{"id":56943,"date":"2013-11-17T13:14:56","date_gmt":"2013-11-17T12:14:56","guid":{"rendered":"http:\/\/seminaritaifa.org\/?p=56943"},"modified":"2013-11-17T13:14:56","modified_gmt":"2013-11-17T12:14:56","slug":"la-crisi-capitalista-com-a-recomposicio-del-sistema-i-gordillo","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/2013\/11\/17\/la-crisi-capitalista-com-a-recomposicio-del-sistema-i-gordillo\/","title":{"rendered":"La crisi capitalista com a recomposici\u00f3 del sistema (I. Gordillo)"},"content":{"rendered":"
\n

\"La<\/a><\/h2>\n<\/div>\n
\n
\n
<\/div>\n<\/div>\n
\n

IVAN GORDILLO<\/a>\u00a0(membre del seminari d’economia cr\u00edtica Taifa)<\/strong><\/p>\n

L\u2019agost del 2013 es compl\u00ed el sis\u00e8 aniversari de l\u2019inici de la crisi actual. El 3 d\u2019agost de 2007, lleg\u00edem a la premsa econ\u00f2mica que elshedge funds\u00a0<\/em>de Bear Stearns es declaraven en fallida: \u00abCom si fos una epid\u00e8mia, la crisi en el sector de les hipoteques d\u2019alt risc \u2014subprime\u2014 ja s\u2019ha cobrat les primeres v\u00edctimes oficials dins del banc d\u2019inversions Bear Stearns. Dimecres passat, l\u2019entitat presentava els informes necessaris perqu\u00e8 dos dels seus hedge funds \u2014fons d\u2019inversi\u00f3 lliure\u2014 s\u2019acollissin al cap\u00edtol 15 de la bancarrota estatunidenca. [\u2026] Ambd\u00f3s fons han hagut d\u2019acollir-se al t\u00edtol 15 de la Llei de Bancarrotes perqu\u00e8 van ser fundats fora dels l\u00edmits dels Estats Units, a les illes Caiman, per ser exactes.\u00bb[1]<\/sup><\/sup><\/a><\/p>\n<\/div>\n

\n

Aix\u00f2 va ser tan sols el comen\u00e7ament. De l\u2019agost de 2007 al setembre de 2008, les fallides dins del sector financer a causa de la crisi de les hipoteques escombraria als EUA van ser una constant. El mateix banc Bear Stearns feia fallida el mar\u00e7 de 2008. El 15 de setembre de 2008 s\u2019ensorr\u00e0 el banc d\u2019inversions Lehman Brothers, un d\u2019aquells que hauria entrat en la posterior definici\u00f3 de \u00abmassa gran per deixar-lo caure\u00bb. L\u2019\u00fanic supervivent del crac del 29 desapareixia.<\/p>\n

<\/p>\n

Efectivament, l\u2019octubre de 2008, des dels poders pol\u00edtics s\u2019inicia una operaci\u00f3 determinada de rescat del capital financer a qualsevol preu i a escala planet\u00e0ria. Aquesta \u00e9s la data que tothom recorda, per\u00f2 el cert \u00e9s que els bancs i fons d\u2019inversi\u00f3 havien comen\u00e7at a beneficiar-se\u2019n molt abans, complint sempre la m\u00e0xima de \u00abprivatitzar els beneficis i socialitzar les p\u00e8rdues\u00bb. Aquest lema, tantes vegades repetit pels cr\u00edtics del capitalisme, seria redefinit pel liberal The Economist amb un c\u00ednic eufemisme: \u00ab\u00c9s el pitjor aspecte del capitalisme, ja que significa que, mentre els accionistes i executius obtenen els seus beneficis, s\u00f3n els contribuents els qui han de suportar les p\u00e8rdues.\u00bb[2]<\/sup><\/sup><\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

De fet, l\u2019editor del Financial Times, Martin Wolf, una de les veus m\u00e9s influents del m\u00f3n econ\u00f2mic, escrivia que \u00abel rescat de Bear Stearns marca el l\u00edmit de la liberalitzaci\u00f3\u00bb. Deia: \u00abRecordin aquesta data: divendres, 14 de mar\u00e7 de 2008. El dia que va morir el somni del capitalisme global de lliure mercat. Durant tres d\u00e8cades ens hem mogut cap a sistemes financers regits pel mercat. Amb la decisi\u00f3 de rescatar Bear Stearns, la Reserva Federal, la instituci\u00f3 responsable de la pol\u00edtica monet\u00e0ria als EUA, principal protagonista del capitalisme de lliure mercat, ha declarat finalitzada aquesta era.\u00bb[3]<\/sup><\/sup><\/a>El neoliberalisme es convertia en la ideologia i programa pol\u00edtic m\u00e9s breu de la hist\u00f2ria despr\u00e9s d\u2019una crisi, amb nom\u00e9s 11 dies en peu. Sis anys despr\u00e9s, per\u00f2, continuem lluny d\u2019entreveure la sortida del t\u00fanel, m\u00e9s aviat sembla que encara no hem tocat el fons del pou.<\/p>\n

 <\/p>\n

Ara b\u00e9, \u00e9s cert que el neoliberalisme ha mort? O m\u00e9s aviat ha estat sempre aix\u00f2, liberalitzador i interventor segons necessit\u00e9s el capital? Alg\u00fa s\u2019ha cregut mai que el liberalisme era el que deia la teoria pol\u00edtica i el que anunciaven els seus ide\u00f2legs? Es pot determinar quin dia i a quina hora comen\u00e7a una crisi? \u00c9s pot dir que la crisi \u00e9s una \u201cepid\u00e8mia\u201d? \u00c9s aquesta crisi un problema generat pels avariciosos especuladors de Wall Street? Podem parlar de sis anys de crisi, o aix\u00f2 ve de lluny i fa refer\u00e8ncia a una q\u00fcesti\u00f3 sist\u00e8mica del capitalisme?<\/p>\n

 <\/p>\n

Qu\u00e8 \u00e9s i d\u2019on ve aix\u00f2 de la crisi?<\/h2>\n

 <\/p>\n

Des del comen\u00e7ament de la crisi els mitjans de comunicaci\u00f3 han\u00a0insistit a interpretar-la com un fenomen exterior al bon funcionament del sistema. Es diu que l\u2019economia est\u00e0 dirigida per una din\u00e0mica que s\u2019autoregula i que si no apareixen elements dissonants el sistema competitiu de lliure mercat \u00e9s el millor possible.<\/p>\n

 <\/p>\n

La culpa de la gran crisi del segle XXI s\u2019ha atribu\u00eft a parts iguals a tres actors. Per una banda, s\u2019ha assenyalat la mala gesti\u00f3 de les finances \u2014concretament, del risc de certs productes financers\u2014 per part de banquers i especuladors del sistema financer. Per una altra banda, les institucions p\u00fabliques, com els governs, els parlaments legisladors, els bancs centrals i altres ag\u00e8ncies reguladores han com\u00e8s errades en la supervisi\u00f3 que han fet del sistema econ\u00f2mic. I, per \u00faltim, s\u2019ha atribu\u00eft una mateixa part de culpa a les persones o fam\u00edlies, a qui s\u2019ha acusat d\u2019haver viscut per sobre de les seves possibilitats, en refer\u00e8ncia a l\u2019endeutament contret per mantenir el consum, especialment pel que fa a la compra d\u2019habitatges. Hi podr\u00edem afegir un quart actor, que no deixa de ser un protagonista significatiu pel que fa a la generaci\u00f3 d\u2019ideologia, per\u00f2 que ocuparia un paper secundari dins la mateixa din\u00e0mica econ\u00f2mica: els economistes convencionals. \u00bfNing\u00fa del gremi economista va ser capa\u00e7 de preveure que alguna cosa anava malament? Possiblement, el cert sigui que les coses s\u2019han fet massa b\u00e9, si el que es persegueix \u00e9s la reproducci\u00f3 del sistema i el manteniment de l\u2019status quo, com veurem tot seguit. Aquestes responsabilitats eludeixen el fet central que la crisi \u00e9s part indestriable del capitalisme i pretenen acusar de forma generalitzada per tal de no assenyalar-ne els veritables culpables.<\/p>\n

 <\/p>\n

La desregulaci\u00f3 financera i l\u2019aposta per mecanismes financers arriscats han jugat un paper molt important, per\u00f2 les crisis s\u00f3n un fenomen econ\u00f2mic, social i pol\u00edtic complex caracter\u00edstic del sistema capitalista m\u00e9s profund que la superf\u00edcie d\u2019un esdeveniment concret. L\u2019expressi\u00f3 fenom\u00e8nica de l\u2019actual crisi ha estat l\u2019esclat de la bombolla financera, per\u00f2 cal buscar-ne les causes en el nucli del sistema i en la seva din\u00e0mica d\u2019acumulaci\u00f3. No es tracta d\u2019un element exogen a la din\u00e0mica econ\u00f2mica, com si fos un fenomen de la naturalesa, un tsunami o un terratr\u00e8mol, ni es tracta d\u2019una plaga ni d\u2019una epid\u00e8mia, tot i l\u2019\u00fas que la premsa fa d\u2019aquestes met\u00e0fores f\u00e0cils. La crisi \u00e9s intr\u00ednseca i, fins i tot, necess\u00e0ria per a la reproducci\u00f3 del capitalisme com a sistema econ\u00f2mic i social. De crisis n\u2019hi ha hagut moltes, de diferents tipus i dimensions. De fet, han estat una constant al llarg de la hist\u00f2ria. Unes han estat m\u00e9s greus que d\u2019altres, per\u00f2 s\u00f3n c\u00edcliques i cada vegada es repeteixen m\u00e9s sovint i amb m\u00e9s duresa. No ens podem quedar davant la m\u00e0scara de les finances que no ens deixa veure l\u2019arrel del problema.<\/p>\n

 <\/p>\n

Aix\u00f2 \u00e9s important, perqu\u00e8 si creiem que la crisi \u00e9s quelcom inherent al sistema o si, contr\u00e0riament, creiem que \u00e9s un problema conjuntural o parcial, les l\u00ednies d\u2019actuaci\u00f3 proposades seran molt diferents. I \u00e9s encara m\u00e9s important perqu\u00e8 les crisis \u2014com ara la que estem patint actualment\u2014 provoquen m\u00e9s desigualtats socials, un augment de la pobresa, una major destrucci\u00f3 del medi ambient i m\u00e9s explotaci\u00f3 dels treballadors i les treballadores.<\/p>\n

 <\/p>\n

Es parla de situaci\u00f3 de crisi quan l\u2019economia deixa de cr\u00e9ixer i les inversions no obtenen rendibilitat. Com que desapareixen les expectatives de benefici, el capital deixa d\u2019invertir, es perden llocs de treball, cauen els salaris i el consum de les fam\u00edlies, i l\u2019economia queda aturada. \u00c9s interessant observar com, en el capitalisme, els elements que ajuden l\u2019economia a purgar els efectes de la recessi\u00f3 i a obtenir les condicions per a un nou cicle d\u2019acumulaci\u00f3 \u2014\u00e9s a dir, els elements que ajuden a superar la crisi\u2014 s\u00f3n els mateixos que acaben provocant la crisi seg\u00fcent. L\u2019anterior gran crisi, la dels anys 70, es va superar amb el desplegament de la globalitzaci\u00f3, amb la imposici\u00f3 de l\u2019agenda neoliberal i amb el creixement del sector financer.<\/p>\n

 <\/p>\n

D\u2019una banda, la globalitzaci\u00f3 va permetre a les grans empreses produir all\u00e0 on la m\u00e0 d\u2019obra i els impostos eren m\u00e9s barats, i vendre all\u00e0 on s\u2019aconseguien majors beneficis. Les pol\u00edtiques neoliberals van destruir el poder de negociaci\u00f3 de la classe treballadora i els seus salaris van quedar estancats, mentre es privatitzaven progressivament serveis que hist\u00f2ricament havien estat p\u00fablics, com la sanitat, l\u2019educaci\u00f3, el transport, l\u2019energia o les pensions. Per \u00faltim, l\u2019auge del sector financer va permetre desenvolupar mecanismes per aconseguir major rendibilitat que l\u2019economia productiva o industrial, encara que aix\u00f2 acab\u00e9s provocant el tancament de f\u00e0briques i la p\u00e8rdua de llocs de treball.<\/p>\n

