint el seu desballestament.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n<p align=\"JUSTIFY\">Un dels pilars de la pol\u00edtica econ\u00f2mica europea \u00e9s el <span style=\"background: transparent\">Pacte de Creixement i Estabilitat.<\/span> Establert a Maastricht, defineix les condicions econ\u00f2miques necess\u00e0ries per integrar-se al projecte d&#8217;uni\u00f3 econ\u00f2mica i monet\u00e0ria: un d\u00e8ficit pressupostari menor del 3% del PIB, un deute p\u00fablic per sota del 60% del PIB i una inflaci\u00f3 inferior al 2%. <span lang=\"ca-ES\"><span style=\"text-decoration: none\">El Pacte de Creixement i Estabilitat ha generalitzat el rigor fiscal entre els Estats membres de la UE, imposant l&#8217;austeritat com a \u00fanica pol\u00edtica econ\u00f2mica adoptable. Haver-se d&#8217;ajustar a un d\u00e8ficit p\u00fablic del 3% obliga, en un context de repetides reformes fiscals regressives, i, sobretot, en front d&#8217;una conjuntura marcada per la caiguda de la recaptaci\u00f3, a una reducci\u00f3 de les despeses p\u00fabliques.<\/span><\/span><\/p>\n<p align=\"JUSTIFY\">L&#8217;altre pilar important, instituci\u00f3 rectora de la uni\u00f3 monet\u00e0ria, \u00e9s el BCE: encarregat estatut\u00e0riament del control de la inflaci\u00f3 com a mandat \u00fanic, a difer\u00e8ncia d&#8217;altres bancs centrals que, com la Reserva Federal estatunidenca, tamb\u00e9 vetllen pel creixement econ\u00f2mic i el nivell d&#8217;ocupaci\u00f3. <span lang=\"ca-ES\"><span style=\"text-decoration: none\">El BCE ha portat a terme una pol\u00edtica monetarista \u00fanica per tota la zona euro centrada en el control de la inflaci\u00f3 a trav\u00e9s de la fixaci\u00f3 del tipus d&#8217;inter\u00e8s. <\/span><\/span><\/p>\n<p lang=\"ca-ES\" style=\"text-decoration: none\" align=\"JUSTIFY\">Aquestes restriccions en mat\u00e8ria econ\u00f2mica suposen, i persegueixen intencionadament, una major liberalitzaci\u00f3 econ\u00f2mica i flexibilitzaci\u00f3 del mercat de treball. Aix\u00f2 representa una progressiva privatitzaci\u00f3 i desmantellament del cada vegada m\u00e9s raqu\u00edtic sector p\u00fablic, tant del patrimoni col\u00b7lectiu com dels serveis (drets) socials, i una constant reducci\u00f3 salarial i precaritzaci\u00f3 laboral <span style=\"font-size: medium\"><span lang=\"es-ES\"><span style=\"font-style: normal\">\u2013<\/span><\/span><\/span>l&#8217;Estrat\u00e8gia Europea de Treball i la seva eufem\u00edstica <i>flexiseguretat<\/i> estableixen directrius importants en mat\u00e8ria laboral, relatives a la flexibilitzaci\u00f3 del mercat de treball, \u00e9s a dir, a l&#8217;abaratiment de l&#8217;acomiadament i a la reducci\u00f3 de les prestacions sociolaborals.<\/p>\n<p align=\"JUSTIFY\"><span lang=\"ca-ES\"><span style=\"text-decoration: none\"><span style=\"font-weight: normal\">La moneda comuna ha esdevingut la palanca definitiva per institucionalitzar l&#8217;austeritat salarial i estendre-la a \u00e0mbits del salari socialitzat com la protecci\u00f3 social, els serveis p\u00fablics o les pensions com a \u00fanica pol\u00edtica econ\u00f2mica possible. <\/span><\/span><\/span>Els Estats no disposen de pol\u00edtica monet\u00e0ria pr\u00f2pia, determinada exclusivament pel BCE. La compet\u00e8ncia entre pa\u00efsos en mat\u00e8ria fiscal ha esdevingut l&#8217;\u00fanica eina utilitzada per dirigir la pol\u00edtica industrial. Els guanyadors, una vegada m\u00e9s, han estat els grans grups empresarials que han vist flexibilitzar-se els mercats de treball nacionals i reduir-se els salaris, a m\u00e9s a m\u00e9s de gaudir de privilegis fiscals.<\/p>\n<p align=\"JUSTIFY\"><span style=\"background: transparent\">Un \u00faltim element important de l&#8217;entramat econ\u00f2mic europeu \u00e9s l&#8217;Estrat\u00e8gia de Lisboa. Aprovada l&#8217;any 2000, es va marcar com objectiu aconseguir abans de 2010 \u00ab<\/span><i><span style=\"background: transparent\">l&#8217;economia del coneixement m\u00e9s <\/span><\/i><i>competitiva i din\u00e0mica del m\u00f3n capa\u00e7 d&#8217;un creixement econ\u00f2mic durador acompanyat per una millora quantitativa i qualitativa de la feina i una major cohesi\u00f3 social<\/i>\u00bb<a class=\"sdfootnoteanc\" href=\"#sdfootnote2sym\" name=\"sdfootnote2anc\"><sup>2<\/sup><\/a>. La gesti\u00f3 de la transici\u00f3 d&#8217;economies tradicionalment industrials cap a l&#8217;eufem\u00edstica \u00abeconomia del coneixement\u00bb s&#8217;ha concentrat en en la privatitzaci\u00f3 i liberalitzaci\u00f3 de les grans empreses p\u00fabliques i sectors anomenats estrat\u00e8gics, com l&#8217;energia, els subministraments, el transport, les infraestructures i les telecomunicacions. La flexibilitzaci\u00f3 del mercat de treball que pretesament hauria d&#8217;afavorir la mobilitat laboral en aquest proc\u00e9s de transici\u00f3 s&#8217;ha quedat en una burda (des)regulaci\u00f3, aprofundida amb l&#8217;excusa de la crisi actual, aconseguint abaratir el cost de treball i augmentar la precarietat laboral.<\/p>\n<p align=\"JUSTIFY\"><span style=\"background: transparent\"><span lang=\"ca-ES\">La cirereta del past\u00eds juridico-institucional de la UE ha estat el Tractat de Lisboa <\/span><span style=\"font-size: medium\"><span lang=\"ca-ES\"><span style=\"font-style: normal\"><span style=\"text-decoration: none\"><span style=\"font-weight: normal\">\u2013<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><span lang=\"ca-ES\">signat el 2007, va entrar en vigor el 2009<\/span><span style=\"font-size: medium\"><span lang=\"ca-ES\"><span style=\"font-style: normal\"><span style=\"text-decoration: none\"><span style=\"font-weight: normal\">. Aquest tractat<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><span lang=\"ca-ES\"> dota la UE de majors compet\u00e8ncies jur\u00eddiques per signar acords internacionals a nivell comunitari i fa avan\u00e7ar el proc\u00e9s d&#8217;integraci\u00f3 pol\u00edtica doncs vincula a tots els Estats membres documents com la Carta de Drets Fonamentals de la UE. Per\u00f2 tamb\u00e9 suposa una p\u00e8rdua de <\/span>sobirania dels Estats i la seva aprovaci\u00f3 ha sigut del tot <span lang=\"ca-ES\">antidemocr\u00e0tica doncs<\/span> ha suposat l&#8217;aprovaci\u00f3 de facto d&#8217;all\u00f2 que recollia <span lang=\"ca-ES\">la Constituci\u00f3 Europea, la qual va ser rebutjada per refer\u00e8ndum a Fran\u00e7a i els Pa\u00efsos Baixos <\/span><span style=\"font-size: medium\"><span lang=\"ca-ES\"><span style=\"font-style: normal\"><span style=\"text-decoration: none\"><span style=\"font-weight: normal\">\u2013com el propi Tractat a Irlanda, fet que va obligar a endarrerir fins 2009 la seva entrada en vigor<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><span lang=\"ca-ES\">.<\/span> <\/span><\/p>\n<p lang=\"ca-ES\" style=\"text-decoration: none\" align=\"JUSTIFY\">Les implicacions pol\u00edtiques s\u00f3n del tot rellevants. La promoci\u00f3 de la liberalitzaci\u00f3 i la preemin\u00e8ncia del sector privat en el desenvolupament econ\u00f2mic, juntament amb el control de la inflaci\u00f3 i la defensa del sector financer <span style=\"font-size: medium\"><span style=\"font-style: normal\">han estat els<\/span><\/span> bucs ins\u00edgnia de la UE i el projecte de moneda comuna. Un projecte europeu que per les seves caracter\u00edstiques ha afavorit el domini d&#8217;Alemanya a expenses dels pa\u00efsos anomenats perif\u00e8rics. La integraci\u00f3 econ\u00f2mica i monet\u00e0ria afavoria el capital dels pa\u00efsos centrals, que necessitaven un \u00e0mbit sectorial i geogr\u00e0fic d\u2019acumulaci\u00f3, d\u2019obtenci\u00f3 de m\u00e0 d\u2019obra barata, de dest\u00ed de les mercaderies produ\u00efdes i de reciclatge dels seus excedents comercials i financers. \u00c9s a dir, on poder produir a costos redu\u00efts i <span style=\"background: transparent\">a prop<\/span> de les empreses matrius, al mateix temps que s&#8217;obrien nous mercats <span style=\"background: transparent\">per al<\/span> capital financer, que inundaria de cr\u00e8dits aquelles economies m\u00e9s dependents, com les del sud europeu, per despr\u00e9s vendre\u2019ls les mercaderies que demandaven. Els capitals de les economies m\u00e9s d\u00e8bils, per\u00f2, tamb\u00e9 se n\u2019han beneficiat, ja que guanyaven poder de negociaci\u00f3 en els mercats internacionals, s\u2019aprofitaven de la solv\u00e8ncia que els donava una moneda forta com l\u2019euro i sobreexplotaven la seva classe treballadora amb l\u2019excusa de la competitivitat internacional, compet\u00e8ncia especialment dura per trobar-se en front d&#8217;una Alemanya que portava a terme la mateixa estrat\u00e8gia.<\/p>\n<p lang=\"ca-ES\" style=\"text-decoration: none\" align=\"JUSTIFY\">La construcci\u00f3 europea, particularment la uni\u00f3 monet\u00e0ria, tenia d&#8217;entrada enormes complicacions. Organitzar un espai econ\u00f2mic on coexisteixen pa\u00efsos amb nivells salarials, de productivitat i d&#8217;inflaci\u00f3 divergents, juntament amb models productius tant diferents, no \u00e9s f\u00e0cil sense grans dosis de voluntat i coordinaci\u00f3 pol\u00edtica. El que hauria d&#8217;haver estat una senda de converg\u00e8ncia ascendent dels sistemes socials de benestar, idea sota la qual el projecte europeu guanyava adeptes, ha acabat convertint-se en la negaci\u00f3 d&#8217;aquella Europa social regida per pol\u00edtiques econ\u00f2miques keynesianes, amb models fiscals m\u00e9s redistributius i amb una distribuci\u00f3 de l&#8217;excedent centrada en el repartiment dels augments de productivitat entre el treball i el capital.