Ivan Gordillo forma part del Seminari d\u00b4Economia Cr\u00edtica Taifa, un grup d\u00b4estudi de l\u00b4economia des d\u00b4una perspectiva cr\u00edtica. Aquest seminari t\u00e9 diversos grups de treball d\u00b4estudi de teoria econ\u00f2mica i organitza cursos i materials de formaci\u00f3 en economia com a suport pedag\u00f2gic dels moviments socials. L\u00b4ACCENT hem entrevistat Gordillo per con\u00e8ixer l\u00b4an\u00e0lisi que fan des d\u00b4aquest seminiari de les propostes elaborades pels que defensen la Teoria del Decreixement.<\/p>\n
[Versi\u00f3 sencera de l’entrevista publicada a L’ACCENT 135]
\n<\/p>\n
En els debats de l\u00b4esquerra catalana ha comen\u00e7at a prendre rellev\u00e0ncia la proposta del que anomenen \u00abdecreixement\u00bb per afrontar la fi de l\u00b4era dels combustibles i el canvi clim\u00e0tic a qu\u00e8 ens enfrontem. Una de les bases de la proposta \u00e9s que \u00abno hi ha creixement infinit possible en un planeta finit\u00bb. Compartiu aquest plantejament de sortida?<\/strong> Una de les propostes que aquest moviment fa \u00e9s aconseguir una \u00abeconomia sana\u00bb. Aquest concepte ells el defineixen com a una economia que no toqui el \u00abcapital natural\u00bb. Qu\u00e8 en penseu d\u00b4aquest objectiu?<\/strong> Alguns integrants d\u00b4aquest moviment proposen un model econ\u00f2mic alternatiu articulat al voltant de tres eixos: \u00abuna economia de mercat controlada, per evitar el fen\u00f2men de la concentraci\u00f3; (…) la producci\u00f3 d\u00b4equipaments que necessit\u00e9s una inversi\u00f3, seria finan\u00e7ada per capitals mixtos privats i p\u00fablics, controlats per la pol\u00edtica; el tercer eix fa refer\u00e8ncia als serveis p\u00fablics essencials, que tindrien com a caracter\u00edstica la de no ser privatitzables\u00bb. Qu\u00e8 us sembla aquesta proposta com a alternativa al model econ\u00f2mic actual? Pot ser realment una alternativa al sistema d\u00b4explotaci\u00f3 capitalista?<\/strong> Des dels estats centrals del capitalisme \u00e9s d\u2019on ha sorgit aquesta proposta. Possiblement es pot entendre que tingui ress\u00f2 davant dels alts \u00edndexs de consum de les nostres societats. Per\u00f2 com pot ser rebuda per les societats de l\u00b4anomenat tercer m\u00f3n, especialment les que viuen en economies preindustrials? Tenim dret a dir-los que no poden transformar la seva realitat i gaudir de les millores tecnol\u00f2giques que tenim a Europa, per exemple?<\/strong> Diversos estudis confirmen que cada cop hi haur\u00e0 major exig\u00e8ncia energ\u00e8tica al m\u00f3n, per\u00f2 que paral\u00b7lelament les reserves de combustibles f\u00f2ssils (que a m\u00e9s estan provocant el canvi clim\u00e0tic) s\u00b4esgotaran en algunes d\u00e8cades. Com es pot fer front a aquesta perspectiva?<\/strong> Qu\u00e8 us sembla que tants col\u00b7lectius s’hagin interessat per la proposta del decreixement? Aix\u00f2 pot mostrar que l’esquerra alternativa, anticapitalista est\u00e0 desconcertada en el context actual?<\/strong> L’organitzaci\u00f3 ecologista WWF va publicar fa uns mesos que Cuba \u00e9s el pa\u00eds m\u00e9s sostenible del m\u00f3n (vegeu L’ACCENT ). Us sembla que pot ser un model de desenvolupament per afrontar el reptes que tenim davant?<\/strong> Ram\u00f3n Fern\u00e1ndez Duran, al recent llibre que ha escrit El crep\u00fasculo de la era tr\u00e1gica del petr\u00f3leo tamb\u00e9 aborda la q\u00fcesti\u00f3 del decreixement, tot i que no tant com una proposta sin\u00f3 com una conseq\u00fc\u00e8ncia inevitable per la fi del que ell anomena societat fosilista, que considera que es transformar\u00e0 en una societat post-fosilista, i fa un dibuix del futur que preveu: \u00abEls futurs M\u00f3ns Possibles (o m\u00e9s aviat Necessaris) seran sens dubte (a llarg termini) molt menys urbanitzats, for\u00e7a menys globalitzats i interdependents, molt m\u00e9s localitzats, aut\u00f2noms i descentralitzats, substancialment menys industrialitzats, segurament menys poblats, i amb una diversitat i pluralitat de m\u00f3ns rurals vius. Per\u00f2 tamb\u00e9 haurien de ser m\u00e9s justos i igualitaris, i menys violents i patriarcals que l’actual\u00bb. Qu\u00e8 en penseu d’aquesta an\u00e0lisi i de la previsi\u00f3 que fa de cap on ens encaminem?