{"id":56758,"date":"2013-03-29T16:55:40","date_gmt":"2013-03-29T15:55:40","guid":{"rendered":"http:\/\/seminaritaifa.org\/?p=56758"},"modified":"2013-03-29T16:55:40","modified_gmt":"2013-03-29T15:55:40","slug":"viatges-danada-i-tornada-del-pensament-economic-critic-m-etxezarreta","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/2013\/03\/29\/viatges-danada-i-tornada-del-pensament-economic-critic-m-etxezarreta\/","title":{"rendered":"Viatges d’anada i tornada del pensament econ\u00f2mic cr\u00edtic (M. Etxezarreta)"},"content":{"rendered":"

\"Els<\/a><\/p>\n

En aquest article Etxezarreta, membre del seminari Taifa, revisa breument l’evoluci\u00f3 del pensament econ\u00f2mic des de la crisi dels setanta. Es presenta, primer, l’evoluci\u00f3 que va causar la fi del keynesianisme i el ressorgiment de l’economia neocl\u00e0ssica i les pol\u00edtiques econ\u00f2miques neoliberals, per a passar despr\u00e9s a revisar els canvis experimentats pel pensament marxista. I es fa una r\u00e0pida incursi\u00f3 en l’alteraci\u00f3 que el pensament econ\u00f2mic ha experimentat amb la crisi actual.<\/p>\n

<\/p>\n

Resulta dif\u00edcil situar el pensament cr\u00edtic econ\u00f2mic en l’actualitat. Fa ja molt temps que es va produir una gran apagada en el pensament cr\u00edtic en economia, creiem que vinculat a la inflexi\u00f3 pol\u00edtica i social que va tenir lloc des de fins dels seixanta, i va suposar el comen\u00e7ament d’una nova era en l’\u00e0mbit econ\u00f2mic i social, encara que recentment la crisi del 2007 ha reanimat una mica l’escenari. En aquest article revisarem breument l’evoluci\u00f3 del pensament cr\u00edtic des dels setanta.<\/p>\n

 <\/p>\n

Des de la crisi dels setanta, el pensament econ\u00f2mic ha experimentat canvis molt substancials:<\/p>\n

En els pa\u00efsos centrals, la crisi econ\u00f2mica anomenada dels setanta\u00a0[2]<\/strong>\u00a0\u00e9s sabut que va suposar en l’economia convencional el final del r\u00e8gim del keynesianisme i de l’intervencionisme p\u00fablic en l’economia, a causa de diversos aspectes: d’una banda, en l’\u00e0mbit del pensament acad\u00e8mic, sota la idea que la intervenci\u00f3 p\u00fablica no havia estat capa\u00e7 de resoldre els problemes de la crisi, i, en les versions m\u00e9s extremes, que fins i tot era la causa dels problemes m\u00e9s intensos de la mateixa, s’argumentava per la necessitat d’un canvi de paradigma. Sota l’impuls del liberalisme extrem de Hayek i el monetarisme de Milton Friedman, Catedr\u00e0tic de la Universitat de Chicago,\u00a0 que treballava en aquesta l\u00ednia des dels \u00faltims cincquantes i dels \u2018nous macroeconomistes\u2019 com Thomas J. Sargent i Robert Lucas en els primers setanta (Hayek, Friedman i Lucas s\u00f3n premis ‘Nobel’), es pression\u00e0 intensament per un canvi de paradigma, per descomptat de caire accentuadament conservador.\u00a0 Per altra banda, l’auge del conservadorisme en pol\u00edtica i el debilitament dels partits socialdem\u00f2crates i dels sindicats facilit\u00e0 aquest canvi. A m\u00e9s, en els pa\u00efsos centrals del centre \u2013 Regne Unit i Estats Units \u2013 , a finals dels setanta van veure arribar al poder a la Sra. Tatcher i el Sr. Reagan, capdavanters del conservadorisme, que van atacar durament el moviment obrer, van adoptar el neoliberalisme i van impulsar i van afavorir fortament la seva expansi\u00f3. Ambd\u00f3s aspectes, influint i refor\u00e7ant-se entre si, van suposar l’aband\u00f3 del keynesianisme en les seus diverses vessants, la recuperaci\u00f3 del paradigma neocl\u00e0ssic de l’economia que tenia el seu origen a finals del segle XIX i principis del vint, llavors anomenat marginalista, que havia estat actualitzat i matematitzat amb les aportacions dels economistes Arrow i Debreu \u2013tamb\u00e9 premis ‘Nobel’-\u00a0 en els anys seixanta del segle XX , quan va adquirir la seva denominaci\u00f3 de neocl\u00e0ssic, mentre les pol\u00edtiques econ\u00f2miques corresponents a aquest esquema de pensament passaven a constituir a partir dels anys setanta i vuitanta la denominaci\u00f3 de pol\u00edtiques neoliberals. El r\u00e8gim neoliberal va substituir totalment el r\u00e8gim keynesi\u00e0.<\/p>\n

