![\"\"](\"http:\/\/openclipart.org\/people\/cybergedeon\/cybergedeon_no_fracking.svg\")
<\/p>\n<\/p>\n
La fracturaci\u00f3 hidr\u00e0ulica o fracking ha arribat a Catalunya generant un ampli rebuig degut als riscs mediambientals que comporta aquest m\u00e8tode d\u2019explotaci\u00f3 d\u2019hidrocarburs. Els riscs s\u00f3n, en s\u00edntesi, elevat consum d\u2019aigua, contaminaci\u00f3 d\u2019aq\u00fc\u00edfers, sismicitat associada, alliberament de met\u00e0 i generaci\u00f3 de residus en superf\u00edcie. Com no podia ser d\u2019altra manera, les nombroses entitats mobilitzades han centrat les seves queixes i han interposat el recursos corresponents davant la Generalitat basant-se en el impacte ambiental del fracking.
\n
\n\u00c9s ben sabut que la industria extractiva \u00e9s de les m\u00e9s agressives, no nom\u00e9s amb el medi ambient sin\u00f3 amb l\u2019esser hum\u00e0. En aquest sentit, \u00e9s il\u00b7lustrativa una visita al panorama actual del sud-oest de la pen\u00ednsula ib\u00e8rica que \u00e9s la zona de la Terra amb la concentraci\u00f3 m\u00e9s elevada de sulfurs met\u00e0l\u00b7lics i ha estat objecte d\u2019una intensa activitat extractiva durant el darrer segle: pobles sencers abandonats, mines a cel obert abandonades, embassaments d\u2019aig\u00fces t\u00f2xiques i pobresa end\u00e8mica. La ciutat de Detroit mostra un panorama similar, per b\u00e9 que multiplicat per 10 pel fa al volum de poblaci\u00f3 afectada i traslladat a un altra sector de la producci\u00f3 capitalista, la industria de l\u2019automoci\u00f3. Detroit ha perdut el 63% de la poblaci\u00f3 respecte als anys 90, el 45% de la poblaci\u00f3 actual \u00e9s analfabeta i barris sencers son inhabitables per manca de serveis. Quan una muni\u00f3 d\u2019experts i politics s\u2019omplen la boca parlant de sostenibilitat i de que cal pensar en les generacions futures conv\u00e9 girar la vista enrere per mirar com les gasta el capital i el seu sistema i quin \u00e9s el panorama que deixa rere el seu pas. No cal dir que si al mon occidental el llegat del capital \u00e9s la ru\u00efna i la mis\u00e8ria per a amplies capes de la poblaci\u00f3 a les ex\/neocol\u00f2nies \u00e9s directament la mort.<\/p>\n
Els creixents riscs ambientals en que es manega la industria extractiva es deriven de les condicions cada cop m\u00e9s extremes en que es localitzen els recursos no renovables degut al progressiu exhauriment dels mateixos. Val la pena recordar que la Comissi\u00f3 Internacional de Estratigrafia estudia incloure una nova divisi\u00f3 en l\u2019escala del temps geol\u00f2gic degut al impacte de l\u2019activitat humana: l\u2019Antropoc\u00e8. Doncs b\u00e9, es pot assegurar que el 90% d\u2019aquest impacte en la Terra, inclosa l\u2019atmosfera i el subs\u00f2l, ha tingut lloc durant els darrers 250 anys, coincidint amb l\u2019extensi\u00f3 a escala global del capitalisme en totes les seves variants, privat, d\u2019estat i mixte.<\/p>\n
Pel que fa al fracking a Catalunya, cal recordar que la industria extractiva t\u00e9 mecanismes per minimitzar el impacte ambiental mitjan\u00e7ant solucions t\u00e8cniques i econ\u00f2miques, i que \u00e9s capa\u00e7 de desplegar un enorme aparell ideol\u00f2gic recolzat pels mitjans de comunicaci\u00f3 i l\u2019acad\u00e8mia. La hist\u00f2ria recent n\u2019\u00e9s plena d\u2019exemples en altres \u00e0mbits. La can\u00e7\u00f3 seria: creaci\u00f3 de llocs de treball, dinamitzaci\u00f3 de la comarca, subministrament energ\u00e8tic assegurat i farem una piscina per a que es banyin els nens del poble. D\u2019altra banda, alguns experts insinuen que el fracking