 <\/p>\n

Com a conseq\u00fc\u00e8ncia d\u2019aquesta agenda pol\u00edtica iniciada l\u2019any 1973 a Xile \u2014despr\u00e9s del cop d\u2019estat de Pinochet i el desembarcament dels Chicago Boys\u2014, i als anys 80 a la Gran Bretanya i als EUA, el capital va recuperar la rendibilitat, va tornar a invertir i l\u2019economia va comen\u00e7ar a cr\u00e9ixer de nou. Tot i aix\u00f2, les desigualtats van continuar creixent, i les condicions de la majoria de la poblaci\u00f3 van empitjorar per la reducci\u00f3 dels salaris reals i la manca progressiva del que s\u2019anomena estat del benestar. Aquest proc\u00e9s es va agreujar quan a final dels anys 80 l\u2019Europa occidental, on governaven forces socialdem\u00f2crates, va sumar-se al gir neoliberal, especialment despr\u00e9s de la caiguda del bloc sovi\u00e8tic. Durant els anys 90, els processos de privatitzaci\u00f3 i desballestament de l\u2019estat del benestar es van fer especialment agressius als pa\u00efsos de l\u2019est d\u2019Europa. El dogma de la liberalitzaci\u00f3 econ\u00f2mica va arribar al Sud-est asi\u00e0tic, on els pa\u00efsos emergents tamb\u00e9 van pujar al tren de la globalitzaci\u00f3. Mentrestant, Llatinoam\u00e8rica, que ja havia iniciat anteriorment aquests processos, es veia immersa en una crisi del deute extern que serviria al Fons Monetari Internacional i al Banc Mundial per imposar m\u00e9s dosis de la mateixa recepta a trav\u00e9s dels plans d\u2019ajust estructural. Aquest fet seria premonitori del que acabaria passant avui al sud d\u2019Europa.<\/p>\n

Aquesta sortida neoliberal, per\u00f2, no podia ser sostenible a llarg termini i, com ja hem dit abans, acabaria desencadenant una nova crisi.<\/p>\n

 <\/p>\n

La crisi com a element intr\u00ednsec al capitalisme<\/h2>\n

Existeixen dos processos que demostren que la crisi \u00e9s intr\u00ednseca al proc\u00e9s d\u2019acumulaci\u00f3 de capital i creixement econ\u00f2mic.<\/p>\n

Per una banda, empeses per la compet\u00e8ncia de cadascun dels seus sectors, les empreses inverteixen constantment en processos productius m\u00e9s eficients pel que fa a l\u2019\u00fas de m\u00e0 d\u2019obra. \u00c9s a dir, gr\u00e0cies a les noves tecnologies i a nous processos m\u00e9s productius, les empreses utilitzen cada vegada menys m\u00e0 d\u2019obra per assolir un mateix nivell de producci\u00f3. Aix\u00f2 provoca, per la banda de la classe treballadora, la cronificaci\u00f3 d\u2019un ex\u00e8rcit de reserva de persones aturades que, alhora, serveix de mecanisme de disciplina per als treballadors contractats. La por de l\u2019atur esdev\u00e9 anestesiant de les reivindicacions potencials de millores laborals. Aquesta constant millora productiva, per\u00f2, acaba sent contraproduent tamb\u00e9 per al capital, perqu\u00e8 la producci\u00f3 \u00e9s molt m\u00e9s barata i, per sostenir un mateix nivell de beneficis, cal produir i vendre encara m\u00e9s mercaderies, en un context altament competitiu amb el recurs del m\u00e0rqueting i la publicitat m\u00e9s agressius. Les necessitats indu\u00efdes per campanyes publicit\u00e0ries, l\u2019obsolesc\u00e8ncia programada i el consumisme desmesurat s\u00f3n elements que es deriven d\u2019aquesta compet\u00e8ncia.<\/p>\n

 <\/p>\n

El m\u00e9s important, per\u00f2, \u00e9s que aquesta din\u00e0mica fa del capital el seu propi enterramorts. La inversi\u00f3 constant en mitjans de producci\u00f3 m\u00e9s eficients permet al capitalista produir m\u00e9s mercaderies amb els mateixos recursos, per\u00f2 aquestes s\u00f3n cada vegada menys valuoses. Es fa palesa la contradicci\u00f3 que suposa invertir en uns processos que acabaran repercutint en la consecuci\u00f3 d\u2019una menor taxa de benefici. El capitalista, per\u00f2, no pot abstenir-se d\u2019entrar en aquesta lluita aferrissada per abaratir la producci\u00f3, perqu\u00e8 seria r\u00e0pidament expulsat del mercat per no ser competitiu. La sortida d\u2019aquest atzucac exigeix uns nivells d\u2019inversi\u00f3 i producci\u00f3 m\u00e9s elevats, una millora productiva constant, la recerca de nous mercats i l\u2019eliminaci\u00f3 dels competidors per mantenir els nivells de benefici. La compet\u00e8ncia es converteix en una mena de llei de la selva en qu\u00e8 nom\u00e9s les empreses m\u00e9s fortes, m\u00e9s explotadores i m\u00e9s innovadores sobreviuen. No es tracta del capitalisme amb adjectius: capitalisme salvatge, capitalisme fero\u00e7, etc., com tantes vegades sentim anomenar-lo \u2014fins i tot per part de veus reconegudament cr\u00edtiques\u2014, sin\u00f3 del capitalisme a seques. La compet\u00e8ncia \u00e9s essencial en el capitalisme, i aquesta no pot ser d\u2019una altra manera.<\/p>\n

 <\/p>\n

Per altra banda, unes empreses que produeixen m\u00e9s i m\u00e9s mercaderies, per poder vendre tots els productes fabricats necessiten tenir al davant una poblaci\u00f3 amb una renda cada vegada superior. El capitalisme necessita rendibilitat, per\u00f2 per aix\u00f2 tamb\u00e9 necessita vendre les seves mercaderies. Si no, la realitzaci\u00f3 del benefici que permetria aquesta producci\u00f3 seria impossible. Ens trobem, en canvi, que els salaris van deixar de cr\u00e9ixer al ritme dels augments de la productivitat com a imposici\u00f3 de l\u2019agenda neoliberal a partir de la crisi dels anys 70. Segons l\u2019economista Michel Husson,[4]<\/sup><\/sup><\/a>tots els estudis recents d\u2019organitzacions com l\u2019OCDE, l\u2019FMI o la Comissi\u00f3 Europea coincideixen en la disminuci\u00f3 de la participaci\u00f3 dels salaris en el valor afegit en favor dels beneficis del capital. Despr\u00e9s de la doble recessi\u00f3 de 1974-75 i 1980-81, el descens de la participaci\u00f3 dels salaris es fa en nom del teorema de Schmidt \u2014en honor al llavors canceller alemany, per cert, del partit socialdem\u00f2crata\u2014, segons el qual \u00abels beneficis d\u2019avui s\u00f3n les inversions de dem\u00e0 i els llocs de treball de dem\u00e0 passat\u00bb. Aquest esquema, per\u00f2, no coincideix amb l\u2019explicaci\u00f3 anterior, segons la qual la inversi\u00f3 en noves tecnologies acaba expulsant llocs de treball.<\/p>\n

 <\/p>\n

Enfront d\u2019una poblaci\u00f3 assalariada amb menys poder adquisitiu, ens hem de preguntar: qui compra? Si el percentatge dels salaris disminueix, la venda de les mercaderies que aquesta demanda pot absorbir tamb\u00e9 disminuir\u00e0. Aquesta \u00e9s tamb\u00e9 una de les contradiccions del capital, que es veu agreujada per la tend\u00e8ncia a la baixa dels salaris.<\/p>\n

 <\/p>\n

Una de les sortides a aquest nou atzucac ha estat la mateixa globalitzaci\u00f3. Si en el pa\u00eds on es fabriquen els productes els salaris s\u00f3n massa baixos per absorbir la producci\u00f3, es pot optar per l\u2019exportaci\u00f3. Aquesta sortida, per\u00f2, est\u00e0 l\u00f2gicament limitada pel fet que no tots els pa\u00efsos poden exportar; sempre es necessitar\u00e0 pa\u00efsos que siguin importadors. De moment, que nosaltres sapiguem, no es poden vendre mercaderies a la Lluna ni a Mart.<\/p>\n

 <\/p>\n

Una f\u00f3rmula que s\u00ed que funciona, per compensar la caiguda del consum dels assalariats, \u00e9s l\u2019augment del consum de les classes benestants, especialment d\u2019aquelles classes rendistes enriquides amb el negoci financer. No cal dir, per\u00f2, que un model sostingut sobre el consum de b\u00e9ns de luxe, creixentment observable en la majoria de pa\u00efsos els darrers anys, pressuposa un augment de les desigualtats incompatible amb qualsevol idea de just\u00edcia social i redistribuci\u00f3 de la riquesa.<\/p>\n

 <\/p>\n

El m\u00e8tode m\u00e9s generalitzat per compensar la caiguda salarial\u00a0i crear la demanda necess\u00e0ria per absorbir la sobreproducci\u00f3 ha\u00a0estat l\u2019endeutament, l\u2019acc\u00e9s massiu al cr\u00e8dit. A partir dels anys 90, es va expandir l\u2019\u00fas de targetes de cr\u00e8dit i l\u2019acc\u00e9s a pr\u00e9stecs bancaris per a la compra d\u2019autom\u00f2bils, mobles, electrodom\u00e8stics i habitatges. L\u2019endeutament de les fam\u00edlies i, sobretot, de les empreses es va\u00a0accelerar durant els primers anys 2000, quan semblava que la bonan\u00e7a econ\u00f2mica no tindria fi.<\/p>\n

 <\/p>\n

El cr\u00e8dit, per\u00f2, no \u00e9s m\u00e9s que un mecanisme que permet a les fam\u00edlies disposar en el present d\u2019uns b\u00e9ns a canvi del comprom\u00eds de tornar amb els salaris futurs els pr\u00e9stecs contrets. Pel que fa a les empreses, que s\u00f3n les majors responsables del sobreendeutament en economies com l\u2019espanyola, comprometen part dels beneficis futurs. El que fa el cr\u00e8dit \u00e9s simplement permetre a l\u2019economia ajornar els problemes i les pr\u00f2pies contradiccions per a m\u00e9s endavant. I com hem vist en aquesta crisi, quan els tancaments d\u2019empreses i l\u2019atur colpegen no es pot fer front als compromisos per realitzar un capital que \u00e9s fictici.<\/p>\n

 <\/p>\n

La reducci\u00f3 de les rendes salarials forma part de les causes intr\u00ednseques de la crisi i \u00e9s una de les grans contradiccions del capitalisme, que s\u2019ha de reproduir gr\u00e0cies al consum d\u2019una classe social cada vegada m\u00e9s empobrida. La reducci\u00f3 salarial com a estrat\u00e8gia per augmentar la competitivitat \u2014com estem veient actualment a Europa i als EUA\u2014 \u00e9s fa insostenible en vista de l\u2019argument que acabem d\u2019explicar, perqu\u00e8 mai la causa d\u2019un problema pot ser-ne la soluci\u00f3. Aix\u00f2 demostra el car\u00e0cter contradictori de la din\u00e0mica capitalista, alhora que ensenya la necessitat que t\u00e9 de les crisis el capital. Nom\u00e9s amb els efectes socialment devastadors de la crisi el capital troba condicions millors, en forma de salaris menors, per tornar a invertir i poder recompondre\u2019s.<\/p>\n

 <\/p>\n

Com a mostra d\u2019aquesta realitat podem exposar el cas de Nissan. Al febrer de 2013, la direcci\u00f3 de l\u2019empresa Nissan anunciava una inversi\u00f3 a la planta de la Zona Franca de Barcelona per crear 1.000 llocs de treball i aturar els acomiadaments. El que no destacaven els representants pol\u00edtics \u2014que veien aquella operaci\u00f3 com un m\u00e8rit a la seva gesti\u00f3 negociadora entre l\u2019empresa i els sindicats\u2014 \u00e9s que el nous llocs de treball gaudirien d\u2019una reducci\u00f3 del 20% del salari respecte als treballadors antics, tot i realitzar la mateixa feina que ells. La sortida miop que ofereix el capital \u00e9s un augment de la competitivitat via reducci\u00f3 salarial sense plantejar-se la segona fase del problema. Qui comprar\u00e0 els cotxes? Es podran exportar tots els que siguin necessaris? Aquest exemple valida la m\u00e0xima que diu que el que \u00e9s bo per a un capitalista \u00e9s dolent per al conjunt de capitalistes. Tot capitalista vol reduir els seus costos, per\u00f2 tamb\u00e9 vol que la resta pagui bons salaris per poder vendre f\u00e0cilment la seva producci\u00f3. Aix\u00f2 mostra la irracionalitat d\u2019un sistema basat en la compet\u00e8ncia.<\/p>\n

