XABIER GR\u00c0CIA | La Directa 28\/12\/2012<\/p>\n
La crisi actual est\u00e0 posant sobre la taula l’enorme quantitat de sup\u00f2sits ideol\u00f2gics subjacents de la \u201cci\u00e8ncia\u201d econ\u00f2mica dominant. Aix\u00ed que per a qui no estigui familiaritzat amb el m\u00f3n de \u201cl\u2019economia\u201d el primer que caldria explicar-li \u00e9s que no hi ha una ci\u00e8ncia econ\u00f2mica unificada sin\u00f3 que el que existeix s\u00f3n diferents escoles de pensament econ\u00f2mic que tenen fonaments, objectius i sistemes conceptuals diferents i, en ocasions, durament enfrontats.
\n
\nHi ha una carta molt interessant de Ricardo, autor que posteriorment s’indigestaria per a la ci\u00e8ncia econ\u00f2mica dominant, escrita a l’octubre de 1820 a Malthus que assenyala els diferents rumbs que, en l’un i l’altre, seguiria la ci\u00e8ncia econ\u00f2mica: \u201cVost\u00e8 suposa que l’Economia Pol\u00edtica \u00e9s una recerca de la naturalesa i causes de la riquesa \u2013i jo estimo que hauria de dir-se recerca de les lleis que determinen el repartiment dels productes de la ind\u00fastria entre les classes que concorren a la seva formaci\u00f3. No pot enunciar-se cap llei respecte a les quantitats, per\u00f2 s\u00ed amb bastant exactitud per a les porcions relatives. Cada dia em conven\u00e7o m\u00e9s que la primera recerca \u00e9s vana i il\u00b7lus\u00f2ria i que la segona \u00e9s el veritable objecte de la ci\u00e8ncia.\u201d<\/p>\n
Des de 1879 el sistema te\u00f2ric neocl\u00e0ssic recolzat en les teories marginalistes va acabar sent el paradigma hegem\u00f2nic dins del camp d’estudis econ\u00f2mics, sobretot al m\u00f3n anglosax\u00f3. No cal dir que aquesta hegemonia tenia uns fonaments socials i de classe i no eren l’expressi\u00f3 d’una \u201cvict\u00f2ria cient\u00edfica\u201d d’un paradigma sobre un altre. Una dels senyals d’identitat d’aquesta escola va ser la substituci\u00f3 del terme de political economy pel de economics per denominar el seu camp de coneixement. A. Marshall i S. Jevons, entre d\u2019altres, consideraven m\u00e9s seri\u00f3s i cient\u00edfic aquesta nova denominaci\u00f3 que, a m\u00e9s, es va combinar amb un viratge metodol\u00f2gic que centrava l’an\u00e0lisi, no ja en l’origen, creixement i distribuci\u00f3 de l’ingr\u00e9s, sin\u00f3 en l’assignaci\u00f3 eficient dels recursos i en els processos de circulaci\u00f3. La ci\u00e8ncia econ\u00f2mica necessitava incorporar la \u201crespectabilitat cient\u00edfica\u201d de les ci\u00e8ncies exactes per vestir els seus sup\u00f2sits ideol\u00f2gics. No obstant aix\u00f2 l’emperador viatjava nu. En el seu The Theory of Political Economy (1871) S. Jevons va assenyalar que l’economia pertanyia a la classe de les ci\u00e8ncies que, a m\u00e9s de ser l\u00f2giques, s\u00f3n tamb\u00e9 matem\u00e0tiques i que per tant, l’economia havia de ser matem\u00e0tica perqu\u00e8 tractava de quantitats. Es tractava de redefinir la ci\u00e8ncia econ\u00f2mica de tal manera que es pogu\u00e9s expulsar de l’arsenal te\u00f2ric conceptes com a \u201cclasse social\u201d, \u201cfor\u00e7a de treball\u201d, \u201ccapitalisme\u201d, \u201cexplotaci\u00f3\u201d, \u201cexcedent\u201d, etc. No \u00e9s casual que, aquest autor, afirmar\u00e0 amb posterioritat en The State in Relation to Labour (1882) que \u201cEl suposat conflicte entre treball i capital \u00e9s una il\u00b7lusi\u00f3\u201d i que \u201cNo hem de referir-nos a aquestes q\u00fcestions des d’un punt de vista de classe, [perqu\u00e8] en economia, en tot cas, hem de considerar a tots els homes com a germans\u201d. A m\u00e9s, els possibles conflictes d’interessos entre els treballadors i els capitalistes es resoldrien a trav\u00e9s del mecanisme de la compet\u00e8ncia que remuneraria al capital nom\u00e9s al tipus d’inter\u00e8s fixat pel mercat, mentre que el treballador percebria el \u201cvalor del que ha produ\u00eft\u201d. Veritat que els sona aquesta can\u00e7\u00f3?<\/p>\n
L’economista brit\u00e0nica J. Robinson, a qui el comit\u00e8 d’empresaris suecs mai va atorgar el premi Nobel d’Economia, a m\u00e9s d’assenyalar als neocl\u00e0ssics la impossibilitat de mesurament del seu propi concepte de capital (d\u00e9u n’hi do) ens insistia constantment en la necessitat d’estudiar economia (pol\u00edtica) per a no deixar-nos enganyar pels propis economistes. I quan dic que cal estudiar economia pol\u00edtica segur que entenen que no estic parlant necess\u00e0riament d’estudis acad\u00e8mics. Aqu\u00ed caldria fer una adaptaci\u00f3 de la c\u00e8lebre frase de Mark Twain i \u201cmai permetre que la universitat interfereixi en la nostra educaci\u00f3\u201d. Sempre tenen la possibilitat d’assistir als diferents cursos que organitza el seminari Taifa i estudiar col\u00b7lectivament la cr\u00edtica de l’economia ortodoxa, estudiar als postkeynesians d’esquerra, als neorricardians, a l’escola marxista, etc…<\/p>\n
Per aix\u00f2, i per no confondre ci\u00e8ncia amb ideologia \u00e9s important identificar l’escola i els paradigmes ideol\u00f2gic-econ\u00f2mics que hi ha darrere de tot economista, i de tota decisi\u00f3 en mat\u00e8ria de pol\u00edtiques econ\u00f2miques. Que no ens enganyin amb camises de colors, p\u00edrcings o tatuatges i que no ens venguin els interessos de classes com a ci\u00e8ncia econ\u00f2mica, perqu\u00e8 \u00f2bviament no s\u00f3n el mateix.<\/p>\n