{"id":56989,"date":"2014-02-23T17:36:54","date_gmt":"2014-02-23T16:36:54","guid":{"rendered":"http:\/\/seminaritaifa.org\/?p=56989"},"modified":"2014-02-23T17:36:54","modified_gmt":"2014-02-23T16:36:54","slug":"el-casament-de-la-neboda-i-el-banc-daliments","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/2014\/02\/23\/el-casament-de-la-neboda-i-el-banc-daliments\/","title":{"rendered":"El casament de la neboda i el banc d’aliments"},"content":{"rendered":"

BENJAM\u00cd BASTIDA \/ La Directa |\u00a013\/01\/2014<\/span><\/h1>\n
\n
\n
\n
\n

Les \u00faltimes setmanes de l’any van deixar uns contrastos insultants per a tota persona amb un m\u00ednim grau de sensibilitat social. En pocs dies, a Barcelona van coincidir el casament de la neboda del magnat indi de l’acer i la campanya de recollida de productes destinats al Banc d’Aliments. Una primera reacci\u00f3 podria formular-se aix\u00ed: El casament ha constitu\u00eft una ostentaci\u00f3 obscena. Quina \u00e9s la riquesa i el poder de qui pot gastar seixanta milions d’euros en un casament i imposar totes les condicions? De quina \u00e8tica estem parlant? Al seu costat, la necessitat d’un Banc d’Aliments subratlla situacions insostenibles i l’\u00e8xit de la campanya \u00e9s un signe de solidaritat i una forma de lluitar contra la pobresa.<\/p>\n

Els mitjans de comunicaci\u00f3, en general, van oferir tota mena de detalls sobre el casament. En canvi, es van mostrar escassament cr\u00edtics davant la utilitzaci\u00f3 privada d’un edifici p\u00fablic com \u00e9s el Museu Nacional d’Art de Catalunya, davant la clausura de bona part d’un espai ciutad\u00e0 i davant l’assist\u00e8ncia a la cerim\u00f2nia de les m\u00e0ximes autoritats del Govern catal\u00e0 i de la ciutat de Barcelona. S’ha tractat de difondre la idea que la celebraci\u00f3 d’aquesta cerim\u00f2nia ha reportat a Barcelona grans beneficis en termes de \u00abrenom internacional\u00bb i, aix\u00ed mateix, en termes econ\u00f2mics ja que no ens ha costat res perqu\u00e8 \u00abtot ho han pagat ells\u00bb. Tant el pr\u00f2piament privat (hotels, banquets, festival pirot\u00e8cnic…), com de l\u2019\u00e0mbit p\u00fablic (el lloguer de la Sala Oval del Museu, les mesures de seguretat…). El que la cerim\u00f2nia i concomitants han deixat a la ciutat s’estima en m\u00e9s de 60 o 70 milions d’euros i, a m\u00e9s, es diu que tamb\u00e9 han deixat enc\u00e0rrecs a empreses del pa\u00eds, creaci\u00f3 de llocs de treball, etc.<\/p>\n

Cal desemmascarar les trampes del llenguatge convencional. Qu\u00e8 vol dir que \u00abhan deixat a la ciutat\u201d? Qui \u00e9s o qui s\u00f3n \u00abla ciutat\u00bb? Els que s’han beneficiat d’una o altra manera de l’ostentaci\u00f3 han estat unes quantes empreses espec\u00edfiques, durant un per\u00edode molt limitat de temps i amb molt poca repercussi\u00f3 en l’estructura industrial de la ciutat. No \u00e9s d’esperar que aquests empresaris o, si m\u00e9s no, algun d’ells, ampli\u00efn l’empresa i cre\u00efn llocs de treball permanents gr\u00e0cies a haver contribu\u00eft a la realitzaci\u00f3 del luxe. No es compleix la \u00abteoria del vessament o del degoteig\u00bb segons la qual, quan la copa de cava dels potentats est\u00e0 prou plena, es vessa, degota cap a la ciutat, cap a la resta dels ciutadans. Per contra, el que es demostra \u00e9s que no existeix el degoteig ni tan sols en una situaci\u00f3 tan ostentosa com la cerim\u00f2nia de refer\u00e8ncia. Les propines no s\u00f3n degoteig…<\/p>\n

El comentari anterior condueix a una revisi\u00f3 de conceptes generals utilitzats sovint. Expressions com \u00abel pa\u00eds\u00bb, \u00abla nostra ciutat\u00bb, \u00abCatalunya\u00bb, \u00abEspanya\u00bb, \u00abla societat civil\u00bb, defineixen una cosa que \u00e9s, en part, veritat (un espai com\u00fa: tots i totes anem al Tit\u00e0nic), per\u00f2 emmascaren aspectes essencials de la realitat, sobretot quan es tracta de jutjar situacions o proposar estrat\u00e8gies de pol\u00edtica econ\u00f2mica. El que queda intencionadament ocult \u00e9s que, en aquest espai com\u00fa, els interessos dels posse\u00efdors del poder i la riquesa i els dels desposse\u00efts estan estructuralment enfrontats. La fam dels que van al banc d’aliments (a la bodega del vaixell) \u00e9s incompatible amb la despesa i el luxe desmesurat del casament (en els salons de primera classe).<\/p>\n

Una revisi\u00f3 conceptual similar s’hauria de fer respecte a la campanya del Banc d’Aliments. Alguns mitjans la promouen ja que consideren que el Banc \u00e9s una forma de lluitar contra la pobresa, quan la veritable lluita s’hauria de centrar en les causes que generen la pobresa. Aix\u00f2 del Banc pot ser un pal\u00b7liatiu en situacions d’emerg\u00e8ncia per\u00f2 corre el risc d’ocultar la necessitat d’enfrontar-se al sistema que condueix a aquestes situacions.<\/p>\n

Benjam\u00ed Bastida \u00e9s membre del Seminari d’economia cr\u00edtica Taifa<\/strong><\/p>\n

Font:<\/strong> La Directa<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Les \u00faltimes setmanes de l’any van deixar uns contrastos insultants per a tota persona amb un m\u00ednim grau de sensibilitat social. En pocs dies, a Barcelona van coincidir el casament de la neboda del magnat indi de l’acer i la campanya de recollida de productes destinats al Banc d’Aliments. Una primera reacci\u00f3 podria formular-se aix\u00ed: El casament ha constitu\u00eft una ostentaci\u00f3 obscena. Quina \u00e9s la riquesa i el poder de qui pot gastar seixanta milions d’euros en un casament i imposar totes les condicions? De quina \u00e8tica estem parlant? Al seu costat, la necessitat d’un Banc d’Aliments subratlla situacions insostenibles i l’\u00e8xit de la campanya \u00e9s un signe de solidaritat i una forma de lluitar contra la pobresa.<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[13],"tags":[39,146,230],"class_list":["post-56989","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-articles","tag-barcelona","tag-la-directa","tag-teoria-economica"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/56989","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=56989"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/56989\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=56989"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=56989"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=56989"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}