<\/p>\n<p lang=\"ca-ES\" style=\"text-decoration: none\" align=\"JUSTIFY\">La superaci\u00f3 de les divisions nacionals que en el passat havien originat desastroses guerres mundials, la lluita contra problemes comuns com la destrucci\u00f3 del medi ambient, la gesti\u00f3 de les fronteres o la promoci\u00f3 de la pau, promeses sobre les quals es sustentava el projecte europeu, son, com exposa l&#8217;\u00c0ngel Ferrero<a class=\"sdfootnoteanc\" href=\"#sdfootnote3sym\" name=\"sdfootnote3anc\"><sup>3<\/sup><\/a>, proves flagrants del seu frac\u00e0s. Nom\u00e9s cal observar, per anomenar els episodis m\u00e9s preocupants, la pujada de l&#8217;extrema dreta xen\u00f2foba i la reedici\u00f3 dels greuges xovinistes, la incapacitat d&#8217;implementar un pacte ecol\u00f2gic com\u00fa, el tracte inhum\u00e0 i vergony\u00f3s que es dona a les persones migrants arribades a les fronteres del sud d&#8217;Europa i l&#8217;escalada b\u00e8lico-imperialista protagonitzada per la UE en diversos conflictes.<\/p>\n<p lang=\"ca-ES\" style=\"text-decoration: none\" align=\"JUSTIFY\">La UE, sobretot en aquesta fase neoliberal i d&#8217;integraci\u00f3 monet\u00e0ria \u00e9s la negaci\u00f3 de l&#8217;Europa social capital\u00edsticament reformada filla de la vict\u00f2ria sobre el nazifeixisme.<\/p>\n<p lang=\"ca-ES\" style=\"text-decoration: none\" align=\"CENTER\">***<\/p>\n<p align=\"JUSTIFY\"><span lang=\"ca-ES\">Des del seu origen, aquest llarg<\/span> proc\u00e9s d&#8217;integraci\u00f3 econ\u00f2mica ha estat protagonitzat per tensions geopol\u00edtiques a vegades contradict\u00f2ries. D&#8217;entrada, existia el temor a una Alemanya excessivament forta, evident despr\u00e9s de l&#8217;experi\u00e8ncia hist\u00f2rica de la primera meitat del segle XX. Per\u00f2 al mateix temps les elits europees necessitaven el seu impuls industrial i financer si volien competir en condicions d&#8217;igualtat amb els EUA i el Jap\u00f3. Aix\u00f2 pren especial rellev\u00e0ncia despr\u00e9s de la caiguda del mur de Berl\u00edn, la unificaci\u00f3 alemanya i la desaparici\u00f3 del bloc sovi\u00e8tic amb la posterior capitalitzaci\u00f3 i privatitzaci\u00f3 de les economies de planificaci\u00f3 estatal.<\/p>\n<p align=\"JUSTIFY\">Aquest moment hist\u00f2ric va posar en safata a la resta de pot\u00e8ncies europees pol\u00edticament centrals, sobretot a Fran\u00e7a, una doble oportunitat. Per una banda, <span style=\"background: transparent\">embridar dins<\/span> del marc institucional europeu el potencial econ\u00f2mic alemany. Per altra banda, i m\u00e9s important, portar a terme el que Alemanya havia aconseguit amb l&#8217;annexi\u00f3 de la RDA i l&#8217;acc\u00e9s a un quanti\u00f3s ex\u00e8rcit de reserva <span style=\"font-size: medium\"><span lang=\"ca-ES\"><span style=\"font-style: normal\"><span style=\"text-decoration: none\">\u2013<\/span><\/span><\/span><\/span>pr\u00e0cticament inesgotable si incloem l&#8217;Europa d<span lang=\"ca-ES\">e l&#8217;est<\/span><span style=\"font-size: medium\"><span lang=\"ca-ES\"><span style=\"font-style: normal\"><span style=\"text-decoration: none\">\u2013<\/span><\/span><\/span><\/span><span lang=\"ca-ES\">, imposar la disciplina salarial i limitar la capacitat negociadora dels sindicats. En el cas franc\u00e8s, els sindicats i l&#8217;esquerra pol\u00edtica estaven aguantant amb certa solidesa l&#8217;aplicaci\u00f3 de l&#8217;agenda neoliberal. No oblidem que, tot i el context desfavorable es van aconseguir la jornada de 35 hores <\/span><span style=\"font-size: medium\"><span lang=\"ca-ES\"><span style=\"font-style: normal\"><span style=\"text-decoration: none\">\u2013l&#8217;any 2000\u2013<\/span><\/span><\/span><\/span><span lang=\"ca-ES\">, mostra de la superioritat sindical respecte els pa\u00efsos del seu entorn<a class=\"sdfootnoteanc\" href=\"#sdfootnote4sym\" name=\"sdfootnote4anc\"><sup>4<\/sup><\/a>. A Gran Bretanya, Tatchert havia desmantellat l&#8217;Estat del benestar i destru\u00eft, pr\u00e0cticament, els sindicats. A Alemanya, a pa<\/span>rt del que hem esmentat, es va imposar el \u00abteorema de Schmidt\u00bb <span style=\"font-size: medium\"><span lang=\"ca-ES\"><span style=\"font-style: normal\"><span style=\"text-decoration: none\">\u2013en honor al ministre d&#8217;economia, per cert, socialdem\u00f2crata\u2013<\/span><\/span><\/span><\/span> segons el qual els descensos salarials eren favorables a la creaci\u00f3 d&#8217;ocupaci\u00f3 doncs, a llarg termini, te\u00f2ricament, uns majors beneficis empresarials suposarien inversi\u00f3 futura.<\/p>\n<p align=\"JUSTIFY\">El projecte de la UEM tamb\u00e9 ha servit a Fran\u00e7a per apuntalar el seu fort sector financer. Al mateix temps, els grups industrials i financers alemanys necessitaven de la integraci\u00f3 econ\u00f2mica i monet\u00e0ria per consolidar un mercat perif\u00e8ric europeu per donar sortida a la seva producci\u00f3 exportadora, primerament, al sud del continent, i, posteriorment, a l&#8217;est d&#8217;Europa. La UE ha estat la via per encarrilar el poder pol\u00edtic i econ\u00f2mic del capital alemany alhora que esdevenia la millor forma d&#8217;hegemonitzar el seu sector financer i industrial, fins al punt d&#8217;arribar a controlar la pol\u00edtica econ\u00f2mica en el s\u00ed de la UEM i influir en el desenvolupament del model productiu de la perif\u00e8ria europea dependent.<\/p>\n<p align=\"JUSTIFY\">Creiem tamb\u00e9 important fer menci\u00f3, tot i no poder entrar en detalls, del paper jugat per Alemanya a l&#8217;hora d&#8217;assegurar-se la zona dels Balcans i l&#8217;antiga Iugosl\u00e0via com a sat\u00e8l\u00b7lit econ\u00f2mic amb una participaci\u00f3 m\u00e9s o menys directa en el conflicte b\u00e8l\u00b7lic dels anys 90. <span style=\"background: transparent\">Actualment estem presenciant enormes tensions pol\u00edtiques en un pa\u00eds <\/span><span style=\"font-size: medium\"><span lang=\"ca-ES\"><span style=\"font-style: normal\"><span style=\"text-decoration: none\"><span style=\"background: transparent\">\u2013<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><span style=\"background: transparent\">Ucra\u00efna<\/span><span style=\"font-size: medium\"><span lang=\"ca-ES\"><span style=\"font-style: normal\"><span style=\"text-decoration: none\"><span style=\"background: transparent\">\u2013<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><span style=\"background: transparent\"> tant important geopol\u00edticament i energ\u00e8ticament pels interessos del capital europeu, i alemany concretament, que han de determinar si es decanta cap a l&#8217;orbita russa o unioeuropea.<\/span><\/p>\n<p align=\"JUSTIFY\"><span style=\"background: transparent\">Juntament amb els aspectes tot just mencionats, la construcci\u00f3 d&#8217;un bloc geopol\u00edtic que hist\u00f2ricament va servir de contenci\u00f3 a l&#8217;expansi\u00f3 comunista, neutralitzant tant l&#8217;\u00f2rbita d&#8217;influ\u00e8ncia sovi\u00e8tica com els partits comunistes itali\u00e0, franc\u00e8s i grec ha demostrat l'\u00bb\u00e8xit\u00bb<a class=\"sdfootnoteanc\" href=\"#sdfootnote5sym\" name=\"sdfootnote5anc\"><sup>5<\/sup><\/a> del projecte europeu, pel que fa als interessos estatunidencs i del capital europeu. <\/span><\/p>\n<p align=\"CENTER\">***<\/p>\n<p align=\"JUSTIFY\">Des del 2007-2008 estem immersos en la que possiblement sigui la major crisi global del capitalisme. La crisi econ\u00f2mica ha obert una nova fase en la hist\u00f2ria de la UE, especialment delicada per la zona euro, comen\u00e7ant per demostrar <span style=\"background: transparent\">el que tants cr\u00edtics del projecte <\/span>econ\u00f2mic europeu van denunciar: la impossibilitat de construir una uni\u00f3 econ\u00f2mica i monet\u00e0ria sense un pressupost p\u00fablic rellevant pel conjunt de l&#8217;economia integrada i amb una coordinaci\u00f3 pol\u00edtica m\u00e9s \u00e0mplia i selectiva, sobretot pel que fa als \u00e0mbits fiscal i monetari. Les incoher\u00e8ncies i asimetries del sistema euro han estat flagrants. L&#8217;aparell institucional exposat a grans trets anteriorment <span style=\"font-size: medium\"><span lang=\"ca-ES\"><span style=\"font-style: normal\"><span style=\"text-decoration: none\">\u2013<\/span><\/span><\/span><\/span>el Tractat de Maastricht, el Pacte d&#8217;Estabilitat i Creixement, l&#8217;Estrat\u00e8gia de Lisboa i el BCE<span style=\"font-size: medium\"><span lang=\"ca-ES\"><span style=\"font-style: normal\"><span style=\"text-decoration: none\">\u2013<\/span><\/span><\/span><\/span> ha tingut unes implicacions socials nefastes i est\u00e0, com a m\u00ednim, dificultant l&#8217;aplicaci\u00f3 de pol\u00edtiques keynesianes antic\u00edcliques, quan no, accentuant l&#8217;eurocrisi. La crisi ha posat, doncs, en evid\u00e8ncia que l&#8217;arquitectura institucional i econ\u00f2mica europea lluny de permetre una gesti\u00f3 en termes racionals i un amortiment de les seves conseq\u00fc\u00e8ncies tant per les economies com pel conjunt de la poblaci\u00f3, ha accentuat els danys socioecon\u00f2mics. La UEM, com ja hem explicat, estava fonamentada en un disseny gen\u00e8ticament neoliberal, preocupada priorit\u00e0riament per la competitivitat i l&#8217;expansi\u00f3 del capital. En aquest aspecte ha estat una estructura propicia i avantatjosa pel capital perqu\u00e8, pel disseny capitalista que la impulsava, ha perm\u00e8s traspassar l&#8217;ajust a les classes treballadores.