<\/strong> El mateix Fern\u00e1ndez Duran diu al seu llibre que el nou escenari energ\u00e8tic pot ser una oportunitat d’or per caminar capa \u00abAltres M\u00f3ns Possibles, si es fa de forma equitativa i consensuada\u00bb. Tot i que alerta que avui en dia no hi ha \u00abl’enorme potencial de transformaci\u00f3 pol\u00edtico-social que hi va haver al m\u00f3n fa trenta anys, a red\u00f3s del maig de 1968\u00bb. Penseu tamb\u00e9 que el declivi dels combustibles f\u00f2ssils pot oferir una oportunitat a l’esquerra anticapitalista per transformar el sistema econ\u00f2mic actual?<\/strong> Font:<\/strong> la f\u00e0brica<\/a>. Publicat originalment a l’Accent (135)<\/a>.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Ivan Gordillo forma part del Seminari d\u00b4Economia Cr\u00edtica Taifa, un grup d\u00b4estudi de l\u00b4economia des d\u00b4una perspectiva cr\u00edtica. Aquest seminari t\u00e9 diversos grups de treball d\u00b4estudi de teoria econ\u00f2mica i organitza cursos i materials de formaci\u00f3 en economia com a suport pedag\u00f2gic dels moviments socials. L\u00b4ACCENT hem entrevistat Gordillo per con\u00e8ixer l\u00b4an\u00e0lisi que fan des […]<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_feature_clip_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[6],"tags":[78,112],"class_list":["post-342","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-membres-taifa","tag-decreixement","tag-entrevistes"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/342","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=342"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/342\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=342"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=342"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=342"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
\nS\u00ed. Seria irresponsable pensar el contrari i obviar que no existeix un problema mediambiental de primera import\u00e0ncia. Ha quedat clar i demostrat que els recursos naturals han patit un ritme d\u2019extracci\u00f3 per a la producci\u00f3 i el consum superior al seu ritme biol\u00f2gic de reposici\u00f3. La forta depend\u00e8ncia del petroli que t\u00e9 el sistema productiu ha estat un dels factors destacats de l\u2019actual problema energ\u00e8tic i \u00e9s aquest un dels pilars centrals que critica l\u2019ecologisme.
\nL\u2019economia ecol\u00f2gica ha denunciat les defici\u00e8ncies de la teoria econ\u00f2mica ortodoxa en incorporar al seu an\u00e0lisi la restricci\u00f3 que suposa tenir uns recursos naturals finits. Per tant, \u00e9s clar que l\u2019economia convencional no ens donar\u00e0 eines ni per analitzar ni per trobar possibles solucions a la situaci\u00f3 social i mediambiental actual. Els ecologistes han desenvolupat una s\u00e8rie d\u2019indicadors for\u00e7a \u00fatils per mesurar la degradaci\u00f3 ambiental que han provocat les societats industrials, i fins quan podrem mantenir l\u2019actual ritme d\u2019extracci\u00f3. Un dels m\u00e9s coneguts \u00e9s el de petjada ecol\u00f2gica, que intenta mesurar quants planetes caldrien per seguir produint al nivell que s\u2019est\u00e0 fent ara. Aix\u00ed doncs, podem dir que s\u2019ha realitzat una descripci\u00f3 acurada del qu\u00e8 succeeix a nivell ecol\u00f2gic, de les conseq\u00fc\u00e8ncies del nostre sistema productiu i de les causes del canvi clim\u00e0tic, per\u00f2 al nostre parer, els autors que recentment han desenvolupat el concepte del decreixement no aprofundeixen en un an\u00e0lisi sist\u00e8mic de la societat i per tant moltes de les seves propostes d\u2019alternativa s\u00f3n incompletes. El model que pugui satisfer les necessitats humanes indispensables passa per batre abans al capitalisme. D\u2019aix\u00f2 no en parlen cap dels que accepten la Teoria del Decreixement.
