{"id":56600,"date":"2013-01-26T16:45:24","date_gmt":"2013-01-26T15:45:24","guid":{"rendered":"http:\/\/seminaritaifa.org\/?p=56600"},"modified":"2013-01-26T16:45:24","modified_gmt":"2013-01-26T15:45:24","slug":"diuen-que-latur-te-solucio-pero-tu-que-en-penses","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/2013\/01\/26\/diuen-que-latur-te-solucio-pero-tu-que-en-penses\/","title":{"rendered":"Diuen que l\u2019atur t\u00e9 soluci\u00f3, per\u00f2 tu qu\u00e8 en penses?"},"content":{"rendered":"
\n

Jose Iglesias Fernandez, del\u00a0Seminari d’Economia Cr\u00edtica TAIFA<\/a>, refuta en aquesta pe\u00e7a l’article de Salvador Pueyo, de l’Assemblea Decreixement, publicat als Quaderns d’Illacrua de la Directa 297 sota el t\u00edtol \u00abL’atur t\u00e9 soluci\u00f3\u00bb.<\/strong><\/p>\n

 <\/p>\n<\/div>\n

\n

\u00abLa revoluci\u00f3 de la consci\u00e8ncia \u00e9s in\u00fatil sense una revoluci\u00f3 en la distribuci\u00f3 del poder\u00bb.\u00a0<\/em>Abbie Hoffman<\/p>\n

En un\u00a0article<\/a> publicat als Quaderns d\u2019Illacrua de la Directa i signat per Salvador Pueyo\u00a0s\u2019afirmava taxativament que \u201cl\u2019atur t\u00e9 soluci\u00f3\u201d. Sense dubtar de les bones intencions de l\u2019autor, aquest proposa diferents mesures, com repartir el treball: \u201cAugmentar el temps lliure de qui ja t\u00e9 feina, perqu\u00e8 qui no en t\u00e9 tamb\u00e9 pugui treballar\u201d. Amb molt poc marge d’error, podr\u00edem afirmar que qui proposa el repartiment del treball com a soluci\u00f3 a l’atur \u201cdesconeix\u201d que l’ocupaci\u00f3 assalariada cont\u00e9 ja un primer repartiment del treball que es realitza durant la jornada laboral i que els treballadors, obligat\u00f2riament, han de cedir als empresaris que els contracten. De la relaci\u00f3 de classe en el m\u00f3n del treball es despr\u00e8n que no pot haver ocupaci\u00f3 digna si aquesta \u00e9s la base de l’explotaci\u00f3 del treball. \u00c9s a dir, com afirmen Marx i Engels al\u00a0Manifest Comunista<\/a>, \u00abla condici\u00f3 d’exist\u00e8ncia del capital \u00e9s el treball assalariat\u00bb. Llavors, si l’ocupaci\u00f3 no \u00e9s digne, tampoc el treball \u00e9s digne, doncs l’explotaci\u00f3 mai ser\u00e0 digna. Ja n’hi ha prou de reclamar ocupaci\u00f3 digna, treball digne i explotaci\u00f3 digna. Ja n\u2019hi ha prou de proposar un \u201csegon repartiment\u201d del temps pagat entre els treballadors explotats amb els treballadors marginats, o expulsats del treball assalariat per part dels empresaris.<\/p>\n

L’explotaci\u00f3 pura i dura per part dels empresaris \u00e9s l\u2019\u00fanic objecte de l\u2019ocupaci\u00f3 assalariada, estigui repartida o no, i aquest fet, no l\u2019expliquen els defensors del \u201crepartiment\u201d\u00a0(1)<\/strong>.\u00a0Les propostes i la lluita han de ser contra el capital, contra la riquesa, i no, com permanentment ens bombardegen, de lluitar contra la pobresa. \u00c9s a les relacions de desigualtat entre treballadors i empresaris, proletariat i burgesia, on resideix el poder de domini que exerceix el capitalisme.<\/p>\n

