Ivan Gordillo i Elena Idoate (Seminari d\u2019Economia Cr\u00edtica Taifa)<\/p>\n
Quaderns d\u2019Illacrua 25<\/p>\n
Per tal de satisfer les exig\u00e8ncies dels mercats i evitar sancions de la Uni\u00f3 Europea, el govern espanyol ha imposat un pla d\u2019ajust que permeti reduir el d\u00e8ficit p\u00fablic provocat per la crisi econ\u00f2mica. En comptes d\u2019optar per una reforma fiscal progressiva, s\u2019han retallat les despeses, cosa que ha fet recaure el pes de les restriccions sobre la poblaci\u00f3 treballadora. No prou satisfetes, les institucions internacionals i els mercats financers han instat a adoptar reformes estructurals i el govern espanyol ha respost per mitj\u00e0 d\u2019una reforma laboral que representa un nou afebliment dels drets laborals. Ben lluny de proporcionar-nos una sortida a la crisi, aquestes mesures nom\u00e9s serviran per empitjorar les condicions de vida de la poblaci\u00f3, mentre l\u2019empresariat veu salvaguardats els seus interessos.
\n
\nLa reforma laboral i les mesures d\u2019ajustament adoptades recentment per pal\u00b7liar el d\u00e8ficit s\u00f3n una continuaci\u00f3 l\u00f2gica de la pol\u00edtica econ\u00f2mica portada a terme no nom\u00e9s des del reconeixement de la crisi per part del govern espanyol, sin\u00f3 tamb\u00e9 durant els darrers anys de creixement econ\u00f2mic. Les pol\u00edtiques anticrisi han acabat traslladant les p\u00e8rdues ocasionades per l\u2019esclat de la bombolla immobili\u00e0ria i la davallada del sector financer a la poblaci\u00f3, en un primer moment, a trav\u00e9s del rescat pagat pel contribuent i, actualment, amb la retallada de drets socials i serveis p\u00fablics b\u00e0sics. El marcat accent neoliberal d\u2019aquestes mesures t\u00e9 molta relaci\u00f3 amb l\u2019acci\u00f3 o la inacci\u00f3 de l\u2019administraci\u00f3 durant l\u2019\u00e8poca de creixement econ\u00f2mic, en qu\u00e8 es van promoure un seguit de mesures legals i fiscals que van incentivar l\u2019auge de la construcci\u00f3 i de l\u2019endeutament privat.<\/p>\n
La situaci\u00f3 econ\u00f2mica actual es caracteritza pels m\u00e9s de 4,5 milions de persones aturades a l\u2019Estat espanyol \u2013el gran drama social de la crisi\u2013 i per una estructura productiva col\u00b7lapsada. La incapacitat de vendre la sobreproducci\u00f3 dels temps de bonan\u00e7a es va agreujar despr\u00e9s de la congelaci\u00f3 del cr\u00e8dit fruit de la crisi financera. L\u2019esclat de la bombolla immobili\u00e0ria va deixar un mili\u00f3 d\u2019habitatges buits que, ara per ara, s\u00f3n invendibles i el gruix del personal del sector sense feina.<\/p>\n
El sector financer va passar a ocupar una posici\u00f3 privilegiada en l\u2019\u00e0mbit de les pol\u00edtiques p\u00fabliques, ja que les administracions es van llan\u00e7ar al rescat de les entitats financeres, tot brindant-los un xec en blanc per afrontar les p\u00e8rdues \u2013que van ser fruit dels negocis arriscats i fallits que van emprendre aquestes entitats durant els anys anteriors\u2013 i satisfer els terminis dels deutes contrets amb els mercats financers internacionals. Actualment, el nivell de deute privat \u00e9s impagable i molt superior al deute p\u00fablic que genera tantes alarmes.<\/p>\n
La segona fase de la crisi va afectar el teixit productiu. La manca de cr\u00e8dit, la davallada de la demanda i l\u2019arrossegament de la caiguda de la construcci\u00f3 van provocar una forta destrucci\u00f3 de l\u2019activitat; i la frenada de la inversi\u00f3 i l\u2019augment de l\u2019atur semblen no tocar fons. Ara mateix, no s\u2019entreveu un sector capa\u00e7 de generar, a curt termini, un creixement econ\u00f2mic m\u00e9s enll\u00e0 de les finances especulatives.<\/p>\n
Davant d\u2019aquesta situaci\u00f3, ens hem vist perjudicades per una classe pol\u00edtica inoperant. Despr\u00e9s d\u2019un primer moment de negaci\u00f3 de la crisi, que es va prolongar uns quants mesos, les mesures de pol\u00edtica econ\u00f2mica s\u2019han caracteritzat per ser err\u00e0tiques i, en molts casos, contradict\u00f2ries; tot un seguit de peda\u00e7os que servien per ajudar determinats sectors (finances, construcci\u00f3, autom\u00f2bil) a mesura que anaven caient.
