{"id":56921,"date":"2013-09-20T01:12:10","date_gmt":"2013-09-19T23:12:10","guid":{"rendered":"http:\/\/seminaritaifa.org\/2013\/09\/20\/el-decreixement-avui\/"},"modified":"2013-09-20T01:12:10","modified_gmt":"2013-09-19T23:12:10","slug":"el-decreixement-avui","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/2013\/09\/20\/el-decreixement-avui\/","title":{"rendered":"El decreixement avui"},"content":{"rendered":"
\"Roger<\/a>

Roger Pelaez, econom\u00eda c\u00edtrica i xistes clatellotescs<\/p><\/div>\n

Versi\u00f3 llarga de l’article publicat originalment el 4\/09\/2013 al Setmanari La Directa<\/a><\/em> en paper, en la secci\u00f3 cara a cara.<\/em> Il\u00b7lustraci\u00f3 de Roger Pelaez del Maximum Clatellot.<\/a><\/p>\n

Les aportacions fetes per l’ecologia pol\u00edtica i el marxisme socio-ecol\u00f2gic les darreres d\u00e8cades s\u00f3n imprescindibles per abordar cr\u00edticament l’alarmant situaci\u00f3 de crisi ecol\u00f2gica a la que ens ha portat el capitalisme. Aquest sistema ha demostrat la seva voracitat social i de recursos naturals, sense haver aconseguit garantir un nivell de vida digne per la majoria de la poblaci\u00f3, basant-se fonamentalment en la persecuci\u00f3 del benefici privat, l’explotaci\u00f3 i l’acumulaci\u00f3 de capital, tenint com a motors essencials el creixement i la compet\u00e8ncia.<\/p>\n

Les inspiracions d’aquestes escoles cr\u00edtiques del capitalisme s\u00f3n m\u00faltiples, entre les que destaca la de l’economista d’origen roman\u00e8s Nicholas Georgescu-Roegen que va introduir com a categoria d’an\u00e0lisi el fenomen de l’entropia aplicant la llei de la termodin\u00e0mica al proc\u00e9s econ\u00f2mico-social amb la seva destacada obra La llei de l’entropia i el proc\u00e9s econ\u00f2mic. <\/i>Dins del marxisme el camp de l’ecologia ha sigut tamb\u00e9 molt f\u00e8rtil amb figures com James O’Connor o John Bellamy Foster, que han interpretat l’obra de Marx en clau ecol\u00f2gica i han aconseguit desmitificar la fal\u00b7la\u00e7 idea segons la qual Marx ha estat un pensador unilateral, mecanicista i economicista com alguns dels seus deixebles. En un pl\u00e0nol m\u00e9s pol\u00edtic i filos\u00f2fic podr\u00edem destacar els recents treballs de Michael L\u00f6wy, i en l’\u00e0mbit m\u00e9s proper els treballs de Jos\u00e9 Iglesias: La mis\u00e8ria del decreixement<\/i> i Sobre el decreixement i altres rendicions<\/i>, per anomenar alguns i deixant-se molts autors per limitacions d’espai.<\/p>\n

Els darrers anys, abans de l’esclat de la crisi (per molts inesperat, per altres advertit), s’ha popularitzat la teoria del decreixement com a concepte pol\u00edtic, econ\u00f2mic i social de la m\u00e0 d’un dels seus m\u00e0xims referents, Serge Latouche. El prop\u00f2sit d’aquest apunt no \u00e9s explicar en que consisteix aquest plantejament, \u00e0mpliament comentat i debatut tant en publicacions especialitzades com en el s\u00ed dels moviments socials. En canvi, s\u00ed que ens agradaria destacar alguns elements pol\u00e8mics.<\/p>\n

Primerament, cal defugir la falsa dicotomia \u00aba favor o en contra\u00bb del (de)creixement. Es tracta d’un debat complex amb molts matisos. Cap economista cr\u00edtica m\u00ednimament sensata, ja sigui d’inspiraci\u00f3 marxista, sraffiana, keynesiana, ecologista o feminista, defensar\u00e0 el creixement pel creixement, i molt menys si aquest suposa explotaci\u00f3 laboral, valoritzaci\u00f3 de capital, espoli mediambiental i mercantilitzaci\u00f3 de la vida.<\/p>\n

