\u201cLes classes populars no hem reaccionat: ens estan donant tots els mastegots que volen\u201d
\nEntrevista a Miren Etxezarreta de Pablo Elorduy i Jon Bernat Zubiri. Peri\u00f3dico Diagonal<\/p>\n
DIAGONAL: Creus que la proposta del ministre de Treball s’ha quedat aparcada definitivament?
\nMIREN ETXEZARRETA: No s\u00e9 qu\u00e8 passar\u00e0 amb l’edat de jubilaci\u00f3, ni si s’ha aparcat aquest aspecte temporalment degut a la reacci\u00f3 de l’opini\u00f3 p\u00fablica. Per\u00f2 em sembla que tard o d’hora, dissimulat d’una forma o d’una altra, el projecte \u00e9s el d’augmenar l’edat de jubilaci\u00f3; per les orientacions de les institucions internacionals i for\u00e7a pa\u00efsos de la UE que han augmentat tamb\u00e9 l’edat de jubilaci\u00f3. Nom\u00e9s posicions contr\u00e0ries ben decidides de l’opini\u00f3 p\u00fablica ho evitarien, i vista la molt moderada reacci\u00f3 dels sindicats i de l’opini\u00f3 p\u00fablica, \u00e9s possible que aix\u00f2 no passi.<\/p>\n
D.: Per qu\u00e8 ha quedat en segon pla la proposta d’augment del periode de cotitzaci\u00f3?
\nM.E.: Ha suscitat menys controv\u00e8rsies perqu\u00e8 \u00e9s una mica m\u00e9s dif\u00edcil d’entendre i el tema del canvi a l’edat ha pres el lloc central als mitjans. Est\u00e0 servint de cortina de fum per a tota la resta. Crec que \u00e9s m\u00e9s greu l’augment d’anys per al c\u00f2mput que l’augment de l’edat de jubilaci\u00f3, ja que l’augment d’anys de c\u00f2mput rebaixa inmediatament les pensions. A m\u00e9s, ara s’ha plantejat de passar de 15 a 25 anys de c\u00f2mput, per\u00f2 alguns recordaran que fa poc temps es va parlar de fer servir com a c\u00f2mput per al c\u00e0lcul tota la vida laboral, cosa que encara disminuir\u00e0 m\u00e9s les pensions. \u00c9s curi\u00f3s que en tot aquest debat no he sentit esmentar el benestar dels pensionistes ni un sol cop. Aparentment no importa, sembla que tots els pensionistes viuen molt b\u00e9 amb les seves pensions actuals quan la mitjana n’\u00e9s de 750 euros al mes i el 25% dels jubilats est\u00e0 per sota de la pobresa severa.
\n
\nD.: Podries donar-nos alguna idea que consideris cabdal per entendre la crisi global i la incid\u00e8ncia que est\u00e0 tenint a Espanya?
\nM.E.: B\u00e0sicament la crisi t\u00e9 una faceta financera i una faceta al m\u00f3n real. Se’n parla molt menys d’aquesta segona perqu\u00e8 es basa principalment en la davallada dels salaris des de la crisi dels anys \u201870 fins ara. Tots els salaris als pa\u00efsos rics han disminu\u00eft i aix\u00f2 suposa una incapacitat de l’economia per absorbir els b\u00e9ns que s’estan produint. \u00c9s a dir, una crisi de sobreproducci\u00f3 important. Mentre hi ha hagut cr\u00e8dit, el cr\u00e8dit ha estat cobrint aquest forat, per\u00f2 en el moment en qu\u00e8 s’ha aturat aquest cr\u00e8dit s’observa clarament la incapacitat del consum per absorbir els b\u00e9ns produits.<\/p>\n
D.: Com consideres que est\u00e0 afectant a les classes treballadores?
