JORDI BERBIS | La Directa 18\/12\/2012<\/p>\n
Els darrers dies hem vist publicades tres not\u00edcies sobre impostos i despesa p\u00fablica que sobten perqu\u00e8 descaradament ens ofereixen tan sols una cara de la realitat. Una interpretaci\u00f3 m\u00e9s acurada ens ha de servir per a q\u00fcestionar les mesures que se’ns plantegen, per\u00f2 tamb\u00e9 les lectures que es proposen de les dades.
\n
\nAquesta setmana hem pogut con\u00e8ixer quin impacte ha tingut l’amnistia fiscal aprovada pel govern del PP. Finalment, la recaptaci\u00f3 ha sigut de 1.200 milions d’euros, molt inferior als 2.500 previstos als pressupostos de l’any 2012. I aquesta desviaci\u00f3 pressupost\u00e0ria segurament suposar\u00e0 m\u00e9s retallades en el futur. Probablement el d\u00e8ficit en el futur finalment ser\u00e0 major del previst i hi hagi un incompliment dels objectius. Per\u00f2 aix\u00f2 significa que ens collaran m\u00e9s a trav\u00e9s de m\u00e9s retallades.<\/p>\n
Com en qualsevol q\u00fcesti\u00f3 relacionada amb els impostos, cal tenir presents totes les facetes de l’amnistia fiscal. En el cas que ens ocupa, for\u00e7osament hem d’abordar quina recaptaci\u00f3 s’hauria assolit si el diner negre aflorat hagu\u00e9s tributat quan corresponia. Segons c\u00e0lculs de Gestha, sindicat de t\u00e8cnics del ministeri d’Hisenda, la xifra oscil\u00b7laria entre 5.300 i 8.700 milions d’euros. Per a qu\u00e8 ens fem una idea del que representa, seria equivalent a entre una cinquena i una quarta part del primer tram del rescat bancari. Una altra comparaci\u00f3 odiosa \u00e9s que representa entre quatre i set vegades m\u00e9s que el que finalment s’ha recaptat. Tot aix\u00f2 sense comptar que els actius declarats tributaran tan sols a un 10 %, molt menor que qualsevol impost aplicable. Resumint, el diner negre existent \u00e9s prou important com per haver-nos estalviat part de les retallades. I estem parlant d’uns capitals localitzats, ja que Gestha ha advertit repetidament que el frau fiscal el realitzen sobretot les grans fortunes i les grans empreses. No \u00e9s pas una sorpresa que l’Estat sigui relativament indulgent amb el capital, per\u00f2 ara ho \u00e9s fins i tot amb aquells capitals que es neguen a pagar pel seu sosteniment.<\/p>\n
Una altra not\u00edcia que mereix un comentari especial \u00e9s la \u201cpreocupaci\u00f3\u201d que ha sorgit en les institucions de la Uni\u00f3 Europea, especialment des de la Comissi\u00f3 Europea, respecte als impostos que paguen les empreses en territori europeu. Com a exemple, l’empresa Apple a Espanya, tot i vendre per un import de 76,35 milions d’euros a trav\u00e9s de les seves botigues, ha pagat impostos per tan sols 364.138 euros. El mecanisme per a fer-ho \u00e9s comprar a la filial irlandesa, que paga menys impostos sobre beneficis, bona part dels productes per a deixar un exigu marge de beneficis a la sucursal espanyola.<\/p>\n
Aquesta pr\u00e0ctica respon de manera fidedigna l’esperit de la UE: un gran espai de joc per al capital. Aquesta situaci\u00f3, per\u00f2, \u00e9s tan sols una an\u00e8cdota comparada amb el que passa cada any amb l’Impost sobre societats (IS). I en el cas d’Espanya el tipus efectiu de l’IS va ser el 2010 del 18,5 %. Suposant que les empreses paguessin el 30 % que correspon, s’obtindrien uns ingressos addicionals de 7.709,5 milions d’euros. Una quantitat gens despreciable que ens hauria de fer pensar qu\u00e8 \u00e9s el que haur\u00edem de revisar.<\/p>\n
La tercera \u00e9s sobre el cost dels mal anomenats \u201cni-ni\u201d. El comissari europeu d’ocupaci\u00f3, L\u00e1szl\u00f3 Andor, va quantificar que el jovent que no estudia ni treballa a l\u2019Estat espanyol \u201ccosta\u201d 15.700 milions d’euros. Com en tantes altres coses, els titulars amb grans xifres poden portar a confusi\u00f3. El m\u00e8tode de c\u00e0lcul que aparentment s’ha seguit implica que no estem parlant tan sols d’una despesa directa per part de l’estat, sin\u00f3 que inclou el que te\u00f2ricament es deixa d’ingressar.<\/p>\n
Davant aquest problema, quina \u00e9s la soluci\u00f3 aportada? La mateixa que ja tenim ara mateix: l’origen de l’atur \u00e9s la manca de \u201cocupabilitat\u201d del treballadors, de la seva manca de formaci\u00f3, i de la rigidesa del mercat de treball. Cal\u00e7at nou per a seguir un cam\u00ed que coneixem prou b\u00e9.<\/p>\n