\nEls autors del decreixement argumenten que el model de desenvolupament de les darreres d\u00e8cades ha estat insostenible i desigual i expliquen la cat\u00e0strofe ecol\u00f2gica que suposa seguir creixent als \u00edndex que ho est\u00e0 fent l\u2019economia mundial. Davant d\u2019aquest panorama decr\u00e9ixer pot ser, m\u00e9s que una alternativa, una necessitat. Ara b\u00e9, el programa d\u2019acci\u00f3 el trobem insuficient en l\u2019abast de les mesures que proposen, i t\u00edmid a l\u2019hora d\u00b4asenyalar els responsables. El decreixement \u00e9s una idea abstracta que ens pot semblar molt raonable, per\u00f2 cal treballar en la seva implementaci\u00f3. Qui ha de decr\u00e9ixer? Com cal fer-ho? Fins a quin nivell haur\u00edem de decr\u00e9ixer?
\nSerge Latouche, un dels principals exponents del decreixement proposa \u201cdescolonitzar l\u2019imaginari econ\u00f2mic\u201d. Aix\u00f2 qu\u00e8 vol dir? Promoure l\u2019austeritat, canviar els patrons de consum, desmaterialitzar l\u2019economia, regular la publicitat, apostar pel localisme i les xarxes d\u2019intercanvi de proximitat, restaurar l\u2019agricultura camperola, internalitzar els costos de transport, tot aix\u00f2 dins d\u2019un programa que ell anomena de les sis R: revaluar, reestructurar, redistribuir, reduir, reutilitzar, reciclar, s\u00f3n algunes de les mesures que proposa. Aquest programa resumiria el seu pla de decreixement. Tamb\u00e9 aposta per les economies informals pr\u00f2pies del tercer m\u00f3n, que en ocasions realitzen intercanvis no de mercat. Aix\u00f2 \u00faltim ens sembla inacceptable, seria un retroc\u00e9s en els drets social aconseguits per la classe treballadora.
\nTamb\u00e9 m\u2019agradaria afegir que no crec que sigui bo obsessionar-se amb l\u2019evoluci\u00f3 del Producte Interior Brut (PIB). Aquest \u00e9s un indicador molt general, tant que hi cap de tot. Si es fan m\u00e9s hospitals i escoles creix el PIB. I si augmenta la industria armament\u00edstica tamb\u00e9 creix. Per tant, creiem que caldria centrar-se en qu\u00e8 \u00e9s desitjable produir per a la societat i qu\u00e8 no.<\/p>\n
\nDins del sistema capitalista, un sistema malalt, tampoc \u00e9s possible parlar ni proposar una economia sana. Pensar en una economia que no consumeixi recursos naturals al ritme m\u00e9s o menys com el present dins del sistema capitalista se\u2019ns fa una mica dif\u00edcil, per no dir impossible. Pensar en la possibilitat d\u2019aconseguir un capitalisme verd no ens sembla cap soluci\u00f3, sin\u00f3 un maquillatge per alleugerir consci\u00e8ncies.
\nTot i que no t\u00e9 res a veure amb el decreixement, i a mode d\u2019exemple simplificat de la perversitat del sistema, observem que la pujada del sector del biocombustible \u00e9s una de les causes de l\u2019augment del preu dels aliments b\u00e0sics. En el capitalisme, una cosa positiva com pot ser produir combustible menys contaminant es converteix en un problema. El capital es dirigeix a invertir en sectors amb taxes de benefici m\u00e9s atractives com \u00e9s el del biocombustible, i ho fa a costa de reduir la producci\u00f3 d\u2019aliments perqu\u00e8 ara s\u2019hi destinen les terres de conreu de cereals a conrear biomassa. Al caure la quantitat d\u2019un producte amb forta demanda, com s\u00f3n els aliments, el preu es dispara.