Un ‘r\u00e8gim de pol\u00edtica’ suposa alguna cosa m\u00e9s \u00e0mplia que les pol\u00edtiques concretes, com la regulaci\u00f3 o la desregulaci\u00f3 del sector financer. Indica, m\u00e9s aviat, un enfocament sistem\u00e0tic cap a la formaci\u00f3 de la\u00a0 pol\u00edtica econ\u00f2mica per un conjunt de govern o institucions de govern que tracta amb un conjunt definit de temes. Es converteix en el marc d’intervenci\u00f3 dominant en un per\u00edode hist\u00f2ric que dura diverses d\u00e8cades. Aals ‘r\u00e8gims de pol\u00edtica’ se’ls proporciona la coher\u00e8ncia necess\u00e0ria per mitj\u00e0 d’interpretacions pol\u00edticp-econ\u00f2miques de les causes dels problemes socio-econ\u00f2mics que marquen una crisi en el capitalisme de cert tipus, com el capitalisme industrial o financer. Aquesta interpretaci\u00f3 representa els interessos d’una certa fracci\u00f3 del capital, com les finances, i una certa fracci\u00f3 de classe, com els banquers d’inversions, els bur\u00f2crates d’alt nivell i els economistes famosos de l’elit \u2018de l’acad\u00e8mia\u2019. Les interpretacions de les crisis s\u00f3n aspectes ideol\u00f2gics centrals en la lluita de classes. Les ideologies que proporcionen consist\u00e8ncia, cohesi\u00f3 i credibilitat als ‘r\u00e8gims de pol\u00edtica’ es constru\u00efxen pels experts que resideixen en els centres geogr\u00e0fics del poder ideol\u00f2gic (\u2018ciutats d’idees\u2019) amb el treball ideol\u00f2gic que es realitza en institucions d’elit, d’alt prestigi.\u00a0 Des de la Segona Guerra Mundial, el m\u00f3n capitalista ha experimentat dos ‘r\u00e8gims de pol\u00edtica’ importants: la democr\u00e0cia keynesiana, predominant de 1945 a 1973, constituint l’\u00faltim estadi del capitalisme industrial de corporacions; i la democr\u00e0cia neoliberal, predominant des de 1980 fins al present, constituint l’estadi de formaci\u00f3 del capitalisme financer; els anys 1973-80 representen un per\u00edode transaccional entre r\u00e8gims. (R. Peet,\u00a0Monthly Review,<\/em>\u00a0op.cit.)<\/p>\n

Per\u00f2 les pol\u00edtiques econ\u00f2miques monetaristes \u2013similars a les neoliberals per\u00f2 no id\u00e8ntiques-\u00a0 van ser assajades primer en els pa\u00efsos perif\u00e8rics, especialment en\u00a0 les dictadures de Llatinoam\u00e8rica. Xile i Argentina en els setanta, per\u00f2 sense ignorar la brasilera d’anys anteriors \u2013\u00a0 afavorint molt l’expansi\u00f3 de l’Escola de Chicago (basti\u00f3 monetarista)\u00a0 en el sud del continent americ\u00e0. El que va facilitar que quan es va produir la crisi del deute en la perif\u00e8ria, en els vuitanta, l’escena ja estava preparada per a acceptar els plantejaments acusadament neoliberals de les recomanacions del Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial que van ser erigits en els agents directius de les pol\u00edtiques econ\u00f2miques dels pa\u00efsos endeutats pels poders f\u00e0ctics.<\/p>\n

La Uni\u00f3 Europea (UE), que curiosament sempre passa per un espai progressista en el m\u00f3n, no obstant aix\u00f2, a partir del final de l’experiment intervencionista de Miterrand en 1983\u00a0[3]<\/strong>, sota l’impuls de l’ERT[4],<\/strong>\u00a0 va adoptar amb entusiasme el neoliberalisme en tot el seu territori,\u00a0 com ho va provar l’adopci\u00f3 de l’Acta \u00danica en 1986 que recull els principis essencials del mateix.<\/p>\n

R\u00e0pidament el pensament neocl\u00e0ssic va assolir l’entusiasta cooperaci\u00f3 de les m\u00e9s prestigioses universitats del m\u00f3n, el personal acad\u00e8mic del qual es va erigir r\u00e0pidament en la font principal de racionalitzaci\u00f3\u00a0 d’un pensament que afavoria els interessos econ\u00f2mics dominants de l’\u00e8poca, que no dubtaven a finan\u00e7ar el desenvolupament del pensament neocl\u00e0ssic. Tota l’estructura universit\u00e0ria i la dels instituts d’investigaci\u00f3 es van bolcar a defensar les posicions que prove\u00efen d’abundants fons i honors a les comunitats universit\u00e0ries. A nivell personal, la dissid\u00e8ncia es pagava cara en termes de prestigi i avan\u00e7 professional, i fins i tot les universitats van adoptar amb entusiasme les idees que proporcionaven tan substanciosos fons. L’oposici\u00f3 individual i institucional als renovats dogmes eren escasses. La contractaci\u00f3 d’acad\u00e8mics que no acceptessin les idees dominants era m\u00ednima i la seva capacitat i prestigi cient\u00edfic constantment posat en q\u00fcesti\u00f3. Es va aconseguir ignorar que havia diferents interpretacions en l’Economia i la interpretaci\u00f3 neocl\u00e0ssica i les pol\u00edtiques neoliberals es van imposar en exclusiva, constituint el pensament \u00fanic en la disciplina de l’Economia.<\/p>\n

\u00c9s a dir, durant la d\u00e8cada dels vuitanta la filosofia de l’intervencionisme p\u00fablic en l’economia i el pacte social entre les forces del treball i el capital de la postguerra havien estat ja \u00e0mpliament derrotats per l’ampli conservadorisme triomfant. Juntament amb l’economia keynesiana que estava en la seva base. El pensament no \u00e9s ali\u00e8 a la correlaci\u00f3 de forces i el profund debilitament de les forces progressistes des dels setanta en tot el m\u00f3n est\u00e0 en el fons del debilitament del pensament progressista\u00a0 des d’aleshores.<\/p>\n