\nEl pla d\u2019ajust<\/p>\n
La tercera fase de la crisi \u00e9s la que estem patint durant aquestes \u00faltimes setmanes. El deute p\u00fablic (que es troba per sota del 60% del PIB, xifra molt inferior a la de pa\u00efsos com B\u00e8lgica o la Gran Bretanya) i el d\u00e8ficit (que ronda el 12%) han servit de pretext per aplicar mesures d\u2019ajustament fiscal que pretenen reduir 15.000 milions d\u2019euros de despesa p\u00fablica per any. Les dificultats d\u2019obtenir finan\u00e7ament pel d\u00e8ficit p\u00fablic en un context de restricci\u00f3 del cr\u00e8dit i la penalitzaci\u00f3 del deute p\u00fablic espanyol per part de les ag\u00e8ncies de qualificaci\u00f3 reforcen el poder dels mercats financers per imposar pol\u00edtiques d\u2019ajust.<\/p>\n
A aquestes pressions, s\u2019hi afegeix el constrenyiment de la pol\u00edtica econ\u00f2mica en les pautes de la Uni\u00f3 Europea i del Banc Central Europeu (que pressionen per l\u2019aplicaci\u00f3 de retallades i reformes estructurals), aix\u00ed com l\u2019aterratge al sud d\u2019Europa del Fons Monetari Internacional, que vol imposar les mateixes receptes neoliberals que ha anat sembrant a l\u2019Am\u00e8rica Llatina i a l\u2019\u00c0frica durant dues d\u00e8cades.<\/p>\n
El pla d\u2019ajust representa un dels episodis m\u00e9s lamentables de la hist\u00f2ria econ\u00f2mica de l\u2019Estat, tant per la manera com s\u2019ha decidit dur-lo a terme com \u2013sobretot\u2013 per les conseq\u00fc\u00e8ncies que tindr\u00e0 sobre la poblaci\u00f3. Com a eixos b\u00e0sics de la mesura, el govern s\u2019ha vist for\u00e7at a reduir el d\u00e8ficit dr\u00e0sticament per continuar obtenint el finan\u00e7ament dels mercats i evitar sancions de la UE i ha prioritzat l\u2019ajust de les despeses congelant les pensions i retallant el salari del funcionariat p\u00fablic i de les inversions en infraestructures.<\/p>\n
El problema del d\u00e8ficit p\u00fablic est\u00e0 emmarcat dins d\u2019un context de crisi m\u00e9s ampli. La retallada proposada no reduir\u00e0 el deute a mitj\u00e0 termini perqu\u00e8 deteriorar\u00e0 la capacitat de reactivar l\u2019activitat econ\u00f2mica i de generar ingressos. Limitar la inversi\u00f3 en infraestructures t\u00e9 un impacte negatiu immediat perqu\u00e8 retalla l\u2019activitat de la construcci\u00f3 i dels sectors que aquesta arrossega i, a la llarga, debilita el sistema productiu, que necessita d\u2019unes bones infraestructures per poder desenvolupar-se. Reduir els salaris i les pensions retallar\u00e0 la demanda, ja for\u00e7a afeblida. El pla d\u2019ajustament, doncs, accentuar\u00e0 la crisi, fet que probablement agreujar\u00e0 el d\u00e8ficit per la caiguda dels ingressos p\u00fablics.<\/p>\n
El govern podria haver optat per augmentar els ingressos p\u00fablics a trav\u00e9s d\u2019una reforma fiscal. Es podria augmentar el gravamen de les rendes m\u00e9s altes passant \u2013per exemple\u2013 els trams de l\u2019IRPF del 40 i 43% al 45 i 50%. Alhora, caldria incrementar l\u2019impost a les rendes del capital augmentant en dos o tres punts l\u2019impost de societats, que grava els beneficis de les empreses amb diferents trams segons les seves dimensions. Es podria recuperar l\u2019impost sobre el patrimoni i exigir un major esfor\u00e7 recaptador, tot augmentant-lo lleugerament respecte als barems anteriors. Un altre element on hi hauria marge d\u2019actuaci\u00f3 s\u00f3n les SICAV, societats d\u2019inversi\u00f3 que tenen un gravamen de l\u20191%, que f\u00e0cilment podria ascendir al 3%, o taxar els fons d\u2019inversi\u00f3. En definitiva, recuperar tots aquells grav\u00e0mens que s\u2019han anat reduint des de fa anys i augmentar els impostos a les rendes altes i del capital. \u00c9s sorprenent veure com el lobby financer surt indemne de la crisi de la qual \u00e9s responsable. Se li podria exigir una mena de taxa a les seves transaccions, o la dotaci\u00f3 d\u2019un fons per fer front a futures crisis, com ja s\u2019est\u00e0 fent a altres pa\u00efsos.<\/p>\n
