La crisi representa el col\u00b7lapse d’una forma concreta d’obtenci\u00f3 d’excedent i inversi\u00f3. En el nostre cas, la crisi ha representat la fi d’un model basat en el dinamisme proporcionat per la simbiosi entre el sector financer i un sector productiu que ha tingut en la construcci\u00f3, i el negoci immobiliari, la punta de llan\u00e7a del creixement. Aquesta din\u00e0mica, conjugada amb un mercat de treball extremadament precari, va possibilitar la consolidaci\u00f3 d’aquesta suposada \u00e8poca daurada on uns (pocs) acumulaven riquesa mentre la majoria de la poblaci\u00f3 vivia en l’holograma de la felicitat a cr\u00e8dit. Ara l’il\u00b7lusi\u00f3 s’ha esva\u00eft, i l’esfondrament del model planteja un escenari econ\u00f2mic marcat pels ingents deutes del sector financer i el de la construcci\u00f3 i un escenari social amb una poblaci\u00f3 endeutada que veu com l’atur i la incertesa es converteixen en la norma.<\/p>\n
Veient les mesures que s’estan aprovant per reconduir l’economia, sembla clar que la crisi est\u00e0 representant una magnifica oportunitat, l’excusa perfecta, per tal que el sectors dominants de la societat continu\u00efn construint una societat a la mida dels seus interessos. Els poderosos no nom\u00e9s aconsegueixen evadir les seves responsabilitats en el frac\u00e0s del model econ\u00f2mic sin\u00f3 que, gr\u00e0cies al consens medi\u00e0tic i acad\u00e8mic, aconsegueixen aplicar de manera conjunta totes aquelles pol\u00edtiques que feia temps que anhelaven. Tal i com s’est\u00e0 plantejant, la sortida de la crisi no \u00e9s cap bona not\u00edcia. El resultat que es deriva de l’aplicaci\u00f3 de les mesures que suposadament serveixen per superar la cr\u00edtica situaci\u00f3 actual: la reforma del mercat de treball, la reforma fiscal, les retallades pressupost\u00e0ries, la reforma de les pensions, etc\u00e8tera, representa l’estocada final al somni impossible d’una societat capitalista amb drets socials.<\/p>\n
Des dels moviments socials ens esperen moments durs. Ara, l’imprescindible debat sobre com volem que sigui la societat del futur passa per la urg\u00e8ncia d’haver de defensar els pocs drets socials que s’havien consolidat despr\u00e9s d’anys de lluita. Si deixem que la societat sucumbeixi a la implacable i autorit\u00e0ria l\u00f2gica dels mercats i els seus executors, perdrem tot all\u00f2 que encara ens permet continuar considerant-nos ciutadans i ciutadanes. Com fer-ho? Fa poc dies ens deixava Marcelino Camacho, la seva traject\u00f2ria de lluita, coher\u00e8ncia i comprom\u00eds social amb els m\u00e9s febles esdev\u00e9 l’exemple a seguir. Prendrem el testimoni.<\/p>\n
Josep Manel Busqueta
\nSeminari d’economia cr\u00edtica Taifa<\/p>\n