{"id":502,"date":"2009-12-10T22:09:23","date_gmt":"2009-12-10T20:09:23","guid":{"rendered":"http:\/\/seminaritaifa.org\/?p=502"},"modified":"2009-12-10T22:09:23","modified_gmt":"2009-12-10T20:09:23","slug":"mataro-diu-no-a-les-65-hores","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/2009\/12\/10\/mataro-diu-no-a-les-65-hores\/","title":{"rendered":"Matar\u00f3 diu NO a les 65 hores!"},"content":{"rendered":"

<\/a><\/p>\n

El 10 de desembre a les 20:00 hores, al Centre C\u00edvic Pla d’en Boet (Matar\u00f3), s’ha organitzat un acte p\u00fablic amb el lema \u00abPerqu\u00e8 treballi tothom: 35 hores setmanals. No a les 65 hores\u00bb. Hi participaren:<\/p>\n

– Llu\u00eds Blanco (secretari general de la CATAC-IAC), l’Europa del capital i de les directives de les 65 hores i de retorn dels immigrants.
\n– Diego Rej\u00f3n (secretari general de la federaci\u00f3 del metall – CGT), la crisi als grans nuclis productius.
\n– Un portaveu del Col\u00b7lectiu Taifa (seminari d’economia cr\u00edtica), la crisi econ\u00f2mica: causes i alternatives.
\n
\nConvoc\u00e0 l’acte la \u00abPlataforma unit\u00e0ria del Maresme contra les 65 hores\u00bb:
\nCGT, Casal F\u00e8lix Cucurull, Casal Cultural l’Amistat, CUP, MAULETS, SEPC, REDI, IAC (CATAC, CAU, CATAC-CTS, FSEF, FTC, USTEC.STEs, CATAC-Clece), junt amb les sigles de tots els col*lectius i sindicats que s’hi vulguin adherir.<\/p>\n

Font:<\/strong> Matar\u00f3 viu<\/a><\/p>\n

La cr\u00f2nica de Juli Cuellar: Cr\u00f2nica de l’acte contra les 65 hores<\/p>\n

El passat dimecres 10 de desembre al Centre C\u00edvic de Pla d’en Boet (Matar\u00f3), la Plataforma Unit\u00e0ria del Maresme contra les 65 hores va organitzar un acte p\u00fablic, amb el lema \u00abPerqu\u00e8 treballi tothom, 35 hores setmanals. No a les 65 hores!\u00bb per explicar la Directiva Europea de temps de treball, que ser\u00e0 votada en el Parlament Europeu el 17 de desembre, i tamb\u00e9 per comprendre les causes de l’actual crisi econ\u00f2mica.<\/p>\n

Llu\u00eds Blanco (IAC), inicia la seva exposici\u00f3 dient que l’esquerra sindical del nostre pa\u00eds ha entomat tard la lluita contra la Directiva europea d’ordenaci\u00f3 del treball; quatre anys enrere els esfor\u00e7os es van destinar a combatre el projecte de Tractat de Constituci\u00f3 Europea, per\u00f2, en canvi, no es va parar prou esment a qu\u00e8 el 2003 ja es va aprovar una Directiva que regulava el treball. De fet, la proposta actual \u00e9s una modificaci\u00f3 de la ja existent.<\/p>\n

Es posa en evid\u00e8ncia que la construcci\u00f3 europea est\u00e0 feta des del capitalisme pur i dur i portant el neoliberalisme a tots els \u00e0mbits de la vida, cosa que es tradueix en la proposta de Directiva de Temps de treball. Una proposta que obvia el temps de salut i nom\u00e9s es preocupa per flexibilitzar les jornades de treball i que estableix la intervenci\u00f3 directa de les inst\u00e0ncies de la UE en el cas que els Estats no l’apliquessin.<\/p>\n

Afectaria a les professions qualificades com d’atenci\u00f3 continuada (bombers, hospitals, personal de manteniment, ferroviaris, etc.). Es descomptarien els per\u00edodes inactius dins de les jornades laborals (dinars i descansos). Se suprimiria el dret a una pausa en jornades de m\u00e9s de 6 hores. Els descansos, les pauses i jornades nocturnes es veurien afectades per diferents \u201cexcepcions\u201d quan l’empresa addueixi raons \u201cobjectives i t\u00e8cniques\u201d.<\/p>\n