Cal entendre com funciona la din\u00e0mica del capital. El capitalisme \u00e9s contradictori i irracional per naturalesa. Tot i basar-se en la constant acumulaci\u00f3 i creixement tamb\u00e9 cont\u00e9 intr\u00ednsecament el fenomen de les crisis com a inevitable i regenerador, un cop arribat a un cert nivell de sobreacumulaci\u00f3 de capital, ja que descendeix el valor de les mercaderies que es produeixen i la rendibilitat necess\u00e0ria per les inversions. El decreixement \u00e9s l’estrat\u00e8gia del capital en temps de crisi per generar novament les condicions de rendibilitat adequades que li han de permetre la seva posterior expansi\u00f3.<\/p>\n

Actualment, el decreixement est\u00e0 sent utilitzat per destruir la capacitat instal\u00b7lada sobrant, el capital acumulat fruit del cicle d’acumulaci\u00f3 anterior a la crisi, per tal d’iniciar un nou proc\u00e9s que permeti recuperar la rendibilitat i la inversi\u00f3. El decreixement de l’economia est\u00e0 suposant la destrucci\u00f3 del patrimoni col\u00b7lectiu que representa aquest capital acumulat en instal\u00b7lacions, m\u00e0quines, etc. sota un r\u00e8gim de propietat privada, i la p\u00e8rdua de milions de llocs de treball que fan engrandir les taxes d’atur i descendir els salaris. El decreixement en l’actual context d’aprofundiment de les pol\u00edtiques neoliberals est\u00e0 suposant la desaparici\u00f3 de serveis p\u00fablics a trav\u00e9s de retallades pressupost\u00e0ries i la venda a preu de saldo del patrimoni p\u00fablic a trav\u00e9s de les privatitzacions. Intentar reduir el d\u00e8ficit (algun ecologista proposa el d\u00e8ficit zero per regular el creixement) est\u00e0 ensorrant encara m\u00e9s l’economia.<\/p>\n

La Gran Depressi\u00f3 dels anys 30 es va superar \u00abgr\u00e0cies\u00bb a la destrucci\u00f3 provocada per la Segona Guerra Mundial i la reactivaci\u00f3 econ\u00f2mica que va suposar tant la inversi\u00f3 b\u00e8l\u00b7lica com la posterior reconstrucci\u00f3. La destrucci\u00f3 actual de l’estat del benestar i els sectors econ\u00f2mics s\u00f3n les guerres del passat. Aix\u00f2 \u00e9s el capitalisme, i no \u00e9s possible un de \u00abrostre hum\u00e0\u00bb.<\/p>\n

Una alternativa transformadora passar\u00e0 per una societat que posi la vida per davant del benefici privat, amb un sistema productiu centrat en la cobertura de les necessitats socials de les poblacions actuals i futures, per tant, en funci\u00f3 de la limitaci\u00f3 dels recursos naturals que s\u00f3n finits; el repartiment del treball a trav\u00e9s de la reducci\u00f3 de la jornada laboral i la masculinitzaci\u00f3 del treball dom\u00e8stic. Una societat sense propietat privada ni explotaci\u00f3 de cap tipus\u00a0on haurem de cr\u00e9ixer en molts aspectes i decr\u00e9ixer en molts altres.<\/p>\n

No volem, per\u00f2, una alternativa asc\u00e8tica. De forma progressiva caldr\u00e0 potenciar nous valors de caire col\u00b7lectiu que ens recordin que no som objectes del capital que servim per perpetuar una societat de classes. Som subjectes creatius, rics en necessitats, que necess\u00e0riament hauran de cr\u00e9ixer i satisfer-se, perqu\u00e8 no seran de caire consumista sin\u00f3 resultat d’una consci\u00e8ncia de classe que busca una nova concepci\u00f3 de l’\u00e9sser hum\u00e0 i del m\u00f3n. Ens cal un urgent creixement revolucionari.<\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Versi\u00f3 llarga de l’article publicat originalment el 4\/09\/2013 al Setmanari La Directa en paper, en la secci\u00f3 cara a cara. Il\u00b7lustraci\u00f3 de Roger Pelaez del Maximum Clatellot. Les aportacions fetes per l’ecologia pol\u00edtica i el marxisme socio-ecol\u00f2gic les darreres d\u00e8cades s\u00f3n imprescindibles per abordar cr\u00edticament l’alarmant situaci\u00f3 de crisi ecol\u00f2gica a la que ens ha […]<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":794,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_feature_clip_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[13],"tags":[68,78,146],"class_list":["post-56921","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-articles","tag-crisi","tag-decreixement","tag-la-directa"],"jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/56921","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=56921"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/56921\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=56921"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=56921"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=56921"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}