 <\/p>\n

L\u2019esclat i la gesti\u00f3 de la crisi: d\u00e8ficits, retallades,\u00a0privatitzacions i reforma laboral<\/h2>\n

 <\/p>\n

La crisi va esclatar amb amplitud el 2008, i el que els mitjans de comunicaci\u00f3 deien que havia de ser una crisi financera que nom\u00e9s afectaria els banquers avariciosos de Wall Street, ha acabat convertint-se en la que \u00e9s, possiblement, la major crisi de la hist\u00f2ria del capitalisme. L\u2019empobriment de les classes populars als pa\u00efsos econ\u00f2micament centrals d\u2019Europa i els EUA est\u00e0 arribant a uns nivells insostenibles, i l\u2019explosi\u00f3 social s\u2019hi fa cada vegada m\u00e9s palesa. Qu\u00e8 ha passat?<\/p>\n

 <\/p>\n

L\u2019esclat de la crisi financera es podria considerar com el desencadenant de la gran crisi. L\u2019entramat del sistema financer, la complexitat de la seva enginyeria, la gesti\u00f3 del risc dels productes financers i tot el castell de capital fictici que es va aixecar era una estructura totalment desproporcionada respecte de la capacitat real de crear riquesa
\na trav\u00e9s de l\u2019explotaci\u00f3 del treball i dels recursos naturals. Per realitzar tot el valor que estava anotat financerament hauria calgut el Producte Interior Brut (PIB), la riquesa produ\u00efda, de 100 vegades l\u2019economia mundial. I aix\u00f2, a part d\u2019insostenible, \u00e9s impossible. Aquest creixement del sistema financer, que va ajudar a superar la crisi dels anys 70 destinant grans volums de capitals que abans invertien en la producci\u00f3 industrial, \u00e9s un dels pilars de l\u2019actual crisi. La g\u00e8nesi i l\u2019explosi\u00f3 de la bombolla financera ha estat \u00e0mpliament explicada, per exemple, en l\u2019informe 6 del seminari Taifa: Apunts te\u00f2rics per entendre la crisi.[5]<\/sup><\/sup><\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

A l\u2019altra banda de l\u2019\u00e0mbit financer \u2014tot i que hi est\u00e0 fortament relacionat\u2014, en el cas de sectors com el de l\u2019autom\u00f2bil o l\u2019immobiliari, de manera indestriable hi trobem l\u2019\u00e0mbit productiu o industrial, el que popularment s\u2019anomena economia real. El model productiu de les economies centrals s\u2019ha vist deteriorat les darreres d\u00e8cades pels processos de deslocalitzaci\u00f3, fragmentaci\u00f3 de la producci\u00f3, precaritzaci\u00f3 laboral i privatitzacions \u2014aix\u00f2 \u00faltim, pel que fa a les ind\u00fastries p\u00fabliques. La manca d\u2019una planificaci\u00f3 productiva racional ha contribu\u00eft a accentuar les contradiccions. Es recordar\u00e0 les paraules del ministre d\u2019Ind\u00fastria del PSOE als anys 80, Carlos Solchaga, dient que la millor pol\u00edtica industrial \u00e9s la que no existeix. Tal com s\u2019explica a l\u2019informe 7 del seminari Taifa,[6]<\/sup><\/sup><\/a>el cas de l\u2019economia espanyola \u00e9s paradigm\u00e0tic d\u2019un model que no t\u00e9 model, en qu\u00e8 el sector immobiliari i de la construcci\u00f3 ha estat el motor econ\u00f2mic i primer creador d\u2019ocupaci\u00f3, i la depend\u00e8ncia exterior, tant comercial com de capitals, ha estat cr\u00f2nica.<\/p>\n

 <\/p>\n

En conjunt, el sistema ha produ\u00eft m\u00e9s mercaderies \u2014pisos, cotxes, tel\u00e8fons, ordinadors, serveis, etc.\u2014 de les que es podien vendre \u2014sobreproducci\u00f3\u2014 i els bancs i les caixes han donat m\u00e9s pr\u00e9stecs dels que es podien tornar \u2014sobreendeutament. Aquests desajustos s\u00f3n propis d\u2019un sistema de mercat en qu\u00e8 la persecuci\u00f3 del benefici privat \u00e9s l\u2019\u00fanica mesura v\u00e0lida, i es deixa en un pla marginal la satisfacci\u00f3 de les necessitats de les persones i de la societat.<\/p>\n

 <\/p>\n

La implosi\u00f3 de la crisi de sobreproducci\u00f3 i sobreacumulaci\u00f3 i la caiguda de l\u2019activitat interromp el flux de plusv\u00e0lues que hauria de fer front a les obligacions financeres contretes pel capital industrial i els estats. El capital financer asfixia l\u2019economia amb la seves exig\u00e8ncies de cobrament i el xantatge dels mercats internacionals, i l\u2019aturada productiva dificulta la realitzaci\u00f3 d\u2019aquest capital fictici. Ambd\u00f3s fen\u00f2mens s\u2019alimenten m\u00fatuament. Per una banda, l\u2019exc\u00e9s d\u2019endeutament concedit pels bancs succiona una part que resulta vital per l\u2019acumulaci\u00f3 del capital. Per l\u2019altra, la crisi productiva provoca l\u2019impagament del deute contret, tant per part de les empreses \u2014que han vist disminu\u00efdes les seves vendes\u2014 com per part de les fam\u00edlies hipotecades \u2014ara colpejades per l\u2019atur\u2014, i posa en seriosos problemes el sector financer per l\u2019augment de la morositat. El deute, per\u00f2, com veurem m\u00e9s endavant, \u00e9s impagable per l\u2019enorme volum que t\u00e9: fins a quatre vegades el que es produeix, en el cas de l\u2019economia espanyola (400% del PIB), un deute totalment hipertrofiat financerament.<\/p>\n

 <\/p>\n

Un cop instal\u00b7lada la crisi, hem presenciat una gesti\u00f3 per part dels governants que no ha fet m\u00e9s que aprofundir en l\u2019agenda neoliberal de les darreres d\u00e8cades. Es busca afavorir les condicions per a un nou r\u00e8gim d\u2019acumulaci\u00f3, purgar els capitals menys competitius i obrir nous espais d\u2019inversi\u00f3, encara que aix\u00f2 representi, novament, unes condicions de vida pitjors per a les classes populars. Els governs, guiats pel dogma neoliberal, han prioritzat la reducci\u00f3 dels d\u00e8ficits p\u00fablics costi el que costi. Aquests d\u00e8ficits, com veurem m\u00e9s endavant, s\u2019han agreujat per la par\u00e0lisi econ\u00f2mica. A la caiguda d\u2019ingressos d\u2019impostos i l\u2019augment de despeses, cal afegir-hi el rescat sense condicions del sistema financer, sector afavorit pels governs del PSOE i del PP, que ha suposat un trasbals de recursos a l\u2019Estat espanyol, fins a dia d\u2019avui, de m\u00e9s de 120.000 milions d\u2019euros. \u00c9s cert que la partida del subsidi d\u2019atur ha augmentat de forma alarmant, per\u00f2 poques vegades se\u2019ns recorda que una part important d\u2019aquesta \u00e9s finan\u00e7ada per les cotitzacions dels treballadors actius.<\/p>\n

 <\/p>\n

Per\u00f2 la reducci\u00f3 del d\u00e8ficit p\u00fablic que desitjaven els governs a l\u2019hora d\u2018aplicar les retallades de la despesa no ha estat possible. La frenada de l\u2019activitat econ\u00f2mica que provoquen les retallades, i la conseg\u00fcent caiguda d\u2019ingressos, s\u2019afegeix a la destrucci\u00f3 d\u2019empreses i llocs de treball del sector privat i no fa m\u00e9s que empitjorar la situaci\u00f3 de crisi i depressi\u00f3 econ\u00f2mica. Que les retallades no nom\u00e9s no redueixen el d\u00e8ficit, sin\u00f3 que l\u2019accentuen a mitj\u00e0 termini \u2014o si el redueixen \u00e9s per a nivells d\u2019activitat molt menor despr\u00e9s d\u2019anys de destrucci\u00f3 del teixit econ\u00f2mic\u2014, \u00e9s quelcom que fins i tot els analistes dels mitjans hegem\u00f2nics reconeixen. El m\u00e9s preocupant \u00e9s que davant de l\u2019evid\u00e8ncia emp\u00edrica i la constataci\u00f3 de l\u2019equ\u00edvoc d\u2019aquestes pol\u00edtiques d\u2019austeritat, no es produeix cap rectificaci\u00f3, ans el contrari, es redunda en el diagn\u00f2stic erroni i s\u2019aprofundeix en les mateixes receptes. Pot semblar kafki\u00e0, per\u00f2 continuem donant voltes al cercle vici\u00f3s de l\u2019austeritat, que empitjora la crisi per la qual s\u2019exigeix m\u00e9s austeritat i ens enfonsa encara m\u00e9s en la depressi\u00f3 econ\u00f2mica.<\/p>\n

 <\/p>\n

Els plans d\u2019ajustament s\u00f3n part del proc\u00e9s d\u2019acumulaci\u00f3 per despossessi\u00f3, consistent a posar a disposici\u00f3 privada tots els recursos col\u00b7lectius possibles. Aquests plans d\u2019ajustament tenen diversos fronts. Pel que fa al patrimoni p\u00fablic, estem presenciant la venda d\u2019immobles i empreses i la concessi\u00f3 de serveis p\u00fablics a preu de saldo. La privatitzaci\u00f3, que esdev\u00e9 un bon negoci per al capital, \u00e9s un robatori a les classes treballadores: persones que han cotitzat durant d\u00e8cades, ara veuen com s\u2019esfuma el que podr\u00edem considerar la inversi\u00f3 en b\u00e9ns i serveis p\u00fablics col\u00b7lectius, sense ni tan sols tenir el dret a decidir qu\u00e8 vendre i en quines condicions. Pel que fa a les pensions p\u00fabliques, les darreres reformes del sistema de pensions pretenen deteriorar les prestacions de jubilaci\u00f3 reduint-ne l\u2019import o augmentant els anys de cotitzaci\u00f3 necessaris per gaudir d\u2019aquest dret. Un cop debilitat el sistema p\u00fablic de pensions, juntament amb l\u2019eterna cantarella de ja fa d\u00e8cades sobre la seva falsa inviabilitat per se a llarg termini, la promoci\u00f3 de les pensions privades ser\u00e0 m\u00e9s f\u00e0cil. La f\u00f3rmula m\u00e9s senzilla de promoure el sector privat \u00e9s aconseguir que la prestaci\u00f3 p\u00fablica sigui insuficient per a una jubilaci\u00f3 amb uns ingressos que garanteixin una m\u00ednima dignitat de vida. Aquest mecanisme de deteriorament progressiu tamb\u00e9 \u00e9s aplicable al sector de la sanitat o l\u2019educaci\u00f3, en el que faria refer\u00e8ncia al tercer front destacat dels plans d\u2019ajustament: el de les retallades pressupost\u00e0ries de les despeses, especialment pel que fa a la despesa social i els sous de les funcion\u00e0ries.<\/p>\n

 <\/p>\n

L\u2019\u00e0mbit laboral \u00e9s tamb\u00e9 un dels fronts de batalla importants. Durant la crisi, a l\u2019Estat espanyol s\u2019han realitzat dues reformes laborals, una per cada govern de signe pol\u00edtic diferent. El resultat \u00e9s conegut: un augment de l\u2019atur sense fi, en qu\u00e8 la reforma laboral t\u00e9 una responsabilitat directa. \u00c9s cert que l\u2019augment de l\u2019atur t\u00e9 un primer responsable en la destrucci\u00f3 de l\u2019activitat econ\u00f2mica, el tancament d\u2019empreses i la caiguda de la demanda, especialment greu en sectors com el de la construcci\u00f3 i l\u2019immobiliari, el mercat dels quals pr\u00e0cticament ha desaparegut. Ara b\u00e9, la major flexibilitat que ofereix aquesta reforma laboral, tant pel que fa a la contractaci\u00f3 com pel que fa a l\u2019acomiadament, ha estat un regal clar al capital. El cost d\u2019acomiadament es redueix de 45-33 dies a 20-12 dies de salari per any cotitzat, i es creen figures contractuals m\u00e9s flexibles favorables al capital. Aix\u00ed doncs, en contra del seu objectiu declarat, la reforma laboral ha contribu\u00eft a augmentar el nombre d\u2019aturats.<\/p>\n