s\u2019ha de valorar tenint en compte la sostenibilitat energ\u00e8tica, \u00e9s a dir, els aspectes mediambientals, econ\u00f2mics i la seguretat d\u2019abastament. Esmenten el cas del Regne Unit, on s\u2019ha creat un organisme estatal que regula les explotacions mitjan\u00e7ant el fracking. Experts i pol\u00edtics tamb\u00e9 assenyalen que permetre l\u2019exploraci\u00f3 no necessariament ha de conduir a l\u2019explotaci\u00f3 del recurs que s\u2019explora. Finalment, diverses entitats ha demanat la prohibici\u00f3 del fracking a Catalunya i el tr\u00e0nsit cap a energies renovables.<\/p>\n
La esgrimida sostenibilitat energ\u00e8tica sembla f\u00e0cilment assumible per qualsevol corporaci\u00f3. De fet, recorda vagament a la responsabilitat social corporativa de les grans corporacions: un instrument ideol\u00f2gic per legitimar davant de les classes mitges les seves pr\u00e0ctiques abusives. Pel que fa als possibles organismes reguladors estatals, ja sabem com funcionen: estan sotmesos a les pressions dels lobbies corporatius i sovint integren a personatges directament vinculats a les corporacions o que son habituals de les portes girat\u00f2ries empresa-govern-acad\u00e8mia. A m\u00e9s, en la mesura que s\u00f3n organismes que depenen de l\u2019estat de classe s\u00f3n funcionals als interessos de la classe dominant. Aquest \u00e9s un aspecte que cal no oblidar i en el que mai s\u2019insisteix prou, tant \u00e9s aix\u00ed que la majoria de la gent pensa que l\u2019estat i els governs burgesos actuen pel b\u00e9 com\u00fa i no pel b\u00e9 de la classe dominant. Que durant l\u2019anomenat estat del benestar al m\u00f3n occidental l\u2019estat burg\u00e8s hagi transigit amb una s\u00e8rie de concessions envers la classe treballadora ha estat un fet ins\u00f2lit en la hist\u00f2ria del capitalisme fruit d\u2019un c\u00famul de circumst\u00e0ncies dif\u00edcilment repetibles: recuperaci\u00f3 parcial de la taxa de benefici del capital despr\u00e9s de la segona guerra mundial, exist\u00e8ncia d\u2019un m\u00f3n colonial que permetia un intercanvi desigual quan no una apropiaci\u00f3 directa i el resultat de la lluita de classes en clau interna, impulsada pels sindicats i partits de esquerres, i externa, amb l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019un bloc socialista. Un cop canviades aquestes circumst\u00e0ncies i en funci\u00f3 dels seus interessos, el capital i l\u2019estat burg\u00e8s que el representa trenca qualsevol pacte amb la classe treballadora i inicia un agressi\u00f3 en tota regla exemplificada en el per\u00edode neoliberal. L\u2019argument de que l\u2019exploraci\u00f3 no comporta necessariament una explotaci\u00f3 resulta senzillament pat\u00e8tic. Com si l\u2019exploraci\u00f3 mitjan\u00e7ant el fracking fos una cosa inn\u00f2cua sense cap intencionalitat (cap exploraci\u00f3 ho \u00e9s) i \u00e9s tract\u00e9s d\u2019un senyor amb un term\u00f2metre que mesura la temperatura de l\u2019aire i no de la realitzaci\u00f3 de pous horitzontals i d\u2019assaigs amb l\u2019objectiu d\u2019avaluar els recursos disponibles.<\/p>\n
En l\u2019actual context de crisi global i d\u2019exhauriment progressiu de les fonts d\u2019energia renovables, el tr\u00e0nsit cap a un model basat en les energies renovables \u00e9s no nomes desitjable sin\u00f3 necessari. Ara b\u00e9, davant la parafern\u00e0lia ideol\u00f2gica de la sostenibilitat i les falses promeses de sobirania energ\u00e8tica esgrimides des de les corporacions, els experts i els mitjans de comunicaci\u00f3 corresponents cal deixar unes quantes coses clares.<\/p>\n