El mateix va succeir en l’economia cr\u00edtica, si b\u00e9 amb cert retard. Aqu\u00ed tenim un problema previ de definici\u00f3: Qu\u00e8 incloem dintre del pensament cr\u00edtic econ\u00f2mic?\u00a0 No farem aqu\u00ed una recopilaci\u00f3 del pensament econ\u00f2mic, per\u00f2 \u00e9s necessari assenyalar que hi ha fortes discrep\u00e0ncies sobre el que constitu\u00efx el que se suposa \u00e9s l’objecte d’aquest article\u00a0[5]<\/strong>.\u00a0 Pertanyen els institucionalistes de Veblen dels anys 30 del segle passat al pensament cr\u00edtic? La posici\u00f3 dels economistes brit\u00e0nics en el debat de Cambridge dels anys seixanta \u00e9s cr\u00edtica? On situem a Sraffa i els seus seguidors?\u00a0 Amb el nostre profund respecte per aquests corrents de pensament, en aquest article simplifiquem la q\u00fcesti\u00f3 i adoptem el criteri que considerarem pensament econ\u00f2mic cr\u00edtic aquell que posa en q\u00fcesti\u00f3 el sistema capitalista en el seu conjunt, el qual es dedica a analitzar el mateix des d’una visi\u00f3 cr\u00edtica i no accepta que aquest sistema sigui l’\u00fanica, i molt menys encara, la millor forma ni d’explicaci\u00f3 te\u00f2rica del sistema ni d’organitzaci\u00f3 social possible.<\/p>\n

Aquest tipus de cr\u00edtica que s’inicia aviat en les albors del capitalisme \u2013els socialistes ut\u00f2pics-,\u00a0 va experimentar el seu gran impuls amb l’\u00faltim dels economistes cl\u00e0ssics, amb Karl Marx, la ingent obra del qual se concentr\u00e0 en l’an\u00e0lisi cr\u00edtica del sistema capitalista, com \u00e9s ben sabut. A partir d’aquest autor sorgeix una potent\u00edssima corrent de pensament cr\u00edtic que \u00e9s la qual encara avui, mant\u00e9 el pensament cr\u00edtic econ\u00f2mic[6]<\/strong>\u00a0i que va experimentar un gran desenvolupament fins a la segona guerra mundial. Bastants dels conceptes clau en les explicacions actuals, fins i tot de l’economia convencional, van ser generades per autors marxistes. Per exemple, el concepte actualment fonamental de\u00a0 capital financer va ser elaborat per un te\u00f2ric marxista austro-hongar\u00e8s de comen\u00e7aments del segle XX, Rudolf Hilferding, el qual tractava de categoritzar la creixent concentraci\u00f3 i centralizaci\u00f3 del capital en grans empreses, corporacions, c\u00e0rtels, trusts i bancs. Per a aquest autor el capitalisme anterior s’havia convertit al final del segle XIX en capital financer monopolista. Ell percebia el capital financer avan\u00e7ant en una vigorosa expansi\u00f3, constantment buscant noves esferes d’inversi\u00f3 i mercats. I el mateix ha succe\u00eft amb altres conceptes clau com el d’imperialisme, que est\u00e0 en la base del concepte actual globalitzaci\u00f3 encara que els economistes convencionals no ho reconeguin, i molts altres[7]<\/strong>.<\/p>\n

No obstant aix\u00f2, el pensament cr\u00edtic econ\u00f2mic marxista va patir un fort debilitament durant el per\u00edode de l’estalinisme a la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica, quan va ser convertit en una esp\u00e8cie de catecisme sovi\u00e8tic, que va esterilitzar una gran part del seu potencial d’interpretaci\u00f3 sobre les noves condicions de l’economia al m\u00f3n. Aix\u00ed mateix la guerra freda va crear moltes dificultats per al desenvolupament del pensament marxista en l’\u00e0rea occidental. Tant a Europa Occidental com, i sobretot, als Estats Units, es va associar el pensament marxista a la conniv\u00e8ncia amb la URSS, amb un perill\u00f3s ‘comunisme’, fins i tot es considerava als marxistes tra\u00efdors al pa\u00eds i perillosos (MacCarthy en els anys 50) i eren penalitzats. Com potent cr\u00edtica del sistema econ\u00f2mic i social dominant, el marxisme mai ha gaudit de gaires facilitats per a la seva expansi\u00f3. El capitalisme potent i triomfant no havia de a fomentar un pensament que el criticava en les seves arrels m\u00e9s profundes com a basat en l’explotaci\u00f3 i la lluita de classes, i vaticinava per al mateix un final ca\u00f2tic.<\/p>\n

A pesar d’aix\u00f2, el pensament econ\u00f2mic marxista des dels \u00faltims cinquanta va ser una font molt rica de pensament cr\u00edtic en els pa\u00efsos occidentals. Encara que minoritari en relaci\u00f3 amb el pensament convencional, han estat molts els autors que han desenvolupat \u00e0mpliament els plantejaments marxistes d’origen en moltes facetes de l’an\u00e0lisi econ\u00f2mica. I va ser tamb\u00e9 molt important al m\u00f3n, en la mesura que els grups revolucionaris dels pa\u00efsos perif\u00e8rics que aspiraven a la independ\u00e8ncia es van deure fortament a les seves an\u00e0lisis[8]<\/strong>. En els setentes el pensament econ\u00f2mic marxista era ampli i potent i, en els vuitanta, van proliferar moltes an\u00e0lisis cr\u00edtiques de base marxista a les posicions neoliberals dels acad\u00e8mics convencionals, del FMI i el Banc Mundial.<\/p>\n

Per\u00f2 el pensament marxista tampoc va ser immune al debilitament de les forces progressistes. Sobretot perqu\u00e8, com sabem, en 1989 va caure la URSS i els pa\u00efsos que la circumdaven. I encara que ja eren pocs els marxistes que no eren molt cr\u00edtics de la Uni\u00f3n Sovi\u00e8tica, la seva desaparici\u00f3 no deix\u00e0 de suposar un tremend terratr\u00e8mol per a molts marxistes que veien esfondrar-se una esperan\u00e7a que els havia sostingut durant molts anys. A molts d’ells els ha fet falta cert temps per a recuperar-se i, alguns autors afirmen que aix\u00f2 ha suposat un fre al pensament marxista. No compartim del tot aquesta opini\u00f3, ja que el pensament marxista en l’\u00e0mbit occidental \u2013EUA i Europa- era jafeia anys molt cr\u00edtic de la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica i els millors caps desenvolupaven el seu pensament independentment i fins i tot en posicions molt cr\u00edtiques amb la URSS, per\u00f2 com que hi ha qui considera que si que va tenir un impacte en el pensament cr\u00edtic no ens atrevim a negar-ho de ple.<\/p>\n

