XABIER GRACIA | La Directa 28\/04\/2014<\/p>\n
La nova Marx-Engels-Gesamtausgabe o MEGA2 \u00e9s un dels m\u00e9s grans esfor\u00e7os editorials internacionals per a publicar les obres complertes de Marx i Engels. I \u00e9s que, tot i l’\u00e0mplia repercussi\u00f3 que el marxisme va tenir durant el passat segle, encara avui no tenim una edici\u00f3 completa i cient\u00edfica dels escrits de Marx i Engels. Cert \u00e9s que no es pot entendre la historia de la difusi\u00f3 i edici\u00f3 de les obres de Marx i Engels sense tenir en compte la historia convulsa del moviment obrer i les seves organitzacions. La primera temptativa de publicaci\u00f3 de les obres complertes, la Marx-Engels-Gesamtausgabe (MEGA) no es va iniciar fins els anys 20 del segle passat sota l\u2019impuls de D. B. Riazanov, director de l\u2019Institut Marx-Engels de Mosc\u00fa qui, com assenyala Manfred Neuhaus, va generar les bases hist\u00f3rico-filol\u00f2giques de la tradici\u00f3 acad\u00e8mica per a l\u2019edici\u00f3 de les obres de Marx i Engels. Gr\u00e0cies a l\u2019esfor\u00e7 i les compet\u00e8ncies editorials de Riazanov, en un clima cada vegada m\u00e9s advers, es va aconseguir editar una part important dels treballs de joventut de Marx: Sobre la cr\u00edtica de la filosofia hegeliana del dret p\u00fablic el 1927, els Manuscrits econ\u00f2mic-filos\u00f2fics del 1844 i La ideolog\u00eda alemanya el 1932. El 1933 es varen publicar els treballs preparatoris de El capital com el Cap\u00edtol VI in\u00e8dit i entre el 1939 i 1941 els Lineaments fonamentals de la cr\u00edtica de la economia pol\u00edtica coneguts popularment com Grundrisse. El comen\u00e7ament del final del projecte d\u2019editar les obres complertes de Marx i Engels, sota estrictes criteris editorials i filol\u00f2gics, va arribar amb les purgues stalinistes dels anys 30 quan Riazanov va ser falsament acusat d\u2019organitzar una conspiraci\u00f3 menxevic i detingut juntament a altres suposats instigadors, entre els quals es trobava una altra de les ments m\u00e9s l\u00facides del marxisme rus, l\u2019economista Isaak Rubin.<\/p>\n
Per tot aix\u00f2, el projecte de la MEGA2, comen\u00e7at a Alemanya al 1975, en el que hi participen acad\u00e8mics de varies disciplines i de diferents nacionalitats (actualment sense cap tipus de tutela pol\u00edtica) t\u00e9 una import\u00e0ncia i un abast fonamental pel camp d\u2019estudis marxista i de les ci\u00e8ncies socials.<\/p>\n
La publicaci\u00f3 completa de totes les obres de Marx i Engels, en tots els nivells del seu desenvolupament, suposa l\u2019acc\u00e9s a una part fonamental del llegat dels pensadors alemanys fins avui, inaccessible. La MEGA2 s\u2019organitza en quatre seccions: la primera incorpora totes les obres dels dos pensadors alemanys, articles i esborranys, excloent El capital; la segona inclou El capital i els estudis preliminars des de 1857; la tercera secci\u00f3 est\u00e0 dedicada a l\u2019enorme correspond\u00e8ncia de Marx i Engels incloent les cartes dirigides a ells; mentre que el quart apartat annexa els extractes d\u2019estudi, anotacions i comentaris al marge de Marx. Com es ben sabut Marx va adquirir en els seus anys d\u2019universitari l\u2019h\u00e0bit de compilar quaderns amb extractes i resums dels llibres que llegia. Aquest apartat de la MEGA2 inclou els extractes i anotacions que reflecteixen l\u2019ampli espectre dels interessos de Marx: filosofia, art, religi\u00f3, pol\u00edtica, dret, literatura, historia, economia pol\u00edtica, geologia, mineralogia, agronomia, etnologia, qu\u00edmica, f\u00edsica\u2026Dels 114 volums projectats en 122 toms ja s\u2019han publicat un total de 58; 18 a partir de l\u2019inici del projecte, cadascun dels quals est\u00e0 format per dos llibres: el text m\u00e9s l\u2019aparell cr\u00edtic. Es tractar\u00e0 doncs, d\u2019una edici\u00f3 cient\u00edfica de m\u00e9s de 244 toms en total.<\/p>\n
I \u00e9s que malgrat tants enterradors de fantasmes, Marx segueix sent el cr\u00edtic m\u00e9s morda\u00e7 del capitalisme i un dels grans pensadors de l’emancipaci\u00f3 humana. Aquests 7 anys de crisis i la pornografia del poder exhibit bavosament no han fet m\u00e9s que reavivar l’inter\u00e8s per l’obra de Marx. I perdoneu-me la gosadia, per\u00f2 estic segur que al segle XXI el vell Moro -com li deien les seves filles afectuosament-, seguir\u00e0 donant molta guerra…de classe, per descomptat.<\/p>\n