 <\/p>\n

La reforma laboral, la reforma de les pensions i els plans d\u2019ajustament mostren el car\u00e0cter de les pol\u00edtiques econ\u00f2miques dels governs del sud d\u2019Europa i d\u2019arreu. L\u2019objectiu principal, com indic\u00e0vem anteriorment, \u00e9s purgar els efectes de la recessi\u00f3, eliminar aquelles restriccions en forma de costos laborals, impositius o legals, que sempre seran massa elevats als ulls del capital i que actuen com a frens en la seva vor\u00e0gine de benefici i acumulaci\u00f3. L\u2019aplicaci\u00f3 d\u2019aquestes mesures es fa de forma intencionadament desordenada, ca\u00f2tica, amb m\u00faltiples lleis i reformes actuant al mateix temps, acompanyades de missatges alarmants o apocal\u00edptics com la fi de les pensions p\u00fabliques, la possibilitat d\u2019un corralito que esfumaria els dip\u00f2sits dels estalviadors, la intervenci\u00f3 de la \u201ctroica\u201d, etc. Tots ells s\u00f3n falsos missatges que pretenen conv\u00e8ncer de la impossibilitat de pol\u00edtiques alternatives i que calen profundament en una poblaci\u00f3 cada vegada m\u00e9s debilitada i atemorida. Com indica Naomi Klein,[7]<\/sup><\/sup><\/a>es tracta d\u2019una aut\u00e8ntica doctrina del xoc que provoca la par\u00e0lisi entre la poblaci\u00f3 i en redueix la capacitat de reacci\u00f3 i organitzaci\u00f3 de la resist\u00e8ncia dels drets assolits anteriorment.<\/p>\n

 <\/p>\n

El deute p\u00fablic: palanca de l\u2019acumulaci\u00f3 per despossessi\u00f3<\/h2>\n

Ja ho va dir Karl Marx a El capital: \u00abL\u2019\u00fanica part de l\u2019anomenada riquesa nacional que entra realment en possessi\u00f3 col\u00b7lectiva dels pobles moderns \u00e9s el deute p\u00fablic.\u00bb I \u00e9s que, el deute p\u00fablic ha estat hist\u00f2ricament un mecanisme de despossessi\u00f3, de redistribuci\u00f3 de la riquesa de pobres a rics. Sabem que qui paga impostos s\u00f3n majorit\u00e0riament les classes treballadores i els consumidors, i qui presta als estats \u00e9s el gran capital financer internacional. Els estats inverteixen o gasten en tot el necessari per permetre la valoritzaci\u00f3 constant del capital, \u00e9s a dir, per crear un entorn idoni per als negocis i el dinamisme econ\u00f2mic, ja sigui en forma d\u2019infraestructures, promoci\u00f3 de certs sectors econ\u00f2mics o b\u00e9 legitimant el sistema amb la creaci\u00f3 de serveis socials, com la sanitat o l\u2019educaci\u00f3 p\u00fablica que ara reclamen i destrueixen.<\/p>\n

 <\/p>\n

Els darrers anys, hem vist com els mercats es cobraven els governs de Gr\u00e8cia i d\u2019It\u00e0lia \u2014amb dificultats per finan\u00e7ar les seves despeses\u2014, en una part important, el pagament d\u2019interessos d\u2019anteriors deutes, instaurant un r\u00e8gim tecnocr\u00e0tic no escollit democr\u00e0ticament. A trav\u00e9s dels organismes de la \u201ctroica\u201d(UE, FMI i BCE) s\u2019ha marcat tamb\u00e9, directament o indirectament, l\u2019agenda pol\u00edtica d\u2019Irlanda, Portugal i Espanya. El cop d\u2019estat dels financers iniciat el 2008 ha estat tot un \u00e8xit. En el cas de l\u2019Estat espanyol, elevant a rang constitucional el pagament del deute i els interessos com a prioritat m\u00e0xima per davant de qualsevol altra partida pressupost\u00e0ria. Actualment, el cost dels interessos, despr\u00e9s de cinc anys d\u2019augment desenfrenat del deute p\u00fablic \u2014que aquest any 2013 pot arribar al 93% del PIB\u2014 ascendeix a 40.000 milions d\u2019euros, la partida pressupost\u00e0ria m\u00e9s important, fins i tot per sobre de la prestaci\u00f3 d\u2019atur. Per\u00f2, \u00bfcom s\u2019ha passat de tenir super\u00e0vit pressupostari i un deute p\u00fablic raonable el 2007 \u2014menys del 60% del PIB\u2014 a un d\u00e8ficit impossible de reduir i un deute creixent sense fre?<\/p>\n

 <\/p>\n

Com hem dit abans, el capitalisme es caracteritza per la manca de planificaci\u00f3 i per regir-se per la compet\u00e8ncia, cosa que genera m\u00faltiples desajustos. Aquests tamb\u00e9 es produeixen en els intercanvis comercials a escala internacional. En el capitalisme global hi ha una s\u00e8rie d\u2019economies que tenen un sector exterior competitiu que els permet ser exportadores netes, \u00e9s a dir, exporten m\u00e9s mercaderies de les que importen. Aquest seria el cas de la Xina o d\u2019Alemanya. Aquestes economies s\u2019han especialitzat en una producci\u00f3 que altres pa\u00efsos demanden \u00e0mpliament: productes tecnol\u00f2gics, maquin\u00e0ria o autom\u00f2bils \u2014en el cas alemany\u2014, o manufactures, tot i que tamb\u00e9 molta tecnologia \u2014en el cas xin\u00e8s. La configuraci\u00f3 d\u2019aquesta producci\u00f3, a part del factor tecnol\u00f2gic, es basa en una taxa d\u2019explotaci\u00f3 de la classe treballadora molt alta, i perpetua unes condicions infrahumanes per a milions de persones \u2014com en el cas xin\u00e8s\u2014 o amb uns salaris congelats des de fa anys \u2014com en el cas alemany. Tot i que els manuals d\u2019economia ortodoxa determinen que una economia s\u00f2lida i competitiva \u00e9s aquella que t\u00e9 un sector exportador important, ja hem indicat anteriorment que \u00e9s impossible que tots els pa\u00efsos siguin exportadors nets. L\u2019evid\u00e8ncia ens diu que si una economia exporta \u00e9s perqu\u00e8 n\u2019hi ha d\u2019altres que importen. Malgrat que hi ha tertulians i economistes que defensen que exportant se surt de la crisi, \u00e9s clar que no tots els pa\u00efsos podran fer-ho: alguns hauran d\u2019importar. Els super\u00e0vits d\u2019un s\u00f3n els d\u00e8ficits dels altres i a l\u2019inrev\u00e9s.<\/p>\n

 <\/p>\n

Hi ha pa\u00efsos exportadors nets, com els que hem anomenat, i pa\u00efsos importadors nets, \u00e9s a dir, que importen m\u00e9s mercaderies de les que exporten. Aquest \u00e9s el cas de l\u2019economia espanyola i d\u2019altres de la perif\u00e8ria europea. El model productiu espanyol, centrat en els sectors de la construcci\u00f3, el turisme i els serveis \u2014i en menor mesura en el de l\u2019autom\u00f2bil\u2014, era un model caduc, amb fortes depend\u00e8ncies de l\u2019exterior, generador d\u2019atur i precarietat i condemnat al frac\u00e0s.<\/p>\n

 <\/p>\n

Les economies amb super\u00e0vits comercials, com l\u2019alemanya, no empren els fons obtinguts gr\u00e0cies als avantatges competitius en millorar l\u2019estat del benestar per a la seva poblaci\u00f3, ni en augmentar els salaris o millorar les jubilacions de la seva classe treballadora. A qu\u00e8 han dedicat, doncs, aquest gran volum de capital els darrers anys? A finan\u00e7ar els d\u00e8ficits d\u2019altres economies, com l\u2019espanyola, prestant diners a trav\u00e9s del sector financer. L\u2019estalvi de les economies del nord i l\u2019exportaci\u00f3 de capitals concorden amb la caiguda de les taxes d\u2019estalvi del sud i l\u2019entrada de capitals. La barra lliure de cr\u00e8dit que va permetre la bombolla immobili\u00e0ria a l\u2019Estat espanyol havia de provenir d\u2019algun lloc, ja que la seva economia era deficit\u00e0ria, depenia de l\u2019exterior. Els bancs i caixes de l\u2019Estat espanyol van poder prestar a constructores, promotores, altres empreses i fam\u00edlies perqu\u00e8 demanaven diners a la banca europea. El deute espanyol creixia, tant pel d\u00e8ficit de les compres de mercaderies com pel deute financer. El negoci era perfecte, i es va desenvolupar un sector bancari fort obtenint rendibilitats de la intermediaci\u00f3 entre el finan\u00e7ament exterior i l\u2019economia productiva interior. D\u00e8iem que era perfecte, fins que la crisi va fer aflorar les contradiccions d\u2019un creixement fictici basat en el cr\u00e8dit i aixoplugat pel paraigua de l\u2019euro, que donava una estabilitat irreal.<\/p>\n

 <\/p>\n

Si no s\u2019hagu\u00e9s produ\u00eft aquesta arribada de cr\u00e8dit massiu \u2014al cap i a la fi era diner buscant on invertir, a qui prestar a canvi d\u2019un preu, d\u2019un inter\u00e8s per saciar la seva set de benefici\u2014, la crisi hauria esclatat abans i de forma diferent. El sistema de cr\u00e8dit ajornava de forma fict\u00edcia la resoluci\u00f3 del problema, que en el capitalisme sempre \u00e9s a trav\u00e9s de l\u2019\u00fanic mecanisme que compleix la seva l\u00f2gica: la crisi, com hem explicat anteriorment. En el cas de l\u2019Estat espanyol calia sumar l\u2019efecte de l\u2019esclat de la bombolla immobili\u00e0ria, tan anunciat i advertit que espanta la inoper\u00e0ncia dels governants.<\/p>\n

 <\/p>\n

Durant els primers compassos de la crisi, el govern espanyol, despr\u00e9s de recon\u00e8ixer-ne tard i malament la magnitud, va implementar una s\u00e8rie de mesures per intentar pal\u00b7liar-ne els efectes negatius. Les pol\u00edtiques m\u00e9s importants, err\u00e0tiques i, en ocasions, contradict\u00f2ries, es van centrar en una forta intervenci\u00f3 de l\u2019Estat per rescatar el sector financer, amb seriosos problemes per l\u2019augment de la morositat, especialment les caixes d\u2019estalvi. Aquestes es van desenvolupar a trav\u00e9s del Fons d\u2019Adquisici\u00f3 d\u2019Actius Financers (FAAF), el Fons de Reestructuraci\u00f3 Ordenada Banc\u00e0ria (FROB) i un seguit d\u2019avals i cr\u00e8dits al sector bancari. L\u2019intent de contenir la crisi de la construcci\u00f3 amb el Plan E, dotat amb m\u00e9s de 10.000 milions d\u2019euros, la subvenci\u00f3 a la compra d\u2019autom\u00f2bils amb el Plan 2000E i el fons d\u2019Economia Sostenible que ascendia a 20.000 milions m\u00e9s, completaven el rescat dels poderosos. Posteriorment, caldria sumar el rescat a trav\u00e9s del Mecanisme d\u2019Estabilitat Europeu (MEDE) i la conseg\u00fcent imposici\u00f3 d\u2019un arbitratge en mat\u00e8ria de pol\u00edtica econ\u00f2mica procedent de la \u201ctroica\u201d, popularment coneguts com \u201cels homes de negre\u201d. El cr\u00e8dit de 100.000 milions d\u2019euros de rescat va ser demanat com a \u00faltim recurs per salvar el sector bancari, especialment l\u2019estafa de Bankia, que s\u2019ensorrava despr\u00e9s d\u2019una lamentable nacionalitzaci\u00f3 que, de moment, ja ha costat prop de 20.000 milions d\u2019euros que no es recuperaran. De fet, el desprop\u00f2sit del rescat financer \u2014sector que ha gaudit d\u2019un tracte privilegiat tot i la responsabilitat que t\u00e9 en la crisi\u2014 no ha perm\u00e8s complir les previsions de d\u00e8ficit per al 2012, tot i l\u2019austeritat i les dures retallades que la poblaci\u00f3 est\u00e0 patint, i tanca l\u2019any amb un nivell del 10%.<\/p>\n

