IVAN GORDILLO\u00a0|\u00a0La Directa – 05\/02\/2013<\/p>\n
L\u2019aportaci\u00f3 te\u00f2rica m\u00e9s important de Karl Marx, juntament amb la teoria del valor \u2013o teoria de l\u2019explotaci\u00f3\u2013 \u00e9s la teoria del fetitxisme. El car\u00e0cter fetitxista fa refer\u00e8ncia a la din\u00e0mica de les pr\u00f2pies relacions socials d\u2019encobrir o velar la seva dimensi\u00f3 social i hist\u00f2rica en el proc\u00e9s central de producci\u00f3 i intercanvi de mercaderies. Aix\u00f2 fa refer\u00e8ncia al mode de producci\u00f3 sota un r\u00e8gim de propietat que separa les persones que posseeixen nom\u00e9s la for\u00e7a de treball d\u2019aquelles que posseeixen tamb\u00e9 mitjans de producci\u00f3 on les primeres entreguen, en la producci\u00f3, m\u00e9s treball del que reben a canvi del salari. Aquest treball alienat es cosifica en les mercaderies fins al punt que no veiem relacions socials sin\u00f3 coses, que se\u2019ns apareixen mistificades en el mercat on sembla que es manifestin els atributs socials de l\u2019intercanvi entre coses produ\u00efdes per negocis lliures de persones lliures en condicions justes. Els determinants socials s\u2019oculten darrere de falses lleis econ\u00f2miques que se\u2019ns apareixen com naturals. La teoria del fetitxisme ens ensenya aquesta capacitat d\u2019emmascarar, tamb\u00e9 gr\u00e0cies a la ideologia, que darrere les aparences es troben unes relacions socials de submissi\u00f3 i explotaci\u00f3.
\n
\nIntentar analitzar els fen\u00f2mens econ\u00f2mics sense una perspectiva de conjunt, ja no diem sense anar a l\u2019arrel gen\u00e8tica de cadascuna de les relacions socials que els configuren, porta a molts analistes a simplificar en exc\u00e9s problem\u00e0tiques complexes. Aix\u00f2 provoca que, m\u00e9s o menys intencionadament, s\u2019enganyi la poblaci\u00f3. Precisament perqu\u00e8 no volen o no s\u00f3n capa\u00e7os d\u2019anar m\u00e9s enll\u00e0 de les aparences.<\/p>\n
La darrera setmana el tribunal de l\u2019Associaci\u00f3 Europea de Lliure Comer\u00e7 (AELC) donava la ra\u00f3 a Isl\u00e0ndia en la seva decisi\u00f3, avalada per dos refer\u00e8ndums favorables, de no cobrir els dip\u00f2sits del banc fallit Icesave. Holanda i el Regne Unit, pa\u00efsos on resideixen 300.000 clients del banc, li reclamaven aquesta obligaci\u00f3. Tot i que Isl\u00e0ndia ja havia cobert fins a la data el 90% de la quantitat que el fons de garantia de dip\u00f2sits estipulava, la decisi\u00f3 pot obrir la porta a que els estats no estiguin obligats a cobrir els dip\u00f2sits dels bancs fallits.<\/p>\n
Com era d\u2019esperar, alguns analistes s\u2019afanyaven a denunciar la mesura perqu\u00e8 creuen que aix\u00f2 posa en risc els estalvis de milers de persones dels bancs amb dificultats. Defensen, amb molta miopia, que l\u2019Estat es faci c\u00e0rrec dels dip\u00f2sits (quelcom gens liberal, per cert). Sorpr\u00e8n aquest joc de malabars: resulta que el que amena\u00e7a els estalvis \u00e9s la no cobertura per part dels Estats. En realitat, per\u00f2, \u00e9s en la pr\u00e0ctica banc\u00e0ria on es troba el problema: l\u2019estructura de capital fictici sobre el que es construeix tot el sistema de cr\u00e8dit, la relaci\u00f3 de poder que suposen els interessos, el redu\u00eft percentatge de reserves exigit i la lamentable gesti\u00f3 del risc dels productes financers. Els analistes es queden en la superf\u00edcie del problema, en l\u2019an\u00e0lisi amb veritats parcials. Si es vol un sistema de cr\u00e8dit i estalvi segur caldr\u00e0 abolir moltes de les pr\u00e0ctiques actuals, no nom\u00e9s exigir als Estats \u2013els contribuents\u2013 que avalin en \u00faltima inst\u00e0ncia, quelcom que de fet ja fan.<\/p>\n
