Ivan Gordillo* [L’ACCENT 178]
\nDivendres, 21 de maig de 2010 15:32<\/p>\n
La situaci\u00f3 actual \u00e9s especialment greu per dos motius, d’una banda la crisi econ\u00f2mica aviat complir\u00e0 tres anys i no sembla que les coses millorin gaire. Els 4 milions i mig d’aturats, una estructura productiva col\u00b7lapsada, un estoc immobiliari d’un mili\u00f3 d’habitatges buits invendibles, un sector financer amb uns nivells de deute impagables, un d\u00e8ficit galopant i un deute p\u00fablic que ens diuen \u00e9s inviable \u00e9s el panorama de la crisi a l’Estat espanyol. Per altra banda, ara el govern de l’Estat ha decidit prendre mesures per combatre la situaci\u00f3 m\u00e9s enll\u00e0 del xec en blanc brindat als poderosos del m\u00f3n financer. Aquestes mesures s\u00f3n sim\u00e8tricament oposades al que creiem podrien realment ajudar a sortir de la crisi i s\u00f3n un fort\u00edssim cop en el benestar de les classes populars. Ara mateix el govern s’ha vist for\u00e7at per les institucions internacionals (UE, FMI, mercats d’inversi\u00f3) a fer front al d\u00e8ficit p\u00fablic si vol seguir obtenint el finan\u00e7ament dels mercats i les ajudes p\u00fabliques. Aix\u00f2 \u00e9s pot fer de dues maneres, o b\u00e9 reduir la despesa o augmentar els ingressos. El govern ha prioritzat ajustar les despeses congelant les pensions i reduint el salari dels treballadors p\u00fablics. Alhora reduir\u00e0 tamb\u00e9 les inversions en infraestructures. Sent aquests els eixos m\u00e9s destacables, aquesta creiem que \u00e9s una pol\u00edtica proc\u00edclica i de classe. El problema del d\u00e8ficit p\u00fablic est\u00e0 emmarcat dins d’un context de crisi m\u00e9s ampli. Reduir els salaris i les pensions i retallar les inversions dificulta encara m\u00e9s la reactivaci\u00f3 econ\u00f2mica i la reducci\u00f3 de l’atur que \u00e9s el gran drama social de l’estat. Per aix\u00f2 diem que \u00e9s proc\u00edclic, perqu\u00e8 accentuar\u00e0 la crisi. Qui comprar\u00e0 els productes que les empreses produeixen si ens retallen els salaris?
\n
\nEl govern de l’Estat podria haver optat per una pol\u00edtica que augment\u00e9s els ingressos a trav\u00e9s d’una reforma fiscal que graves les rendes altes i el capital, grav\u00e0mens que s’han anat reduint des de fa anys, i recuper\u00e9s impostos com el de patrimoni que recentment s’havia eliminat. Es reduiria progressivament el d\u00e8ficit sense treure uns est\u00edmuls que l’economia necessita per reactivar-se i tornar a generar llocs de treball. El pla d’ajust \u00e9s una pol\u00edtica de classe, avantsala de la reforma laboral que ve, qu\u00e8 confirma novament la tesi de que la crisi la paguen els treballadors.<\/p>\n
Ara mateix el govern ha d’apuntalar un edifici en runes que \u00e9s diu d\u00e8ficit p\u00fablic en mig d’una ciutat devastada pel terratr\u00e8mol crisi. L’edifici est\u00e0 en runes com a conseq\u00fc\u00e8ncia de les pol\u00edtiques neoliberals que han desmantellat l’estat de benestar i que han redu\u00eft els impostos als m\u00e9s rics. El que no hem d’oblidar \u00e9s com hem arribat fins aqu\u00ed, com hem arribat a aquesta mena de dictadura dels mercats que no s\u00f3n m\u00e9s que especuladors financers. Aquesta no \u00e9s la primera crisi ni ser\u00e0 la \u00faltima. El que est\u00e0 clar \u00e9s que totes les acabaran pagant les classes populars. Cal denunciar que \u00e9s la pr\u00f2pia din\u00e0mica del sistema capitalista qui genera les crisis com a mecanisme per regenerar-se. I que no les pagarem sense respondre.<\/p>\n
*L’autor forma part del seminari d’economia cr\u00edtica Taifa<\/p>\n