FRANCISCO NAVARRO \u00a0|\u00a0La Directa\u00a019\/03\/2014<\/p>\n
El govern del regne d\u2019Espanya prepara pel final d\u2019aquesta legislatura una reforma fiscal que hem de contextualitzar en un proc\u00e9s iniciat fa d\u00e8cades i caracteritzat per una profunda regressi\u00f3, \u00e9s a dir, per l\u2019augment de la pressi\u00f3 tribut\u00e0ria sobre les classes populars envers als m\u00e9s rics. \u00c9s un fet flagrant que la pr\u00f2pia din\u00e0mica capitalista genera creixents desigualtats socials i que un sistema fiscal que funcioni amb un criteri de just\u00edcia social podria corregir parcialment aquest escenari. Per contra, el sistema de recaptaci\u00f3 actual no nom\u00e9s no obeeix a aquest criteri sin\u00f3 que funciona de manera inversa i, per tant, genera per s\u00ed mateix pobresa i desigualtat. En aquest sentit, han sigut determinants tant les reformes realitzades en mat\u00e8ria fiscal com l\u2019utilitzaci\u00f3 del deute p\u00fablic com a mecanisme per a socialitzar les p\u00e8rdues de la crisi.<\/p>\n
En un sistema fiscal progressiu una major capacitat econ\u00f2mica ha d\u2019implicar un major esfor\u00e7 fiscal. En canvi, les principals pol\u00edtiques que han determinat la tend\u00e8ncia de l\u2019actual sistema impositiu tenen una direcci\u00f3 totalment inversa. Un dels puntals d\u2019aquesta tend\u00e8ncia \u00e9s l\u2019augment de la import\u00e0ncia dels impostos indirectes envers de la tributaci\u00f3 directa. Els primers es concentren principalment en l\u2019Impost sobre el Valor Afegit (IVA) i altres impostos que graven el consum de benzina, tabac, alcohol, etc. Els impostos directes es corresponen principalment amb l\u2019Impost sobre la Renda de les Persones F\u00edsiques (IRPF) i l\u2019Impost de Societats (IS), que grava els beneficis de les empreses. No s\u2019ha de ser un expert en economia per entendre que un augment de l\u2019IVA suposa un major esfor\u00e7 quant menor \u00e9s la renta de la persona que paga l\u2019impost. I que, per tant, els continus i substancials augments d\u2019aquests impostos han representat un major sacrifici fiscal per a les classes populars.<\/p>\n
D\u2019altra banda, les reformes sobre la recaptaci\u00f3 directa s\u2019han basat, per un costat, en la reducci\u00f3 des dels anys 80 dels trams m\u00e9s elevats de l\u2019IRPF, que gravava les rentes m\u00e9s altes, i en subvencions per inversions en plans de pensions i serveis sanitaris privats que res tenen a veure amb un criteri de just\u00edcia fiscal d\u2019un impost progressiu com aquest. \u00c9s veritat que hi ha hagut d\u2019altres aspectes de l\u2019IRPF avantatjosos per les rentes m\u00e9s baixes, per\u00f2 en general aquest impost ha patit una regressi\u00f3 durant les tres \u00faltimes d\u00e8cades. M\u00e9s regressives han sigut les reformes aplicades sobre l\u2019IS de les grans empreses, que a trav\u00e9s de m\u00faltiples deduccions, desgravacions i altres tipus de mecanismes d\u2019enginyeria fiscal, gaudeixen d\u2019un tipus efectiu molt favorable al voltant del 10%. A tot aix\u00f2 cal sumar que grans capitals tributen un 1% a trav\u00e9s de les societats d\u2019inversi\u00f3 SICAV i que, segons els mateixos inspectors d\u2019hisenda, m\u00e9s del 70% del frau fiscal es concentra en les grans empreses i fortunes, la qual cosa es manifesta, per exemple, en qu\u00e8 33 de les 35 empreses espanyoles de l\u2019IBEX tenen fons a paradisos fiscals. Sense oblidar-nos d\u2019impostos fiscalment eliminats com el de Patrimoni que afectava principalment a les grans propietats. Cal advertir que totes aquestes reformes regressives tamb\u00e9 han suposat una reducci\u00f3 important en els ingressos de l\u2019Estat causant un problema de subfinanciaci\u00f3 p\u00fablica.<\/p>\n
Com a suport, el govern t\u00e9 sobre la taula la proposta de nou tecn\u00f2crates triats per l\u2019ocasi\u00f3 que pertanyen al m\u00f3n acad\u00e8mic m\u00e9s ortodox. S\u00f3n propostes que segueixen la mateixa orientaci\u00f3 d\u2019augmentar la pressi\u00f3 fiscal sobre les classes populars i que generaran m\u00e9s desigualtats, a saber, augmentar l\u2019IVA dels productes que s\u00f3n importants en la cistella de la compra com el transport p\u00fablic o l\u2019habitatge, reduir impostos directes com l\u2019IS i l\u2019IRPF sobre tots els nivells de renta o, incl\u00fas, que es consideri l\u2019habitatge habitual com una propietat m\u00e9s a l\u2019hora de fer la declaraci\u00f3 de la renta. Veurem qu\u00e8 acaba aplicant el govern per\u00f2 almenys ja t\u00e9 unes recomanacions a gust del client.<\/p>\n
Per concloure, a tot aquest an\u00e0lisi cal incorporar el fet que els ingressos p\u00fablics financen cada vegada m\u00e9s un deute il\u00b7leg\u00edtim creixent degut en gran part al rescat bancari, a uns interessos elevad\u00edssims causats per l\u2019especulaci\u00f3 del deute, que permet una estructura institucional al servei del capital financer, i una pressi\u00f3 fiscal substancialment menor a la mitjana de la Uni\u00f3 Europea degut al rid\u00edcul esfor\u00e7 fiscal que fan els m\u00e9s rics. Tot plegat t\u00e9 com a resultat un sistema fiscal greument regressiu i on el deute p\u00fablic es converteix en un eficient mecanisme de transfer\u00e8ncia de renda de les classes treballadores als m\u00e9s rics.<\/p>\n