 <\/p>\n

A la costosa intervenci\u00f3 de les administracions p\u00fabliques cal sumar l\u2019augment de l\u2019atur \u2014que ja supera el 25% a l\u2019Estat espanyol i s\u2019apropa als 6 milions de persones aturades\u2014, amb una encara m\u00e9s greu caiguda del nombre de persones actives. En el pressupost estatal del 2013 l\u2019atur suposa un import de 38.000 milions d\u2019euros. Ara b\u00e9, \u00bfel d\u00e8ficit fiscal \u00e9s un problema nom\u00e9s de les despeses? Hi ha dues vessants: per una banda les despeses \u2014de les quals ja hem vist d\u2019on prov\u00e9 l\u2019augment els darrers anys\u2014 i, per l\u2019altra, els ingressos.<\/p>\n

 <\/p>\n

Els ingressos del sector p\u00fablic s\u2019obtenen sobretot de la recaptaci\u00f3 d\u2019impostos. El sistema fiscal de l\u2019Estat espanyol \u00e9s clarament regressiu i insuficient, la pressi\u00f3 fiscal est\u00e0 al voltant del 35% del PIB, molt per sota de la mitjana europea. Les reformes dels darrers anys, anteriors a la crisi, han anat reduint els impostos a les rendes altes i al capital i augmentant la pressi\u00f3 fiscal de les rendes salarials i els impostos indirectes, com \u00e9s el cas de l\u2019IVA (Impost sobre el Valor Afegit). Al voltant del 45% de la recaptaci\u00f3 de l\u2019Estat prov\u00e9 precisament d\u2019aquest impost, totalment injust perqu\u00e8 grava el consum independentment dels ingressos de les persones. Les darreres reformes en plena crisi per augmentar la recaptaci\u00f3 han augmentat aquest impost el 2010 \u2014del 7% al 8% i del 16% al 18%, amb el govern Zapatero\u2014 i el 2012 \u2014del 8% al 10% i del 18% al 21% \u2014amb el govern Rajoy.<\/p>\n

 <\/p>\n

Un altre impost important \u00e9s l\u2019IRPF (Impost sobre la Renda de les Persones F\u00edsiques). A final dels anys 70, la fiscalitat \u201cque havia de permetre la democr\u00e0cia\u201d imposava un tipus de gravamen de l\u2019IRPF a les rendes m\u00e9s altes de m\u00e9s del 63% \u2014als EUA i altres pa\u00efsos d\u2019Europa era for\u00e7a superior. Actualment, el tipus m\u00e0xim de l\u2019IRPF es troba per sobre del 52% \u2013depenent de les comunitats aut\u00f2nomes\u2014, despr\u00e9s d\u2019una t\u00edmida pujada. La reducci\u00f3 d\u2019impostos per les persones estalviadores que ha suposat l\u2019establiment d\u2019un tipus impositiu fix del 19%-21% a les rendes del capital, les m\u00faltiples modalitats d\u2019exempcions fiscals als fons de pensions, a les hipoteques, a les inversions empresarials, juntament amb les darreres eliminacions dels impostos de patrimoni i de successions, s\u00f3n algunes de les modificacions que s\u2019han portat a terme i que han beneficiat el sector m\u00e9s benestant de la poblaci\u00f3. L\u2019exist\u00e8ncia de formes societ\u00e0ries com les SICAV (Societat d\u2019Inversi\u00f3 de Capital Variable), que utilitzen les grans fortunes i que nom\u00e9s tributen un 1%, s\u00f3n un insult en temps de crisi. Pel que fa al l\u2019Impost de Societats (IS), tributa en teoria un 30% sobre els beneficis de les empreses \u2014un 25% per a les petites i mitjanes empreses. Les grans empreses espanyoles \u2014les que cotitzen a l\u2019IBEX-35\u2014 tenen un tipus efectiu mitj\u00e0 del 17%. \u00c9s a dir, el que acaben pagant realment, despr\u00e9s d\u2019utilitzar els mecanismes possibles d\u2019exempcions que els permet la legalitat i, a voltes, la frontera d\u2019aquesta \u2014com podrien ser els paradisos fiscals\u2014, \u00e9s un percentatge molt inferior a l\u2019IS.<\/p>\n

 <\/p>\n

Qui paga m\u00e9s impostos a l\u2019Estat espanyol s\u00f3n les persones treballadores a trav\u00e9s de les rendes salarials i del consum. Aix\u00f2 \u00e9s especialment greu per al conjunt de les classes populars, perqu\u00e8 en els darrers anys la participaci\u00f3 dels salaris en la riquesa generada pel conjunt de l\u2019economia s\u2019ha redu\u00eft i ha beneficiat les rendes del capital. Aix\u00f2 \u00e9s part d\u2019aquella din\u00e0mica sist\u00e8mica que hem explicat abans. Al mateix temps, un sistema fiscal centrat fortament en les rendes salarials explica que, quan es produeix una destrucci\u00f3 d\u2019ocupaci\u00f3 com la de la crisi actual, per una banda augmenta la despesa d\u2019atur i, per l\u2019altra, s\u2019enfonsen els ingressos del sector p\u00fablic.<\/p>\n

 <\/p>\n

Aquest d\u00e8ficit \u2014l\u2019origen del qual acabem de veure\u2014 s\u2019ha de finan\u00e7ar d\u2019alguna manera. Les emissions de deute p\u00fablic s\u00f3n el mecanisme que utilitzen els estats per trobar el gran volum de finan\u00e7ament que necessiten per a les despeses que no poden cobrir amb els ingressos obtinguts de la recaptaci\u00f3. Els bons del tresor donen dret als capitals o fons finan\u00e7adors a cobrar un inter\u00e8s pels diners prestats, i al final del per\u00edode establert se\u2019ls retorna el principal, l\u2019import prestat. El tipus d\u2019inter\u00e8s, el preu al qual es presten aquests diners, el determinen els anomenats mercats, segons les seves consideracions sobre el risc que assumeixen i la solv\u00e8ncia dels estats deutors.<\/p>\n

 <\/p>\n

Els interessos del deute p\u00fablic de la perif\u00e8ria europea han augmentat considerablement per les amenaces d\u2019impagament de les seves economies en crisi. La seva volatilitat ha estat una constant, els darrers anys, sobretot despr\u00e9s de la primera i fallida intervenci\u00f3 a Gr\u00e8cia. La prima de risc, el diferencial amb l\u2019inter\u00e8s del bo alemany a 10 anys, ha variat pr\u00e0cticament cada dia i ha empitjorat despr\u00e9s de la publicaci\u00f3 de noves dades sobre la negativa situaci\u00f3 econ\u00f2mica. Darrerament, per\u00f2, l\u2019anunci del Banc Central Europeu prometent una actuaci\u00f3 directa en cas de dificultats per col\u00b7locar el deute p\u00fablic ha estabilitzat lleugerament els interessos, tot i que a un nivell ja molt alt, per sobre sempre del 5%. Tamb\u00e9 cal recordar que l\u2019ajuda del BCE \u00e9s a canvi d\u2019un major control de la \u201ctroica\u201di la conseg\u00fcent p\u00e8rdua de sobirania. Les pressions especulatives per fer augmentar la prima de risc i exigir interessos m\u00e9s alts continuen sent habituals durant els dies de col\u00b7locacions importants de bons, operacions que en ocasions poden arribar als 7.000 o 8.000 milions d\u2019euros. Per tant, el tipus d\u2019inter\u00e8s que es fixi tindr\u00e0 una repercussi\u00f3 important en la tresoreria de l\u2019Estat.<\/p>\n

 <\/p>\n

La situaci\u00f3 \u00e9s certament greu per a les classes populars, que veuen com els costos econ\u00f2mics de la crisi accentuen la fractura social a trav\u00e9s de la p\u00e8rdua de drets, del robatori de les privatitzacions i, ara tamb\u00e9, del trasp\u00e0s de riquesa de les arques p\u00fabliques al pagament d\u2019uns interessos creixents cap a un capital financer internacional que mai no perd en el negoci del deute. I diem que mai no perd perqu\u00e8, davant de les dificultats de cobrament, s\u2019han desenvolupat els mecanismes pol\u00edtics i econ\u00f2mics necessaris: ja sigui la intervenci\u00f3 directa de governs t\u00e8cnics escollits per la \u201ctroica\u201d, la pressi\u00f3 pol\u00edtica de representants dels pa\u00efsos centrals \u2014com Angela Merkel\u2014, el dictat de les pol\u00edtiques econ\u00f2miques d\u2019ajustament per part de la comissi\u00f3 europea o l\u2019Ecofin, o amb modificacions legislatives \u2013fins i tot de la Constituci\u00f3, com en el cas de l\u2019Estat espanyol. L\u2019objectiu \u00e9s que el capital financer sigui el primer a continuar cobrant, per davant de serveis b\u00e0sics de vital import\u00e0ncia com la sanitat, l\u2019educaci\u00f3 o els treballadors p\u00fablics, com hem vist a Gr\u00e8cia i a la resta de pa\u00efsos de la perif\u00e8ria europea.<\/p>\n

 <\/p>\n

Aix\u00f2 ha esdevingut un negoci perfecte gr\u00e0cies a la influ\u00e8ncia pol\u00edtica dels financers, que han aconseguit imposar, a trav\u00e9s d\u2019organismes com l\u2019FMI, el BCE i la UE, les pol\u00edtiques d\u2019ajustament necess\u00e0ries, no per sortir de la crisi ni per garantir el pagament del deute p\u00fablic a llarg termini, sin\u00f3 per augmentar els seus beneficis a qualsevol preu. No importa si aix\u00f2 \u00e9s a costa del patiment de les poblacions, de la reducci\u00f3 dels salaris i de les condicions de treball, de la destrucci\u00f3 de l\u2019estat del benestar i l\u2019anomenada classe mitjana, de convertir l\u2019elevat atur en quelcom cr\u00f2nic que despr\u00e9s passaran a etiquetar com a estructural, i d\u2019augmentar el nombre de fam\u00edlies que es troben en el llindar de la pobresa.<\/p>\n

 <\/p>\n

El deute p\u00fablic \u00e9s un mecanisme m\u00e9s de despossessi\u00f3 per redistribuir la riquesa generada pel treball cap al capital. El problema \u00e9s que aquestes mesures, per la naturalesa que tenen, tampoc no permetran retornar la totalitat del deute, ni resoldre cap dels problemes greus de les economies endeutades. De fet, aix\u00f2 ja s\u2019est\u00e0 demostrant, vista la gesti\u00f3 de la quitan\u00e7a del 50% del deute grec contret amb la banca alemanya i francesa i l\u2019augment del fons de rescat de les institucions europees.<\/p>\n

 <\/p>\n

El nivell d\u2019endeutament del conjunt de l\u2019economia \u00e9s un pes massa gran, especialment quan els governs d\u2019arreu estan disposats a sortir al pas amb recursos p\u00fablics per cobrir qualsevol problema que tingui el sector financer. En un context en qu\u00e8 l\u2019economia productiva no apareix \u2014ni se l\u2019espera\u2014 i en qu\u00e8, en lloc d\u2019intentar ressuscitar-la all\u00f2 que s\u2019aconseguir\u00e0 \u00e9s enfonsar-la a trav\u00e9s dels plans d\u2019ajustament, sembla dif\u00edcil creure que la generaci\u00f3 de riquesa \u2014necess\u00e0ria ja no per sortir de la crisi, sin\u00f3 per retornar els deutes\u2014 sigui una possibilitat. Davant d\u2019aquesta conjuntura, exigir no pagar el deute esdev\u00e9 un dels eixos sobre els quals cal plantejar la defensa dels drets socials i de la democr\u00e0cia. Exigir que les classes populars no paguin les conseq\u00fc\u00e8ncies d\u2019una crisi de qu\u00e8 no s\u00f3n responsables passa per exigir que no es facin c\u00e0rrec d\u2019un deute il\u00b7leg\u00edtim que ha servit per rescatar les entitats financeres i beneficiar el capital.<\/p>\n