\nNo creiem doncs que la industria verda sigui la soluci\u00f3 al problema mediambiental, perqu\u00e8 a part de no arreglar aquest, en provocaria d\u2019altres.<\/p>\n
\nEl capitalisme \u00e9s un sistema que es fonamenta en l\u2019explotaci\u00f3 de l\u2019home i la devastaci\u00f3 del medi ambient. El mateix proc\u00e9s d\u2019acumulaci\u00f3 de capital persegueix invertir per aconseguir beneficis per tornar a reinvertir, i aquesta espiral cont\u00e9 intr\u00ednsecament el proc\u00e9s de creixement. Per tant, no \u00e9s possible un decreixement voluntari del sistema productiu dins del capitalisme, i menys encara si el programa d\u2019acci\u00f3 del decreixement es vol aplicar dins del mercat o sense q\u00fcestionar la propietat privada dels factors de producci\u00f3. Dins del sistema capitalista, l\u2019economia mixta reconeix la propietat privada i la pres\u00e8ncia de l\u2019empresari i el seu sistema de treball assalariat. Ara b\u00e9, dins de l\u2019actual estat de les coses ens sembla encertat apostar per no privatitzar els serveis p\u00fablics i democratitzar la seva gesti\u00f3. No podem pensar en mesures encabides dins del sistema sense tenir en compte les pol\u00edtiques p\u00fabliques com a mitj\u00e0 regulador del mercat.
\nDit aix\u00f2, no creiem que aquesta proposta pugui ser una alternativa al sistema d\u2019explotaci\u00f3 capitalista, tampoc sabem si aix\u00ed ho pretenen els seus autors. No creiem que una proposta que no implica a tots els agents de la societat pugui ser una alternativa. Es posa massa atenci\u00f3 en l\u2019acci\u00f3 individual, que no dubtem que sigui important, per\u00f2 el creixement econ\u00f2mic \u00e9s m\u00e9s una caracter\u00edstica del sistema socio-econ\u00f2mic de la nostra societat en la seva globalitat que no pas fruit del patr\u00f3 de consum occidental. Tampoc sembla que s\u2019evaluin les conseq\u00fc\u00e8ncies que suposaria una reducci\u00f3 de la producci\u00f3, un decreixement, dins d\u2019un sistema on la majoria de la poblaci\u00f3 \u00e9s assalariada. I \u00e9s en aquest punt on algun autor del decreixement ha recorregut a propostes que ens semblen m\u00e9s s\u00f2lides com la Renda B\u00e0sica.<\/p>\n
\nL\u2019economia capitalista \u00e9s una economia mundialitzada. El subdesenvolupament i la pobresa dels pa\u00efsos emergents s\u00f3n la conseq\u00fc\u00e8ncia de la l\u00f2gica d\u2019acumulaci\u00f3 als pa\u00efsos desenvolupats. Suposo que tindran la sensatesa i el coneixement per no fer-nos cas. Aquest problema el tenen sobretot els pa\u00efsos desenvolupats, ja que els altres gaireb\u00e9 no tenen riquesa per consumir.
\nTot i aix\u00f2, aquesta pregunta ens demana qui ha de decr\u00e9ixer i nosaltres no podem entendre com l\u2019ideari del decreixement no posa al centre del seu programa la redistribuci\u00f3. No podem, arribats a aquest punt, negar l\u2019assoliment de cert nivell de vida a una poblaci\u00f3 que encara pateix les conseq\u00fc\u00e8ncies del colonialisme, tot al\u00b7ludint causes mediambientals o de sostenibilitat del planeta. Cal redistribuir la riquesa, i no nom\u00e9s en direcci\u00f3 Nord-Sud si no tamb\u00e9 dins del mateix Nord entre les classes benestants i les m\u00e9s pobres, que de ben segur tampoc podrien reduir gaire el seu ja de per si minso consum. Per\u00f2, com us podeu imaginar, aquesta pol\u00edtica \u00e9s vista amb antipatia per les classes benestants dels pa\u00efsos centrals.<\/p>\n
\nL\u00f2gicament, nosaltres no tenim cap vareta m\u00e0gica i aquest ser\u00e0 un dels grans problemes als quals s\u2019enfrontar\u00e0 la humanitat. La literatura sobre el tema \u00e9s for\u00e7a extensa, tot i que no hi ha massa propostes alternatives plausibles, realistes i encertades. Els governs dels pa\u00efsos rics confien en una millora tecnol\u00f2gica que resolgui o b\u00e9 la depend\u00e8ncia del petroli, o b\u00e9 que els permeti extreure\u2019n de llocs fins ara inaccessibles. Els efectes, per\u00f2, ja s\u2019estan palpant en forma de crisis econ\u00f2mica, amb les seves variants energ\u00e8tica, alimentaria o financera.
