ELENA IDOATE\u00a0|\u00a0La Directa 19\/02\/2013<\/p>\n
L\u2019expansi\u00f3 financera durant les darreres d\u00e8cades ha estat possible gr\u00e0cies a la desregulaci\u00f3 dels mercats financers. Ha calgut desmuntar els sistemes de control p\u00fablic, per\u00f2 poques vegades s\u2019assenyala que, a m\u00e9s a m\u00e9s, ha estat imprescindible que el capital financer compti amb un suport dels poders pol\u00edtics per salvaguardar els seus interessos. Els governs i institucions supervisores, alhora que aprofundien en la liberalitzaci\u00f3 financera, han hagut de facilitar i proporcionar mecanismes de socialitzaci\u00f3 de les p\u00e8rdues financeres.<\/p>\n
Els rescats bancaris s\u00f3n una salvaguarda del capital financer. S\u2019han anat repetint arreu del m\u00f3n. Durant els 80 i els 90, en les nombroses crisis de deute a Am\u00e8rica Llatina i \u00c0frica. A M\u00e8xic al 94, al Sud Est Asi\u00e0tic el 97, a R\u00fassia el 98 i a Argentina el 2000, els col\u00b7lapses financers van anar seguits de rescats dels bancs a expenses del poble. Comporten una socialitzaci\u00f3 de p\u00e8rdues a gran escala i a m\u00e9s els gestors i els accionistes queden indemnes. En tots els casos, com l’actual rescat del sistema bancari espanyol, principalment es preserven els interessos dels creditors, altres bancs que han prestat als que s\u00f3n rescatats. Els accionistes no perden, els creditors no perden, i els i les contribuents paguen.<\/p>\n
La resta de mecanismes de salvaguarda s\u00f3n un degoteig continu de bancarrotes personals, i de vegades col\u00b7lectives, que desencadenen situacions dram\u00e0tiques. Un exemple s\u00f3n les execucions hipotec\u00e0ries. Els bancs poden, en cas d\u2019impagament dels terminis de les hipoteques que han prestat, quedar-se amb la propietat de l\u2019immoble i seguir cobrant de la fam\u00edlia desnonada perqu\u00e8 el deute no queda saldat. A l\u2019Estat espanyol, les fam\u00edlies que perden el seu habitatge han de seguir pagant una part del deute amb el banc, perqu\u00e8 el valor dels immobles \u00e9s ara inferior a l\u2019import de les hipoteques. La legislaci\u00f3 hipotec\u00e0ria espanyola blinda un negoci perfecte als bancs, que els deixa immunes a la baixada de preus dels habitatges. De fet, totes les persones que s\u2019han hipotecat ara deuen als bancs molts m\u00e9s diners dels que val casa seva.<\/p>\n
Hi ha molts altres instruments que centrifuguen les p\u00e8rdues cap a les classes populars. Les lleis de fallida, que regulen les situacions d\u2019insolv\u00e8ncia, determinen amb quina seguretat els prestadors recuperaren el cr\u00e8dit si aquest esdev\u00e9 mor\u00f3s. A l\u2019Estat espanyol, aquesta llei no permet la liquidaci\u00f3 dels deutes de les persones insolvents. D\u2019altra banda hi ha una gran magnitud d\u2019estalvis bloquejats en les participacions preferents. I els fons privats de pensions, que quan fan fallida s\u2019esfumen els estalvis per a la jubilaci\u00f3 d\u2019amplis col\u00b7lectius de treballadors i treballadores.
\nLes persones que firmaven una hipoteca o dipositaven els seus estalvis en preferents o en un pla de pensions, ho feien confiant en els bancs, que se suposa que estaven capacitats per gestionar els riscos. I tamb\u00e9 estaven motivades per les desgravacions fiscals de les administracions i les recomanacions de molts economistes. Tots ells els van emp\u00e8nyer a assumir uns riscos excessius, i aix\u00f2 \u00e9s una gran estafa. Les Plataformes d\u2019Afectats per la Hipoteca porten temps lluitant contra els desnonaments, conseq\u00fc\u00e8ncia devastadora d\u2019una d\u2019aquestes estafes. Les execucions hipotec\u00e0ries suposen la p\u00e8rdua dels estalvis i fins i tot de l\u2019habitatge. Als Estats Units, els desnonaments acaben amb daci\u00f3 en pagament, lliurant l\u2019habitatge al banc per\u00f2 saldant del deute. Al contrari que els rescats, aix\u00f2 no suposa cap cost a la ciutadania i ha perm\u00e8s una reducci\u00f3 del sobreendeutament. Per\u00f2 no ha evitat la ru\u00efna de milions de persones. A l\u2019Estat espanyol, les conseq\u00fc\u00e8ncies s\u00f3n molt pitjors perqu\u00e8 les persones desnonades es queden amb un deute de per vida.<\/p>\n
Prevenir aquestes situacions, que s\u00f3n habituals i cada cop m\u00e9s greus, \u00e9s una necessitat social molt urgent. En contra del que diuen els representants de la banca, \u201cexperts\u201d en salvaguardar els interessos financers, s\u2019haurien de fer quitances del deute hipotecari de les persones que no poden seguir pagant. Fins i tot caldria una quitan\u00e7a de les hipoteques que s\u00ed es poden pagar per\u00f2 el seu deute \u00e9s m\u00e9s elevat del preu real de l\u2019immoble. \u00c9s indispensable una reestructuraci\u00f3 del deute per a rebaixar dr\u00e0sticament el sobreendeutament dels sectors econ\u00f2mics. I molt especialment el de les fam\u00edlies, que tenen moltes menys opcions. Els bancs han d\u2019assumir les p\u00e8rdues, i aix\u00f2 lluny d\u2019empitjorar l\u2019economia, suposaria una millora perqu\u00e8 est\u00e0 ofegada pel deute. Hi ha moltes altres maneres, la ILP que es tramita al Congr\u00e9s dels Diputats planteja la daci\u00f3 en pagament i el lloguer social.<\/p>\n
Cal lluitar contra tots aquests mecanismes que centralitzen la riquesa en unes poques mans, transfereixen els recursos de les classes populars cal als rics i enfonsen les persones. La facilitat dels bancs per rebre recursos i desnonar persones \u00e9s nociva per l\u2019economia, i terriblement injusta. \u00c9s resultat del poder enorme que tenen, per\u00f2 que la PAH ens ha demostrat que s\u00ed que es pot desafiar.<\/p>\n