Aix\u00f2 contribuiria a reduir progressivament el d\u00e8ficit, sense treure uns est\u00edmuls que l\u2019economia necessita per reactivar-se i tornar a generar llocs de treball. Per\u00f2 no s\u2019ha dut a terme res d\u2019aix\u00f2: el pla d\u2019ajust \u00e9s una pol\u00edtica de classe en la l\u00ednia neoliberal per fer que la crisi la paguem els treballadors i les treballadores.
\nLa reforma laboral<\/p>\n
Les mesures d\u2019ajustament en el terreny fiscal no semblen suficients per defensar la solv\u00e8ncia de l\u2019economia davant dels mercats financers i les institucions internacionals del capital, que reclamen les anomenades reformes estructurals, entre elles, la reforma laboral. Els arguments neoliberals, que diuen que el mercat laboral espanyol pateix unes rigideses (cost d\u2019acomiadament, convenis poc flexibles i salaris massa elevats) que no permeten que s\u2019adapti a les necessitats de la competitivitat, ressonen com a mentides repetides sense descans que s\u2019acaben convertint en veritats necess\u00e0ries.<\/p>\n
El govern ha hagut d\u2019abandonar el di\u00e0leg social, del qual tant havia fet gala, per llan\u00e7ar una reforma laboral al gust de les pressions internacionals. El resultat \u00e9s un indubtable apropament a les demandes del m\u00f3n empresarial, el Banc d\u2019Espanya, la Uni\u00f3 Europea i els sectors experts m\u00e9s reaccionaris del m\u00f3n acad\u00e8mic, a m\u00e9s dels grups pol\u00edtics que intervinguin durant la tramitaci\u00f3 de la llei: tota una aut\u00e8ntica alian\u00e7a de classe. La reforma laboral nom\u00e9s es pot entendre com un atac contra els drets laborals. Es pot incidir ben poc des de l\u2019\u00e0mbit laboral per crear ocupaci\u00f3 quan l\u2019estructura econ\u00f2mica encara pateix les din\u00e0miques de fons causants de la crisi. Al contrari: un major retroc\u00e9s dels drets de les treballadores (que \u00e9s el que impliquen les reformes laborals dels darrers temps) tan sols pot suposar una sortida dubtosa de la crisi, basada en la devaluaci\u00f3 de la for\u00e7a laboral.<\/p>\n
Les successives reformes dels darrers anys han anat desmantellant la regulaci\u00f3 laboral general per desvirtuar una gran part dels drets de les treballadores i les relacions individuals empresariat-treballadores han anat guanyant pes. La liberalitzaci\u00f3 de l\u2019acomiadament, la p\u00e8rdua del car\u00e0cter excepcional dels contractes temporals i la possibilitat de modificar les condicions de treball per part de l\u2019empresariat han perm\u00e8s que les empreses disposin de formes de contractaci\u00f3 prec\u00e0ries (de les quals fan un \u00fas fraudulent generalitzat) i de m\u00e9s poder per determinar les condicions laborals i imposar retallades salarials. Amb la crisi, aix\u00f2 ha comportat acomiadaments massius, el bloqueig de la negociaci\u00f3 col\u00b7lectiva i la caiguda dels salaris. \u00c9s obvi que, si es mant\u00e9 aquest marc laboral, \u00e9s impossible incidir en les pr\u00e0ctiques empresarials per aturar la destrucci\u00f3 dels llocs de feina, objectiu que pret\u00e9n el ministre de Treball espanyol (que ja no aspira a crear ocupaci\u00f3).<\/p>\n