Al mateix temps, l’evoluci\u00f3 de les forces econ\u00f2miques i de pensament en el m\u00f3n ha experimentat un intens aprofundiment en el conservadorisme. En la d\u00e8cada dels noranta el concepte de globalitzaci\u00f3 i l’expansi\u00f3 del neoliberalisme d’una banda, i el debilitament de les forces de cr\u00edtica i oposici\u00f3 al sistema per l’altra (cooptaci\u00f3 dels partits socialdem\u00f2crates i sindicats i auge de les forces conservadores), a m\u00e9s de la imposici\u00f3 a les noves generacions per nous i sofisticats mitjans de valors enormement consumistes i individualistes,\u00a0 que els duen a ignorar qualsevol refer\u00e8ncia als valors col\u00b7lectius i a la hist\u00f2ria passada,\u00a0 ha suposat un salt qualitatiu a favor del conservadorisme en les idees de les persones i sobretot dels l\u00edders de les oposicions respectives al sistema. Amb la qual cosa el principi del segle XXI \u00e9s testimoni d’una situaci\u00f3 que el capitalisme \u00e9s considerat actualment per la immensa majoria de l’opini\u00f3 com\u00a0 la forma m\u00e9s adequada d’organitzaci\u00f3 social, per molts l’\u00fanica possible, que esdevindr\u00e0 permanent en el futur (Fujiyama), que no \u00e9s possible destruir-lo, entre altres coses perqu\u00e8 no hi ha alternativa al mateix. Per aix\u00f2, qualsevol cr\u00edtica global al sistema\u00a0 \u00e9s considerada arca\u00efca, fora de lloc i la manifestaci\u00f3 de nost\u00e0lgics d’altres \u00e8poques. El pensament econ\u00f2mic se n’ha anat tan a la dreta, que \u00e9s curi\u00f3s constatar que fins i tot el pensament keynesi\u00e0, tan expl\u00edcitament dirigit pel seu fundador J. M. Keynes a resoldre els problemes del sistema capitalista per a mantenir-lo, \u00e9s ara considerat un pensament cr\u00edtic i progressista per molts autors. No hi ha dubte que pot ser una mica m\u00e9s favorable als interessos\u00a0 populars, per\u00f2 dista molt de ser un pensament cr\u00edtic.<\/p>\n

Aix\u00ed mateix, en aquesta \u00e8poca, una gran part de la poblaci\u00f3 que semblava compartir els valors progressistes ha anat mudant fortament cap al conservadorisme[9]<\/strong>\u00a0i, per tant, no s’ha utilitzat el pensament marxista que se seguia generant, minoritari per\u00f2 sempre present. El conservadorisme dominant ha assolit conv\u00e8ncer que el pensament marxista \u00e9s caduc i antiquat i que no pot explicar els problemes del segle XXI, mentre potenciava una economia convencional que suposa una volta sense reserves als principis d’Adam Smith, escrits al final del segle XVIII. El paradigma neocl\u00e0ssic, eix central de l’economia convencional, no deixava espai algun per a cap altra variant del propi pensament convencional i s’havia convertit en el pensament \u00fanic de la pomposament cridada ci\u00e8ncia econ\u00f2mica en tot el m\u00f3n[10]<\/strong>.<\/p>\n

Despr\u00e9s d’una etapa d’aparent esplendor en l’economia real del m\u00f3n, i de l’Estat espanyol, el 2007 va arribar la crisi. Que, amb excepcions, va agafar desprevinguts als pensadors convencionals i una mica menys als cr\u00edtics. En el primer moment de la crisi alguns autors ortodoxos i fins i tot l’opini\u00f3 p\u00fablica (informada) va pensar que, com en la dels setanta, la crisi motivaria un canvi important en el paradigma de pensament econ\u00f2mic. En aquella crisi, la pres\u00e8ncia de problemes que semblava el keynesianisme no podia resoldre, va facilitar la re-emerg\u00e8ncia del pensament neoliberal i ara s’establia un paral\u00b7lelisme: els grav\u00edssims problemes que generava la nova crisi, nodrida en les pol\u00edtiques neoliberals, mostraven que aquest paradigma tampoc resolia els problemes, pel que s’esperava un canvi de paradigma.<\/p>\n

Helas<\/em>\u00a0no ha funcionat aix\u00ed. Despr\u00e9s d’un primer per\u00edode de confusi\u00f3 i desconcert[11]<\/strong>\u00a0sobretot entre els economistes acad\u00e8mics, els que prenen les decisions en el m\u00f3n real no s’han molestat a buscar un pensament que expliqu\u00e9s el que ha passat i planteg\u00e9s la possible evoluci\u00f3 futura. Hi ha hagut algunes desercions en l’acad\u00e8mia, sobretot entre aquells economistes que ja eren una mica m\u00e9s cr\u00edtics \u2013 Krugman, Stiglitz als Estats Units, alguns m\u00e9s a Fran\u00e7a, on els regulacionistes sempre han mantingut un pensament m\u00e9s cr\u00edtic, Estefania, Tugores i Costas, potser, a l’estat espanyol- per\u00f2 res que suposi que es posa en q\u00fcesti\u00f3 veritablement el pensament econ\u00f2mic neocl\u00e0ssic. \u2018Business as usua<\/em>l[12]<\/strong>\u2019 sembla ser l’eslogan que domina l’escena.<\/p>\n

