{"id":56928,"date":"2013-10-26T09:07:03","date_gmt":"2013-10-26T07:07:03","guid":{"rendered":"http:\/\/seminaritaifa.org\/?p=56928"},"modified":"2013-10-26T09:07:03","modified_gmt":"2013-10-26T07:07:03","slug":"les-pensions-no-es-toquen","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/2013\/10\/26\/les-pensions-no-es-toquen\/","title":{"rendered":"Les pensions no es toquen"},"content":{"rendered":"
IVAN GORDILLO \u00a0| La Directa 24\/10\/2013<\/strong><\/div>\n
<\/div>\n
\n
\n

\u00c9s sorprenent la manca de debat i les poques mobilitzacions sorgides al voltant de la reforma de les pensions que el govern vol aprovar abans de cap d’any. La gravetat de la reforma \u00e9s palesa en els pressupostos p\u00fablics del 2014 presentats la darrera setmana. \u00abLes pensions pujaran un 0,25%\u00bb, titulaven fal\u00b7la\u00e7ment els mitjans de comunicaci\u00f3 convencionals. Si la inflaci\u00f3 \u00e9s superior al 0,25%, i rarament no ho \u00e9s, les pensions no pugen sin\u00f3 que baixen. El cert \u00e9s que les pensionistes cobraran cada vegada menys. El govern reduir\u00e0 les pensions no nom\u00e9s futures sin\u00f3 tamb\u00e9 actuals, quelcom ins\u00f2lit fins ara. Les conseq\u00fc\u00e8ncies poden ser dram\u00e0tiques at\u00e8s que les prestacions s\u00f3n ja molt limitades i milers de fam\u00edlies amb tots els seus membres aturats sobreviuen gr\u00e0cies a la pensi\u00f3 dels pares, mares, avis i \u00e0vies. Aix\u00f2, per\u00f2, podria ser una oportunitat per mobilitzar un ampli sector de la poblaci\u00f3 en la defensa d’un dret que fins ara cr\u00e8iem un pilar intocable de l’Estat de Benestar. El Seminari d’Economia Cr\u00edtica Taifa ha publicat recentment un breu informe (http:\/\/laspensionesnosetocan.es\/<\/a>) on desemmascara els arguments i denuncia les conseq\u00fc\u00e8ncies d’aquesta reforma. Em limito a recollir els eixos del debat i els arguments que han de servir per conscienciar una poblaci\u00f3 colpejada per la crisi i els programes d’ajustament.<\/p>\n

Les pensions no tenen relaci\u00f3 directa amb la crisi econ\u00f2mica. Els poders pol\u00edtics i econ\u00f2mics plantejaven aquesta q\u00fcesti\u00f3 molt abans. El sistema de pensions p\u00fablic \u00e9s un dels objectius a enderrocar de l’agenda neoliberal des de fa d\u00e8cades. L’estrat\u00e8gia de deteriorament de les pensions p\u00fabliques comen\u00e7a per la reducci\u00f3 de les prestacions. L’argument central que utilitzen els \u00abcomit\u00e8s de savis\u00bb, sempre formats per representants de la banca i les asseguradores, \u00e9s que el sistema de pensions \u00e9s insostenible. Les causes que presenten s\u00f3n que l’esperan\u00e7a de vida augmenta progressivament alhora que hi ha cada vegada menys persones que cotitzen per la caiguda de la poblaci\u00f3 activa. A partir d’aquesta idea estenen l’alarma social i pregonen que a llarg termini no hi haur\u00e0 diners per pagar les pensions p\u00fabliques.<\/p>\n

L’actual reforma es centra en dos \u00edndex d’aparent car\u00e0cter t\u00e8cnic. Per una banda, el Factor d’Equitat Intergeneracional (FEI), a trav\u00e9s del qual tots els nous jubilats veuran com es redueix anualment l’import de la seva pensi\u00f3 en funci\u00f3 de l’augment de l’esperan\u00e7a de vida. Per altra banda, el Factor de Revaloritzaci\u00f3 Anual (FRA) afectar\u00e0 tots els jubilats, futurs i presents, a trav\u00e9s de l’eliminaci\u00f3 de la revaloritzaci\u00f3 per l’IPC -\u00edndex de preus al consum que mesura la inflaci\u00f3. Aquest \u00edndex ser\u00e0 substitu\u00eft per una complicada f\u00f3rmula que acabar\u00e0 provocant la reducci\u00f3 de la capacitat de compra de les pensionistes perqu\u00e8 les pensions dif\u00edcilment augmentaran per sobre de la inflaci\u00f3.<\/p>\n

