{"id":489,"date":"2010-10-12T15:44:04","date_gmt":"2010-10-12T13:44:04","guid":{"rendered":"http:\/\/seminaritaifa.org\/?p=489"},"modified":"2010-10-12T15:44:04","modified_gmt":"2010-10-12T13:44:04","slug":"i-si-ens-ocupem-tambe-de-la-riquesa-j-iglesias-fernandez","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/2010\/10\/12\/i-si-ens-ocupem-tambe-de-la-riquesa-j-iglesias-fernandez\/","title":{"rendered":"I si ens ocupem tamb\u00e9 de la riquesa? (J. Iglesias Fern\u00e1ndez)"},"content":{"rendered":"

Entrevista a Jose Iglesias Fern\u00e1ndez, membre del seminari d’economia cr\u00edtica Taifa i publicada a Canal Solidari<\/a>.<\/p>\n

El diumenge 17 ens manifestarem a Barcelona contra la pobresa. Per\u00f2, i si ens rebel\u00b7l\u00e9ssim cada dia contra la riquesa? Parlem amb l\u2019economista Jos\u00e9 Iglesias Fern\u00e1ndez, per con\u00e8ixer quins vincles existeixen entre l\u2019una i l\u2019altra i qu\u00e8 podem fer per acabar amb les desigualtats.
\n
\nJos\u00e9 Iglesias Fern\u00e1ndez es professor d\u2019Economia i Ci\u00e8ncies Socials, membre del Seminari d\u2019Economia Cr\u00edtica Taifa, de la Taula C\u00edvica per la Renda B\u00e0sica, de l\u2019 Associaci\u00f3 EcoConcern-Innovaci\u00f3 Social, i forma part de les anomenades gents de Baladre\/Zambra. \u00c9s especialista en economia cr\u00edtica del benestar social en les seves m\u00faltiples facetes (pobresa, marginaci\u00f3, desigualtat i protecci\u00f3 social) i durant els \u00faltims anys ha prestat especial atenci\u00f3 a l\u2019estudi i divulgaci\u00f3 de la renda b\u00e0sica. Amb ell analitzem la relaci\u00f3 causa-efecte entre riquesa i pobresa.<\/p>\n

>> Per qu\u00e8 existeix la riquesa?, quines s\u00f3n les causes i els mecanismes que l\u2019originen?<\/strong>
\nA l\u2019Estat espanyol, la intensitat de la pobresa dep\u00e8n del criteri amb el qual la mesurem.[…] Si prenem com referencia la crisi actual, comprovem com el gran capital s\u2019ha vist obligat a devaluar part de la seva producci\u00f3 (caiguda del preu de l\u2019habitatges), *infrautilizar part de la seva capacitat productiva (sector de la construcci\u00f3, autom\u00f2bil i turisme), alhora que repercuteix sobre el petit cabdal i, unes empreses i unes altres destrueixen els llocs de treball creats en moments de creixement. Per tant, els pobres s\u00f3n un producte del capital i no una cosa independent. En una societat capitalista els llocs de treball els crea el capital; i si hi ha pobres, ser\u00e0 perqu\u00e8 el capital \u00e9s incapa\u00e7 de crear els llocs de treball i de remunerar-los per sobre del llindar de pobresa. La pobresa que pateixen milions de persones al m\u00f3n \u00e9s una de les raons per estar en contra d\u2019aquest sistema.
\nLa riquesa ve concentrant-se en molt poques mans, en molt poques fam\u00edlies. A l\u2019Informe d\u2019economia n\u00ba 4 de Taifa, Hi ha pobres perqu\u00e8 hi ha molt, molt rics, una de les conclusions sobre la concentraci\u00f3 de riquesa* a l\u2019Estat espanyol \u00e9s que el 10% dels declarants concentra el 50% del patrimoni declarat*.<\/p>\n

>> \u00c9s possible reduir la pobresa sense alterar els nivells de riquesa monet\u00e0ria?<\/strong>
\nSi, com hem explicat anteriorment, la pobresa \u00e9s estructural, consubstancial al sistema, \u00e9s a dir, que s\u2019origina a causa de la necessitat d\u2019acumulaci\u00f3 privada de la riquesa, la pobresa no \u00e9s possible reduir-la (m\u00e9s que en unes desenes), i molt menys eliminar-la sense eliminar el capitalisme.<\/p>\n

>> Quines possibilitats i dificultats comportaria una redistribuci\u00f3 de la riquesa en una societat com la nostra?<\/strong>
\nEn l\u2019actualitat, les dificultats que comportaria redistribuir la riquesa en el capitalisme s\u00f3n immenses i innombrables. A la vista est\u00e0 que la redistribuci\u00f3 que realitzen els governs \u00e9s cap a la banca i les patronals, mentre retallen la despesa social. Sense capacitat per modificar les relacions de for\u00e7a capital-treball, ja he assenyalat com el transvasament de riquesa cap als col\u00b7lectius m\u00e9s empobrits, mitjan\u00e7ant el mecanisme fiscal o la reassignaci\u00f3 de la despesa p\u00fablica, repeteixo \u00e9s nul.<\/p>\n

>> Alguns missatges se centren aquests dies en la retallada de la despesa, en l\u2019austeritat, per\u00f2 per qu\u00e8 no es repeteixen aquests missatges en els sectors que acumulen la riquesa?<\/strong>
\nVicen\u00e7 Navarro, sempre tan l\u00facid en aquest tema, ho explica: \u201cels experts s\u2019obliden que existeix una polaritzaci\u00f3 molt forta dels ingressos en favor de les rendes m\u00e9s altes [\u2026]. Si aquests sectors paguessin en termes progressius, eliminant el l\u00edmit d\u2019exclusi\u00f3 en el seu gravamen, els ingressos a la Seguretat Social augmentarien considerablement. Ara b\u00e9, els quals tenen m\u00e9s poder pol\u00edtic s\u00f3n els primers, en lloc dels segons, la qual cosa explica que aquestes alternatives ni tan sols es considerin i\/o apareguin als mitjans\u201d.<\/p>\n

>> Alguns discursos pol\u00edtics apunten als drets laborals de les persones treballadores, la dolenta regulaci\u00f3 de la immigraci\u00f3 o al descens del consum com causes de les crisi. S\u00f3n aquestes les causes reals?<\/strong>
\nDe cap manera. Per als lectors m\u00e9s preocupats, jo els recomanaria un parell de lectures: Informe n\u00ba 6 de Taifa. Apunts te\u00f2rics per entendre la crisi.<\/a> Juny 2009 i l\u2019Informe n\u00ba 7. La crisi a l\u2019Estat espanyol. El rescat dels poderosos.<\/a> Maig 2010. De tota manera, cap assenyalar que la caiguda en el consum es deu al descens del poder adquisitiu de la poblaci\u00f3 en els \u00faltims 25 anys, i d\u2019aqu\u00ed el fort endeutament de les fam\u00edlies; la immigraci\u00f3, tant la regulada com l\u2019oculta, aporta gaireb\u00e9 un 1% al PIB, a part de de la seva contribuci\u00f3 al finan\u00e7ament de les pensions i la millora dels \u00edndexs demogr\u00e0fics. <\/p>\n

Font:<\/strong> Canal Solidari<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Entrevista a Jose Iglesias Fern\u00e1ndez, membre del seminari d’economia cr\u00edtica Taifa i publicada a Canal Solidari<\/a>.<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[6],"tags":[80,112,186,210],"class_list":["post-489","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-membres-taifa","tag-desigualtat","tag-entrevistes","tag-pobresa","tag-riquesa"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/489","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=489"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/489\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=489"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=489"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=489"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}