{"id":35691,"date":"2012-12-16T09:16:29","date_gmt":"2012-12-16T08:16:29","guid":{"rendered":"http:\/\/seminaritaifa.org\/?p=35691"},"modified":"2012-12-16T09:16:29","modified_gmt":"2012-12-16T08:16:29","slug":"el-capital-de-costa-gavras-o-com-nomes-questionar-una-part-del-sistema","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/2012\/12\/16\/el-capital-de-costa-gavras-o-com-nomes-questionar-una-part-del-sistema\/","title":{"rendered":"El Capital de Costa-Gavras o com nom\u00e9s q\u00fcestionar una part del sistema"},"content":{"rendered":"

<\/a><\/p>\n

El Capital de Costa-Gavras adapta el llibre hom\u00f2nim de St\u00e9phane Osmont, un escriptor que ha novel\u00b7lat diverses obres de Marx, entre elles el Manifest Comunista, despr\u00e9s d\u2019haver assolit certa experi\u00e8ncia laboral en el m\u00f3n de les altes finances. El Capital \u00e9s l\u2019obra magna de Marx, imprescindible per entendre la societat capitalista i amb una transcend\u00e8ncia fora de tot dubte. A aquestes al\u00e7ades sembla imprudent que una obra porti el mateix t\u00edtol que l\u2019obra de Marx si no \u00e9s un estudi rigor\u00f3s. En el pla cinematogr\u00e0fic existeix el precedent de la pel\u00b7l\u00edcula d\u2019Alexander Kluge (2008), qui en un DVD de 570 minuts repr\u00e8n el projecte de Sergei Eisenstein de dur a la pantalla El Capital de Marx seguint l\u2019estructura narrativa de l\u2019Ulises de Joyce. Evidentment la pel\u00b7l\u00edcula de Kluge no porta per t\u00edtol El Capital. Es clar que Marx, Eisenstein, l\u2019Ulises o el mateix Kluge son paraules majors. No \u00e9s el cas de la pel\u00b7l\u00edcula que ens ocupa, que sota l\u2019ampul\u00b7l\u00f3s t\u00edtol de El Capital nom\u00e9s tracta el capital financer.
\n
\nLa pel\u00b7l\u00edcula de Costa-Gavras comen\u00e7a de manera enginyosa, fins i tot c\u00f2mica, vinculant el m\u00f3n financer amb la testosterona, especialment masculina, el que esdev\u00e9 una constant al llarg de tota la pel\u00b7l\u00edcula. Videoconfer\u00e8ncies en pantalles de plasma, viatges llampec pel planeta en avions privats per tancar operacions milion\u00e0ries i, no podia faltar, un xic de sexe d\u2019urg\u00e8ncia i drogues s\u00f3n alguns dels elements esc\u00e8nics, tot plegat en un context lux\u00f3s i tecnol\u00f2gicament desenvolupat.<\/p>\n

\u00c9s una pel\u00b7l\u00edcula efectista, amb un ritme for\u00e7a trepidant, no exempta de suspens, que es desenvolupa en el m\u00f3n de les altes finances. Wall Street (1987) d\u2019Oliver Stone esdev\u00e9 l\u2019inevitable referent i en aquest sentit cal preguntar-se qu\u00e8 aporta la pel\u00b7l\u00edcula de Costa-Gavras. Si a Wall Street la \u201cmoral\u201d recau en el personatge del sindicalista (Martin Sheen), i per extensi\u00f3 en la classe treballadora, a la pel\u00b7l\u00edcula de Costa-Gavras el personatge moral \u00e9s Maud Baron, una eficient empleada experta en les altes finances que escriu un llibre de den\u00fancia.<\/p>\n

La classe treballadora apareix totalment privada de consci\u00e8ncia (de classe), fins al punt que s\u2019autoevalua aportant els arguments que despr\u00e9s utilitzar\u00e0 la direcci\u00f3 empresarial per endegar acomiadaments massius. Les experi\u00e8ncies hist\u00f2riques de la lluita revolucion\u00e0ria es mostren obsoletes en la figura de l\u2019oncle del protagonista (tot i que de manera condescendent se les atorga un xic de \u201cra\u00f3\u201d) i nom\u00e9s serveixen per satisfer la curiositat antropol\u00f2gica postmoderna (la dona del protagonista llegint un llibre il\u00b7lustrat sobre Mao).<\/p>\n

Costa-Gavras ofereix un panorama actualitzat del m\u00f3n desenvolupat, on el capital financer ha assumit formes m\u00e9s c\u00edniques i la classe treballadora est\u00e0 plenament alienada. En aquest sentit la pel\u00b7l\u00edcula de Costa-Gavras reflecteix el seu temps, i s\u2019emmarca en el context actual de crisi amb les refer\u00e8ncies expl\u00edcites a Goldman Sachs. El mateix es podria dir, per\u00f2, de les pel\u00b7l\u00edcules de Paco Mart\u00ednez Soria i de la majoria de manifestacions art\u00edstiques i culturals.<\/p>\n

Costa-Gavras assenyala com a culpables de la crisi sist\u00e8mica actual i indirectament del mal funcionament del capitalisme al conjunt de banquers i especuladors. L\u2019actitud de Maud Baron sorgeix com l\u2019exemple a seguir, denunciant la corrupci\u00f3 i els seus m\u00e8todes mafiosos. Es tracta d\u2019una acci\u00f3 individual i no col\u00b7lectiva que no indaga sobre les veritables causes de les crisis ni sobre la veritable ess\u00e8ncia del sistema capitalista. Volunt\u00e0riament o per manca de capacitat, el fet \u00e9s que Costa-Gavras no q\u00fcestiona el sistema en ell mateix sin\u00f3 un dels seus aspectes m\u00e9s medi\u00e0tics.<\/p>\n

Com deia Marx, tota ci\u00e8ncia seria sup\u00e8rflua si l\u2019ess\u00e8ncia de les coses i la forma de manifestar-se coincidissin plenament. Aix\u00ed doncs, la pel\u00b7l\u00edcula esdev\u00e9 una producte comercial apte pel consum d\u2019una classe mitja cada cop m\u00e9s maltractada i necessitada de culpables. A ben segur far\u00e0 les del\u00edcies de la socialdemocr\u00e0cia i l\u2019esquerra reformista en el seu anhel de retornar a l\u2019estat del benestar mitjan\u00e7ant una regulaci\u00f3 dels fluxos financers i mesures similars que permetin l\u2019en\u00e8sima reforma del sistema.<\/p>\n

Carlos Soriano \u00e9s membre del Seminari d\u2019Economia Cr\u00edtica Taifa<\/strong>
\nFont:<\/strong> En Lluita<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El Capital de Costa-Gavras adapta el llibre hom\u00f2nim de St\u00e9phane Osmont, un escriptor que ha novel\u00b7lat diverses obres de Marx, entre elles el Manifest Comunista, despr\u00e9s d\u2019haver assolit certa experi\u00e8ncia laboral en el m\u00f3n de les altes finances. El Capital \u00e9s l\u2019obra magna de Marx, imprescindible per entendre la societat capitalista i amb una transcend\u00e8ncia fora de tot dubte. A aquestes al\u00e7ades sembla imprudent que una obra porti el mateix t\u00edtol que l\u2019obra de Marx si no \u00e9s un estudi rigor\u00f3s.<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":35692,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_feature_clip_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[13],"tags":[50,55,161],"class_list":["post-35691","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-articles","tag-capitalisme","tag-cinema","tag-marx"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/35691","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=35691"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/35691\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=35691"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=35691"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=35691"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}