\nNosaltres no atribu\u00efm al sistema capitalista cap esperan\u00e7a d\u2019arreglar res, ni la cat\u00e0strofe ecol\u00f2gica ni la desigualtat imperant i creixent. El que tenim for\u00e7a clar \u00e9s que el capitalisme no \u00e9s la fi de la historia com anunciava el conservador Fukuyama. Aquest sistema, com cap altre abans, no es perpetuar\u00e0 per sempre m\u00e9s, i sobretot veient els problemes que t\u00e9. Ara b\u00e9, no creiem que aquesta sigui la crisi definitiva.
\nCreiem que el canvi passa per l\u00b4apropiaci\u00f3 col\u00b7lectiva dels factors de producci\u00f3 i la democratitzaci\u00f3 de les decisions sobre qu\u00e8 produir i com fer-ho, tenint en compte les necessitats de la societat i les limitacions dels recursos naturals.<\/p>\n
\nNo creiem que estigui desconcertada. Hi ha molts col\u00b7lectius, i el Seminari Taifa n’\u00e9s un, que fan cr\u00edtica i analitzen tant els problemes com les propostes. El que podem dir \u00e9s qu\u00e8 possiblement l’esquerra alternativa siguem m\u00e9s antiglobalitzaci\u00f3 que anticapitalista. I aix\u00f2 pot semblar una tonteria per\u00f2 no ho \u00e9s. Certs sectors de l’esquerra, que com ja sabem \u00e9s molt \u00e0mplia i de vegades hi cap de tot, es trobarien c\u00f2modes amb un estat del benestar potent, i per tant no es poden declarar o considerar anticapitalistes, tot i que s\u00f3n antineoliberals. Aix\u00ed doncs, hi ha grups que reben amb major entusiasme mesures m\u00e9s centrades, reformistes, i aquests acostumen a ser grups m\u00e9s nombrosos que grups de l’esquerra alternativa, i per tant amb major poder d’influ\u00e8ncia. Personalment no crec que estiguem en un bon moment per rebutjar ning\u00fa, cal aglutinar per ser m\u00e9s nombrosos, per\u00f2 aix\u00f2 d’una altra banda, no ens ha de coaccionar a l’hora de fer an\u00e0lisi i cr\u00edtica, cadasc\u00fa en el camp on hi ent\u00e9n.<\/p>\n
\nEl que mostra l’organitzaci\u00f3 WWF \u00e9s que el model de desenvolupament Cub\u00e0 aconsegueix un molt bon resultat en l’\u00edndex de desenvolupament hum\u00e0 del PNUD, ja que situa Cuba per sobre del nivell de desenvolupament alt i, a m\u00e9s, Cuba representa l’\u00fanic pa\u00eds del m\u00f3n capa\u00e7 d’aconseguir aquest nivell de desenvolupament de manera que si es generalitz\u00e9s pel conjunt de la poblaci\u00f3 mundial no es dilapidarien els recursos del planeta. \u00c9s evident, per tant, que el model de desenvolupament cub\u00e0 representa un molt bon referent a l’hora de plantejar-se models de desenvolupament ecol\u00f2gicament viables. I el que \u00e9s m\u00e9s important: posa sobre la taula de manera clara que Planificaci\u00f3, control p\u00fablic dels mitjans de producci\u00f3 i Socialisme s\u00f3n conceptes fonamentals a l’hora de plantejar de manera seriosa models de desenvolupament que, a m\u00e9s de satisfer de manera suficient les necessitats de totes les persones, esdevinguin compatibles amb els equilibris ecol\u00f2gics.<\/p>\n