Som milions els que patim el capitalisme com a organitzaci\u00f3 social. L’atur \u00e9s una pe\u00e7a (relaci\u00f3) indispensable, tant com el cor i el sistema sanguini ho s\u00f3n per a l’\u00e9sser hum\u00e0. El recurs a l’atur \u00e9s un mecanisme de poder que els capitalistes utilitzen freq\u00fcentment per contenir els salaris a nivell de manteniment i reproducci\u00f3 de la for\u00e7a de treball, la precarietat en els contractes que permetin l’ocupaci\u00f3 a la carta, un m\u00ednim de salubritat en les condicions laborals, i controlar la capacitat de lluita potencial que pot tenir la classe obrera. Sense aquest instrument, els capitalistes haurien d’apel\u00b7lar a \u00f2rgans de repressi\u00f3 m\u00e9s dura, com s\u00f3n les forces de seguretat o l’ex\u00e8rcit en moments d’insurrecci\u00f3 popular. Per tant, l’atur \u00e9s una arma de repressi\u00f3 psicol\u00f2gica. A m\u00e9s, cal recordar que el capitalisme es troba en un moment hist\u00f2ric en qu\u00e8 est\u00e0 transmutant les estructures sist\u00e8miques que el conformen: concentraci\u00f3 de la propietat privada i disseny de nous \u00f2rgans de poder, reconversi\u00f3 dels sistemes de producci\u00f3 i distribuci\u00f3, dels espais d’intervenci\u00f3 (reducci\u00f3 de l’\u00e0mbit p\u00fablic a favor de l’\u00e0mbit privat), de la l\u00f2gica d’acumulaci\u00f3 i els mecanismes de repressi\u00f3, etc. Ignorar aquestes transmutacions condueix f\u00e0cilment a pensar en solucions dins del capitalisme com les que estem avaluant cr\u00edticament. El capitalisme no canvia les seves funcions estructurals, per molt que transmuti el seu model d’explotaci\u00f3 i apropiaci\u00f3 de la riquesa.<\/p>\n

Em semblen inaudites les mesures que es suggereixen per eliminar (o simplement reduir) l’atur mitjan\u00e7ant proclames a favor del decreixement, el consum responsable, la reducci\u00f3 de la jornada i altres tantes propostes bastant esot\u00e8riques\u00a0(2).<\/strong>\u00a0Esot\u00e8riques en el sentit que no tenen en compte la frase d’obertura: la revoluci\u00f3 de la consci\u00e8ncia \u00e9s in\u00fatil sense una revoluci\u00f3 en la distribuci\u00f3 del poder. \u00c9s en base a aquests arguments el que em permeten concloure que s\u00f3n propostes que formen part d’un \u201cfetitxisme tot\u00e8mic\u201d, que respecto per\u00f2 no comparteixo.<\/p>\n

El decreixement, genera subconsum, i l’evoluci\u00f3 d’ambd\u00f3s elements dins del capitalisme l’\u00fanic que desencadenen \u00e9s atur i totes les conseq\u00fc\u00e8ncies que apareixen amb la pobresa. Des d’un altre angle, el de l’exist\u00e8ncia dels l\u00edmits del creixement, molt utilitzat pels ecologistes i partidaris del decreixement, Elmar Altvater deixa ben clar, en aquesta\u00a0entrevista<\/a>, com hem d’enfocar aquest argument: \u00abno hi ha cap escapat\u00f2ria del dilema dels l\u00edmits del creixement, del dilema entre l’imperatiu capitalista d’acumular i els l\u00edmits que ens fixa la naturalesa. A llarg termini \u00e9s inevitable una reducci\u00f3 del creixement i, per tant, una economia de decreixement. No obstant aix\u00f2, m’inclino per dubtar que alguna cosa aix\u00ed pugui succeir en el si del mode de producci\u00f3 capitalista, ja que de-cr\u00e9ixer significa tamb\u00e9 des-acumular capital. I aix\u00f2 no \u00e9s clar en molts dels representants de la teoria del decreixement\u00bb. Contra aix\u00f2, i com sost\u00e8 Robert Kurz a aquest\u00a0article<\/a>, hem de sostenir que la crisi, la cr\u00edtica i la superaci\u00f3 de l’estructura capitalista tenen prioritat, perqu\u00e8 la destrucci\u00f3 de la natura \u00e9s una conseq\u00fc\u00e8ncia, no la causa de la barrera interior d’aquest sistema.<\/p>\n

(1)<\/strong>\u00a0Sobre els autors i les diverses posicions del debat, veure Jos\u00e9 Iglesias Fern\u00e1ndez. \u201cDel reparto del trabajo al reparto de la renta\u201d. Mientras tanto, n\u00ba 61, Primavera 1995.<\/p>\n

(2)<\/strong>\u00a0Jos\u00e9 Iglesias Fern\u00e1ndez. Sobre el decrecimiento y otras rendiciones. Interpretaci\u00f3n cr\u00edtica sobre el decrecimiento y el consumo responsable (2010), i La miseria del decrecimiento. De c\u00f3mo salvar el planeta con el capitalismo dentro (2011). A Ediciones Libreando\/ Zambra\/ Baladre.<\/p>\n

Font:<\/strong> La Directa<\/a><\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Jose Iglesias Fernandez, del Seminari d’Economia Cr\u00edtica TAIFA, refuta en aquesta pe\u00e7a l’article de Salvador Pueyo, de l’Assemblea Decreixement, publicat als Quaderns d’Illacrua de la Directa 297 sota el t\u00edtol \u00abL’atur t\u00e9 soluci\u00f3\u00bb.<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_feature_clip_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[13,6],"tags":[31,146,233],"class_list":["post-56600","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-articles","category-membres-taifa","tag-atur","tag-la-directa","tag-treball"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/56600","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=56600"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/56600\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=56600"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=56600"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=56600"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}