 <\/p>\n

La Uni\u00f3 Europea i l\u2019Eurozona: espai del capital<\/h2>\n

 <\/p>\n

Fins aqu\u00ed hem explicat les crisis dins la din\u00e0mica capitalista i la gesti\u00f3 neoliberal de l\u2019actual a trav\u00e9s dels plans d\u2019ajustament i el deute p\u00fablic. Un tercer element important per entendre la crisi del sud d\u2019Europa \u00e9s l\u2019arquitectura institucional de la UE i el sistema euro. Veient la repercussi\u00f3 de la crisi, no \u00e9s gaire dif\u00edcil recon\u00e8ixer el que van apuntar fa anys veus cr\u00edtiques: La UE \u00e9s un projecte promogut, dissenyat i desenvolupat per afavorir els interessos del capital europeu. Aix\u00f2 no nega la voluntat pol\u00edtica de postguerra de construir unes institucions que condu\u00efssin els estats nacionals del continent a una resoluci\u00f3 dels conflictes per la via pol\u00edtica, encara que aquestes institucions han tingut origin\u00e0riament un caire marcadament comercial i econ\u00f2mic.<\/p>\n

 <\/p>\n

La darrera fase important del proc\u00e9s d\u2019integraci\u00f3 econ\u00f2mica i pol\u00edtica fou la creaci\u00f3 de la moneda \u00fanica. Com indica l\u2019economista Rolando Astarita,[8]<\/sup><\/sup><\/a>l\u2019euro va ser la resposta als problemes que plantejava la globalitzaci\u00f3 al capital europeu i la seva necessitat de competir des d\u2019un \u00e0mbit unificat m\u00e9s ampli que el merament nacional. La unitat afavoria el capital dels pa\u00efsos centrals, que necessitaven un \u00e0mbit sectorial i geogr\u00e0fic d\u2019acumulaci\u00f3, d\u2019obtenci\u00f3 de m\u00e0 d\u2019obra barata, de dest\u00ed de les mercaderies produ\u00efdes i de reciclatge dels seus excedents comercials i financers. \u00c9s a dir, on poder produir a costos redu\u00efts i a prop de casa, al mateix temps que poder obrir nous mercats per al capital financer, que inundaria de cr\u00e8dits aquelles economies m\u00e9s dependents, com les del sud europeu, per despr\u00e9s vendre\u2019ls les mercaderies que necessitaven, com ja hem explicat. Per\u00f2 els capitals de les economies m\u00e9s d\u00e8bils tamb\u00e9 se n\u2019han beneficiat, ja que guanyaven poder de negociaci\u00f3 en els mercats internacionals, s\u2019aprofitaven de la solv\u00e8ncia que els donava una moneda forta com l\u2019euro i explotaven la seva classe treballadora amb l\u2019excusa de la competitivitat internacional.<\/p>\n

 <\/p>\n

Aquest proc\u00e9s s\u2019ha accelerat els darrers 15 anys per afrontar un m\u00f3n globalitzant i globalitzat, un m\u00f3n postguerra freda que plantejava nous horitzons per a un capital que avan\u00e7ava decidit en l\u2019aplicaci\u00f3 de l\u2019agenda neoliberal, despr\u00e9s de la destrucci\u00f3 de tot tipus de resist\u00e8ncia contrahegem\u00f2nica. La crisi actual, especialment pel que fa a la perif\u00e8ria europea, cal contextualitzar-la en el proc\u00e9s d\u2019inserci\u00f3 en l\u2019economia mundial a trav\u00e9s de l\u2019espai europeu i l\u2019euro. Veurem ara alguns dels problemes estructurals del projecte d\u2019integraci\u00f3 i de moneda \u00fanica.<\/p>\n

 <\/p>\n

Ja hem observat com la competitivitat de les economies de tota la UE, en aquest cas, augmenta hist\u00f2ricament a trav\u00e9s de la reducci\u00f3 dels costos laborals, especialment a partir dels anys 80, quan s\u2019observa la caiguda de la participaci\u00f3 dels salaris en la renda nacional. Hem vist com aquesta din\u00e0mica d\u2019evoluci\u00f3 dels salaris per sota dels augments de productivitat genera uns desajustos sist\u00e8mics. Suposadament, per\u00f2, aquesta davallada dels costos laborals hauria d\u2019haver perm\u00e8s la converg\u00e8ncia entre les economies del sud i les del nord dins la UE, a trav\u00e9s d\u2019un major creixement dels pa\u00efsos menys desenvolupats en comparaci\u00f3 amb els pa\u00efsos m\u00e9s rics del nord. La hip\u00f2tesi era que la disciplina pressupost\u00e0ria i salarial, combinada amb la liberalitzaci\u00f3 del moviment de capitals, assegurarien aquest proc\u00e9s de converg\u00e8ncia, especialment dins la zona euro. La competitivitat d\u2019un pa\u00eds, per\u00f2, pot degradar-se, ja sigui per l\u2019augment dels costos laborals \u2014que ja hem vist que no ha estat el cas, ans el contrari\u2014 o per l\u2019augment de la inflaci\u00f3. I el que ha passat als pa\u00efsos perif\u00e8rics \u00e9s que la mateixa acceleraci\u00f3 del creixement i les bases sobre el qual es realitzava \u2014fort endeutament\u2014, ha condu\u00eft a un augment de la inflaci\u00f3 major a les taxes d\u2019inflaci\u00f3 dels pa\u00efsos centrals en el per\u00edode anterior a la crisi.<\/p>\n

 <\/p>\n

Aquestes difer\u00e8ncies estructurals d\u2019inflaci\u00f3 han dificultat la converg\u00e8ncia de les economies menys desenvolupades. Per altra banda, un cop abolida la pol\u00edtica monet\u00e0ria i les divises nacionals per la pertinen\u00e7a a una mateixa moneda, aquesta inflaci\u00f3 no s\u2019ha pogut ajustar a trav\u00e9s dels tipus de canvi, ara inexistents. L\u2019Estat espanyol no hauria pogut assumir un d\u00e8ficit comercial del 10% del PIB el 2007 si hagu\u00e9s existit la pesseta, ja que la moneda hauria patit un ajustament -\u2014via devaluaci\u00f3\u2014 que hauria encarit les importacions i abaratit les exportacions. Els saldos comercials entre nord i sud dibuixen una senda complement\u00e0ria, en qu\u00e8 el nord t\u00e9 super\u00e0vit i el sud t\u00e9 d\u00e8ficit, com hem indicat anteriorment.<\/p>\n

 <\/p>\n

Dit aix\u00f2, un dels mecanismes que podia incidir en el proc\u00e9s d\u2019harmonitzaci\u00f3 eren els tipus d\u2019inter\u00e8s. Per\u00f2 el Banc Central Europeu, instituci\u00f3 encarregada de determinar-los, ha marcat un inter\u00e8s nominal conjunt per a tota la zona euro, quelcom for\u00e7a arriscat tenint en compte que s\u2019aplicava a pa\u00efsos amb inflacions diferents. Aix\u00f2 ha provocat que els tipus d\u2019inter\u00e8s reals del sud fossin for\u00e7a m\u00e9s baixos, i ha facilitat enormement l\u2019endeutament de les llars i les empreses. All\u00ed on la taxa d\u2019inter\u00e8s real era m\u00e9s baixa hi ha hagut major endeutament interior, amb l\u2019Estat espanyol al capdavant.<\/p>\n

 <\/p>\n

Un altre element \u00e9s la crisi del deute sobir\u00e0 i els seus efectes en relaci\u00f3 a les restriccions de l\u2019Eurozona que estem comentant. La seva particular amplitud en economies que tenien d\u00e8ficits p\u00fablics menors que altres economies capitalistes importants \u2014com el Jap\u00f3, el Regne Unit o els EUA\u2014 \u00e9s tamb\u00e9 una de les conseq\u00fc\u00e8ncies dels defectes de la construcci\u00f3 del sistema euro.<\/p>\n

 <\/p>\n

Al mateix temps, des de l\u2019\u00e0mbit dels sectors productius, resulta dif\u00edcil creure que es pugui aconseguir els est\u00e0ndards d\u2019Alemanya, Holanda o \u00c0ustria, amb models productius tan diferents, sense una clara i potent pol\u00edtica industrial que persegueixi la converg\u00e8ncia \u2014real\u2014 entre economies, essent els del sud \u2014com en el cas de l\u2019Estat espanyol\u2014 fortament dependents de l\u2019exterior i promoguts per la bombolla immobili\u00e0ria. Tampoc els models d\u2019estat del benestar i de redistribuci\u00f3 de la riquesa han estat mai comparables: els pa\u00efsos perif\u00e8rics han tingut un pacte social molt m\u00e9s precari que el dels pa\u00efsos del nord.<\/p>\n

 <\/p>\n

Resumint, podr\u00edem dir que els pa\u00efsos del sud han tingut una menor competitivitat per raons estructurals de les seves economies \u2014del model productiu que han tingut hist\u00f2ricament, de formaci\u00f3, d\u2019incorporaci\u00f3 tecnol\u00f2gica, de pr\u00e0ctiques empresarials, etc.\u2014, empitjorada per la inflaci\u00f3 estructural m\u00e9s elevada. La caiguda de la participaci\u00f3 salarial en la renda no ha estat suficient per compensar aquest efecte, i els d\u00e8ficits corrents s\u2019han accentuat. Tot i aix\u00f2, aquestes economies del sud han registrat creixements superiors a la mitjana de la UE, entre 1995 i 2005 \u2014amb excepci\u00f3 d\u2019It\u00e0lia\u2014, gr\u00e0cies a dos elements que han acabat resultant letals: l\u2019entrada de capitals \u2014que han cobert els d\u00e8ficits exteriors\u2014 i els menors tipus d\u2019inter\u00e8s reals \u2014que han facilitat el sobreendeutament. Cap d\u2019aquests fen\u00f2mens ha estat ajustat ni evitat, precisament per pert\u00e0nyer a un mateix espai econ\u00f2mic i monetari i pel rebuig de la UE a tota intervenci\u00f3 en el pla industrial. Arribada la crisi, tot el sistema s\u2019ha esfondrat \u2014afegint als efectes habituals de la crisi capitalista la forta crisi del deute sobir\u00e0\u2014 de forma m\u00e9s acusada que en altres economies amb majors d\u00e8ficits, a causa de la pertinen\u00e7a al sistema euro.<\/p>\n

 <\/p>\n

Les restriccions del sistema euro i de l\u2019arquitectura institucional de la UE s\u00f3n, en gran part, responsables de la converg\u00e8ncia impossible entre economies tan diferents. Sobretot pel que fa al biaix monetarista i neoliberal del projecte. Com diu Michel Husson:[9]<\/sup><\/sup><\/a>\u00abRes, ni en la teoria ni en la pr\u00e0ctica, permet sostenir el postulat segons el qual la pressi\u00f3 monet\u00e0ria permetria la converg\u00e8ncia real dels pa\u00efsos europeus.\u00bbAra b\u00e9, \u00bfaquestes contradiccions podrien haver estat resoltes, amb una voluntat pol\u00edtica de signe diferent? Segurament, la resposta seria positiva. Res no ens fa pensar que no sigui possible tendir a una major coordinaci\u00f3 econ\u00f2mica i pol\u00edtica per fer front als reptes de la globalitzaci\u00f3 i caminar cap a societats m\u00e9s justes. El problema, per\u00f2, \u00e9s que aquest no va ser mai l\u2019objectiu de la construcci\u00f3 europea, per molt que s\u2019utilitzi l\u2019argument de l\u2019harmonitzaci\u00f3 econ\u00f2mica i de models d\u2019estat del benestar amanit amb el discurs de la pau entre nacions a Europa, discurs totalment hip\u00f2crita vist l\u2019historial d\u2019intervencions i promoci\u00f3 de conflictes b\u00e8l\u00b7lics, tant dins com fora d\u2019Europa. Aquesta propaganda ha servit per engrescar unes poblacions que han cregut en l\u2019ascens social gr\u00e0cies a la suposada modernitzaci\u00f3 que portaria la pertinen\u00e7a a la UE, una modernitzaci\u00f3 comprensiblement desitjada coneixent la hist\u00f2ria recent de pa\u00efsos com Portugal, Gr\u00e8cia, It\u00e0lia o Espanya.<\/p>\n