Observem una vegada m\u00e9s com el llenguatge tecnocr\u00e0tic i opac \u00e9s una eina utilitzada pels governs per fer creure a la poblaci\u00f3 que les reformes imposades s\u00f3n l’\u00fanica i l’adequada alternativa. Les trampes d’aquests arguments s\u00f3n m\u00faltiples i se’n podria extreure una lectura pol\u00edtica sobre el repartiment de l’excedent social produ\u00eft pels treballadors i les treballadores. Per\u00f2 en un nivell m\u00e9s superficial del problema trobem flagrants fal\u00b7l\u00e0cies.<\/p>\n

No hi ha cap motiu econ\u00f2mic que justifiqui que el pressupost de pensions ha d’estar constantment equilibrat o en super\u00e0vit. A cap altra partida del pressupost p\u00fablic, se li exigeix que s’autofinanci at\u00e8s que s\u00f3n els ingressos via impostos que cobreixen una s\u00e8rie de despeses i inversions. Per qu\u00e8 les pensions han de pagar-se exclusivament amb les cotitzacions dels treballadors? Si entenem que els ancians s\u00f3n un col\u00b7lectiu del qual ens hem de fer c\u00e0rrec el conjunt de la poblaci\u00f3, tamb\u00e9 les rendes del capital i altres impostos podrien aportar al fons de pensions. Per qu\u00e8 no es considera un augment dels ingressos del sistema de pensions? Si cal solucionar l’actual situaci\u00f3 de d\u00e8ficit, present nom\u00e9s dos anys en\u00e7\u00e0 i min\u00fascul comparat amb el d\u00e8ficit d’altres partides de l’administraci\u00f3, es podrien augmentar les cotitzacions dels treballadors actius i de les empreses, crear un impost a tal efecte o b\u00e9 destinar-hi una part dels ingressos dels impostos ja existents.<\/p>\n

El n\u00famero de treballadors, certament minvant per la destrucci\u00f3 productiva causant de la crisi, \u00e9s una dada secund\u00e0ria. El que importa \u00e9s la riquesa produ\u00efda. Els augments de la productivitat gr\u00e0cies als aven\u00e7os tecnol\u00f2gics de les darreres d\u00e8cades han perm\u00e8s a l’economia produir m\u00e9s mercaderies amb menys treballadors. Deixem ara de banda, tot i que cal no oblidar, el que aix\u00f2 suposa en termes de generaci\u00f3 d’un creixent ex\u00e8rcit de reserva i de la intr\u00ednseca caiguda de la taxa de guanys del capital. Aix\u00ed doncs, aquests b\u00e9ns i serveis, o valors d’\u00fas, que serveixen per cobrir les necessitats de les persones s\u00f3n cada vegada majors. No cal observar que per produir-ho han calgut menys treballadors sin\u00f3 que es genera una riquesa creixent en proporci\u00f3 a una poblaci\u00f3 donada. D’aquesta manera, el problema es despla\u00e7aria cap al moll de l’os del debat: la distribuci\u00f3 de la riquesa.<\/p>\n

L’altre element important, que explica perqu\u00e8 es recupera ara el debat de les pensions, \u00e9s que en el context de crisi actual \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil aprovar aquest tipus de mesures antipopulars. La reforma de les pensions p\u00fabliques casa perfectament amb les pol\u00edtiques d’ajust centrades en les retallades de la despesa p\u00fablica, la privatitzaci\u00f3 del patrimoni i serveis p\u00fablics i la liberalitzaci\u00f3 de l’economia. Per altra banda, la capacitat de reacci\u00f3 de la poblaci\u00f3, massivament aturada, endeutada i atemorida per l’incert avenir, \u00e9s molt redu\u00efda.<\/p>\n

Un cop tinguem pensions tant redu\u00efdes que ja no sigui possible sobreviure, el govern i els promotors de la reforma recomanaran la contractaci\u00f3 de pensions privades, no nom\u00e9s individuals sin\u00f3 tamb\u00e9 col\u00b7lectives, d’empresa, quelcom que algunes institucions p\u00fabliques ja han aplicat als seus funcionaris. Les pensions privades han augmentat fortament els \u00faltims anys per\u00f2 sembla que insuficientment pels interessos de les institucions financeres. L’insultant explicaci\u00f3 que es troba en la majoria d’informes de la patronal i del sector financer \u00e9s que les pensions p\u00fabliques \u00abs\u00f3n massa generoses\u00bb i, per aix\u00f2, els estalviadors no es fan pensions privades. La pensi\u00f3 mitjana, per\u00f2, \u00e9s de 858 euros: la mitjana de jubilaci\u00f3, de 982 euros i la mitjana de viudetat, de 618 euros. Tot i que aquests imports s\u00f3n modestos, les mitjanes no sempre expliquen la magnitud del problema. Segons la fundaci\u00f3 FOESSA i Caritas, el 57% dels pensionistes perceben una quantitat inferior a 650 euros (llindar de la pobresa) i el 13% perceben menys de 350 euros (nivell de pobresa severa). La meitat de la poblaci\u00f3 pensionista de l’Estat espanyol \u00e9s pobra. Per\u00f2 pels experts financers les pensions s\u00f3n \u00abmassa generoses\u00bb.<\/p>\n