<\/p>\n<p align=\"JUSTIFY\">En front de la gesti\u00f3 europea de la crisi dels darrers anys \u00e9s dif\u00edcil no veure que l&#8217;objectiu del proc\u00e9s d&#8217;integraci\u00f3 mai va ser tendir a una major coordinaci\u00f3 i converg\u00e8ncia, sin\u00f3 aconseguir la liberalitzaci\u00f3 econ\u00f2mica. La solidaritat interterritorial, la redistribuci\u00f3 de la riquesa i el foment al desenvolupament i creixement, eixos de la falsa propaganda econ\u00f2mica de la UE, han desaparegut del mapa. Aquesta l\u00f2gica actualment s&#8217;accentua amb l&#8217;aplicaci\u00f3 de les receptes d&#8217;austeritat marcades per la Troika per, suposadament, reduir els d\u00e8ficits i el deute p\u00fablic, i esperar miraculosament la reactivaci\u00f3 i el creixement econ\u00f2mic. \u00c9s indiscutible que l&#8217;actual depressi\u00f3 de l&#8217;economia mundial i la gesti\u00f3 de la crisi per part dels governs i les elits econ\u00f2miques est\u00e0 tenint conseq\u00fc\u00e8ncies especialment greus per les classes treballadores europees, sobretot als pa\u00efsos perif\u00e8rics del sud i l&#8217;est d&#8217;Europa, juntament amb Irlanda. Aquest \u00e9s un fet fins i tot reconegut pels organismes internacionals i les tribunes d&#8217;opini\u00f3 convencionals. El que no genera tal consens s\u00f3n les causes de la crisi, quelcom que l&#8217;economia cr\u00edtica d&#8217;inspiraci\u00f3 marxiana atribueix, amb car\u00e0cter endogen, a la din\u00e0mica de valoritzaci\u00f3 del capital i l&#8217;inevitable, <span style=\"font-size: medium\"><span lang=\"ca-ES\"><span style=\"font-style: normal\"><span style=\"text-decoration: none\">fins i tot <\/span><\/span><\/span><\/span>necessari,<span style=\"font-size: medium\"><span lang=\"ca-ES\"><span style=\"font-style: normal\"><span style=\"text-decoration: none\"> fenomen<\/span><\/span><\/span><\/span> sist\u00e8mic de la sobreproducci\u00f3 i sobreacumulaci\u00f3 i la caiguda de la rendibilitat, on la financiaritzaci\u00f3 i el neoliberalisme han estat, en tant que representants del capitalisme post-crisi dels anys 70, els <span style=\"background: transparent\">epifen\u00f2mens <\/span>d&#8217;aquesta primera gran crisi del segle XXI<a class=\"sdfootnoteanc\" href=\"#sdfootnote6sym\" name=\"sdfootnote6anc\"><sup>6<\/sup><\/a>.<\/p>\n<p align=\"JUSTIFY\"><span lang=\"ca-ES\"><span style=\"text-decoration: none\">Com d\u00e8iem, ens trobem en mig d&#8217;una nova fase en la hist\u00f2ria del proc\u00e9s d&#8217;integraci\u00f3 europeu el futur del qual dep\u00e8n de la gesti\u00f3 pol\u00edtica i econ\u00f2mica de la crisi i del r\u00e8gim d&#8217;acumulaci\u00f3 i pacte social que en surtin resultants. Els escenaris que es presenten es poden resumir, com proposa l&#8217;economista Costas Lapavitsas<a class=\"sdfootnoteanc\" href=\"#sdfootnote7sym\" name=\"sdfootnote7anc\"><sup>7<\/sup><\/a>, en <\/span><\/span><span lang=\"ca-ES\"><span style=\"text-decoration: none\"><span style=\"background: transparent\">tres <\/span><\/span><\/span><span lang=\"ca-ES\"><span style=\"text-decoration: none\">alternatives: l&#8217;austeritat, la reforma institucional de la UEM i la sortida de l&#8217;euro.<\/span><\/span><\/p>\n<p align=\"JUSTIFY\"><span lang=\"ca-ES\"><span style=\"text-decoration: none\">La primera alternativa, introdu\u00efda anteriorment, \u00e9s la que s&#8217;est\u00e0 portant a terme: l&#8217;aplicaci\u00f3 de pol\u00edtiques d&#8217;austeritat fiscal i ajust estructural. Aquestes mesures es presenten com una s\u00e8rie de <\/span><\/span><span lang=\"ca-ES\"><span style=\"text-decoration: none\"><span style=\"background: transparent\">retallades<\/span><\/span><\/span><span lang=\"ca-ES\"><span style=\"text-decoration: none\"> pressupost\u00e0ries selectives que suposen la reducci\u00f3 de la despesa p\u00fablica, sobretot de les prestacions socials i els salaris dels funcionaris\/es, al mateix temps que s&#8217;apliquen pujades d&#8217;impostos indirectes i s&#8217;imposa la privatitzaci\u00f3 de serveis p\u00fablics i la venda del patrimoni com a \u00faniques vies possibles per augmentar els ingressos. L&#8217;austeritat \u00e9s una alternativa miop, possible \u00fanicament i per naturalesa a curt termini doncs no \u00e9s generadora de creixement. Aquesta alternativa empresona les economies en el cercle vici\u00f3s de l&#8217;austericidi a trav\u00e9s del qual per reduir el d\u00e8ficit cal reduir les despeses deteriorant per tant la demanda i provocant una par\u00e0lisi major que augmenta novament el d\u00e8ficit i paral\u00b7lelament el deute p\u00fablic per finan\u00e7ar-lo. Es tracta d&#8217;una via sense sortida, on el capital es beneficia de la reducci\u00f3 del cost laboral i de l&#8217;entrada en mercats fins ara vetats al sector privat per raons d&#8217;inter\u00e8s p\u00fablic i d&#8217;efic\u00e0cia. Aquest escenari que suposa un atzucac per la poblaci\u00f3 treballadora es la \u00fanica via del capital per superar la crisi de rendibilitat: <\/span><\/span><span lang=\"ca-ES\"><span style=\"text-decoration: none\"><span style=\"background: transparent\">augment de l&#8217;explotaci\u00f3 dels treballadors\/es <\/span><\/span><\/span><span style=\"font-size: medium\"><span lang=\"ca-ES\"><span style=\"font-style: normal\"><span style=\"text-decoration: none\"><span style=\"background: transparent\">i destrucci\u00f3 dels capitals menys competitius.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n<p align=\"JUSTIFY\"><span lang=\"ca-ES\"><span style=\"text-decoration: none\">Als elements apuntats sobre la reducci\u00f3 de la despesa p\u00fablica i els salaris, caldria afegir al quadre de l&#8217;austeritat els anomenats \u00abrescats\u00bb, \u00e9s a dir, els pr\u00e9stecs concedits als pa\u00efsos amb risc d&#8217;impagament del deute p\u00fablic a trav\u00e9s d&#8217;institucions com el Mecanisme Europeu d&#8217;Estabilitat (MEDE) creades per a tal objectiu. El MEDE fou creat pel Consell Europeu com a resposta a la crisi del deute de 2010 per tal de canalitzar finan\u00e7ament amb car\u00e0cter d&#8217;urg\u00e8ncia als Estats amb dificultats per accedir als mercats financers. A canvi d&#8217;aquestes \u00abajudes\u00bb la Comissi\u00f3 Europea, el FMI i el BCE <\/span><\/span><span style=\"font-size: medium\"><span lang=\"ca-ES\"><span style=\"font-style: normal\"><span style=\"text-decoration: none\">\u2013<\/span><\/span><\/span><\/span><span lang=\"ca-ES\"><span style=\"text-decoration: none\">les tres entitats que formen la Troika<\/span><\/span><span style=\"font-size: medium\"><span lang=\"ca-ES\"><span style=\"font-style: normal\"><span style=\"text-decoration: none\">\u2013<\/span><\/span><\/span><\/span><span lang=\"ca-ES\"><span style=\"text-decoration: none\"> exigeixen l&#8217;acompliment d&#8217;una s\u00e8rie de mesures econ\u00f2miques que consideren la ter\u00e0pia de xoc necess\u00e0ria per reduir els d\u00e8ficits i poder retornar el deute. A part de les retallades pressupost\u00e0ries, la prescripci\u00f3 de la Troika indica un seguit de reformes estructurals que inclouen aspectes com la flexibilitzaci\u00f3 del mercat de treball, les privatitzacions i les restriccions de prestacions socials com les pensions. Aquesta opci\u00f3, preferida per les elits econ\u00f2miques i els governs, t\u00e9 una doble implicaci\u00f3. D&#8217;una banda, el que s&#8217;ha presentat com rescats a pa\u00efsos amb necessitats financeres no ha estat m\u00e9s que el rescat <\/span><\/span><span lang=\"ca-ES\"><i><span style=\"text-decoration: none\">de facto<\/span><\/i><\/span><span lang=\"ca-ES\"><span style=\"text-decoration: none\"> dels bancs internacionals amb una alta exposici\u00f3 inversora en la perif\u00e8ria europea, sobretot bancs alemanys i francesos. En el cas espanyol, els bancs en fallida, amb Bankia com a paradigma, han rebut directament aquestes ajudes a c\u00e0rrec del contribuent el qual acabar\u00e0 assumint les p\u00e8rdues d&#8217;uns pr\u00e9stecs que no es retornaran<a class=\"sdfootnoteanc\" href=\"#sdfootnote8sym\" name=\"sdfootnote8anc\"><sup>8<\/sup><\/a>. Per altra banda, darrere l&#8217;argument del rigor pressupostari s&#8217;aprofita per enderrocar els ja febles Estats del benestar i la capacitat defensiva dels sindicats. Per aquest motiu, les reformes estructurals tamb\u00e9 s\u00f3n portades a terme per Estats que no han demanat finan\u00e7ament al MEDE, generalitzant l&#8217;austeritat a pr\u00e0cticament tota la UE <\/span><\/span><span style=\"font-size: medium\"><span lang=\"ca-ES\"><span style=\"font-style: normal\"><span style=\"text-decoration: none\">\u2013de la mateixa manera que s&#8217;est\u00e0 fent a altres parts del m\u00f3n, l&#8217;austeritat \u00e9s actualment una pol\u00edtica a nivell planetari.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n<p lang=\"ca-ES\" style=\"text-decoration: none\" align=\"JUSTIFY\">El gran problema d&#8217;aquesta alternativa \u00e9s que empitjora objectivament la situaci\u00f3 socioecon\u00f2mica doncs es tracta de pol\u00edtiques proc\u00edcliques que en lloc de reactivar l&#8217;economia l&#8217;enfonsen en la depressi\u00f3. Aquest escenari \u00e9s aprofitat pel capital com si de carronyaires es tractes i, pretesament, l&#8217;augment de la productivitat per la reducci\u00f3 dels salaris, i les millores competitives que aix\u00f2 suposaria, juntament amb la creaci\u00f3 de nous sectors d&#8217;inversi\u00f3 fruit de la liberalitzaci\u00f3 i privatitzaci\u00f3 del sector p\u00fablic, haurien de garantir una millora de la rendibilitat del capital el qual tornaria aix\u00ed a invertir massivament iniciant un nou cicle d&#8217;acumulaci\u00f3. Aix\u00f2 \u00faltim, que descriu com es surt de les crisis en el capitalisme, \u00e9s el que explica que una via keynesiana \u00e9s inviable, que dins de l&#8217;actual marc capitalista i ordenament jur\u00eddic, una expansi\u00f3 de la despesa p\u00fablica nom\u00e9s aconseguiria afegir deute a les espatlles de les classes treballadores que s\u00f3n, al cap i a la fi, les que assumeixen, d&#8217;una manera o altra, el pagament dels impostos a trav\u00e9s del seu treball.