{"id":56792,"date":"2013-05-15T20:03:13","date_gmt":"2013-05-15T18:03:13","guid":{"rendered":"http:\/\/seminaritaifa.org\/?p=56792"},"modified":"2013-05-15T20:03:13","modified_gmt":"2013-05-15T18:03:13","slug":"les-crisis-no-son-elements-externs-a-la-dinamica-del-sistema-j-m-busqueta","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/2013\/05\/15\/les-crisis-no-son-elements-externs-a-la-dinamica-del-sistema-j-m-busqueta\/","title":{"rendered":"\u201cLes crisis no s\u00f3n elements externs a la din\u00e0mica del sistema\u201d (J. M. Busqueta)"},"content":{"rendered":"<h1><span style=\"font-size: 12px\">El pastisser, economista i membre del Seminari d\u2019Economia Cr\u00edtica Taifa,\u00a0<\/span><b style=\"font-size: 12px\">Josep Manel Busqueta<\/b><span style=\"font-size: 12px\">, acaba de publicar L\u2019hora dels voltors (El Jonc, 2013), on ens parla de les raons que s\u2019amaguen darrere la crisi econ\u00f2mica actual. Per\u00a0<\/span><b style=\"font-size: 12px\">Manel Ros.<\/b><\/h1>\n<div>\n<p><b>Per qu\u00e8 et decideixes a escriure aquest llibre sobre la crisi?<\/b><\/p>\n<p>La idea del llibre sorgeix de l\u2019editorial El Jonc, que em proposa escriure un llibre sobre la crisi i que sigui un llibre comprensible per a una persona interessada en el proc\u00e9s de l\u2019economia, de la crisi i del capitalisme. Per\u00f2 alhora volia que fos un llibre que ens permet\u00e9s anar m\u00e9s enll\u00e0. Que no sigui nom\u00e9s un llibre de divulgaci\u00f3, sin\u00f3 que doni algunes claus per entendre de manera m\u00e9s profunda el que est\u00e0 passant. Tamb\u00e9 ho comento amb els meus companys i companyes del Seminari d\u2019Economia Cr\u00edtica Taifa i em donen tot el seu suport.<\/p>\n<p>La idea b\u00e0sica \u00e9s explicar en catal\u00e0 una visi\u00f3 de la crisi que crec que encara no s\u2019havia explicat. I a m\u00e9s fer-ho de manera que pugui ser \u00fatil per a les persones militants i activistes, per tenir els arguments necessaris per enfrontar el debat cos a cos que se\u2019ns plantegen a la nostra vida quotidiana.<!--more--><\/p>\n<p><b>Quina \u00e9s aquesta explicaci\u00f3 que s\u2019ha donat fins ara i quina explicaci\u00f3 d\u00f3nes tu a la crisi?<\/b><\/p>\n<p>L\u2019explicaci\u00f3 que se\u2019ns ha donat de la crisi \u00e9s que ha estat provocada per uns banquers maldestres amb una avar\u00edcia desmesurada. Si tenim en compte les explicacions m\u00e9s t\u00e8cniques, se\u2019ns ha dit que en un moment concret s\u2019han desenvolupat una s\u00e8rie de productes financers, els productes estructurats, que segons diuen tenien un risc molt alt de gesti\u00f3 i que no van saber calcular-lo, i aix\u00f2 ens ha portat a una disbauxa financera que alhora ens ha portat a una situaci\u00f3 de crisi. Totes aquestes raons evoquen a pensar que el capitalisme no te crisis i que aquestes les provoquen factors externs. El que no se\u2019ns explica mai \u00e9s que les crisis no s\u00f3n elements externs a la pr\u00f2pia din\u00e0mica del capitalisme sin\u00f3 que les crisis s\u00f3n inherents, s\u00f3n l\u2019altre cara de la moneda del capitalisme. Per tant la conclusi\u00f3 que en faig \u00e9s que no hi ha capitalisme sense crisi. El missatge que pretenc llan\u00e7ar amb el llibre \u00e9s que no acabarem mai amb la crisi si no acabem amb el capitalisme.<\/p>\n<p>Per\u00f2 malgrat totes les crisis del capitalisme, aquest continua existint.<br \/>\nEl fet que la crisi sigui inherent al capitalisme no significa que aquest s\u2019acabi amb les crisis. De fet, jo he volgut insistir molt en que el capitalisme quan no t\u00e9 crisi, quan funciona \u201ccorrectament\u201d i per tant genera producci\u00f3, capacitat de consum o llocs de treball, tampoc \u00e9s un sistema desitjable. Si el capitalisme funciona correctament \u00e9s un sistema assass\u00ed, que condemna a 3.000 milions de persones a tot el m\u00f3n a viure amb menys de dos d\u00f2lars diaris. Per tant el capitalisme \u00e9s un sistema que desenvolupa una s\u00e8rie de relacions socials que impossibiliten una vida digna a la majoria de les persones. A la vegada, el seu funcionament econ\u00f2mic i social t\u00e9 un impacte terrible sobre els equilibris ecol\u00f2gics i ambientals. La pr\u00f2pia din\u00e0mica del capitalisme pot posar en perill la vida al planeta. Per\u00f2 quan entra en una din\u00e0mica de crisi li cal recomposar tota la societat i les condicions econ\u00f2miques perqu\u00e8 la inversi\u00f3 econ\u00f2mica generi beneficis. Aix\u00f2 normalment es fa sempre aguditzant els processos d\u2019explotaci\u00f3 sobre les persones i sobre el medi.