Les pensions privades gaudeixen d’importants desgravacions fiscals en la declaraci\u00f3 de la renda. Si realment calen les retallades i les reformes per reduir el d\u00e8ficit, i si realment no hi ha diners per les pensions p\u00fabliques, per qu\u00e8 es desgraven les pensions privades? La resposta es troba en el model de fiscalitat que promou afavorir sistem\u00e0ticament el capital i la poblaci\u00f3 amb rendes m\u00e9s elevades sota la falsa teoria del degoteig.<\/p>\n

El vertader objectiu de la reforma \u00e9s la privatitzaci\u00f3 de les pensions, quelcom que permetria al capital financer gestionar ingents quantitats d’estalvis a trav\u00e9s dels fons de pensions privats per destinar als mercats financers globals. Aquesta \u00e9s una palanca m\u00e9s de l’acumulaci\u00f3 per despossessi\u00f3 a trav\u00e9s de la qual el capital vol ocupar l’espai d’un dret social que fins ara s’escapava de la seva l\u00f2gica de valoritzaci\u00f3.
\nLa conseq\u00fc\u00e8ncia de la reforma de les pensions ser\u00e0, ras i curt, l’augment de la pobresa i les desigualtats. A part de l’elevat risc que comporta dipositar els estalvis d’una vida en un fons privat. El sector financer, el realment existent, no les utopies de l’economia ortodoxa premiades amb premis Nobel, es caracteritza, com hem vist darrerament, per les crisis i les pr\u00e0ctiques fraudulentes. De deb\u00f2 volem confiar els nostres estalvis de jubilaci\u00f3 a les mateixes institucions de les ag\u00e8ncies d’avaluaci\u00f3 de risc, de la crisi de les hipoteques escombraria, de l’especulaci\u00f3 amb deute p\u00fablic, de la bombolla immobili\u00e0ria i dels desnonaments? Ens hem begut l’enteniment?<\/p>\n

Altres arguments com l’alt cost de gesti\u00f3 de les pensions privades, la baixa rendibilitat, etc. i un aprofundiment en les conseq\u00fc\u00e8ncies de la reforma, els trobareu en l’informe presentat pel seminari d’economia cr\u00edtica Taifa: Les propostes sobre les pensions i les trampes que plantegen.<\/p>\n

En resum, si no hi ha recursos per mantenir el sistema de pensions p\u00fablic no s’ent\u00e9n d’on poden sortir els recursos per les pensions privades. La crisi de les pensions p\u00fabliques no \u00e9s una veritat t\u00e8cnica. \u00c9s una construcci\u00f3 pol\u00edtica i ideol\u00f2gica. Si es considera el tema en tota la seva amplitud, aquesta crisi no existeix. Cal aturar aquesta reforma. L’\u00fanica manera de defensar el dret a una pensi\u00f3 digna \u00e9s la mateixa com es va aconseguir: la lluita i la mobilitzaci\u00f3 social.<\/p>\n

Ivan Gordillo \u00e9s membre del Seminari d’economia cr\u00edtica Taifa<\/strong><\/p>\n

Article original:<\/strong> La Directa<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u00c9s sorprenent la manca de debat i les poques mobilitzacions sorgides al voltant de la reforma de les pensions que el govern vol aprovar abans de cap d’any. La gravetat de la reforma \u00e9s palesa en els pressupostos p\u00fablics del 2014 presentats la darrera setmana. \u00abLes pensions pujaran un 0,25%\u00bb, titulaven fal\u00b7la\u00e7ment els mitjans de comunicaci\u00f3 convencionals. Si la inflaci\u00f3 \u00e9s superior al 0,25%, i rarament no ho \u00e9s, les pensions no pugen sin\u00f3 que baixen. El cert \u00e9s que les pensionistes cobraran cada vegada menys. El govern reduir\u00e0 les pensions no nom\u00e9s futures sin\u00f3 tamb\u00e9 actuals, quelcom ins\u00f2lit fins ara. Les conseq\u00fc\u00e8ncies poden ser dram\u00e0tiques at\u00e8s que les prestacions s\u00f3n ja molt limitades i milers de fam\u00edlies amb tots els seus membres aturats sobreviuen gr\u00e0cies a la pensi\u00f3 dels pares, mares, avis i \u00e0vies. Aix\u00f2, per\u00f2, podria ser una oportunitat per mobilitzar un ampli sector de la poblaci\u00f3 en la defensa d’un dret que fins ara cr\u00e8iem un pilar intocable de l’Estat de Benestar. <\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_feature_clip_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[13],"tags":[146,178],"class_list":["post-56928","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-articles","tag-la-directa","tag-pensions"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/56928","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=56928"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/56928\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=56928"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=56928"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=56928"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}