<\/p>\n<p align=\"JUSTIFY\"><span lang=\"ca-ES\"><span style=\"text-decoration: none\">Aquesta din\u00e0mica, per\u00f2, no es de cap manera autom\u00e0tica i presenta una s\u00e8rie de problemes. Primerament<a class=\"sdfootnoteanc\" href=\"#sdfootnote9sym\" name=\"sdfootnote9anc\"><sup>9<\/sup><\/a>, les estrat\u00e8gies de liberalitzaci\u00f3 han demostrat en moltes ocasions no ser generadores de les millores, per exemple tecnol\u00f2giques, que suposarien un augment de la productivitat a llarg termini. En segon lloc, la transici\u00f3 industrial cap a economies preeminentment de serveis ha debilitat els augments de productivitat. Aix\u00f2 ens portaria a un escenari, com presenta l&#8217;economista Michel Husson, i que encaixaria amb la proposta de l&#8217;Estrat\u00e8gia de Lisboa, de<\/span><\/span><span lang=\"ca-ES\"><span style=\"font-style: normal\"><span style=\"text-decoration: none\"><span style=\"font-weight: normal\"><span style=\"background: transparent\">\u00abdemanda social cada vegada menys conforme amb l&#8217;exig\u00e8ncia de rendibilitat, en contradicci\u00f3 amb les exig\u00e8ncies d&#8217;acumulaci\u00f3, perqu\u00e8 equival a un despla\u00e7ament cap a sectors de menor potencial productiu i de menor potencial en termes de benefici\u00bb<a class=\"sdfootnoteanc\" href=\"#sdfootnote10sym\" name=\"sdfootnote10anc\"><sup>10<\/sup><\/a><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><span lang=\"ca-ES\"><i><span style=\"text-decoration: none\"><span style=\"font-weight: normal\"><span style=\"background: transparent\">.<\/span><\/span><\/span><\/i><\/span><\/p>\n<p align=\"JUSTIFY\"><span lang=\"ca-ES\"><span style=\"font-style: normal\"><span style=\"text-decoration: none\"><span style=\"font-weight: normal\"><span style=\"background: transparent\">Una estrat\u00e8gia competitiva m\u00ednimament racional no es pot basar en la reducci\u00f3 de salaris, doncs aix\u00f2 \u00e9s, d&#8217;entrada, el m\u00e9s f\u00e0cil d&#8217;imitar. L&#8217;alternativa \u00abd&#8217;empobriment del ve\u00ed\u00bb \u00fanicament aconsegueix introduir les economies en una espiral devaluadora. Al mateix temps, pretendre que les economies perif\u00e8riques competeixin contra una Alemanya que tamb\u00e9 exprimeix els seus treballadors\/es amb la in\u00fatil esperan\u00e7a de revertir els d\u00e8ficits per compte corrent est\u00e0 suposant un su\u00efcidi social col\u00b7lectiu a escala europea. <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><span lang=\"ca-ES\"><span style=\"text-decoration: none\">La pobresa, la desigualtat i la fractura social que aix\u00f2 genera no s\u00f3n elements que el capital i els seus gestors pol\u00edtics considerin prioritaris de combatre. <\/span><\/span><\/p>\n<p lang=\"ca-ES\" style=\"text-decoration: none\" align=\"JUSTIFY\"><span style=\"background: transparent\">La segona alternativa fa refer\u00e8ncia a una reforma institucional profunda de la zona euro que pogu\u00e9s remeiar les seg\u00fcents incompatibilitat, assenyalades, entre d&#8217;altres, per l&#8217;economista Yanis Varoufakis<a class=\"sdfootnoteanc\" href=\"#sdfootnote11sym\" name=\"sdfootnote11anc\"><sup>11<\/sup><\/a>.<\/span> Primer, els desequilibris que genera tenir una pol\u00edtica monet\u00e0ria unit\u00e0ria i una pol\u00edtica fiscal divergent entre Estats. Segon, el fet que la zona euro compti amb un banc central sense govern i una s\u00e8rie de governs sense banc central que els recolzi. Tercer, que sota la mateixa moneda <span style=\"font-size: medium\"><span style=\"font-style: normal\">\u2013<\/span><\/span>l&#8217;euro<span style=\"font-size: medium\"><span style=\"font-style: normal\">\u2013<\/span><\/span> es puguin mantenir deutes sobirans perfectament separats. I quart, la manca d&#8217;un sistema de reciclatge d&#8217;excedents de les regions o els Estats amb super\u00e0vits <span style=\"background: transparent\">cap als<\/span> que tenen d\u00e8ficits d&#8217;inversions.<\/p>\n<p lang=\"ca-ES\" style=\"text-decoration: none\" align=\"JUSTIFY\">Un altre element com l&#8217;actuaci\u00f3 del BCE proporcionant abundant liquiditat als bancs privats a tipus d&#8217;inter\u00e8s molt favorables mentre no actuava com a prestador d&#8217;\u00faltima inst\u00e0ncia dels Estats membres tamb\u00e9 ha estat \u00e0mpliament criticada. La reforma estatut\u00e0ria del BCE per a que actu\u00ef com a finan\u00e7ador dels d\u00e8ficits p\u00fablics seria un eix important de la reforma institucional arribant fins i tot a l&#8217;emissi\u00f3 d&#8217;eurobons <span style=\"font-size: medium\"><span style=\"font-style: normal\">\u2013<\/span><\/span>deute sobir\u00e0 comunitari. El Pacte d&#8217;Estabilitat i Creixement hauria de ser reformulat per adaptar els l\u00edmits de d\u00e8ficit i deute p\u00fablic a la nova realitat econ\u00f2mica si francament es vol reactivar l&#8217;economia deixant enrere la pol\u00edtica d&#8217;austeritat. El Banc Europeu d&#8217;Inversions (BEI) i el Fons Europeu d&#8217;Inversions (FEI) haurien d&#8217;adoptar com a objectiu prioritari el reciclatge a escala europea dels super\u00e0vits cap a regions deficit\u00e0ries amb condicions no de mercat menys costoses per l&#8217;administraci\u00f3 p\u00fablica amb criteris de desenvolupament econ\u00f2mic i creaci\u00f3 d&#8217;ocupaci\u00f3. Una major coordinaci\u00f3 pol\u00edtica <span style=\"font-size: medium\"><span style=\"font-style: normal\">\u2013<\/span><\/span>fins i tot hi ha veus que apunten a la creaci\u00f3 d&#8217;un Estat central europeu que feder\u00e9s els Estats membres<span style=\"font-size: medium\"><span style=\"font-style: normal\">\u2013<\/span><\/span>, i un major pressupost per a la UE serien part de l&#8217;eix pol\u00edtic de l&#8217;alternativa reformista, que podria impulsar tamb\u00e9 una pol\u00edtica comunit\u00e0ria de salari m\u00ednim, de temps de treball i de reducci\u00f3 del diferencial de competitivitat i de les desigualtats.<\/p>\n<p lang=\"ca-ES\" style=\"text-decoration: none\" align=\"JUSTIFY\">La tercera alternativa \u00e9s la que defensa una sortida de l&#8217;euro com a mesura imprescindible per combatre la crisi, tret de sortida d&#8217;una s\u00e8rie de reestructuracions de l&#8217;economia i de la societat per fer d&#8217;aquesta alternativa una via transformadora d&#8217;\u00e8xit. La devaluaci\u00f3 monet\u00e0ria permetria una millora competitiva gr\u00e0cies a la reducci\u00f3 dels preus reals de les exportacions i si, gr\u00e0cies a aix\u00f2, aquestes augmentessin es reduiria el d\u00e8ficit de la balan\u00e7a comercial. Per\u00f2 una moneda menor i devaluada dificultaria encara m\u00e9s la devoluci\u00f3 del deute exterior, \u00e9s a dir, el deute contret tant per l&#8217;Estat com per entitats financeres i empreses amb entitats internacionals, donat que aquest deute seguiria nominat en euros, una divisa m\u00e9s cara d&#8217;aconseguir amb la nova moneda devaluada. Aix\u00ed doncs, una proposta de sortida de l&#8217;euro de car\u00e0cter progressista s&#8217;hauria d&#8217;acompanyar inevitablement d&#8217;una suspensi\u00f3 de pagaments i una reestructuraci\u00f3 del deute<a class=\"sdfootnoteanc\" href=\"#sdfootnote12sym\" name=\"sdfootnote12anc\"><sup>12<\/sup><\/a>.<\/p>\n<p lang=\"ca-ES\" style=\"text-decoration: none\" align=\"JUSTIFY\">La sortida de l&#8217;euro <span style=\"font-size: medium\"><span style=\"font-style: normal\">\u2013<\/span><\/span>i l&#8217;impagament o reestructuraci\u00f3 del deute p\u00fablic<span style=\"font-size: medium\"><span style=\"font-style: normal\">\u2013<\/span><\/span> seria, en opini\u00f3 dels defensors d&#8217;aquesta alternativa, la porta d&#8217;entrada a un escenari de reformes de caire transformador,<span style=\"background: transparent\"> en alguns aspectes sembla que quasi per in\u00e8rcia<\/span>, que afavor\u00eds el treball en front del capital: \u00ab<span style=\"font-style: normal\">La sortida progressista [de l&#8217;euro] podria donar lloc a un canvi social i econ\u00f2mic que transform\u00e9s la societat en inter\u00e8s dels treballadors. Tot i aix\u00f2, per aquest fi, la sortida tamb\u00e9 hauria d&#8217;adoptar un ampli programa que inclogui, com a m\u00ednim, el control i la propietat p\u00fablica de les institucions financeres, el control del flux de capital, la renda i la redistribuci\u00f3 de la riquesa, una pol\u00edtica industrial prolongada que proteg\u00eds el treball i assegur\u00e9s el creixement, i una reestructuraci\u00f3 total de l&#8217;Estat en una direcci\u00f3 democr\u00e0tica. En el fons, consistiria en un programa transitori per a l&#8217;economia encaminat en la supremacia del treball.\u00bb<a class=\"sdfootnoteanc\" href=\"#sdfootnote13sym\" name=\"sdfootnote13anc\"><sup>13<\/sup><\/a> <\/span><\/p>\n<p lang=\"ca-ES\" style=\"text-decoration: none\" align=\"JUSTIFY\"><span style=\"font-style: normal\">Les aliances pol\u00edtiques i socials que podrien produir un canvi, apunta Costas Lapavitsas<a class=\"sdfootnoteanc\" href=\"#sdfootnote14sym\" name=\"sdfootnote14anc\"><sup>14<\/sup><\/a>, existeixen potencialment. El fet de traslladar l&#8217;equilibri de poder en favor del treball s&#8217;afirma sota una organitzaci\u00f3 democr\u00e0tica de l&#8217;economia i la societat que afronti el problema del desenvolupament de cada pa\u00eds en una economia globalitzada. La sortida progressista no pot consistir en una autarquia nacional. Seria necessari que els pa\u00efsos perif\u00e8rics continu\u00efn mantenint el comer\u00e7 internacional. Tamb\u00e9 necessitaran seguir obtenint transfer\u00e8ncies de tecnologia i capital estranger. Afegir\u00edem tamb\u00e9 aquells sectors dependents exteriorment i de primera necessitat com el farmac\u00e8utic o l&#8217;energ\u00e8tic, per anomenar dos d&#8217;importants. <\/span><\/p>\n<p lang=\"ca-ES\" style=\"text-decoration: none\" align=\"JUSTIFY\">Aquesta via ofereix la possibilitat d&#8217;un desenvolupament diferent pels treballadors dels pa\u00efsos del centre doncs es convertirien en aliats naturals dels pa\u00efsos perif\u00e8rics si aquests intentessin una transformaci\u00f3 dr\u00e0stica de l&#8217;economia. <span style=\"font-style: normal\">Aquesta soluci\u00f3 podria modificar l&#8217;equilibri actual de les forces socials a Europa implicant una transformaci\u00f3 institucional i social. <\/span><\/p>\n<p lang=\"ca-ES\" style=\"font-style: normal;text-decoration: none\" align=\"CENTER\">***<\/p>\n<p lang=\"ca-ES\" style=\"text-decoration: none\" align=\"JUSTIFY\">A continuaci\u00f3 presentarem alguns dels inconvenients objectivament destacables de les dues alternatives progressistes que creiem cal valorar per analitzar si les propostes s\u00f3n viables i, m\u00e9s important, factibles en l&#8217;actual context hist\u00f2ric.