En primer lloc, \u00e9s simplement una fal\u00b7l\u00e0cia parlar de sostenibilitat dins el sistema capitalista, quan \u00e9s un sistema intr\u00ednsecament insostenible que tendeix a exhaurir i empobrir tota mena de recurs natural per la seva pr\u00f2pia din\u00e0mica. El capital t\u00e9 per objectiu mercantilitzar totes i cadascuna de les esferes de la vida humana a fi i efecte d\u2019obtenir el que realment li interessa de la mercaderia, el seu valor de canvi. El fet que tota mercaderia es configuri de manera inherent com a valor de canvi i valor de \u00fas (utilitat concreta) \u00e9s secundari pel capital. En la majoria dels casos el valor d\u2019\u00fas servir\u00e0 per legitimar ideol\u00f2gicament la necessitat de produir la mercaderia en q\u00fcesti\u00f3 sota pressup\u00f2sits capitalistes. Aix\u00ed, les necessitats energ\u00e8tiques de l\u2019esser hum\u00e0 son utilitzades pel capital com a argument ideol\u00f2gic que legitima la producci\u00f3 d\u2019energia sota bases capitalistes. Argument que queda despullat en observar el sobreconsum energ\u00e8tic d\u2019occident, que clarament excedeix les necessitats humanes, o amb obres fara\u00f2niques com la MAT, que tenen per objecte la venda de la sobreproducci\u00f3 d\u2019energia (nuclear) francesa. En el primer cas, es tracta d\u2019un sobreconsum indu\u00eft, com aix\u00ed succeeix en moltes altres mercaderies, que no respon a veritables necessitats humanes sin\u00f3 a les necessitats de reproducci\u00f3 ampliada i de rotaci\u00f3 accelerada del capital, el qual magnifica necessitats humanes i les crea del no res si conv\u00e9. En el segon cas, es tracta d\u2019una mercaderia, produ\u00efda com a tal pel capital (franc\u00e8s), que determina la creaci\u00f3 d\u2019una infraestructura per tal de facilitar la seva venda i la realitzaci\u00f3 del seu valor de canvi a nivell transnacional.<\/p>\n
En segon lloc, torna a ser una fal\u00b7l\u00e0cia cap mena de sobirania energ\u00e8tica dins el capitalisme, quan \u00e9s un sistema que t\u00e9 com a estructura medul\u00b7lar la venda de la for\u00e7a de treball per part dels desposse\u00efts i que, mitjan\u00e7ant un proc\u00e9s hist\u00f2ric, ha aconseguit que una majoria creixent de la poblaci\u00f3 mundial depengui de la venda de la seva for\u00e7a de treball per a poder sobreviure. Es del tot impensable cap mena de sobirania energ\u00e8tica si l\u2019energia, sigui aquesta renovable o no, est\u00e0 en mans de les corporacions. La actual crisi posa de manifest el car\u00e0cter cada cop m\u00e9s rendista del capital degut a les dificultats que troba, de manera creixent hist\u00f2ricament, en obtenir el seu benefici a partir de la plusv\u00e0lua del treball. Com va predir el vell Marx, la darrera revoluci\u00f3 digital no ha fet sin\u00f3 aguditzar aquest extrem i el car\u00e0cter antag\u00f2nic entre el capital i el treball. Tot i aix\u00ed el sistema, en la caracter\u00edstica fugida endavant, s\u2019ha lliurat a les mans del Deu de la ci\u00e8ncia i la tecnologia i floreixen els gurus reclamant m\u00e9s I+D com a \u00fanica opci\u00f3 per sortir de la crisi global. Resulta doncs esfere\u00efdor el panorama d\u2019una energia renovable en poder de les corporacions. Nom\u00e9s cal veure l\u2019estafa de la factura de la llum per tenir una idea del tipus de dictadura al que s\u2019estaria (s\u2019est\u00e0) sotm\u00e8s. En el context actual en que es lliuren guerres indissimulades i es recolonitzen pa\u00efsos pels recursos naturals cal recordar conflictes no tan llunyans com el del Congo, amb el rerefons de l\u2019apropiaci\u00f3 del coltan per part d\u2019occident pel fet de contenir