Per\u00f2 la reforma encara va m\u00e9s enll\u00e0. Es tracta d\u2019una reforma \u00e0mplia, molt imprecisa i embolicada en les formes, per\u00f2 alhora molt clara i dura quant a continguts. En l\u2019\u00e0mbit de la contractaci\u00f3, es d\u00f3na un nou impuls a la liberalitzaci\u00f3 de l\u2019acomiadament, ja que es rebaixen les causes que justifiquen l\u2019acomiadament objectiu i el col\u00b7lectiu, aix\u00ed com les seves exig\u00e8ncies, cosa que facilita el tr\u00e0mit judicial a l\u2019empresariat; d\u2019altra banda, tamb\u00e9 es disminueix el cost de la contractaci\u00f3, amb la generalitzaci\u00f3 del contracte de foment de l\u2019ocupaci\u00f3 \u2013amb menys indemnitzacions\u2013, l\u2019impuls de l\u2019acomiadament objectiu \u2013tamb\u00e9 m\u00e9s econ\u00f2mic\u2013 i la subvenci\u00f3 de part de l\u2019acomiadament.<\/p>\n
En contrapartida, tan sols s\u2019introdueixen uns requisits gaireb\u00e9 innocus a l\u2019\u00fas de la contractaci\u00f3 temporal. La complexitat de les f\u00f3rmules no aconsegueix amagar la pretensi\u00f3 de fer l\u2019acomiadament m\u00e9s lliure i m\u00e9s econ\u00f2mic, tot i que s\u00f3n aspectes que ja estan \u00e0mpliament desenvolupats en la normativa reguladora vigent.<\/p>\n
Per\u00f2 les q\u00fcestions m\u00e9s perilloses s\u00f3n les que es refereixen a la flexibilitat interna. S\u2019amplien les possibilitats de la modificaci\u00f3 substancial de les condicions de treball i de les cl\u00e0usules de despenjament. Es debilita la negociaci\u00f3 col\u00b7lectiva i es refor\u00e7a la capacitat dels empresaris d\u2019incomplir els acords del conveni col\u00b7lectiu i modificar unilateralment les condicions de treball i, especialment, el r\u00e8gim salarial. \u00c9s sota aquest plantejament que s\u2019introdueix la distribuci\u00f3 irregular de la jornada (i es possibilita que l\u2019empresariat imposi les reduccions de jornada i dels torns de treball) com a alternativa als acomiadaments. Tamb\u00e9 es facilita el contracte a temps parcial a costa de compensar el descens d\u2019ingressos salarials amb les prestacions d\u2019atur.<\/p>\n
El cinisme s\u2019extrema amb les rebaixes a les cotitzacions en alguns contractes precaris i amb la creaci\u00f3 del fons de capitalitzaci\u00f3, amb el qual les cotitzacions socials \u2013que s\u00f3n un complement als salaris de les treballadores\u2013 financen els acomiadaments.<\/p>\n
Finalment, el govern espanyol s\u2019ha atrevit a fer el gran salt en la mercantilitzaci\u00f3 de la intermediaci\u00f3 laboral, amb l\u2019eliminaci\u00f3 de la prohibici\u00f3 de les ag\u00e8ncies de col\u00b7locaci\u00f3 amb finalitats lucratives i permetent que les ETT operin en el sector p\u00fablic, la construcci\u00f3 i els sectors de risc.<\/p>\n
L\u2019aspecte m\u00e9s destacat d\u2019aquesta reforma laboral, per\u00f2, \u00e9s la tergiversaci\u00f3 d\u2019idees. Es proposa normalitzar la precarietat amb noves f\u00f3rmules de contractaci\u00f3 i treball a temps parcial, culpar els drets laborals vigents de la manca de llocs de feina i acostumar-nos que la for\u00e7a de treball hagi de ser un cost variable, que les condicions laborals depenguin de la situaci\u00f3 econ\u00f2mica i les decisions de l\u2019empresa. Tamb\u00e9 \u00e9s una reforma laboral que se sost\u00e9 en un gran nombre de mentides, ja que se\u2019ns diu que equilibra els interessos de les treballadores i l\u2019empresariat i que pret\u00e9n combatre la precarietat, que no empitjora el cost de l\u2019acomiadament, que frenar\u00e0 la p\u00e8rdua de llocs de feina i en crear\u00e0 de nous, per\u00f2 justament aconseguir\u00e0 tot el contrari.<\/p>\n