<\/p>\n<p lang=\"ca-ES\" style=\"text-decoration: none\" align=\"JUSTIFY\">Un dels inconvenients m\u00e9s destacable a l&#8217;alternativa de reforma de la UE \u00e9s el paper de l&#8217;euro com moneda internacional. El diner representa molt m\u00e9s que un mitj\u00e0 d&#8217;intercanvi, reserva i pagament. Aquest cont\u00e9 un alt component ideol\u00f2gic<a class=\"sdfootnoteanc\" href=\"#sdfootnote15sym\" name=\"sdfootnote15anc\"><sup>15<\/sup><\/a>. Pot l&#8217;euro mantenir-se rellevant internacionalment si no est\u00e0 recolzat per una pol\u00edtica econ\u00f2mica monetarista com l&#8217;actual? Pot, fins i tot, seguir existint l&#8217;euro sense el conservadorisme fiscal i monetari de l&#8217;arquitectura institucional i financera europea? En cas de produir-se un gir en la pol\u00edtica econ\u00f2mica europea i portar a terme reformes m\u00e9s suaus, o de reactivaci\u00f3 keynesiana, la caiguda del valor de l&#8217;euro respecte del d\u00f2lar seria sostenible per les economies de la perif\u00e8ria europea? Seria desitjable i tolerat <span style=\"background: transparent\">per <\/span>les elits econ\u00f2miques europees?<\/p>\n<p lang=\"ca-ES\" style=\"text-decoration: none\" align=\"JUSTIFY\">Existeixen seriosos dubtes sobre la viabilitat de l&#8217;euro realment existent sense comptar amb el rigor fiscal antiprogressiu i austericida i les (contra)reformes liberalitzadores juntament amb l&#8217;arquitectura institucional de la UE tal i com la coneixem actualment. L&#8217;aband\u00f3 de la disciplina fiscal, gr\u00e0cies a una suposada eliminaci\u00f3 o reformulaci\u00f3 del Pacte d&#8217;Estabilitat i Creixement, seria inversemblant si al mateix temps es mant\u00e9 la voluntat de competir amb el d\u00f2lar. Una caiguda del valor de l&#8217;euro impossibilitaria els grans bancs europeus a operar internacionalment, fomentaria atacs especulatius al deute dels pa\u00efsos amb majors d\u00e8ficits i els diferencials de d\u00e8ficits fiscals \u00e9s farien insuportables dins la zona euro, una \u00e0rea amb una moneda comuna i internacional. Seguir emetent una moneda internacional permetent al mateix temps la independ\u00e8ncia fiscal dels Estas no est\u00e0 clar que pogu\u00e9s durar permanentment, i la soluci\u00f3 d&#8217;un major pressupost europeu i una m\u00e9s amplia pol\u00edtica redistributiva podria ser insuficient. Caldria un Estat unitari o federal amb una major integraci\u00f3 econ\u00f2mica, especialment pel que fa a l&#8217;endeutament p\u00fablic, per recolzar la moneda comuna, per\u00f2 aix\u00f2 sembla dubt\u00f3s d&#8217;imaginar en el mig termini. Es dif\u00edcil pensar aquesta integraci\u00f3 mentre els Estats membres, o els hipot\u00e8tics Estats federats, puguin emetre deute p\u00fablic propi com fins ara.<\/p>\n<p lang=\"ca-ES\" style=\"text-decoration: none\" align=\"JUSTIFY\">A part dels problemes pol\u00edtics d&#8217;una estrat\u00e8gia de reformes radicals i les resist\u00e8ncies que l&#8217;elit financera plantejaria, existeixen incompatibilitats entre els mitjans i els fins. Una reforma dr\u00e0stica en l&#8217;esfera fiscal portaria a un frac\u00e0s de la uni\u00f3 monet\u00e0ria tal i com la coneixem <span style=\"font-size: medium\"><span style=\"font-style: normal\">\u2013d&#8217;inspiraci\u00f3 monetarista-neoliberal i operant com a divisa internacional\u2013,<\/span><\/span> o a posar-la sota fortes pressions exteriors. La q\u00fcesti\u00f3 important no est\u00e0 tant en abolir el Pacte d&#8217;Estabilitat i Creixement o implementar un sistema comunitari m\u00e9s redistributiu <span style=\"font-size: medium\"><span style=\"font-style: normal\">\u2013ambdues mesures desitjables pels interessos de les classes populars de la perif\u00e8ria\u2013, <\/span><\/span>sin\u00f3 en la compatibilitat entre independ\u00e8ncia fiscal, possible augment del deute p\u00fablic i paper internacional de l&#8217;euro. Com diu Costas Lapavitsas, l&#8217;estrat\u00e8gia de construcci\u00f3 d&#8217;un \u00abeuro bo\u00bb podria conduir a la (auto)destrucci\u00f3 de l&#8217;euro.<a class=\"sdfootnoteanc\" href=\"#sdfootnote16sym\" name=\"sdfootnote16anc\"><sup>16<\/sup><\/a><\/p>\n<p lang=\"ca-ES\" style=\"text-decoration: none\" align=\"JUSTIFY\">\u00c9s possible un euro \u00abamb rostre hum\u00e0\u00bb? Possiblement unes reformes del tot desitjables pel que fa a la finalitat perseguida poden ser irrealitzables sense trencar la cotilla institucional realment existent, dissenyada amb uns objectius clars i dif\u00edcilment reformable per a altres prop\u00f2sits. Com diu l&#8217;economista Alberto Montero: \u00abel problema essencial \u00e9s que l&#8217;Eurozona es un h\u00edbrid que no avan\u00e7a en lo federal, amb i per totes les conseq\u00fc\u00e8ncies que aix\u00f2 tindria en mat\u00e8ria de cessi\u00f3 de sobirania, i es mant\u00e9 exclusivament en el terreny monetari perqu\u00e8 aquesta dimensi\u00f3, juntament amb la llibertat de moviments de capital i b\u00e9ns i serveis, basta per configurar un mercat de grans dimensions que permet una major escala de reproducci\u00f3 dels capitals, que elimina els riscos de devaluacions monet\u00e0ries competitives per part dels Estats i que facilita la dominaci\u00f3 d&#8217;uns Estats sobre altres sobre la base de l&#8217;aparent neutralitat atribu\u00efda als mercats. [&#8230;] El problema de fons \u00e9s que aquest marc resulta funcional i essencial pel proc\u00e9s d&#8217;acumulaci\u00f3 del gran capital europeu\u00bb<a class=\"sdfootnoteanc\" href=\"#sdfootnote17sym\" name=\"sdfootnote17anc\"><sup>17<\/sup><\/a>.<\/p>\n<p lang=\"ca-ES\" style=\"text-decoration: none\" align=\"JUSTIFY\">Malgrat la solidesa de l&#8217;argument de l&#8217;euro com moneda internacional, part de les incompatibilitats que se li atribueixen a un euro reformat tamb\u00e9 es podrien identificar amb les hipot\u00e8tiques monedes que sorgirien despr\u00e9s d&#8217;un suposat abandonament de l&#8217;euro. Monedes \u00abmenors\u00bb com les que es podrien crear a Gr\u00e8cia, o en altres Estats de la perif\u00e8ria com l&#8217;Estat espanyol, serien una pressa f\u00e0cil dels atacs especulatius tenint en compte l&#8217;elevat nivell d&#8217;endeutament i de d\u00e8ficit fiscal d&#8217;aquestes economies.<\/p>\n<p lang=\"ca-ES\" style=\"text-decoration: none\" align=\"JUSTIFY\">\u00c9s cert que recuperar la sobirania monet\u00e0ria seria relativament \u00fatil, per\u00f2 cal considerar la cara menys amable de la nova moneda, a m\u00e9s d&#8217;entendre ben b\u00e9 qu\u00e8 \u00e9s el diner i la limitada capacitat de maniobra de la pol\u00edtica monet\u00e0ria en un sistema de creaci\u00f3 end\u00f2gena del diner a trav\u00e9s del cr\u00e8dit del sistema bancari i el fet d&#8217;operar en un sistema internacional de tipus de canvi fluctuants en funci\u00f3 dels mercats de divises i de les guerres comercials que se&#8217;n deriven<a class=\"sdfootnoteanc\" href=\"#sdfootnote18sym\" name=\"sdfootnote18anc\"><sup>18<\/sup><\/a>. El retorn a una moneda pr\u00f2pia que no tingu\u00e9s les garanties d&#8217;una internacionalment rellevant com l&#8217;euro situaria l&#8217;economia sota les amenaces d&#8217;especuladors financers que podrien apostar contra ella amb m\u00e9s bel\u00b7liger\u00e0ncia. <span style=\"background: transparent\">Lluitar contra els atacs especulatius requeriria una forta intervenci\u00f3 en l\u2019\u00e0mbit financer i una coordinaci\u00f3 internacional que endevinem complicada vista la correlaci\u00f3 de forces actual. L\u2019amena\u00e7a de la devaluaci\u00f3 sistem\u00e0tica a la que sotmetrien l&#8217;economia els atacs especulatius podria generar episodis d\u2019inflaci\u00f3 perillosos. <\/span><\/p>\n<p lang=\"ca-ES\" style=\"font-style: normal;text-decoration: none\" align=\"JUSTIFY\"><span style=\"background: transparent\">Si la hipot\u00e8tica sortida de l&#8217;euro fos dirigida per forces conservadores,i ara mateix aquestes governen i\/o legislen en tots els Estats membres, els costos de la devaluaci\u00f3 interna serien traslladats a la classe treballadora de la mateixa manera que ho est\u00e0 fent actualment l&#8217;austeritat marcada per la Troika, ja sigui per la caiguda salarial o per les encara m\u00e9s profundes retallades de prestacions del salari socialitzat que caldrien per poder pagar un deute nominat en euros, m\u00e9s costos en termes reals, per la devaluaci\u00f3 de la nova moneda. <\/span><\/p>\n<p lang=\"ca-ES\" style=\"font-style: normal;text-decoration: none\" align=\"JUSTIFY\"><span style=\"background: transparent\">Si afegim a l&#8217;an\u00e0lisi les caracter\u00edstiques dels models productius de la perif\u00e8ria europea <span style=\"font-size: medium\">\u2013<\/span>tecnologies interm\u00e8dies, preemin\u00e8ncia de sectors de serveis de poc valor afegit, salaris reals superiors als d&#8217;economies competidores de l&#8217;\u00c0sia i de la resta de perif\u00e8ria mundial<span style=\"font-size: medium\">\u2013 encara sorgeixen m\u00e9s dubtes sobre l&#8217;alternativa de sortida de l&#8217;euro<a