\nM.E.: Est\u00e0 clar\u00edssim que amb quatre milions i mig d’aturats, no hi ha cap dubte de qu\u00e8 les incid\u00e8ncies s\u00f3n fort\u00edssimes. Cal afegir-hi la congelaci\u00f3 de salaris, fins i tot la disminuci\u00f3 real de salaris que est\u00e0 tenint lloc i a m\u00e9s l’augment de la precarietat laboral. Tamb\u00e9 em sembla molt greu el tema dels desnonaments. Sembla que ens oblidem de la gent que est\u00e0 sent desnonada, quan perdre el lloc on vius \u00e9s un dels drames m\u00e9s grans que pugui succeir.<\/p>\n
D.: Quins poden ser els fronts de lluita des d’una visi\u00f3 alternativa?
\nM.E.: La veritat \u00e9s que un dels problemes que s’observa en aquesta crisi \u00e9s que les classes populars no hem reaccionat. Estem tremendament afeblits i ens estan donant tots els mastegots que volen donar-nos. Aix\u00ed que parlar de qu\u00e8 s’hi pot fer quan estem indicant que no tenim voluntat o for\u00e7a per fer res \u00e9s bastant quim\u00e8ric. No creiem que amb la composici\u00f3 de forces actual tinguem energia per exigir vies reals per a sortir de la crisi.<\/p>\n
D.: Quines solucions proposeu des del seminari Taifa?
\nM.E.: Hem donat algunes recomanacions per tal d’avan\u00e7ar cap aquesta sortida de la crisi. Principalment en tres eixos d’actuaci\u00f3: un subsidi d’atur indefinit i d’una quantitat suficient per a sobreviure; frenar els desnonaments, ajornant-los fins que passi la crisi, ja que els bancs tenen beneficis com per poder assumir-ho; i que l’aigua, la llum, el gas i fins i tot el transport p\u00fablic i una part de l’alimentaci\u00f3 siguin gratuits per a una fam\u00edlia d’aturats.
\nEl segon eix \u00e9s un altre model de sosteniment del mercat financer. Cal sostenir alguna mena de sistema financer perqu\u00e8 el capitalisme en necessita d’un. Per a sostenir el sistema financer, creiem que cal tornar a la banca p\u00fablica, basant-se en un sistema a partir del model de les caixes d’estalvis i de la nacionalitzaci\u00f3 dels bancs. Sostenir i crear una banca bona, p\u00fablica, i deixar caure els bancs que van malament, salvant els dip\u00f2sits fins a un nivell relativament reduit.
\nEl tercer punt \u00e9s que hi hagi molts elements d’actuaci\u00f3 directes de l’Estat. Per exemple, que sigui l’Estat el que cre\u00ef feina directament en comptes de fer-ho via bancs que donen el cr\u00e8dit a les empreses. Nosaltres creiem que hi ha moltes necessitats que pot cobrir l’Estat amb actuacions p\u00fabliques importants, fonamentalment creant feina i invertint en les empreses petites i mitjanes i, per qu\u00e8 no en alguns casos, tornar a les empreses p\u00fabliques. Per\u00f2 tot aix\u00f2 suposa un plantejament de l’Estat for\u00e7a diferent del que realment existeix. Ens sembla que cal lluitar per un Estat molt m\u00e9s democr\u00e0tic i molt m\u00e9s participatiu que, gradualment vagi potenciant una transformaci\u00f3 del sistema, perqu\u00e8 estem conven\u00e7uts de qu\u00e8 dins del sistema capitalista no n’hi ha, de soluci\u00f3.<\/p>\n
D.: Quines potencialitats veus en l’economia alternativa i les iniciatives productives basades en criteris ecol\u00f2gics i socials?
\nM.E.: No vull entrar-hi, en aquest \u00faltim \u00e0mbit, el conec poc i no vull fer un judici precipitat. S\u00ed que estic conven\u00e7uda de qu\u00e8 si els moviments socials tingu\u00e9ssim una possibilitat de treballar junts, mantenint cadasc\u00fa la seva identitat, per\u00f2 treballant en les l\u00ednies del que acabo d’assenyalar, seria extremadament valu\u00f3s.<\/p>\n
(traducci\u00f3 d’Enfocant.net)<\/p>\n