Retallar i privatitzar \u00e9s robar<\/strong><\/p>\n Com explica el cr\u00edtic cultural Terry Eagleton, una ideologia obt\u00e9 legitimitat utilitzant el recurs d\u2019\u201cuniversalitzar-se\u201d o \u201ceternitzar-se\u201d. Els valor i interessos que s\u00f3n espec\u00edfics a una certa \u00e8poca, lloc i classe dominant es projecten com valors i interessos de tota la humanitat. El there is no alternative de Margaret Thatcher -voler fer-nos creure que no hi ha drecera possible a les pol\u00edtiques neoliberals imposades- exemplifica el que Eagleton explica. La pr\u00f2pia teoria econ\u00f2mica neocl\u00e0ssica que tants acad\u00e8mics vesteixen d\u2019\u201cobjectivitat cient\u00edfica\u201d legitima el discurs pol\u00edtic convencional partint d\u2019uns sup\u00f2sits que pretenen naturalitzar el capitalisme. \u00c9s a dir, pretenen buidar-lo del seu car\u00e0cter social i hist\u00f2ric per negar aix\u00ed tota alternativa al sistema actual al qual, segons ells, s\u2019hauria arribat per una senda de progr\u00e9s cient\u00edfic i desenvolupament civilitzador. La veritable hist\u00f2ria, per\u00f2, \u00e9s que el naixement del capitalisme \u2013igual que la seva continu\u00eftat i expansi\u00f3\u2013 est\u00e0 tacat de sang, foc i viol\u00e8ncia com la que va fer falta per saquejar el continent llatinoameric\u00e0 de l\u2019or i la plata sense els quals no hagu\u00e9s estat possible el dinamisme comercial europeu dels segles XVI i XVII. L\u2019acumulaci\u00f3 originaria, que explica Marx en un dels c\u00e8lebres cap\u00edtols d\u2019El capital, no \u00e9s m\u00e9s que el robatori sistem\u00e0tic de la propietat comunal, la despossessi\u00f3 del mitjans de vida de les masses camperoles i l\u2019aniquilaci\u00f3 de la seva cultura. Sobre aix\u00f2 s\u2019aixec\u00e0 el capitalisme.<\/p>\n Aquest apunt hist\u00f2ric t\u00e9 m\u00e9s relaci\u00f3 amb l\u2019actual crisi del que sembla. Estem presenciant un proc\u00e9s de despossessi\u00f3 social de magnituds sense precedents. El rescat bancari internacional ha posat en situaci\u00f3 de fallida els Estats que estan executant paquets de retallades socials i privatitzacions de b\u00e9ns p\u00fablics que suposen el major trasp\u00e0s de riquesa de pobres a rics de la hist\u00f2ria. I per molt que ho emmascarin d\u2019inevitabilitat, o d\u2019\u201cEspanya ens roba\u201d, aix\u00f2 \u00e9s un robatori a les classes populars.<\/p>\n Mentre acabo aquestes l\u00ednies, la corrupci\u00f3 esquitxa el president del govern de l\u2019Estat! Aquesta \u00e9s un lubricant del sistema, nom\u00e9s cal veure la llista d\u2019empreses que han pagat diners per favors. La corrupci\u00f3 esdev\u00e9 un element m\u00e9s en la lluita de classes. Els corruptes sempre s\u00f3n rics i ben posicionats i amb el sistema judicial que han constru\u00eft es saben impunes.<\/p>\n