class=\"sdfootnoteanc\" href=\"#sdfootnote19sym\" name=\"sdfootnote19anc\"><sup>19<\/sup><\/a><\/span>. La competitivitat del sector productiu exportador no dep\u00e8n nom\u00e9s de la variable preu <span style=\"font-size: medium\">\u2013<\/span>influenciable, parcialment, a trav\u00e9s de devaluacions de la moneda<span style=\"font-size: medium\">\u2013. Existeixen<\/span><span style=\"color: #000000\"> m\u00faltiples factors que tenen m\u00e9s a veure amb l\u2019estructura productiva del pa\u00eds i el model de comer\u00e7 internacional que es vulgui desenvolupar <\/span>i en \u00faltima inst\u00e0ncia hauria de ser atractiu per la demanda internacional<span style=\"color: #000000\">. L\u2019economista Joaquin Arriola<a class=\"sdfootnoteanc\" href=\"#sdfootnote20sym\" name=\"sdfootnote20anc\"><sup>20<\/sup><\/a> ha comparat l\u2019efecte del tipus de canvi sobre les exportacions les darreres d\u00e8cades per concloure que la relaci\u00f3 i l\u2019efecte de les devaluacions en les exportacions \u00e9s menor per l\u2019economia espanyola. <\/span><\/span><\/p>\n<p lang=\"ca-ES\" style=\"text-decoration: none\" align=\"JUSTIFY\"><span style=\"background: transparent\">Moltes vegades diem, encertadament, que hi ha molts pa\u00efsos fora de l\u2019euro i fora de la UE als quals no els va tan malament com als pa\u00efsos del sud d\u2019Europa <span style=\"font-size: medium\"><span style=\"font-style: normal\"><span style=\"font-weight: normal\">\u2013\u00bbhi ha vida fora de la UE\u00bb, deia un diputat d&#8217;esquerres<\/span><\/span><\/span>. Per\u00f2 no podem creure de manera na\u00eff que \u00e9s nom\u00e9s gr\u00e0cies a tenir una moneda pr\u00f2pia. Aquest no \u00e9s el remei a tots els mals. Pa\u00efsos amb sobirania monet\u00e0ria i la possibilitat d\u2019aplicar pol\u00edtiques econ\u00f2miques pr\u00f2pies tamb\u00e9 han patit dures crisis financeres anteriorment, com el Sud-est asi\u00e0tic o R\u00fassia, a final dels anys 90, per posar algun exemple.<\/span><\/p>\n<p lang=\"ca-ES\" style=\"text-decoration: none\" align=\"JUSTIFY\">Ni la sortida de l\u2019euro ni la seva continu\u00eftat i reforma s\u00f3n garantia exclusiva, per si mateixes, ni d\u2019una recuperaci\u00f3 m\u00e9s r\u00e0pida ni d\u2019una via alternativament transformadora. No es pot defensar amb solidesa que alguna de les dues propostes ens portin, repetim, per elles mateixes i en l&#8217;actual conjuntura, a superar els problemes de fons que han generat la uni\u00f3 monet\u00e0ria i el seu car\u00e0cter liberalitzador i preeminentment capitalista.<\/p>\n<p lang=\"ca-ES\" style=\"text-decoration: none\" align=\"JUSTIFY\"><span style=\"background: transparent\">\u00c9s igualment dubt\u00f3s, al menys simplificador, que la transformaci\u00f3 de la moneda o de les institucions comunit\u00e0ries revolucionin les relacions de producci\u00f3, distribuci\u00f3 i consum. \u201c\u00c9s possible revolucionar les relacions de producci\u00f3 existents i les relacions de distribuci\u00f3 a elles corresponents mitjan\u00e7ant una transformaci\u00f3 de l\u2019instrument de circulaci\u00f3?\u201d, es preguntava Marx<a class=\"sdfootnoteanc\" href=\"#sdfootnote21sym\" name=\"sdfootnote21anc\"><sup>21<\/sup><\/a>. La q\u00fcesti\u00f3 fonamental no es situa tant en la necessitat de crear una nova moneda o un nou disseny institucional europeu sin\u00f3 en crear noves condicions productives i comercials, especialment si partim d\u2019una estructura productiva mancada de model com \u00e9s el cas de les economies perif\u00e8riques que van \u00abgaudir\u00bb de moments de bonan\u00e7a econ\u00f2mica a base de creaci\u00f3 de capital fictici. Amb tot, no voldr\u00edem negar la import\u00e0ncia de la moneda, el diner i les institucions. Al cap i a la fi, aquests seran condiments importants del relat alternatiu de transformaci\u00f3 social, per\u00f2 el que no podem perdre mai de vista \u00e9s la interna connexi\u00f3 que existeix entre la producci\u00f3, la distribuci\u00f3 i la circulaci\u00f3, juntament amb elements que s&#8217;escapen del prop\u00f2sit de la nostra an\u00e0lisi com la consci\u00e8ncia, l&#8217;educaci\u00f3 i la institucionalitzaci\u00f3 pol\u00edtica<a class=\"sdfootnoteanc\" href=\"#sdfootnote22sym\" name=\"sdfootnote22anc\"><sup>22<\/sup><\/a>. <\/span><\/p>\n<p lang=\"ca-ES\" style=\"text-decoration: none\" align=\"JUSTIFY\">El programa econ\u00f2mic democratitzador que serveixi per iniciar un proc\u00e9s transformador ha estat \u00e0mpliament debatut<a class=\"sdfootnoteanc\" href=\"#sdfootnote23sym\" name=\"sdfootnote23anc\"><sup>23<\/sup><\/a>. De fet, \u00e9s un dels temes estrella entre els grups pol\u00edtics d&#8217;esquerra i moviments socials. A vegades molt per davant de la comprensi\u00f3 i explicaci\u00f3 de com funciona realment el capitalisme, imprescindible per criticar-lo i combatir-lo.<\/p>\n<p lang=\"ca-ES\" style=\"text-decoration: none\" align=\"JUSTIFY\">Un proc\u00e9s iniciat pel repudi\u00ef del deute, quelcom que obligaria a la nacionalitzaci\u00f3 de la banca per fer front a la seva fallida i el control de capitals per evitar fugues massives cap a la zona euro o d\u00f2lar s&#8217;hauria d&#8217;acompanyar inevitablement per una recuperaci\u00f3 i control dels sectors productius a trav\u00e9s d&#8217;una pol\u00edtica industrial que prioritzes el reequilibri de la balan\u00e7a exterior, les inversions en infraestructures p\u00fabliques i la recuperaci\u00f3 dels sectors estrat\u00e8gics amb criteris de sobirania econ\u00f2mica.<\/p>\n<p lang=\"ca-ES\" style=\"text-decoration: none\" align=\"JUSTIFY\">Respecte a la pol\u00edtica fiscal, una reforma que redueixi els impostos indirectes per gravar progressivament la renda, la riquesa i el capital seria un eix de vital import\u00e0ncia per poder finan\u00e7ar aquesta transici\u00f3 en el curt termini i millorar les prestacions socials redistribuint la riquesa amb l&#8217;objectiu de reduir r\u00e0pidament les desigualtats. No \u00e9s el prop\u00f2sit d&#8217;aquest text estendre&#8217;s en aquest programa m\u00e9s enll\u00e0 d&#8217;aquestes breus i for\u00e7ament simplificadores l\u00ednies, per\u00f2 no es pot deixar d&#8217;apuntar la necessitat d&#8217;implementar mecanismes de govern m\u00e9s transparents i democr\u00e0tics que permetin el control des de la base.<\/p>\n<p lang=\"ca-ES\" style=\"text-decoration: none\" align=\"JUSTIFY\">Anunciar aquests trets gruixuts d&#8217;un possible programa econ\u00f2mic ens serveix per aclarir o recordar, en relaci\u00f3 a la discussi\u00f3 sobre la sortida de l&#8217;euro o la reforma de la UEM, quelcom que, tot i ser evident, darrerament sembla haver-se oblidat, o si m\u00e9s no, traslladat a un segon pl\u00e0nol en els debats de l&#8217;economia cr\u00edtica i les esquerres. La posada en funcionament de les mesures alternatives presentades anteriorment, tant les proposades pels partidaris de la sortida de l&#8217;euro com algunes de les que acompanyen la proposta reformista, no s\u00f3n m\u00e9s que paper mullat si no compten amb un recolzament popular important i, per tant, poder pol\u00edtic i capacitat de crear institucionalitat.<\/p>\n<p lang=\"ca-ES\" style=\"text-decoration: none\" align=\"JUSTIFY\">L&#8217;austeritat imposada per les elits i els governs conservadors est\u00e0 sent una amarga realitat especialment perqu\u00e8 no s&#8217;enfronta a resist\u00e8ncies socials suficientment \u00e0mplies com per q\u00fcestionar la sortida capitalista de la crisi i aconseguir una mobilitzaci\u00f3 capa\u00e7 d&#8217;aturar l&#8217;austericidi. Tant la sortida de l&#8217;euro com la transformaci\u00f3 de la UE, i la direcci\u00f3 que emprenguin, dependr\u00e0 de la correlaci\u00f3 de forces i del poder pol\u00edtic real d&#8217;un moviment popular i massiu favorable a aquesta alternativa transformadora. Es fa estrany, fins i tot sembla ingenu, creure que l&#8217;ordre de la relaci\u00f3 es pugui invertir: que primer s&#8217;adopti <span style=\"font-size: medium\"><span style=\"font-style: normal\"><span style=\"background: transparent\">\u2013des de d&#8217;alt, tecnocr\u00e0ticament\u2013 <\/span><\/span><\/span>una mesura suposadament transformadora com sortir de l&#8217;euro i que despr\u00e9s vinguin la resta de transformacions rodades, pr\u00e0cticament per <span style=\"background: transparent\">in\u00e8rcia,<\/span> creant al mateix temps aquest pol contra-hegem\u00f2nic, sense el qual, sigui dit de pas, ser\u00e0 i<span style=\"background: transparent\">mpossible defensar el aven\u00e7os aconseguits, com si aquest complex proc\u00e9s no depengu\u00e9s de la praxi social i pol\u00edtica.<\/span><\/p>\n<p align=\"JUSTIFY\"><span lang=\"ca-ES\"><span style=\"text-decoration: none\">En l&#8217;actual context de crisi i constatant la relativa facilitat amb que les elits fan recaure l&#8217;ajust sobre les classes treballadores, sortir o no sortir de l&#8217;euro ens sembla un debat secundari, decisi\u00f3 sobre el qual no podrem influir sense la for\u00e7a pol\u00edtica necess\u00e0ria. <\/span><\/span><span lang=\"ca-ES\"><span style=\"text-decoration: none\"><span style=\"background: transparent\">\u00c9s important dotar-se d&#8217;an\u00e0lisi i conjectura econ\u00f2mica per entendre la realitat i actuar pol\u00edticament, per\u00f2 constatem una excessiva tend\u00e8ncia a que aquests an\u00e0lisis segueixin la pauta marcada per l&#8217;opini\u00f3 publicada. Mentre discutim sobre l&#8217;euro, la crisi financera, l&#8217;especulaci\u00f3, la prima de risc, els banquers avariciosos, la corrupci\u00f3, els rescats de la Tro\u00efka, els <\/span><\/span><\/span><span lang=\"ca-ES\"><i><span style=\"text-decoration: none\"><span style=\"background: transparent\">corralitos<\/span><\/span><\/i><\/span><span lang=\"ca-ES\"><span style=\"font-style: normal\"><span style=\"text-decoration: none\"><span style=\"background: transparent\">, <\/span><\/span><\/span><\/span><span lang=\"ca-ES\"><span style=\"text-decoration: none\"><span style=\"background: transparent\">les balances fiscals, etc., elements tots ells epid\u00e8rmics m\u00e9s o menys allunyats de les plaques tect\u00f2niques del sistema, es perd de vista la centralitat del conflicte.