 <\/p>\n

El cert \u00e9s que el projecte europeu perseguia des del seu origen construir un marc favorable al capital i a la seva acumulaci\u00f3, tal com feia sospitar la ideologia neoliberal de totes les forces pol\u00edtiques governants les darreres d\u00e8cades. La gesti\u00f3 de la crisi del deute sobir\u00e0, la intervenci\u00f3 del BCE afavorint en tot moment el capital financer amb injeccions massives de cr\u00e8dit a l\u20191% d\u2019inter\u00e8s sense actuar com a prestador directe, les imposicions de la UE i els socis comunitaris de plans d\u2019ajustament i la p\u00e8rdua de sobirania demostren que el projecte d\u2019uni\u00f3 monet\u00e0ria i pol\u00edtica no pret\u00e9n en cap cas construir l\u2019Europa de qu\u00e8 parlaven, deixant de banda la satisfacci\u00f3 de les necessitats m\u00e9s b\u00e0siques de les poblacions. La crisi ha demostrat el car\u00e0cter antidemocr\u00e0tic de la UE. Els plans d\u2019ajustament imposats segueixen la l\u00f2gica de la construcci\u00f3 europea d\u2019augmentar la competitivitat via empobriment. I els plans de rescat de l\u2019euro s\u00f3n en realitat plans de rescat de la banca europea. Com diu l\u2019economista Xabier Arrizabalo,[10]<\/sup><\/sup><\/a>la UE \u00e9s la negaci\u00f3 d\u2019Europa; de l\u2019Europa dels estats del benestar d\u2019inspiraci\u00f3 keynesiana, on es van assolir una s\u00e8rie de conquestes socials gr\u00e0cies a les lluites del moviment obrer, els dos primers ter\u00e7os del segle XX.<\/p>\n

 <\/p>\n

Una via alternativa comen\u00e7a sortint de l\u2019euro?<\/h2>\n

 <\/p>\n

Diverses veus de grups i moviments d\u2019esquerra han reivindicat la sortida de l\u2019euro i de la UE com a element necessari per lluitar contra la crisi. Algunes, fins i tot, ho creuen imprescindible per a un programa anticapitalista que configuri una veritable alternativa. \u00bfLa sortida de l\u2019euro \u00e9s la soluci\u00f3 a tots els mals? Creiem que aquest \u00e9s un fals debat en qu\u00e8, al nostre parer, inexplicablement s\u2019han invertit massa energies. Ni la sortida de l\u2019euro ni la seva continu\u00eftat s\u00f3n, a priori, garantia exclusiva ni d\u2019una recuperaci\u00f3 m\u00e9s r\u00e0pida ni d\u2019una via alternativa. Com hem explicat amb cert detall, tenim clar que la UE i l\u2019euro s\u00f3n projectes pensats per afavorir els interessos del capital a canvi dels interessos de les classes treballadores. Per\u00f2 no haur\u00edem de caure en simplificacions: es tracta d\u2019una realitat poli\u00e8drica que no podem analitzar de forma unilateral, nom\u00e9s a trav\u00e9s de la variable euro. A vegades \u00e9s parla err\u00f2niament de la sortida de l\u2019euro \u2014tamb\u00e9 del no pagament del deute\u2014, com si es tract\u00e9s de \u201cmesures bolet\u201d, \u00e9s a dir, mesures que broten de sobte i a\u00eflladament. El cert \u00e9s que si mai s\u2019arrib\u00e9s a tenir la for\u00e7a pol\u00edtica necess\u00e0ria per portar a terme una via rupturista com aquesta, \u00e9s del tot segur que seria acompanyada per m\u00faltiples pol\u00edtiques econ\u00f2miques, socials i culturals genu\u00efnament alternatives per caminar, d\u2019una manera o altra, segons es decid\u00eds, en la construcci\u00f3 del que s\u2019ha anomenat l\u2019alternativa al capitalisme. No es poden valorar els efectes de la sortida de l\u2019euro o del no pagament del deute sense introduir en el debat la resta de variables, com ara el model productiu i financer, el tipus d\u2019institucions pol\u00edtiques, etc. Analitzar qu\u00e8 passaria si sortim de l\u2019euro \u2014o si deixem de pagar el deute\u2014 \u00e9s iniciar un fals debat, si despr\u00e9s de llan\u00e7ar aquesta proposta se\u2019ns emmanilla i no podem continuar transformant radicalment l\u2019economia. La societat no \u00e9s un laboratori on es pugui modificar una variable per observar qu\u00e8 passa amb la resta. El conjunt de relacions socials estan fortament interconnectades, i l\u2019experi\u00e8ncia hist\u00f2rica passa pel c\u00famul de les accions col\u00b7lectives.<\/p>\n

 <\/p>\n

Dit aix\u00f2, tamb\u00e9 \u00e9s cert que tota iniciativa que q\u00fcestioni el sistema ha de fer una bona lectura econ\u00f2mica per construir una agenda alternativa. Aix\u00ed, doncs \u2014i com hem anat fent al llarg d\u2019aquestes l\u00ednies\u2014, valorarem breument la dimensi\u00f3 de les propostes de sortida de l\u2019euro i, molt relacionat amb aix\u00f2, el no pagament del deute, per aportar alguna idea des de l\u2019economia al complex debat sobre les alternatives.<\/p>\n

 <\/p>\n

Cal recordar que la sortida de l\u2019euro tamb\u00e9 ha estat suggerida per cert sector \u2014tot i que minoritari\u2014 d\u2019analistes convencionals partidaris del liberalisme econ\u00f2mic i del seu aprofundiment com a proposta contra la crisi. El que creiem que passa sovint quan es parla de la sortida de l\u2019euro \u00e9s que s\u2019oblida altres elements importants que hi estan directament relacionats. Alguns defensors de la sortida de l\u2019euro es recolzen en la possibilitat de recuperar la pol\u00edtica monet\u00e0ria. \u00c9s cert que disposar d\u2019aquesta eina seria interessant per influir en l\u2019esdevenir econ\u00f2mic, per\u00f2 cal considerar la cara menys amable de la nova moneda. El retorn a una moneda pr\u00f2pia que no tingu\u00e9s les garanties d\u2019una d\u2019internacionalment rellevant com l\u2019euro situaria l\u2019economia sota les amenaces d\u2019especuladors financers que podrien apostar contra ella amb m\u00e9s bel\u00b7liger\u00e0ncia encara. Lluitar contra aix\u00f2 requeriria una forta intervenci\u00f3 en l\u2019\u00e0mbit financer i, possiblement, una coordinaci\u00f3 internacional que endevinem complicada, vista la correlaci\u00f3 de forces actual. L\u2019amena\u00e7a de la devaluaci\u00f3 sistem\u00e0tica a qu\u00e8 sotmetrien els atacs especulatius podria generar episodis d\u2019inflaci\u00f3 perillosos. Moltes vegades diem, encertadament, que hi ha molts pa\u00efsos fora de l\u2019euro i fora de la UE als quals no els va tan malament com als pa\u00efsos del sud d\u2019Europa. Per\u00f2 no podem creure de manera na\u00eff que \u00e9s nom\u00e9s gr\u00e0cies a tenir una moneda pr\u00f2pia. Aquest no \u00e9s el remei a tots els mals. Pa\u00efsos amb sobirania monet\u00e0ria i la possibilitat d\u2019aplicar pol\u00edtiques econ\u00f2miques pr\u00f2pies tamb\u00e9 han patit dures crisis financeres anteriorment, com el Sud-est asi\u00e0tic o R\u00fassia, a final dels anys 90, per posar algun exemple.<\/p>\n

 <\/p>\n

Una devaluaci\u00f3 que abarat\u00eds les nostres exportacions encariria fortament el deute nominat en euros. Al mateix temps, la devaluaci\u00f3 monet\u00e0ria \u2014que ha estat un mecanisme habitualment emprat per a aquest prop\u00f2sit\u2014 tampoc \u00e9s una vareta m\u00e0gica: els sectors exportadors haurien de ser interessants als ulls de la demanda internacional m\u00e9s enll\u00e0 de la variable preu, que es pot influir monet\u00e0riament. Com veiem, apareixen aspectes m\u00e9s amplis, com el deute p\u00fablic i el model productiu. La majoria d\u2019analistes cr\u00edtics comparteixen la necessitat de reestructurar el deute o aplicar una morat\u00f2ria com a mesura d\u2019urg\u00e8ncia, se surti o no de l\u2019entramat institucional europeu. Aix\u00f2 ja ho hem abordat anteriorment, i la conclusi\u00f3 era rotunda: en les condicions actuals, el deute p\u00fablic s\u2019ha de deixar de pagar, perqu\u00e8 est\u00e0 actuant com a mecanisme de despossessi\u00f3 i trasp\u00e0s de riquesa dels m\u00e9s necessitats cap al capital financer internacional. Els rescats bancaris no es poden pagar a canvi de sector que hauria de ser innegociable en qualsevol societat amb uns criteris m\u00ednims de just\u00edcia social, com s\u00f3n la sanitat i l\u2019educaci\u00f3, o l\u2019estat del benestar en general. De la manera que aix\u00f2 es faci \u2014a trav\u00e9s d\u2019un proc\u00e9s negociat amb els tenidors del deute, a trav\u00e9s d\u2019organismes institucionals o de forma unilateral per part d\u2019un govern de signe pol\u00edtic af\u00ed a aquesta idea\u2014 \u00e9s un tema complex que s\u2019escapa al prop\u00f2sit d\u2019aquest article. S\u2019ha parlat molt i \u00e0mpliament, per part de col\u00b7lectius com el de l\u2019auditoria ciutadana del deute, de les conseq\u00fc\u00e8ncies que podria tenir el no pagament del deute pel finan\u00e7ament dels d\u00e8ficits fiscals, i aqu\u00ed en recollim la idea central. Les dificultats de finan\u00e7ament que suposaria no pagar el deute extern no s\u00f3n equiparables a les conseq\u00fc\u00e8ncies que n\u2019est\u00e0 generant el pagament actualment: un augment de la pobresa i fractura social, amb el cas grec com a exemple alarmant. Experi\u00e8ncies anteriors, com la de l\u2019Equador o Isl\u00e0ndia, avalen aquesta via i mostren com, a mitj\u00e0 termini, fins i tot els mercats internacionals tornen a finan\u00e7ar uns estats m\u00e9s solvents gr\u00e0cies a la desc\u00e0rrega del pes del deute.<\/p>\n

 <\/p>\n

Aix\u00f2, per\u00f2, ens porta indestriablement a actuar sobre el sector bancari, una part del qual no suportaria l\u2019abolici\u00f3 del deute i entraria en situaci\u00f3 de fallida. En el darrer informe del seminari Taifa, L\u2019estrat\u00e8gia del capital, es troben dades sobre la depend\u00e8ncia que tenen els bancs del deute sobir\u00e0 i com aquests han estat els principals finan\u00e7adors dels estats gr\u00e0cies a la facilitat de cr\u00e8dit a l\u20191% que els oferia el BCE. \u00c9s fa dif\u00edcil pensar com podria continuar funcionant el sistema bancari a Europa, i no nom\u00e9s la d\u00e8bil banca resultant de les fusions de les caixes a l\u2019Estat espanyol, sin\u00f3 la banca alemanya o francesa, lligada al deute grec o espanyol. Molt probablement, el primer que caldria fer abans d\u2019organitzar el no pagament del deute seria crear una banca p\u00fablica a partir de la socialitzaci\u00f3 de la ja existent. Un escenari certament dif\u00edcil d\u2019imaginar a hores d\u2019ara.<\/p>\n

