{"id":56830,"date":"2013-06-26T21:49:00","date_gmt":"2013-06-26T19:49:00","guid":{"rendered":"http:\/\/seminaritaifa.org\/?p=56830"},"modified":"2013-06-26T21:49:00","modified_gmt":"2013-06-26T19:49:00","slug":"sortir-de-leuro-si-o-no","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/2013\/06\/26\/sortir-de-leuro-si-o-no\/","title":{"rendered":"Sortir de l\u2019euro: s\u00ed o no?"},"content":{"rendered":"<div id=\"content-area\">\n<div id=\"node-5377\">\n<div>IVAN GORDILLO | La Directa &#8211; 19\/06\/2013<\/div>\n<div>\n<div>\n<div id=\"container-5377\">\n<div>\n<ul>\n<li><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft\" title=\"\" alt=\"\" src=\"http:\/\/directa.cat\/sites\/default\/files\/imagecache\/d_gallery\/crisisbanccentraleuropeu.jpg\" width=\"400\" height=\"265\" \/><\/li>\n<\/ul>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<div>\n<p>Els darrers mesos s\u2019ha produ\u00eft un interessant debat econ\u00f2mic sobre la sortida o perman\u00e8ncia de l\u2019euro com a part d\u2019un possible programa alternatiu de sortida de la crisi des de l\u2019esquerra. En aquest article apuntarem alguna idea sobre perqu\u00e8, tot i l\u2019inter\u00e8s pel camp de l\u2019economia cr\u00edtica, es tracta d\u2019un debat est\u00e8ril des d\u2019un punt de vista pol\u00edtic i social. Si ho analitzem situant el debat en l\u2019actual conjuntura de crisi capitalista i destrucci\u00f3 de l\u2019Estat de benestar arreu d\u2019Europa, no podem deixar de creure que es tracta, si m\u00e9s no, d\u2019un tema secundari pels interessos de les classes populars i la construcci\u00f3 d\u2019una alternativa progressista capa\u00e7 de frenar l\u2019agressi\u00f3 contra la democr\u00e0cia que est\u00e0 portant a terme el capital.<\/p>\n<p>La majoria d\u2019economistes cr\u00edtics que actualment s\u2019oposen a una hipot\u00e8tica sortida de l\u2019euro, al menys en l\u2019actual conjuntura econ\u00f2mica i correlaci\u00f3 de forces, es van oposar en el seu moment a la integraci\u00f3 en la moneda \u00fanica i han criticat el projecte de la UE tal i com s\u2019ha constru\u00eft. Considero que aquesta \u00e9s la posici\u00f3 adequada perqu\u00e8 els aspectes positius que ens donaria una moneda pr\u00f2pia fora de l\u2019euro s\u00f3n pr\u00e0cticament irrellevants en front del efectes negatius que aix\u00f2 comportaria, repeteixo, en l\u2019actual conjuntura. Recuperar la sobirania en pol\u00edtica monet\u00e0ria permetria realitzar devaluacions de la nova moneda per abaratir les exportacions augmentant ,aix\u00ed, la seva competitivitat. Aquest \u00e9s un dels arguments defensats pels partidaris d\u2019abandonar l\u2019euro. Ara b\u00e9, la competitivitat d\u2019una economia no nom\u00e9s dep\u00e8n dels preus de les exportacions sin\u00f3 que hi ha m\u00faltiples factors que tenen m\u00e9s a veure amb l\u2019estructura productiva del pa\u00eds i el model de comer\u00e7 internacional que es vulgui desenvolupar. L\u2019economista Joaquin Arriola ha comparat l\u2019efecte del tipus de canvi sobre les exportacions les darreres d\u00e8cades per concloure que la relaci\u00f3 i l\u2019efecte de les devaluacions en les exportacions \u00e9s menor per l\u2019economia de l\u2019Estat espanyol.<!--more--><\/p>\n<p>El nivell d\u2019integraci\u00f3 econ\u00f2mica al que s\u2019ha arribat durant la fase de globalitzaci\u00f3 neoliberal, on un dels grans protagonistes ha estat l\u2019espai europeu i l\u2019euro, fa que sigui impossible pensar en plantejaments que potser fa quinze anys haurien funcionat. Actualment, tornar a una moneda menor com seria la pesseta podria tenir conseq\u00fc\u00e8ncies financeres greus per la vulnerabilitat d\u2019aquesta a atacs especulatius. Tot plegat caldria lligar-ho amb la q\u00fcesti\u00f3 del deute p\u00fablic, actualment nominat en euros. Un deute que, necess\u00e0riament, hauria de declarar-se il\u00b7leg\u00edtim i que ens haur\u00edem de negar-nos a pagar en un moment de creixent fractura social on s\u2019est\u00e0 prioritzant el pagament dels seus interessos a costa de retallades en drets i serveis p\u00fablics. Si s\u2019aconsegu\u00eds una correlaci\u00f3 de forces favorable, el repudi del deute hauria de ser un dels pilars sobre els quals construir aquest programa econ\u00f2mic alternatiu.