No estem al dia del detall de l’evoluci\u00f3 del pensament convencional, doncs no\u00a0 mereix la pena dedicar-li gaires energies, per\u00f2 ens sembla poder afirmar que la teoria econ\u00f2mica dominant, la neocl\u00e0ssica, no s’ha vist alterada en els seus\u00a0 plantejaments amb la crisi actual. Dos aspectes a comentar: d’una banda, un elevat nombre d’economistes, comentaristes i, sobretot, pol\u00edtics, es conformen amb afirmar que els poders financers han actuat malament, amb un exc\u00e9s de cobd\u00edcia i incompet\u00e8ncia, generant amb les seves operacions especulatives els problemes que ara patim. \u00c9s simplement un problema d’errors de certs poderosos agents que caldria resoldre, per\u00f2 el sistema i les explicacions te\u00f2riques en les quals es basa \u00e9s mereixedor de confian\u00e7a[13].<\/strong>Nom\u00e9s cal redirigir -refundar? \u2013 les operacions financeres en la bona direcci\u00f3 i es recuperar\u00e0 la senda del creixement. Per altra banda, la pol\u00edtica econ\u00f2mica enfront de la crisi que s’est\u00e0 portant a terme, te el seu suport totalment en el paradigma neocl\u00e0ssic convencional. als Estat Units el pensament progressista en economia s’orienta cap a un keynesianisme renovat \u2013Stiglitz i Krugman, de nou- mentre que algunes mesures de l’Administraci\u00f3 recorren a la teoria monet\u00e0ria \u2013 augment de la liquiditat per a estimular la demanda i la inversi\u00f3- per\u00f2 en les pol\u00edtiques econ\u00f2miques pesen encara molt m\u00e9s els vells dogmes de l’economia d’oferta. Mentre que en la Uni\u00f3 Europea, i especialment en els que decideixen sobre la pol\u00edtica econ\u00f2mica en els seus pa\u00efsos principals, campen sense l\u00edmits les idees que l’austeritat econ\u00f2mica, la desregulaci\u00f3, la privatitzaci\u00f3 i la disminuci\u00f3 del cost de la m\u00e0 d’obra \u2013que es dedu\u00efxen dels programes neoliberals-\u00a0 s\u00f3n les mesures adequades. Els programes d’austeritat s\u00f3n les quals m\u00e9s destaquen pels seus nefasts efectes, per\u00f2 no s\u00f3n menys importants les altres pol\u00edtiques que\u00a0 vam esmentar que formen part integral del programa. \u00c9s el programa econ\u00f2mic que ja van posar en pr\u00e0ctica en la crisi del deute dels vuitanta en els pa\u00efsos de la perif\u00e8ria el FMI i el Banc Mundial, absolutament basades en el pensament neoliberal i aplicades cada vegada amb m\u00e9s duresa, els quals s’estan reproduint ara en la perif\u00e8ria europea[14]<\/strong>\u00a0de la m\u00e0 de la UE, el FMI i el Banc Central Europeu (BCE), constitu\u00efts de nou en exigents directors de les mesures de pol\u00edtica econ\u00f2mica que han de prendre els governs.<\/p>\n

Fa l’efecte que als que prenen les decisions de pol\u00edtica econ\u00f2mica \u2013 i per descomptat no s\u00f3n nom\u00e9s els pol\u00edtics sin\u00f3 els que realment controlen l’economia mundial-\u00a0 no els preocupen gens les vaguetats del pensament econ\u00f2mic. Ells saben el que volen i ho duen a la pr\u00e0ctica, mentre l’aparell acad\u00e8mic gasta les seves energies a donar voltes i m\u00e9s voltes als mateixos problemes, amb gran eleg\u00e0ncia formal per\u00f2 en la majoria de casos irrellevants per al coneixement, l’orientaci\u00f3 de les pol\u00edtiques, i, sobretot, el benestar de les poblacions.\u00a0 Ens fa l’efecte que cada vegada la dist\u00e0ncia\u00a0 entre l’economia convencional i les mesures reals de la pol\u00edtica econ\u00f2mica es converteix en un abisme dif\u00edcil de sobrepassar. A aix\u00f2 cal afegir que enfront de la insist\u00e8ncia al principi de la crisi de la necessitat de regular estretament el capital financer, aquesta regulaci\u00f3 no s’est\u00e0 portant a terme. Les mesures que s’estan establint s\u00f3n extremadament febles, s’instauren nom\u00e9s aquelles que mereixen el consentiment de les institucions financeres i, a m\u00e9s, amb efectes nom\u00e9s a mitjan i llarg termini. De manera que la din\u00e0mica del capital financer se sembla prou b\u00e9 a la de l’\u00e8poca anterior a la crisi. El que mostra amb claredat el poder de tal capital que \u00e9s capa\u00e7 de detenir els aspectes que perjudiquen a la seva recerca de beneficis a pesar del caos causat per les seves especulacions buscant beneficis.<\/p>\n

Cal assenyalar, tamb\u00e9, que a mesura que avan\u00e7a la crisi i es perceben les seves negatives conseq\u00fc\u00e8ncies per a la poblaci\u00f3, proliferen multitud de treballs sobre temes com la pobresa, la desigualtat, l’atur, etc. La majoria d’ells basats en l’economia convencional, si b\u00e9 amb car\u00e0cter progressista, recolzats en una esp\u00e8cie de keynesianisme de bona voluntat. S\u00f3n menys, no obstant aix\u00f2, els que se suporten en un esquema de pensament cr\u00edtic. S\u00f3n treballs, cr\u00edtics de les conseq\u00fc\u00e8ncies de la pol\u00edtica econ\u00f2mica actual, per\u00f2 sense posar realment en q\u00fcesti\u00f3 ni el sistema econ\u00f2mic que els genera ni el pensament econ\u00f2mic que l’explica. \u00c9s que el sistema est\u00e0 funcionant malament i genera molta injust\u00edcia i sofriment, i s’ha d’intentar que funcioni millor, per\u00f2 en general no es planteja la naturalesa intr\u00ednseca del primer ni les dificultats reals que el sistema funcioni d’altra manera. Sembla que, a la majoria d’aquests autors, encara que el sistema capitalista no els agrada\u00a0 i estan en la seva contra, estan tan conven\u00e7uts que \u00e9s impossible la seva transformaci\u00f3, que dediquen la majoria dels seus esfor\u00e7os a humanitzar-lo i pal\u00b7liar les seves pitjors injust\u00edcies.<\/p>\n