<\/span><\/span><\/span><span lang=\"ca-ES\"><span style=\"text-decoration: none\"> L&#8217;ajust recau exclusivament sobre les classes treballadores que veuen empitjorar les seves vides amb l&#8217;atur massiu, els desnonaments, la p\u00e8rdua de prestacions socials i el conseq\u00fcent augment de la pobresa. Al mateix temps, una redu\u00efda part de la poblaci\u00f3 obt\u00e9 augments de la riquesa fent de la crisi la seva gran oportunitat. De qu\u00e8 serveix discutir si sortim o no de l&#8217;euro si no es t\u00e9 el poder pol\u00edtic, ja no per prendre tal decisi\u00f3, sin\u00f3 per defensar les conquestes socials i redistribuir els efectes de l&#8217;ajust entre la poblaci\u00f3 m\u00e9s rica? <\/span><\/span><\/p>\n<p lang=\"ca-ES\" style=\"text-decoration: none\" align=\"JUSTIFY\">La democr\u00e0cia, minsa pol\u00edticament, s&#8217;atura a les portes de les empreses on encara governa una mena de relaci\u00f3 de dominaci\u00f3 segons la qual el superior <span style=\"font-size: medium\"><span style=\"font-style: normal\"><span style=\"background: transparent\">\u2013<\/span><\/span><\/span>patr\u00f3 o capat\u00e0s<span style=\"font-size: medium\"><span style=\"font-style: normal\"><span style=\"background: transparent\">\u2013<\/span><\/span><\/span> decideix i ordena les tasques a portar a terme, sense consulta ni participaci\u00f3 <span style=\"font-size: medium\"><span style=\"font-style: normal\"><span style=\"background: transparent\">\u2013ni <\/span><\/span><\/span>decis\u00f2ria nii material<span style=\"font-size: medium\"><span style=\"font-style: normal\"><span style=\"background: transparent\">\u2013 per part de les persones implicades en la producci\u00f3<\/span><\/span><\/span>. Fins i tot el dret laboral, marc que delimita certes l\u00ednies vermelles que no es poden traspassar <span style=\"background: transparent\">per poder seguir parlant de treball assalariat i no d&#8217;esclavitud,<\/span> aconseguit despr\u00e9s de generacions de lluita obrera, est\u00e0 en el punt de mira de la patronal, patint un assetjament inaudit amb l&#8217;excusa de la crisi i la falsa idea de la flexibilitzaci\u00f3 per generar ocupaci\u00f3.<\/p>\n<p lang=\"ca-ES\" style=\"text-decoration: none\" align=\"JUSTIFY\">No es tracta d&#8217;un problema t\u00e8cnic <span style=\"font-size: medium\"><span style=\"font-style: normal\"><span style=\"background: transparent\">\u2013<\/span><\/span><\/span>econ\u00f2mico-comptable o jur\u00eddico-legal<span style=\"font-size: medium\"><span style=\"font-style: normal\"><span style=\"background: transparent\">\u2013<\/span><\/span><\/span> sin\u00f3 d&#8217;un conflicte pol\u00edtic i democr\u00e0tic sobre l&#8217;ordenament de la societat i les seves institucions, sobre la manera de produir l&#8217;excedent material dins del mode capitalista, sota un r\u00e8gim de propietat privada i amb uns mecanismes de redistribuci\u00f3 d&#8217;aquest excedent que en ess\u00e8ncia afavoreixen interessos privats en detriment d&#8217;una majoria de la poblaci\u00f3 que no t\u00e9 res m\u00e9s que el seu treball per sobreviure.<\/p>\n<p lang=\"ca-ES\" style=\"text-decoration: none\" align=\"JUSTIFY\">Ens agradaria acabar per on hem comen\u00e7at fen una referencia a Europa en vistes de les eleccions que s&#8217;apropen.<\/p>\n<p lang=\"ca-ES\" style=\"text-decoration: none\" align=\"JUSTIFY\">El projecto europeu \u00e9s incapa\u00e7 d&#8217;aglutinar la ciutadania ni tant sols sota la noble bandera de la pau que s&#8217;al\u00e7\u00e0 despr\u00e9s de la vict\u00f2ria contra Hitler veient l&#8217;escalada b\u00e8l\u00b7lica a la que s&#8217;apunta en l&#8217;actual escenari geopol\u00edtic multipolar. L&#8217;augment de la islamof\u00f2bia i l&#8217;extrema dreta i el recer que aquesta pot trobar en el parlament europeu fan sospitar que els derrotats poden tornar, havent apr\u00e9s la lli\u00e7\u00f3, amb disfresses m\u00e9s subtils, emparats en una democr\u00e0cia de cartr\u00f3 pedra que premia sobrerepresentant minories electorals. Europa est\u00e0 immersa en un lent proc\u00e9s de descomposici\u00f3 amb preocupants aspectes d&#8217;involuci\u00f3 civilitzat\u00f2ria. L&#8217;Europa del benestar s&#8217;ha convertit en l&#8217;Europa fortalesa mitjan\u00e7ant la UE. La persecuci\u00f3 del poble roman\u00ed, el Frontex, Melilla, Lampedusa, Evros, Calais i els Centres d&#8217;Internament d&#8217;Estrangers (CIEs) s\u00f3n els noms propis de la inf\u00e0mia. La UE \u00e9s avui un projecte devastat per la crisi, negaci\u00f3 de l&#8217;Europa social de postguerra. No hi ha futur en aquesta Europa, per\u00f2 existeix un projecte per construir m\u00e9s enll\u00e0. L&#8217;Europa dels pobles, l&#8217;Europa euro-mediterr\u00e0nia, es trena als carrers, a les lluites, molt m\u00e9s enll\u00e0 de les tristes urnes.<\/p>\n<p lang=\"es-ES\" style=\"margin-bottom: 0cm;border: none;padding: 0cm;font-style: normal;text-decoration: none\" align=\"JUSTIFY\"><span style=\"font-size: medium\">Ivan Gordillo, economista membre del seminari d&#8217;economia cr\u00edtica Taifa.<\/span><\/p>\n<p lang=\"es-ES\" style=\"margin-bottom: 0cm;border: none;padding: 0cm;font-style: normal;text-decoration: none\" align=\"JUSTIFY\">Notes:<\/p>\n<div id=\"sdfootnote1\">\n<p class=\"sdfootnote\"><a class=\"sdfootnotesym\" href=\"#sdfootnote1anc\" name=\"sdfootnote1sym\">1 <\/a>Aquest text \u00e9s un recull de reflexions sobre l&#8217;actual situaci\u00f3 de crisi de la zona euro i sobre els debats sorgits dins l&#8217;economia cr\u00edtica i l&#8217;esquerra pol\u00edtica respecte la sortida de l&#8217;euro i de la crisi. Per un major aprofundiment recomanem efusivament el darrer informe del seminari Taifa: \u00abDesentranyant la UE\u00bb. Avan\u00e7ament en l\u00ednia: <a href=\"http:\/\/informes.seminaritaifa.org\/informe-10a\/\">http:\/\/informes.seminaritaifa.org\/informe-10a\/<\/a><\/p>\n<\/div>\n<div id=\"sdfootnote2\">\n<p class=\"sdfootnote\"><a class=\"sdfootnotesym\" href=\"#sdfootnote2anc\" name=\"sdfootnote2sym\">2 <\/a>\u00abConclusions de la presid\u00e8ncia. Consejo Europeo de Lisboa\u00bb 23 i 24 de mar\u00e7 de 2000. Consultable en l\u00ednia: <a href=\"http:\/\/www.consilium.europa.eu\/ueDocs\/cms_Data\/docs\/pressData\/es\/ec\/00100-r1.es0.htm\">http:\/\/www.consilium.europa.eu\/ueDocs\/cms_Data\/docs\/pressData\/es\/ec\/00100-r1.es0.htm<\/a><\/p>\n<\/div>\n<div id=\"sdfootnote3\">\n<p class=\"sdfootnote\"><a class=\"sdfootnotesym\" href=\"#sdfootnote3anc\" name=\"sdfootnote3sym\">3 <\/a>\u00c0ngel Ferrero: \u00abEuropa, \u00bfla crisis de qui\u00e9n?\u00bb, Sin Permiso, 13\/04\/2014. En l\u00ednia: <a href=\"http:\/\/www.sinpermiso.info\/textos\/index.php?id=6846\">http:\/\/www.sinpermiso.info\/textos\/index.php?id=6846<\/a><\/p>\n<\/div>\n<div id=\"sdfootnote4\">\n<p class=\"sdfootnote\"><a class=\"sdfootnotesym\" href=\"#sdfootnote4anc\" name=\"sdfootnote4sym\">4 <\/a>Recentment, el tribunal constitucional portugu\u00e8s ha rebutjat el recurs presentat contra la llei que decreta l&#8217;eliminaci\u00f3 de la jornada de 35 hores setmanals pels treballadors\/es de la funci\u00f3 p\u00fablica els quals tornaran al r\u00e8gim de 40 hores sense modificaci\u00f3 salarial. \u00c9s m\u00e9s que probable que la jornada de 35 hores tamb\u00e9 acabi sent v\u00edctima de les pol\u00edtiques d&#8217;ajust aplicades a Fran\u00e7a. I ens aventurar\u00edem a dir que el que no han aconseguit les elits empresarials en l&#8217;\u00e8poca de bonan\u00e7a econ\u00f2mica els anys 2000, destruir la fortalesa negociadora dels sindicats francesos i el sector p\u00fablic &#8211;<i>rara avis<\/i> en mig de l&#8217;Europa de l&#8217;euro-, ho portaran a terme en l&#8217;actual context de crisi global i ajustament neoliberal. PS: abans de tancar aquest article el nou primer ministre franc\u00e8s, Manuel Valls, acaba d&#8217;anunciar la retallada de 50.000 milions d&#8217;euros de despesa p\u00fablica, anunci que destapa sense embuts el pla d&#8217;austeritat per l&#8217;economia francesa.<\/p>\n<\/div>\n<div id=\"sdfootnote5\">\n<p class=\"sdfootnote\"><a class=\"sdfootnotesym\" href=\"#sdfootnote5anc\" name=\"sdfootnote5sym\">5 <\/a>\u00c0ngel Ferrero, 13\/04\/2014.<\/p>\n<\/div>\n<div id=\"sdfootnote6\">\n<p class=\"sdfootnote\"><a class=\"sdfootnotesym\" href=\"#sdfootnote6anc\" name=\"sdfootnote6sym\">6 <\/a>Per una breu presentaci\u00f3 de la teoria de les crisis: <i>Apuntes te\u00f3ricos para entender la crisis. <\/i>Informe 6 del Seminari Taifa. En l\u00ednia: <a href=\"http:\/\/informes.seminaritaifa.org\/informe-06\/\">http:\/\/informes.seminaritaifa.org\/informe-06\/<\/a>. I Louis Gill, \u00abEn el origen de las crisis \u00bfsobreproducci\u00f3n o subconsumo?\u00bb, abril 2009, Carr\u00e9 Rouge. En l\u00ednia: <a href=\"http:\/\/marxismocritico.com\/2011\/09\/29\/en-el-origen-de-las-crisis-\u00bfsobreproduccion-o-subconsumo-louis-gill\/\">http:\/\/marxismocritico.com\/2011\/09\/29\/en-el-origen-de-las-crisis-%C2%BFsobreproduccion-o-subconsumo-louis-gill\/<\/a><\/p>\n<\/div>\n<div id=\"sdfootnote7\">\n<p class=\"sdfootnote\"><a class=\"sdfootnotesym\" href=\"#sdfootnote7anc\" name=\"sdfootnote7sym\">7 <\/a>Costa Lapavitsas, <i>Crisis en la euro zona,<\/i><span style=\"font-style: normal\"> Ed. Capit\u00e1n Swing, Madrid, 2013. <\/span><\/p>\n<\/div>\n<div id=\"sdfootnote8\">\n<p class=\"sdfootnote\"><a class=\"sdfootnotesym\" href=\"#sdfootnote8anc\" name=\"sdfootnote8sym\">8 <\/a>Una primera xifra segura i reconeguda pel FROB de les p\u00e8rdues irrecuperables del xec en blanc donat al sector bancari (\u00abrescat\u00bb) puja a 37.500 milions d&#8217;euros. Sense considerar aqu\u00ed les llacunes legals, manca de transpar\u00e8ncia i corrupci\u00f3 en la gesti\u00f3 d&#8217;aquests processos \u00e0mpliament comentats en premsa.