elements indispensables en la fabricaci\u00f3 de components electr\u00f2nics, per exemple per als m\u00f2bils de tercera generaci\u00f3. Doncs b\u00e9, es f\u00e0cil imaginar que l\u2019energia renovable en mans de les corporacions, pel fet d\u2019estar sotmesa a la consideraci\u00f3 de mercaderia, comportaria escenaris b\u00e8l\u00b7lics similars a fi d\u2019obtenir els components necessaris per a la fabricaci\u00f3 de panells solars, bateries, etc. Sense anar m\u00e9s lluny, el liti, un element utilitzat en la fabricaci\u00f3 de bateries, \u00e9s objecte d\u2019un inter\u00e8s creixent durant els darrers anys per part de les corporacions.<\/p>\n
Si, com deia Marx, la missi\u00f3 hist\u00f2rica del capitalisme \u00e9s el desenvolupament de les forces productives es pot ben assegurar que aquesta missi\u00f3 ja l\u2019ha complert amb escreix. Un capitalisme senil, i tant de bo en fase terminal, \u00e9s necessariament destructiu i demana una eutan\u00e0sia. El tr\u00e0nsit cap a energies renovables \u00e9s perfectament viable com ho demostren nombroses experi\u00e8ncies arreu d\u2019Europa. Petits nuclis urbans poden ser pr\u00e0cticament autosuficients a nivell energ\u00e8tic i fins i tot generar un excedent tot combinant l\u2019energia solar, microe\u00f2lica, la biomassa i d\u2019altres. Les grans aglomeracions urbanes tamb\u00e9 poden generar la seva pr\u00f2pia energia, poden rebre el excedents produ\u00efts arreu i si calen infraestructures a m\u00e9s gran escala es pot estudiar la seva realitzaci\u00f3 sota criteris no de mercat. Tot plegat, a m\u00e9s, afavoriria una reducci\u00f3 del consum que \u00e9s indispensable. La sobirania energ\u00e8tica, la sostenibilitat i el tr\u00e0nsit cap a energies renovables tenen com a requisit imprescindible, per\u00f2, que l\u2019energia no tingui la consideraci\u00f3 de mercaderia i que la propietat i gesti\u00f3 de la mateixa siguin col\u00b7lectives i no privades. Tamb\u00e9 fora bo la col\u00b7laboraci\u00f3 d\u2019una comunitat cient\u00edfica menys preocupada en publicar papers i m\u00e9s implicada en aturar la creixent privatitzaci\u00f3 del coneixement cient\u00edfic i tecnol\u00f2gic.<\/p>\n
Carles Soriano<\/strong>\u00a0\u00e9s membre del Seminari Taifa<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" La fracturaci\u00f3 hidr\u00e0ulica o fracking ha arribat a Catalunya generant un ampli rebuig degut als riscs mediambientals que comporta aquest m\u00e8tode d\u2019explotaci\u00f3 d\u2019hidrocarburs. Els riscs s\u00f3n, en s\u00edntesi, elevat consum d\u2019aigua, contaminaci\u00f3 d\u2019aq\u00fc\u00edfers, sismicitat associada, alliberament de met\u00e0 i generaci\u00f3 de residus en superf\u00edcie. Com no podia ser d\u2019altra manera, les nombroses entitats mobilitzades han centrat les seves queixes i han interposat el recursos corresponents davant la Generalitat basant-se en el impacte ambiental del fracking.<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_feature_clip_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[6],"tags":[95,111,125],"class_list":["post-56681","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-membres-taifa","tag-ecologia","tag-energia","tag-fracking"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/56681","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=56681"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/56681\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=56681"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=56681"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=56681"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}