Qu\u00e8 fa mentrestant el pensament cr\u00edtic? La crisi ha suposat una certa din\u00e0mica:<\/p>\n

Bastants economistes cr\u00edtics van experimentar una certa satisfacci\u00f3 al veure que la crisi confirmava el pensament cr\u00edtic de inevitabilitat de les crisis, que ha estat sempre part integral del pensament marxista, aix\u00ed com aquells que havien escrit m\u00e9s recentment sobre la insostenibilitat de l’operativa del sistema financer. \u00c9s a dir, la crisi ha confirmat el pensament marxista cl\u00e0ssic i el m\u00e9s recent.<\/p>\n

Tant \u00e9s aix\u00ed que una part significativa de l’opini\u00f3 p\u00fablica va tornar a fixar-se en els autors marxistes per veure si podien entendre qu\u00e8 estava passant. Per exemple, ha estat notori l’augment de vendes d’El Capital, aix\u00ed com d’altres obres d’autors marxistes actuals que han tractat diversos temes sobre la crisi. Encara que sempre minoritari, hi ha hagut un augment significatiu del nombre de lectors que s’han aproximat al pensament cr\u00edtic que els semblava que els proporcionava millors instruments per a descobrir les arrels profundes del sistema.<\/p>\n

S’han escrit bastants llibres sobre la crisi des d’un paradigma marxista, tant de car\u00e0cter m\u00e9s general com d’elements espec\u00edfics, sobretot respecte als aspectes financers. No obstant aix\u00f2, com que la tradici\u00f3 cr\u00edtica ja \u00e9s de plantejar sempre una visi\u00f3 cr\u00edtica, no hi ha un canvi de paradigma, sin\u00f3 que es produe\u00efx la continu\u00eftat de les\u00a0 mateixes idees b\u00e0siques i s’assisteix sobretot a l’aprofundiment i actualitzaci\u00f3 dels temes tractats. Per exemple, entre molts altres aspectes potser mereixi la pena esmentar com s’ha ampliat el concepte d’explotaci\u00f3 des del sistema productiu de Marx, l’an\u00e0lisi de l’explotaci\u00f3 productiva de classe, a les diverses formes en les quals la poblaci\u00f3 \u00e9s explotada en l’actualitat\u00a0 \u2018Mentre en el capitalisme industrial primordialment s’explota als treballadors productius a trav\u00e9s del sistema salarial, el capitalisme financer afegix l’explotaci\u00f3 dels consumidors individuals a trav\u00e9s de l’endeutament. La idea \u00e9s tenir tot comprat no amb diners en met\u00e0l\u00b7lic sin\u00f3 amb targetes de cr\u00e8dit, de manera que les compres proporcionen diversos anys d’inter\u00e8s a taxes m\u00e9s altes que el que els bancs paguen pels dip\u00f2sits (20% enfront del 2%). Els bancs comercials i una varietat d’altres agents prestadors reben la difer\u00e8ncia. Els bancs d’inversi\u00f3 s’uneixen a l’especulaci\u00f3 en aquest vast dip\u00f2sit de deutes a trav\u00e9s de la titulitzaci\u00f3 de cr\u00e8dits, derivats i altres operacions\u00a0 especulatives, on es fan molts diners de forma r\u00e0pida i f\u00e0cil\u2026 La desigualtat genera endeutament a tots els nivells, des dels consumidors a les ind\u00fastries i els estats, i en tots els aspectes de la vida. El que resulta en una\u00a0 forma intensificada d’una explotaci\u00f3 coneguda ja fa molt, coneguda com \u2018servitud de deute\u2019[15]<\/strong>.\u2019 Una ampliaci\u00f3 tamb\u00e9 del sistema productiu \u00e9s el que mostra David Harvey amb el seu concepte d’acumulaci\u00f3 \u2018per despossessi\u00f3\u2019 que t\u00e9 el seu origen en els treballs de Marx sobre l’acumulaci\u00f3 primitiva. I aix\u00ed un gran c\u00famul d’aspectes de gran inter\u00e8s .<\/p>\n

Finalment cal esmentar que el que s\u00ed s’ha generat abundantment en l’\u00e0mbit del pensament cr\u00edtic s\u00f3n les obres sobre la recerca d’alternatives al sistema capitalista. Una de les preocupacions recurrents de les persones cr\u00edtiques del sistema \u00e9s la de buscar com podria ser un sistema alternatiu a l’actual. S\u00f3n nombrosos els autors que han treballat el tema de com organitzar una societat que no sigui capitalista, si b\u00e9 la majoria d’ells es concentren a elaborar dissenys sobre la societat del futur i s\u00f3n molts menys els que tracten d’enfocar el tema de la transici\u00f3 a la mateixa. Repetidament en les reunions d’an\u00e0lisis d’aquesta societat es planteja la pregunta de qu\u00e8 \u2018fer\u2019 i tot i que es poden computar innombrables models de com podria ser la societat alternativa no capitalista en el futur, no apareixen moltes idees respecte a les vies de transformaci\u00f3 del sistema des d’aqu\u00ed fins a l’ideal anhelat.<\/p>\n