Es preveu una flexibilitzaci\u00f3 m\u00e0xima, fins al punt que les hores extres deixen d’existir (tot serien hores de treball ordinari) la qual cosa repercutiria en els salaris. Aquesta circumst\u00e0ncia, que malauradament ja es produeix en alguns sectors (hosteleria o comer\u00e7) ara amena\u00e7a en generalitzar-se.<\/p>\n

Es prioritzaria la negociaci\u00f3 individual (treballador \u2013 empresari), que afectaria la negociaci\u00f3 col\u00b7lectiva i implantaria un ab\u00fas de poder de l’empresa respecte al treballador. Aix\u00f2 seria una forta agressi\u00f3 als drets de la classe treballadora i posaria en perill conquestes hist\u00f2riques com la jornada de 8 hores (que a Catalunya es va assolir el 1919 amb la vaga de la Canadenca).<\/p>\n

Potser el 17\/12\/08 el Parlament Europeu no tiri endavant aquesta proposta (caldr\u00e0 veure qu\u00e8 passa), per\u00f2 no podem abaixar la gu\u00e0rdia perqu\u00e8 cal tenir present el precedent de la Directiva Bolkeinstein, que en el seu dia no es va aprovar i que preveia el principi del pa\u00eds d’origen en la contractaci\u00f3, i que en canvi s’est\u00e0 imposant via judicial en benefici dels interessos patronals (sent\u00e8ncia Laval contra els sindicats a Su\u00e8cia, anul\u00b7laci\u00f3 morat\u00f2ria del land de Baixa Sax\u00f2nia en favor d’una empresa polonesa i sent\u00e8ncia contra una acci\u00f3 de boicot sindical a Finl\u00e0ndia).<\/p>\n

El problema de fons \u00e9s el car\u00e0cter antidemocr\u00e0tic amb qu\u00e8 s’est\u00e0 fent la construcci\u00f3 europea. Tot i que la gent del carrer no d\u00f3na import\u00e0ncia a les directives europees (potser perqu\u00e8 confia ing\u00e8nuament en els Estats), aquestes ens afecten m\u00e9s del qu\u00e8 ens pensem. Per exemple, cal esmentar les repercussions de la Directiva de Retorn (o de la Vergonya) que ha legalitzat el fet que una persona que no ha com\u00e8s cap delicte pugui estar 18 mesos empresonada en un centre d’internament pel sol fet de no tenir papers (aix\u00f2 seria l’equivalent de Guant\u00e0namo a Europa).<\/p>\n

Com a conclusi\u00f3, proposa aprofitar la propera campanya electoral al Parlament Europeu per a denunciar tota la partitocr\u00e0cia que treballa al servei dels grans lobbies.<\/p>\n

Diego Rej\u00f3n (CGT), comen\u00e7a la seva intervenci\u00f3 recordant la figura de l’anarcosindicalista Joan Peir\u00f3, que fix\u00e0 un exemple d’un model alternatiu a l’explotaci\u00f3 dels recursos i de les persones. tot seguit va esbossar dues grans falsedats del capitalisme neoliberal:<\/p>\n

La mentida de la competitivitat, ja que la compet\u00e8ncia principal \u00e9s entre les empreses i els treballadors, perqu\u00e8 aquestes lluiten per aconseguir el m\u00e0xim de beneficis a costa dels treballadors.<\/p>\n

La mentida de la globalitzaci\u00f3, que nom\u00e9s d\u00f3na dues opcions: rebaixar drets i sous, o b\u00e9, tancar l’empresa per deslocalitzar-la. En canvi no t\u00e9 en compte la principal contradicci\u00f3: si no hi ha consum, no hi ha producci\u00f3. Una disjuntiva que, en les actuals circumst\u00e0ncies, les grans empreses capitalistes volen resoldre mitjan\u00e7ant els Expedients de Regulaci\u00f3 d’Ocupaci\u00f3 (ERO) i l’exig\u00e8ncia de qu\u00e8 l’Estat els subvencioni.<\/p>\n

Denuncia el fet que l’Estat espanyol estigui transferint diners dels fons de reserva de pensions (fixats en el Pactes de Toledo) a les grans empreses amb l’excusa de la crisi industrial.<\/p>\n