<\/p>\n<\/div>\n<div id=\"sdfootnote9\">\n<p class=\"sdfootnote\"><a class=\"sdfootnotesym\" href=\"#sdfootnote9anc\" name=\"sdfootnote9sym\">9 <\/a>Costas Lapavitsas (2013), p\u00e0g. 38.<\/p>\n<\/div>\n<div id=\"sdfootnote10\">\n<p class=\"sdfootnote\"><a class=\"sdfootnotesym\" href=\"#sdfootnote10anc\" name=\"sdfootnote10sym\">10 <\/a>Michel Husson, <i>El capitalismo en 10 lecciones.<\/i><span style=\"font-style: normal\"> Ed. La Oveja Roja, Madrid, 2013. P\u00e0g. 107.<\/span><\/p>\n<\/div>\n<div id=\"sdfootnote11\">\n<p class=\"sdfootnote\"><a class=\"sdfootnotesym\" href=\"#sdfootnote11anc\" name=\"sdfootnote11sym\">11 <\/a>Yanis Varoufakis, <i>et al.<\/i>, \u00abUna modesta proposici\u00f3n para resolver la crisis de la eurozona, Versi\u00f3n 4.0.\u00bb, Sin Permiso, 21\/07\/2013. En l\u00ednia: <a href=\"http:\/\/www.sinpermiso.info\/articulos\/ficheros\/vargal.pdf\">http:\/\/www.sinpermiso.info\/articulos\/ficheros\/vargal.pdf<\/a><\/p>\n<\/div>\n<div id=\"sdfootnote12\">\n<p class=\"sdfootnote\"><a class=\"sdfootnotesym\" href=\"#sdfootnote12anc\" name=\"sdfootnote12sym\">12 <\/a>Per una breu presentaci\u00f3 de la crisi del deute: <i>La estrategia del capital. <\/i><span style=\"font-style: normal\">Informe 8 del Seminari Taifa. En l\u00ednia: <a href=\"http:\/\/informes.seminaritaifa.org\/informe-08\/\">http:\/\/informes.seminaritaifa.org\/informe-08\/<\/a>. Per con\u00e8ixer la proposta d&#8217;auditoria i repudi del deute p\u00fablic es poden consultar els excel\u00b7lents treballs de la Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute: <a href=\"http:\/\/auditoriaciudadana.net\/ca\/\">http:\/\/auditoriaciudadana.net\/ca\/<\/a><\/span><\/p>\n<\/div>\n<div id=\"sdfootnote13\">\n<p class=\"sdfootnote\"><a class=\"sdfootnotesym\" href=\"#sdfootnote13anc\" name=\"sdfootnote13sym\">13 <\/a>Costas Lapavitsas (2013), p\u00e0g. 274.<\/p>\n<\/div>\n<div id=\"sdfootnote14\">\n<p class=\"sdfootnote\"><a class=\"sdfootnotesym\" href=\"#sdfootnote14anc\" name=\"sdfootnote14sym\">14 <\/a>Costas Lapavitsas (2013), p\u00e0g. 112-113.<\/p>\n<\/div>\n<div id=\"sdfootnote15\">\n<p class=\"sdfootnote\"><a class=\"sdfootnotesym\" href=\"#sdfootnote15anc\" name=\"sdfootnote15sym\">15 <\/a>Costas Lapavitsas (2013), p\u00e0g. 275-276.<\/p>\n<\/div>\n<div id=\"sdfootnote16\">\n<p class=\"sdfootnote\"><a class=\"sdfootnotesym\" href=\"#sdfootnote16anc\" name=\"sdfootnote16sym\">16 <\/a>Costas Lapavitsas (2013), p\u00e0g. 102-107.<\/p>\n<\/div>\n<div id=\"sdfootnote17\">\n<p class=\"sdfootnote\"><a class=\"sdfootnotesym\" href=\"#sdfootnote17anc\" name=\"sdfootnote17sym\">17 <\/a>Alberto Montero Soler, \u00abSalir de la pesadilla del euro\u00bb, Mientra Tanto, 26\/12\/2013. En l\u00ednia: <a href=\"http:\/\/www.mientrastanto.org\/boletin-120\/notas\/salir-de-la-pesadilla-del-euro\">http:\/\/www.mientrastanto.org\/boletin-120\/notas\/salir-de-la-pesadilla-del-euro<\/a><\/p>\n<\/div>\n<div id=\"sdfootnote18\">\n<p class=\"sdfootnote\"><a class=\"sdfootnotesym\" href=\"#sdfootnote18anc\" name=\"sdfootnote18sym\">18 <\/a>Tamb\u00e9 es podria defensar que un euro debilitat podria afavorir l&#8217;economia alemanya en tant que s&#8217;abaratirien les seves exportacions, permetent-li redirigir el seu sector exterior m\u00e9s enll\u00e0 de la UE, on fins ara, destina un 80% de les exportacions. Un estudi detallat de l&#8217;efecte exportador d&#8217;una variaci\u00f3 en el tipus de canvi de l&#8217;euro sobrepassa el prop\u00f2sit d&#8217;aquest informe.<\/p>\n<\/div>\n<div id=\"sdfootnote19\">\n<p class=\"sdfootnote\"><a class=\"sdfootnotesym\" href=\"#sdfootnote19anc\" name=\"sdfootnote19sym\">19 <\/a>Costas Lapavitsas (2013), p\u00e0g. 108-109.<\/p>\n<\/div>\n<div id=\"sdfootnote20\">\n<p class=\"sdfootnote\"><a class=\"sdfootnotesym\" href=\"#sdfootnote20anc\" name=\"sdfootnote20sym\">20 <\/a>Joaqu\u00edn Arriola, \u00ab\u00bfSalir del euro?\u00bb, 21\/04\/2012, al seu bloc: <a href=\"http:\/\/rojosyblancos.wordpress.com\/2012\/04\/21\/hello-world\/\">http:\/\/rojosyblancos.wordpress.com\/2012\/04\/21\/hello-world\/<\/a><\/p>\n<\/div>\n<div id=\"sdfootnote21\">\n<p class=\"sdfootnote\"><a class=\"sdfootnotesym\" href=\"#sdfootnote21anc\" name=\"sdfootnote21sym\">21 <\/a>Karl Marx (1857-58), <i>Elementos fundamentales para la cr\u00edtica de la econom\u00eda pol\u00edtica (Grundrisse) 1857-1858<\/i><span style=\"font-style: normal\">, Siglo XXI Editores, M\u00e9xico D.F., 2007. Vol. 1, p. 45. Citat en Enrique Dussel, <\/span><i>La producci\u00f3n te\u00f3rica de Marx. Un comentario a los Grundrisse<\/i><span style=\"font-style: normal\">, Siglo XXI Editores, M\u00e9xico D.F., 1985. P\u00e0g. 71.<\/span><\/p>\n<p class=\"sdfootnote\" lang=\"es-ES\"><span style=\"font-style: normal\"> La cita sencera diu aix\u00ed:<\/span><span style=\"font-size: small\"><span style=\"font-style: normal\"> \u00ab<\/span><\/span><span style=\"font-size: small\"><span style=\"font-style: normal\"><span style=\"text-decoration: none\"><span style=\"font-weight: normal\"><span style=\"background: transparent\">Es posible revolucionar las relaciones de producci\u00f3n existentes y las relaciones de distribuci\u00f3n a ellas correspondientes mediante una transformaci\u00f3n del instrumento de circulaci\u00f3n, es decir, transformando la organizaci\u00f3n de la circulaci\u00f3n? Adem\u00e1s: \u00bfes posible emprender una transformaci\u00f3n tal de la circulaci\u00f3n sin afectar las actuales relaciones de producci\u00f3n y las relaciones sociales que reposan sobre ellas? Si toda transformaci\u00f3n en tal sentido de la circulaci\u00f3n requiriese a su vez como supuesto previo transformaciones de las otras condiciones de producci\u00f3n y sacudimientos sociales, es evidente que esto refutar\u00eda a priori tal doctrina, que propone realizar malabarismos en materia de circulaci\u00f3n precisamente <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><span style=\"font-size: small\"><i><span style=\"text-decoration: none\"><span style=\"font-weight: normal\"><span style=\"background: transparent\">para<\/span><\/span><\/span><\/i><\/span><span style=\"font-size: small\"><span style=\"font-style: normal\"><span style=\"text-decoration: none\"><span style=\"font-weight: normal\"><span style=\"background: transparent\"> evitar, por un lado, el car\u00e1cter violento de las transformaciones, y por el otro, para hacer de estas transformaciones mismas no un supuesto, sino viceversa un resultado gradual de la transformaci\u00f3n de la circulaci\u00f3n. Bastar\u00eda la falsedad de esa premisa fundamental para demostrar la incomprensi\u00f3n igual de la conexi\u00f3n interna de las relaciones de producci\u00f3n, de distribuci\u00f3n y de circulaci\u00f3n.\u00bb<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/p>\n<\/div>\n<div id=\"sdfootnote22\">\n<p class=\"sdfootnote\" lang=\"es-ES\"><a class=\"sdfootnotesym\" href=\"#sdfootnote22anc\" name=\"sdfootnote22sym\">22 <\/a><span lang=\"ca-ES\">En aquesta l\u00ednia, David Harvey planteja la necesitat d&#8217;incidir en diversos elements de la societat per poder parla d&#8217;una transformaci\u00f3 revolucion\u00e0ria: la tecnologia, la relaci\u00f3 amb la naturalesa, les relacions socials, les representacions mentals del m\u00f3n, la vida quotidiana, etc.<\/span> <span lang=\"ca-ES\">\u00abLos siete momentos del cambio social\u00bb, intervenci\u00f3 en el Congres Marxism 2009: <\/span><a href=\"http:\/\/marxismocritico.com\/2014\/01\/22\/los-siete-momentos-del-cambio-social\/\">http:\/\/marxismocritico.com\/2014\/01\/22\/los-siete-momentos-del-cambio-social\/<\/a><\/p>\n<\/div>\n<div id=\"sdfootnote23\">\n<p class=\"sdfootnote\"><a class=\"sdfootnotesym\" href=\"#sdfootnote23anc\" name=\"sdfootnote23sym\">23 <\/a>Es pot trobar un ampli estudi normatiu, hist\u00f2ric, filos\u00f2fic i econ\u00f2mic sobre el recurrent debat de les alternatives al capitalisme en l&#8217;informe 9 del Seminari Taifa: <i>Reflexionando sobre las alternativas. <\/i><span style=\"font-style: normal\">En l\u00ednia: <a href=\"http:\/\/informes.seminaritaifa.org\/informe-09\/\">http:\/\/informes.seminaritaifa.org\/informe-09\/<\/a><\/span><\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Publicat a Espai F\u00e0brica. En castell\u00e0 a Marxismo Cr\u00edtico Per entendre la Uni\u00f3 Econ\u00f2mica i Monet\u00e0ria europea, la crisi de la zona euro i les possibles solucions a debat1 La Uni\u00f3 Econ\u00f2mica i Monet\u00e0ria (UEM) \u00e9s l&#8217;entramat institucional resultant del projecte d&#8217;integraci\u00f3 econ\u00f2mica i pol\u00edtica portat a terme a Europa. Accelerat els anys 80 de [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":880,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_hide_featured_image":false,"_jetpack_featured_image_duplicate_dismissed":0,"_jetpack_feature_clip_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[13],"tags":[115,116,240],"class_list":["post-57116","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-articles","tag-euro","tag-europa","tag-ue"],"jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/57116","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=57116"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/57116\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=57116"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=57116"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=57116"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}