Cal recon\u00e8ixer que actualment, en el m\u00f3n del pensament cr\u00edtic, no es plantegen moltes idees noves sobre proc\u00e9s de transici\u00f3 cap a altra societat. La convicci\u00f3 que els partits d’esquerra i els sindicats, en el marc de les democr\u00e0cies parlament\u00e0ries constitu\u00efen els agents essencials que podien conduir al canvi est\u00e0 totalment obsoleta. Ning\u00fa considera ara que a trav\u00e9s d’aquests vells mecanismes del canvi aquest s’hagi de produir, i, en el millor dels casos nom\u00e9s s’esperen\u00a0 d’ells algunes mesures que pal\u00b7liin els pitjors excessos del sistema. No sembla que hi hagi idees clares sobre quines poden ser les vies alternatives. I el m\u00f3n ha canviat i est\u00e0 canviant acceleradament de manera que \u00e9s dif\u00edcil interpretar-lo i trobar vies alternatives d’actuaci\u00f3. Per la qual cosa els que propugnen la transformaci\u00f3, despr\u00e9s de realitzar an\u00e0lisis cr\u00edtiques de major o menor\u00a0 inter\u00e8s, es troben en una esp\u00e8cie de buit propositiu sobre els passos a donar immediatament. La resist\u00e8ncia al sistema busca amb anhel qu\u00e8 podria fer, per\u00f2 encara que creix cada dia, est\u00e0 enormement difusa i disgregada, i aquesta mateixa fragmentaci\u00f3 li dificulta en gran mesura la tasca. No obstant aix\u00f2, es pot esperar que l’enorme multiplicitat de col\u00b7lectius que estan buscant noves l\u00ednies d’actuaci\u00f3 es consolidin en un futur no massa lluny\u00e0 en noves i imaginatives formes de treball i lluita per una societat no capitalista. Una part del pensament cr\u00edtic hauria de dirigir-se a donar suport i refor\u00e7ar la construcci\u00f3 d’aquests processos.<\/p>\n

En relaci\u00f3 amb aquest tema cal esmentar que amb freq\u00fc\u00e8ncia es produ\u00efx una confusi\u00f3 entre la recerca d’una societat alternativa i la utilitzaci\u00f3 de mesures de pol\u00edtica econ\u00f2mica alternatives a les que estan imposant els governs, amb la intenci\u00f3 i el desig de pal\u00b7liar les conseq\u00fc\u00e8ncies negatives que estan produint les pol\u00edtiques actuals i el d’avan\u00e7ar cap a un capitalisme m\u00e9s hum\u00e0. S\u00f3n innombrables els instruments alternatius que poden ser utilitzats amb objectius alternatius que existeixen en la societat actual: des de la reforma del sistema fiscal, a les cooperatives, des de la lluita pel manteniment dels drets socials al rebuig a la reforma laboral existent i la recerca de la millora de les condicions dels treballadors, etc. etc. etc. \u00c9s una labor social important i l’avaluaci\u00f3 de la qual no ens correspon aqu\u00ed. Per\u00f2 que s’est\u00e0 fent tant des del vessant progressista del pensament i l’acci\u00f3 social\u00a0 com des d’\u00e0mbits del pensament cr\u00edtic. \u00c9s, de nou, la cr\u00edtica a la societat existent i l’intent de pal\u00b7liar els seus efectes negatius, per\u00f2 no suposa necess\u00e0riament un pensament cr\u00edtic de fons ni respecte al sistema ni als paradigmes que li serveixen de refer\u00e8ncia. No obstant aix\u00f2, la l\u00ednia de separaci\u00f3 entre ambd\u00f3s aspectes \u00e9s estreta i dif\u00edcil de definir, i nom\u00e9s la pr\u00e0ctica concreta permetr\u00e0 una classificaci\u00f3 m\u00e9s precisa, per\u00f2 haur\u00edem d’intentar no barrejar conceptualment els dos aspectes ja que els instruments alternatius poden utilitzar-se per a modificar, amb major o menys intensitat, el sistema capitalista, mentre que la recerca d’una societat alternativa des de plantejaments cr\u00edtics implica una transformaci\u00f3 radical de la societat actual, encara que per a la mateixa de vegades hagin d’utilitzar-se alguns dels mateixos instruments que per a modificar el capitalisme[16]<\/strong>.<\/p>\n

En conjunt, el pensament cr\u00edtic en economia, en particular el marxista, sense abandonar mai la seva situaci\u00f3 minorit\u00e0ria est\u00e0 travessant actualment un bon moment. La crisi est\u00e0 mostrant tan clarament tant la incapacitat del capitalisme per a dur a bon port els interessos econ\u00f2mics dels pobles i les persones, com la incapacitat de les ideologies que el suporten \u2013el pensament econ\u00f2mic convencional no \u00e9s m\u00e9s que una ideologia de suport de l’explotaci\u00f3 capitalista- que parts cada vegada majors de la poblaci\u00f3 es giren cap al pensament cr\u00edtic a la recerca de les necess\u00e0ries respostes. D’aqu\u00ed que els que considerem que \u00e9s realment en aquest pensament on existeixen les possibilitats de trobar-les i d’impulsar l’actuaci\u00f3 per la transformaci\u00f3 radical de la societat tenim una gran responsabilitat, doncs realment hem de mostrar amb rigor i amplitud, que efectivament el pensament marxista pot proporcionar aquestes respostes aix\u00ed com l’orientaci\u00f3 i l’impuls necessari per a embarcar-nos en el propi proc\u00e9s de transformaci\u00f3.<\/p>\n

\u00a0Notes:<\/strong><\/p>\n

[1] Article publicat a la revista Con-ciencia social. N\u00famero 16 i tradu\u00eft per Espai F\u00e0brica<\/a><\/p>\n