<\/p>\n<p>El debat sobre el proc\u00e9s de sortida de l\u2019euro i els seus efectes pot semblar atractiu a molts economistes cr\u00edtics \u2013i no tant cr\u00edtics\u2013, per\u00f2 \u00e9s del tot secundari per les actuals lluites realment existents, en un moment on la prioritat \u00e9s defensar els drets socials i la minsa democr\u00e0cia. L\u2019actual preocupaci\u00f3 de les classes populars catalanes i d\u2019arreu d\u2019Europa \u00e9s frenar el cop que estan suposant les retallades i les contrareformes que per via legislativa estan deteriorant les pensions, el dret laboral i les constitucions filles de la lluita dels moviment obrer i social del segle XX.<\/p>\n<p>La pol\u00e8mica sobre la sortida de l\u2019euro recorda la discussi\u00f3 que Marx tingu\u00e9 amb els proudhonians de l\u2019\u00e8poca, reflectida als seus esborranys preparatoris de El capital, els Elements fonamentals per a la cr\u00edtica de l\u2019economia pol\u00edtica de 1857-1858, m\u00e9s coneguts com els Grundrisse. Darimon, deixeble de Proudhon, criticava l\u2019actuaci\u00f3 del Banc de Fran\u00e7a que donava prioritat als metalls com l\u2019or o la plata en la circulaci\u00f3 i l\u2019intercanvi. Darimon reivindicava la fi del monopoli sobre el diner del banc central i el control monetari com a mitj\u00e0 per acabar amb la crisi que estava provocant una sortida important de reserves per cobrir el d\u00e8ficit comercial del pa\u00eds. Marx responia quelcom aplicable avui fil per randa als defensors de la sortida de l\u2019euro com soluci\u00f3 a la crisi: \u201c\u00bf\u00c9s possible revolucionar les relacions de producci\u00f3 existents i les relacions de distribuci\u00f3 a elles corresponents mitjan\u00e7ant una transformaci\u00f3 de l\u2019instrument de circulaci\u00f3?\u201d. Enrique Dussel, comentador dels Grundrisse, respon amb Marx que la q\u00fcesti\u00f3 no es situa \u2013com pensen els proudhonians (o els partidaris de sortir de l\u2019euro, fent un paral\u00b7lelisme)\u2013, en la necessitat de crear un nou sistema bancari (o una nova moneda) que abol\u00eds els fons en metall (o l\u2019euro). La q\u00fcesti\u00f3 fonamental \u00e9s crear noves condicions productives i comercials, especialment en front d\u2019una estructura productiva mancada de model. Amb tot, no voldr\u00edem negar la import\u00e0ncia de les finances i el diner, per\u00f2 el que no podem perdre mai de vista \u00e9s la connexi\u00f3 interna que existeix entre la producci\u00f3, la distribuci\u00f3 i la circulaci\u00f3.<\/p>\n<p>Els plantejaments de sortida de l\u2019euro pretenen adre\u00e7ar els problemes derivats de la pertinen\u00e7a a l\u2019espai euro. Per\u00f2 atacant els seus efectes deixem intactes els elements que en s\u00f3n causants. El capitalisme actua com una totalitat que s\u2019expandeix cada vegada a m\u00e9s \u00e0mbits de la vida. Les privatitzacions, retallades, atur i caiguda salarial s\u00f3n els fen\u00f2mens que permeten aquesta expansi\u00f3 i que creiem prioritaris defensar. Si el projecte de democr\u00e0cia radical que comenci per defensar aquests eixos t\u00e9 cabuda o no dins del sistema euro ser\u00e0 quelcom a plantejar-se molt m\u00e9s endavant.<\/p>\n<p><strong>Font: <\/strong><a href=\"http:\/\/directa.cat\/noticia\/sortir-l%E2%80%99euro-si-no\">La Directa<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>La majoria d\u2019economistes cr\u00edtics que actualment s\u2019oposen a una hipot\u00e8tica sortida de l\u2019euro, al menys en l\u2019actual conjuntura econ\u00f2mica i correlaci\u00f3 de forces, es van oposar en el seu moment a la integraci\u00f3 en la moneda \u00fanica i han criticat el projecte de la UE tal i com s\u2019ha constru\u00eft. <\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":56832,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_feature_clip_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[13],"tags":[116,146,240],"class_list":["post-56830","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-articles","tag-europa","tag-la-directa","tag-ue"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/56830","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=56830"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/56830\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=56830"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=56830"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=56830"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}