 <\/p>\n

La q\u00fcesti\u00f3 del model productiu mereixeria un espai m\u00e9s ampli. Aqu\u00ed nom\u00e9s podem apuntar que caldria tendir cap a models autocentrats, \u00e9s a dir, models que partissin d\u2019una l\u00f2gica d\u2019organitzaci\u00f3 industrial i productiva que prioritz\u00e9s els sectors que \u2014les caracter\u00edstiques internes de l\u2019economia i la societat\u2014 permetessin ser m\u00e9s competitius, menys dependents de l\u2019exterior, estalviadors de recursos i socialment necessaris. La producci\u00f3 \u00e9s un element central en qualsevol societat, i per tendir a models m\u00e9s socials i democr\u00e0tics, caldria un canvi radical que prioritz\u00e9s els valors d\u2019\u00fas en contra dels valors de canvi, una dicotomia pr\u00f2pia de les contradiccions del capital que cal combatre. Caldria un model productiu encarregat de la cobertura de les necessitats de la poblaci\u00f3 contra la l\u00f2gica del benefici privat. Aqu\u00ed, el m\u00f3n cooperativista seria un embri\u00f3 d\u2019aquest model, que, al mateix temps, ens portaria a un debat sobre l\u2019abolici\u00f3 de la propietat privada i el paper de l\u2019Estat \u2014dues institucions centrals del capitalisme\u2014 que s\u2019escapa al prop\u00f2sit d\u2019aquest text.<\/p>\n

 <\/p>\n

\u00bfAix\u00f2 vol dir que donar\u00edem suport a la necessitat de mantenir-se dins la UE i a la continu\u00eftat de l\u2019euro, posici\u00f3 defensada per altres sectors d\u2019esquerra com Syriza a Gr\u00e8cia, per posar l\u2019exemple m\u00e9s conegut? Doncs no, perqu\u00e8 tamb\u00e9 forma part del que hem definit com \u201cfals debat\u201d. Ara ho aclarirem.<\/p>\n

 <\/p>\n

Conclusi\u00f3<\/h2>\n

 <\/p>\n

Aquestes p\u00e0gines pretenien oferir una explicaci\u00f3 accessible sobre alguns dels elements econ\u00f2mics m\u00e9s rellevants de la crisi actual. Cal con\u00e8ixer m\u00e9s i millor com funciona l\u2019economia i la din\u00e0mica del capital i, sobretot, entendre que es tracta de quelcom sist\u00e8mic per\u00f2 fortament contradictori. La crisi ens mostra descarnadament les contradiccions, alhora que veiem com serveix al sistema per recompondre\u2019s.<\/p>\n

 <\/p>\n

En el darrer apartat, hem intentat fer algunes pinzellades econ\u00f2miques de les vies cap a l\u2019alternativa. Aquestes idees poden ser un brindis al sol, si no ens serveixen per pensar i actuar en la nostra praxi pol\u00edtica, que, de forma indestriable, haur\u00e0 d\u2019acompanyar-se de teories, debats i an\u00e0lisis que l\u2019enriqueixin.<\/p>\n

Aquesta praxi passa, en l\u2019actual context d\u2019ebullici\u00f3 dels moviments socials i pol\u00edtics, per construir la resist\u00e8ncia i la defensa dels drets socials que s\u2019estan destruint. La participaci\u00f3 en qualsevol dels \u00e0mbits que ens afectin, com la sanitat, l\u2019educaci\u00f3, les universitats, el treball, l\u2019habitatge, el territori, el barri, etc. \u00e9s important per anar construint un moviment ampli i fortament heterogeni contra l\u2019actual hegemonia. Els criteris han anat apareixent al llarg del text i simplement es tracta de revertir la l\u00f2gica de la recomposici\u00f3 del sistema: oposici\u00f3 als plans d\u2019austeritat, a les reformes laborals i de les pensions, al pagament del deute i els seus interessos, al rescat dels poderosos, a les execucions hipotec\u00e0ries, a les privatitzacions, etc. Nom\u00e9s d\u2019aquesta negativitat o confrontaci\u00f3 pot sorgir un moviment ampli que ens permetr\u00e0 q\u00fcestionar l\u2019explotaci\u00f3 del treball per al capital, el patriarcat i la destrucci\u00f3 de la naturalesa. El repertori que s\u2019utilitzi ser\u00e0 el que es decideixi amb la intel\u00b7lig\u00e8ncia col\u00b7lectiva, democr\u00e0ticament i en funci\u00f3 de les necessitats i el moment pol\u00edtic.<\/p>\n

 <\/p>\n

Creiem que iniciatives com la Plataforma d\u2019Afectats per la Hipoteca (PAH) s\u00f3n exemplars de com es construeix un moviment. Amb l\u2019embri\u00f3 d\u2019anteriors lluites, s\u2019aixeca en forma de negativa a una injust\u00edcia flagrant, i sobre aquesta negativitat es desenvolupa un ampli moviment que creix tant en l\u2019acci\u00f3 directa com en l\u2019assemblea, a trav\u00e9s d\u2019una praxi capa\u00e7 d\u2019interpretar els moments pol\u00edtics i socials, per anar radicalitzant-se en la defensa del dret a l\u2019habitatge.<\/p>\n

 <\/p>\n

Tot i que no tenen la mateixa magnitud, estan sorgint formes d\u2019actuaci\u00f3 com la de la PAH a la resta de sectors que hem anomenat. A aquests moviments cal sumar-hi altres experi\u00e8ncies pol\u00edtiques, com la de la CUP o l\u2019esquerra radical i el sindicalisme m\u00e9s combatiu. La idea de cap a on hem de caminar, m\u00e9s o menys difusa, \u00e9s ja present. \u00c0mplies capes de la poblaci\u00f3 s\u2019estan q\u00fcestionant, m\u00e9s que mai despr\u00e9s de la Transici\u00f3, el model pol\u00edtic i econ\u00f2mic. La destrucci\u00f3 de les classes mitjanes est\u00e0 actuant d\u2019aut\u00e8ntic despertador de milers i milers de persones que dormien el somni id\u00edl\u00b7lic del capitalisme popular. I si aquest cam\u00ed cal recorre\u2019l dins o fora de la UE dependr\u00e0 de quanta democr\u00e0cia sigui capa\u00e7 d\u2019assimilar el sistema.<\/p>\n

 <\/p>\n

Bibliografia<\/h2>\n

–\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Arrizabalo, X. (2012) El imperialismo, los l\u00edmites del capitalismo y la crisis actual como encrucijada hist\u00f3rica. Sevilla: Pon\u00e8ncia a les XIII Jornades d\u2019Economia Cr\u00edtica. Consultable a Internet<\/p>\n

–\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Astarita, R. (2010) La crisis griega.rolandoastarita.wordpress.com<\/p>\n

–\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Astarita, R. (2011) Reflexiones sobre la crisis del euro.rolandoastarita.wordpress.com<\/p>\n

–\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Gouverner, J. (2011). La econom\u00eda capitalista. Una introducci\u00f3n al an\u00e1lisis econ\u00f3mico marxista. Madrid: Maia Ediciones.<\/p>\n

–\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 de Haro, J. L. (2007) Los \u2018hedge funds\u2019 de Bear Stearns se acogen a la bancarrota.www.eleconomista.es<\/p>\n

–\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Harvey, D. (2007) Breve historia del neoliberalismo.Madrid: Ediciones Akal.<\/p>\n

–\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Harvey, D. (2012) El enigma del capital y las crisis del capitalismo.Madrid: Ediciones Akal.<\/p>\n

–\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Husson, M. (2009) Capitalismo puro.Madrid: Maia Ediciones.<\/p>\n

–\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Husson, M. (2012) “Econom\u00eda pol\u00edtica del sistema euro”. Viento Sur,n\u00fam. 125. hussonet.free.fr\/eceuro40w.pdf<\/p>\n

–\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Husson, M. (2013). La disminuci\u00f3n de la participaci\u00f3n de los salarios en el origen de la crisis. Sin Permiso. hussonet.free.fr\/salsphere.pdf<\/p>\n

–\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Klein, N. (2007) La doctrina del shock. El auge del capitalismo del desastre.Barcelona: Ediciones Paid\u00f3s.<\/p>\n

–\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Marx, K. (2007) El capital. \u00a0Madrid: diciones Akal.<\/p>\n

–\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Millet, D.\u00a0 i Toussaint, E. (2011). La deuda o la vida. Europa en el ojo del hurac\u00e1n.Barcelona: Icaria Editorial.<\/p>\n

–\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Seminari d\u2019economia cr\u00edtica Taifa (2009) Informe n\u00fam. 6: Apuntes te\u00f3ricos para entender la crisis. Versi\u00f3 en pdf: informes.seminaritaifa.org\/informe-06<\/p>\n

–\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Seminari d\u2019economia cr\u00edtica Taifa (2010) Informe n\u00fam. 7: La crisis en el estado espa\u00f1ol: El rescate de los poderosos.Versi\u00f3 en pdf: informes.seminaritaifa.org\/informe-07<\/p>\n

–\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Seminari d\u2019economia cr\u00edtica Taifa (2011) Informe n\u00fam. 8: La estrategia del capital. Versi\u00f3 en pdf: informes.seminaritaifa.org\/informe-08<\/p>\n

–\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Wolf, M. (2008)\u00a0The rescue of Bear Stearns marks liberalisation\u2019s limit<\/em>. The Financial Times. www.ft.com. En castell\u00e0:\u00a0El rescate de Bear Stearns fija el l\u00edmite de la liberalizaci\u00f3n<\/em>.
\nExpansi\u00f3n. expansion.com<\/p>\n

\n
\n
\n

[1]<\/sup><\/sup><\/a>\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 de Haro, J. L. (2007) “Los \u2018hedge funds\u2019 de Bear Stearns se acogen a la bancarrota”.
\nelEconomista.es<\/em>, 3 d\u2019agost.<\/p>\n

[2]<\/sup><\/sup><\/a>\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 The Economist, 30 d\u2019agost del 2008.<\/p>\n<\/div>\n

\n

[4]<\/sup><\/sup><\/a>\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Husson, M. (2013) La disminuci\u00f3n de la participaci\u00f3n de los salarios en el origen de la crisis. Sin Permiso.<\/p>\n<\/div>\n

\n

[5]<\/sup><\/sup><\/a>\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Seminari d\u2019economia cr\u00edtica Taifa (2009) Informe n\u00fam. 6: Apuntes te\u00f3ricos para entender<\/p>\n<\/div>\n

\n

la crisi.<\/p>\n

[6]<\/sup><\/sup><\/a>\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Seminari d\u2019economia cr\u00edtica Taifa (2010). Informe n\u00fam. 7: La implosi\u00f3 del sistema productiu. La crisis en el estado espa\u00f1ol: El rescate de los poderosos.<\/p>\n<\/div>\n

\n

[7]<\/sup><\/sup><\/a>\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Klein, N. (2007) La doctrina del shock. Barcelona: Paid\u00f3s<\/p>\n<\/div>\n

\n

[8]<\/sup><\/sup><\/a>\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Astarita, R. (2011) Reflexiones sobre la crisis del euro.Article del blog de l\u2019autor.<\/p>\n<\/div>\n

\n

[9]<\/sup><\/sup><\/a>\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Husson, M. (2012) “Econom\u00eda pol\u00edtica del sistema euro”. Viento Sur,n\u00fam. 125.<\/p>\n<\/div>\n

\n

[10]<\/sup><\/sup><\/a>\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Arrizabalo, X (2012) El imperialismo, los l\u00edmites del capitalismo y la crisis actual como encrucijada hist\u00f3rica.Sevilla: Pon\u00e8ncia a les XIII Jornades d\u2019Economia Cr\u00edtica.<\/p>\n

Font: <\/strong>Perspectives<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L\u2019agost del 2013 es compl\u00ed el sis\u00e8 aniversari de l\u2019inici de la crisi actual. El 3 d\u2019agost de 2007, lleg\u00edem a la premsa econ\u00f2mica que elshedge funds de Bear Stearns es declaraven en fallida: \u00abCom si fos una epid\u00e8mia, la crisi en el sector de les hipoteques d\u2019alt risc \u2014subprime\u2014 ja s\u2019ha cobrat les primeres v\u00edctimes oficials dins del banc d\u2019inversions Bear Stearns. Dimecres passat, l\u2019entitat presentava els informes necessaris perqu\u00e8 dos dels seus hedge funds \u2014fons d\u2019inversi\u00f3 lliure\u2014 s\u2019acollissin al cap\u00edtol 15 de la bancarrota estatunidenca. [\u2026] \u00bb Aix\u00f2 va ser tan sols el comen\u00e7ament.<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":56944,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[6],"tags":[50,68,183],"class_list":["post-56943","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-membres-taifa","tag-capitalisme","tag-crisi","tag-perspectives"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/56943","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=56943"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/56943\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=56943"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=56943"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=56943"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}