\nEn Ram\u00f3n Fern\u00e0ndez fa un an\u00e0lisis de prospectiva interessant i en alguns aspectes correctes. El que \u00e9s evident \u00e9s que en el futur no massa lluny\u00e0 la pressi\u00f3 sobre els recursos escassos (aigua, energies f\u00f2ssils, minerals) esdevindr\u00e0 una realitat incontestable a nivell mundial, si no \u00e9s que ho \u00e9s avui ja. Davant d’aquesta realitat, la din\u00e0mica d’acumulaci\u00f3 del capitalisme nom\u00e9s podr\u00e0 continuar sota esquemes de control social, militar, sobre els recursos per part dels poder hegem\u00f2nics del capital. Estem parlant, per tant, de la construcci\u00f3 d’un m\u00f3n on una petita part de la poblaci\u00f3 viur\u00e0 en espais urbans altament marcats per la din\u00e0mica securit\u00e0ria intentant protegir-se d’una realitat mundial que estar\u00e0 inevitablement marcada pel conflicte i la pobresa, i que evidentment intentar\u00e0 penetrar en aquest espai central. Davant d’aquesta situaci\u00f3, avan\u00e7ar cap a escenaris caracteritzats per la cooperaci\u00f3, la planificaci\u00f3 en l’\u00fas dels recursos i la producci\u00f3 i la just\u00edcia social mundial esdev\u00e9 potser una de les poques possibilitats de garantir una possibilitat de vida en societat pel futur del planeta. Estem parlant, per tant, que el futur de la humanitat passa per avan\u00e7ar cap a models de car\u00e0cter comunista. Evidentment, aquesta realitat pol\u00edtica avui en dia \u00e9s impensable i resulta ingenu pensar que el capital i els seus representants (empreses transnacionals, fons d’inversi\u00f3, etc.) transitaran de forma dialogada i raonada cap a models d’aquest car\u00e0cter, per molt racional que fos fer-ho. La l\u00f2gica del capitalisme \u00e9s: beneficis avui, i dem\u00e0 ja veurem.<\/p>\n
\nQue aquest nou escenari esdevingui una oportunitat per l’esquerra anticapitalista dep\u00e8n de la capacitat d’aquest esquerra per assumir el repte que el futur ens planteja. Aix\u00f2 significa assumir, des de la diagnosi de la situaci\u00f3, pr\u00e0ctiques en marcs d’actuaci\u00f3 pol\u00edtica concrets que permetin sumar el m\u00e0xim d’esfor\u00e7os en una direcci\u00f3 clarament transformadora i anticapitalista. Aix\u00f2 significa tenir molt present que dif\u00edcilment es podr\u00e0 afrontar la construcci\u00f3 d’una realitat social diferent des de la reforma o la modificaci\u00f3 marginal dels elements centrals del capitalisme. Tamb\u00e9 caldr\u00e0 veure si ser\u00e0 des dels espais centrals des d’on es gestar\u00e0 el subjecte revolucionari. En aquest moments sembla molt m\u00e9s clar que les pr\u00e0ctiques antagonistes m\u00e9s s\u00f2lides provenen de la perif\u00e8ria del sistema, fortament colpejada pel processos d’acumulaci\u00f3 capitalistes. En aquestes realitats sembla que existeixen exemples que ens poden permetre pensar que hi ha possibilitats que creixin les pr\u00e0ctiques anticapitalistes.
\nTamb\u00e9 cal tenir present que, sobretot en les societats del centre, el nou escenari que es presenta esdev\u00e9 terreny abonat per a la proliferaci\u00f3 de discursos xen\u00f2fobs i d’extrema dreta. De fet, estem veient com, davant la consumaci\u00f3 de la crisi econ\u00f2mica, que en part est\u00e0 retroalimentada per la crisi energ\u00e8tica, a nivell europeu (It\u00e0lia, Fran\u00e7a, Anglaterra, la UE) el discurs de la seguretat i el rebuig a l’immigrant guanya posicions.
\nFrancament, en aquest moments existeixen pocs elements que ens convidin a pensar que l’esquerra transformadora dels espais centrals de l’economia mundial es trobi en una bona situaci\u00f3 tant de discurs, com a nivell organitzatiu, per poder afrontar els reptes que tenim per davant.<\/p>\n