Denuncia el lema de la \u201cflexiseguretat\u201d ideat per les patronals europees, perqu\u00e8 en realitat es vol dir: treballar m\u00e9s i cobrar menys.<\/p>\n

Contra tot plegat, la classe obrera hauria d’aprofitar la crisi per a buscar una alternativa al capitalisme, una alternativa que socialitzi tots els \u00e0mbits de la vida, que cerqui vies de nacionalitzaci\u00f3 (intervenci\u00f3 o control) dels sectors estrat\u00e8gics i que exigeixi la reducci\u00f3 de les jornades com a premissa b\u00e0sica. \u00c9s a dir, cal assajar pol\u00edtiques innovadores, cal proposar una altra economia, aprofundir en les alternatives ecol\u00f2giques i tendir cap al repartiment del treball i de la riquesa.<\/p>\n

Taifa, Seminari d’Economia Cr\u00edtica. Ivan Gordillo i Joan Junyent, ambd\u00f3s membres del col\u00b7lectiu Taifa, expliquen les raons de la crisi, dient que els detonants cal cercar-los en les solucions que ja es van prendre per \u201csortir\u201d de la crisi dels 70: pol\u00edtiques neoliberals (pressi\u00f3 sobre els salaris i condicions laborals, privatitzacions), expansi\u00f3 territorial (globalitzaci\u00f3) i expansi\u00f3 financera.<\/p>\n

Concretament, l’expansi\u00f3 financera va ser la sortida a l’exc\u00e9s de capitals. Es va generar un capital financer fictici, allunyat de l’economia real (productiva) i amb el suport de les noves tecnologies es va facilitar la creaci\u00f3 del diner bancari i el mercat borsari. Aquest capital financer es fonamenta en una acumulaci\u00f3 fict\u00edcia de valors que es modifiquen introduint previsions de futur en l’economia del present.<\/p>\n

A l’agost de 2007, va esclatar la bombolla financera. Es van esborrar 4,5 bilions de d\u00f2lars dels mercats financers perqu\u00e8 simplement no existien i es va desfermar la crisi hipotec\u00e0ria als EUA. Segons el col\u00b7lectiu Taifa, el detonant cal cercar-lo en la crisi dels salaris reals, provocada pel fet que en els darrers 30 anys els salaris no han augmentat i en canvi les despeses b\u00e0siques (per a la reproducci\u00f3 de la for\u00e7a de treball) s\u00ed que s’han incrementat, amb la qual cosa s’ha redu\u00eft la capacitat de consum de la classe treballadora induint-la a l’endeutament excessiu fins al punt que arriba un moment (agost 2007) que els deutes ja no es poden retornar i comen\u00e7a l’espiral d’impagaments hipotecaris, disminueix la seguretat en la rendibilitats banc\u00e0ria, es retiren fons dels mercats, comen\u00e7a una crisi de liquidesa i, en conjunt, ens porta a parlar de crisi econ\u00f2mica.<\/p>\n

\u201cEl que \u00e9s bo per a un capitalista (pagar el pitjor possible els seus treballadors) en canvi resulta negatiu pel conjunt dels capitalistes (qui comprar\u00e0 els seus b\u00e9ns?)\u201d<\/p>\n

Reflexi\u00f3 final: cal sortir de la crisi o trobar la sortida al capitalisme?<\/p>\n\n

Font:<\/strong> Juli Cuellar<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El 10 de desembre a les 20:00 hores, al Centre C\u00edvic Pla d’en Boet (Matar\u00f3), s’ha organitzat un acte p\u00fablic amb el lema \u00abPerqu\u00e8 treballi tothom: 35 hores setmanals. No a les 65 hores\u00bb. Hi participaren: – Llu\u00eds Blanco (secretari general de la CATAC-IAC), l’Europa del capital i de les directives de les 65 hores […]<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":851,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_feature_clip_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[4],"tags":[20,163],"class_list":["post-502","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-cursos-i-xerrades","tag-65-hores","tag-mataro"],"jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-content\/uploads\/2011\/07\/xerrada_65hores-212x300-1.jpg","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/502","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=502"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/502\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/media\/851"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=502"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=502"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=502"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}