<\/p>\n<p><b>Quines caracter\u00edstiques ha tingut la crisi a l\u2019Estat espanyol?<\/b><\/p>\n<p>Aquest \u00e9s un altre dels t\u00f2pics. Sembla que a l\u2019Estat espanyol fins el 2007 viv\u00edem en un m\u00f3n de flors i violes i que ha estat la situaci\u00f3 de la crisi que ha desencadenat el mal viure. En canvi com explico al llibre, les condicions socials despr\u00e9s de la mort del dictador, tot aquest proc\u00e9s de la mal anomenada democr\u00e0cia, ha estat un proc\u00e9s de precaritzaci\u00f3 continuada i progressiva de les classes populars. Aix\u00f2 ha estat evident a trav\u00e9s del model de gesti\u00f3 de la societat que des del minut u \u00e9s un model neoliberal. La situaci\u00f3 dels treballadors i treballadores sempre ha estat marcada per un proc\u00e9s d\u2019ajust i de precaritzaci\u00f3 progressiva, que nom\u00e9s ha tingut una m\u00ednima construcci\u00f3 de l\u2019estat del benestar, que evidentment la instauraci\u00f3 de la democr\u00e0cia exigia. A m\u00e9s l\u2019Estat espanyol s\u2019integra a la UE quan s\u2019estan aplicant ja programes totalment neoliberals.<\/p>\n<p><b>Ets partidari que l\u2019Estat espanyol surti de l\u2019euro?<\/b><\/p>\n<p>L\u2019establiment de l\u2019euro i el que va representar per a la majoria de persones ha tingut unes conseq\u00fc\u00e8ncies molt negatives amb totes les condicions d\u2019ajust imposades per la UE. Un cop a la moneda \u00fanica, les condicions van empitjorar encara m\u00e9s. En aquest moments plantejar-se com a soluci\u00f3 la sortida del euro \u00e9s un tema controvertit. Des de la meva perspectiva, la sortida de l\u2019euro no soluciona res, l\u2019\u00fanic que fa per si mateixa \u00e9s agreujar una s\u00e8rie de condicions, encara que guanyar\u00edem una s\u00e8rie d\u2019elements de pol\u00edtica econ\u00f2mica importants que ens permetrien tenir una determinada sobirania, per\u00f2 en unes condicions dures i prec\u00e0ries. Crec que el plantejament que haur\u00edem de fer en aquest moments \u00e9s veure quines s\u00f3n les prioritats de la societat, que sobretot s\u00f3n establir unes situacions socials i econ\u00f2miques que ens permetin la m\u00e0xima inclusi\u00f3 dels ciutadans i ciutadanes en aquesta societat. Aquestes crec jo que haurien de ser les nostres reivindicacions. Si aix\u00f2 representa una incompatibilitat amb el pagament del deute, doncs impaguem el deute; si aix\u00f2 \u00e9s incompatible amb la UE, doncs ja ens ho faran saber; si aix\u00f2 representa sortir de la UE perqu\u00e8 la nostra aposta \u00e9s per una societat de drets, llavors haurem d\u2019imposar el nostre programa social.<\/p>\n<p>Tant l\u2019impagament del deute com la sortida de l\u2019euro s\u2019han de plantejar sobre l\u2019estrat\u00e8gia de la construcci\u00f3 d\u2019una societat diferent. Si pensem en l\u2019impagament del deute o la sortida de l\u2019euro com a solucions a la situaci\u00f3 actual penso que ens equivoquem. Perqu\u00e8 de fet nom\u00e9s hi haur\u00edem d\u2019arribar si exist\u00eds una forta cohesi\u00f3 social per plantejar-la, tant una com l\u2019altra.<\/p>\n<p><strong>Font:<\/strong> <a href=\"http:\/\/www.enlluita.org\/site\/?q=node\/6341\">En Lluita<\/a><\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>El pastisser, economista i membre del Seminari d\u2019Economia Cr\u00edtica Taifa, Josep Manel Busqueta, acaba de publicar L\u2019hora dels voltors (El Jonc, 2013), on ens parla de les raons que s\u2019amaguen darrere la crisi econ\u00f2mica actual.<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_feature_clip_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[6],"tags":[112],"class_list":["post-56792","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-membres-taifa","tag-entrevistes"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/56792","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=56792"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/56792\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=56792"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=56792"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=56792"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}