Les pol\u00edtiques dutes a terme recentment per la classe governant posen de manifest que estan aprofitant la crisi per rescatar els sectors m\u00e9s poderosos i garantir que les taxes de benefici de les empreses es deteriorin el menys possible (aix\u00f2 quan no es cobreixen les seves despeses directament amb els diners de les contribuents, tot fent valdre la m\u00e0xima de privatitzar els beneficis i socialitzar les p\u00e8rdues). La classe governant ha servit de garant dels interessos del capital mentre, cada dia, m\u00e9s i m\u00e9s persones se n\u2019anaven al carrer. Una economia que no pot oferir el mitj\u00e0 per aconseguir les condicions materials de reproducci\u00f3 social \u2013\u00e9s a dir, tots aquells elements que qualsevol persona necessita per sobreviure i realitzar-se m\u00ednimament\u2013 \u00e9s una economia malalta.<\/p>\n
Per totes aquelles persones que l\u2019\u00fanic que tenen \u00e9s la seva for\u00e7a de treball i la possibilitat de vendre-la a canvi d\u2019un salari, el capitalisme no pot ser una alternativa viable. Cal denunciar que \u00e9s la pr\u00f2pia din\u00e0mica del capitalisme la que genera les crisis com a mecanisme per regenerar-se i permetre al capital iniciar un nou cicle d\u2019acumulaci\u00f3.<\/p>\n
Els darrers esdeveniments s\u00f3n d\u2019una gravetat alarmant: sembla que la propera tasca del govern ser\u00e0 emprendre la reforma de les pensions \u2013avantsala de la seva privatitzaci\u00f3\u2013 i la venda de serveis p\u00fablics al capital privat. Ens trobem davant del desmantellament de l\u2019estat de benestar i de la p\u00e8rdua dels drets socials aconseguits despr\u00e9s de moltes d\u00e8cades de lluites obreres.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Per tal de satisfer les exig\u00e8ncies dels mercats i evitar sancions de la Uni\u00f3 Europea, el govern espanyol ha imposat un pla d\u2019ajust que permeti reduir el d\u00e8ficit p\u00fablic provocat per la crisi econ\u00f2mica. En comptes d\u2019optar per una reforma fiscal progressiva, s\u2019han retallat les despeses, cosa que ha fet recaure el pes de les restriccions sobre la poblaci\u00f3 treballadora. No prou satisfetes, les institucions internacionals i els mercats financers han instat a adoptar reformes estructurals i el govern espanyol ha respost per mitj\u00e0 d\u2019una reforma laboral que representa un nou afebliment dels drets laborals. Ben lluny de proporcionar-nos una sortida a la crisi, aquestes mesures nom\u00e9s serviran per empitjorar les condicions de vida de la poblaci\u00f3, mentre l\u2019empresariat veu salvaguardats els seus interessos.<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[13,6],"tags":[68,203],"class_list":["post-425","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-articles","category-membres-taifa","tag-crisi","tag-rescat"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/425","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=425"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/425\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=425"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=425"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=425"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}