[2] L’esgotament del model d’acumulaci\u00f3, especialment als Estats Units, va comen\u00e7ar a fer-se sentir en relaci\u00f3 amb la guerra del Vietnam en la segona part de la d\u00e8cada dels seixanta, va continuar amb les grans turbul\u00e8ncies econ\u00f2miques de comen\u00e7ament dels setanta \u2013devaluaci\u00f3 del d\u00f2lar en 1971- i es va manifestar plenament amb les dues pujades del preu del petroli en els setanta, per\u00f2 l’inici de la crisi va ser molt anterior a aquestes.<\/p>\n

[3] Que va ser derrotat no nom\u00e9s per la pr\u00f2pia debilitat de les forces progressistes franceses, sin\u00f3 tamb\u00e9 pels atacs del neoliberalisme mundial.<\/p>\n

[4] European Round Table Of Industrialists: associaci\u00f3 dels grans industrials europeus que es va iniciar en 1983 i r\u00e0pidament va fer sentir la seva influ\u00e8ncia en les decisions de les autoritats de la Uni\u00f3.<\/p>\n

[5] M\u00e9s endavant veurem que en l’actualitat s’arriba a considerar fins i tot el keynesianisme com una escola cr\u00edtica de pensament econ\u00f2mic, assignaci\u00f3 m\u00e9s aviat dubtosa en la nostra opini\u00f3.<\/p>\n

[6] No volem ignorar el ric pensament anarquista per\u00f2 ens sembla que com an\u00e0lisi econ\u00f2mica \u00e9s m\u00e9s \u00e8tic que econ\u00f2mic, t\u00e9 menys pot\u00e8ncia i fins i tot que, a pesar de les seves discrep\u00e0ncies pol\u00edtiques,\u00a0 per a molts aspectes es fonamenta molt en plantejaments que tenen el seu origen en el marxisme.<\/p>\n

[7] R. NET. Contradictions of finance capitalism. Monthy Review. 2011, Volume 63, Issue 07 (December) http:\/\/monthlyreview.org\/2011\/12\/01\/contradictions-of-finance-capitalism<\/p>\n

[8] Totes les teories de l’imperialisme des dels cl\u00e0ssics del marxisme \u2013Lenin, Bukharin,Kautsky- fins als autors dels anys setanta \u2013 S. Amin, Emmanuel i molts altres- presentaven una riqu\u00edssima an\u00e0lisi de l’expansi\u00f3 global del capitalisme molts anys abans que es pos\u00e9s de moda el plantejament d’una economia convencional de l’economia globalitzada.<\/p>\n

[9] La immensa majoria dels socialdem\u00f2crates, per exemple, que van rebutjar expl\u00edcitament el marxisme i van potenciar l’avaluaci\u00f3 segons la qual aquest estava ja obsolet.<\/p>\n

[10] \u00c9s important tenir en compte que dintre de l’economia convencional existeixen diverses variants a m\u00e9s de la interpretaci\u00f3 neocl\u00e0ssica, entre elles el keynesianisme. Totes elles han anat sent eliminades del pensament econ\u00f2mic universitari en l’\u00e0mbit d’influ\u00e8ncia del m\u00f3n occidental; no sabem que ha passat a Xina, per\u00f2 per la seva pr\u00e0ctica no sembla que el pensament cr\u00edtic amb el capitalisme gaudeixi de gran predicament.<\/p>\n

[11] Recordi’s la Cimera del G-20 a la tardor de 2008, en el qual el Sr. Sarkozy, llavors president de Fran\u00e7a, va dir que \u2018calia refundar el capitalisme\u2019. Va haver-hi ingenus de bona voluntat que van interpretar que aix\u00f2 significava refundar-lo per a millorar-lo, per\u00f2 el Sr. Sarkozy sabia b\u00e9 el que deia, es tractava de refundar-lo amb un discurs renovat, per\u00f2 que no alterava gens el car\u00e0cter intr\u00ednsec del mateix.<\/p>\n

[12] \u2018Els negocis com sempre\u2019<\/p>\n

[13] El propi President Bush ho va interpretar aix\u00ed al comen\u00e7ament de la crisi<\/p>\n

[14] Permeti-se’ns cridar l’atenci\u00f3 al fet que mai fins a ara els pa\u00efsos del Mediterrani (i Irlanda) havien estat denominats com perif\u00e8ria europea. Ser\u00e0 per la similitud de la seva situaci\u00f3 i la de les pol\u00edtiques aplicades amb les de la perif\u00e8ria mundial en els vuitanta?<\/p>\n

[15] \u2018Servitud de deute: \u2018debt peonage\u2019 Pr\u00e0ctica de mantenir les persones en servitud o esclavitud parcial fins a pagar totalment un deute. R. Peet. Monthly Review. O. cit. http:\/\/monthlyreview.org\/2011\/12\/01\/contradictions-of-finance-capitalism<\/p>\n

[16] Al\u00a0Seminari d’Economia Cr\u00edtica TAIFA<\/strong>\u00a0duem temps reflexionat sobre aquests temes. Esperem que al principi de 2013 puguem presentar un resum escrit del nostre pensament referent a aix\u00f2<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

En aquest article Etxezarreta, membre del seminari Taifa, revisa breument l’evoluci\u00f3 del pensament econ\u00f2mic des de la crisi dels setanta. Es presenta, primer, l’evoluci\u00f3 que va causar la fi del keynesianisme i el ressorgiment de l’economia neocl\u00e0ssica i les pol\u00edtiques econ\u00f2miques neoliberals, per a passar despr\u00e9s a revisar els canvis experimentats pel pensament marxista. I es fa una r\u00e0pida incursi\u00f3 en l’alteraci\u00f3 que el pensament econ\u00f2mic ha experimentat amb la crisi actual.<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":56760,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_feature_clip_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[13,6],"tags":[145,150,177],"class_list":["post-56758","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-articles","category-membres-taifa","tag-keynesianisme","tag-liberalisme","tag-pensament-economic"],"jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/56758","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=56758"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/56758\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=56758"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=56758"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=56758"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}