{"id":339,"date":"2010-03-28T19:51:55","date_gmt":"2010-03-28T17:51:55","guid":{"rendered":"http:\/\/seminaritaifa.org\/?p=339"},"modified":"2010-03-28T19:51:55","modified_gmt":"2010-03-28T17:51:55","slug":"els-moviments-socials-davant-la-crisi-entre-la-invisibilitat-i-la-maduracio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/2010\/03\/28\/els-moviments-socials-davant-la-crisi-entre-la-invisibilitat-i-la-maduracio\/","title":{"rendered":"Els moviments socials davant la crisi, entre la invisibilitat i la maduraci\u00f3"},"content":{"rendered":"

Entrevista a Josep Manel Busqueta, Ada Colau i Jordi Bonet, publicada al n\u00fam. 168 de la revista Illacrua<\/strong><\/p>\n

Entrevista a Josep Manel Busqueta - Illacrua<\/a>

Entrevista a Josep Manel Busqueta - Illacrua<\/p><\/div>\n

Un interrogant ens assola: per qu\u00e8 hi ha una dist\u00e0ncia tan gran entre la dimensi\u00f3 de la crisi i la manca d\u2019articulaci\u00f3 de respostes unit\u00e0ries per part dels moviments socials i els sectors m\u00e9s afectats per l\u2019actual conjuntura econ\u00f2mica? Per intentar trobar respostes, conversem amb l\u2019Ada Colau (Assemblea d\u2019Afectats per les Hipoteques), en Jordi Bonet (Igop) i en Josep Manel Busqueta (Seminari Taifa), tres persones amb una mirada cr\u00edtica i vinculades a diferents alternatives. Amb elles valorem l\u2019actual context i, sobretot, mirem d\u2019explorar els possibles camins a rec\u00f3rrer.<\/p>\n

<\/p>\n

Com valoreu la crisi?<\/strong><\/p>\n

Jordi Bonet:<\/strong> La situaci\u00f3 de crisi actual es pot comparar amb el crac dels anys setanta i principis dels vuitanta. El pes d\u2019aquella crisi va caure sobre les economies familiars. En el cas actual, crec que es pot donar una situaci\u00f3 semblant, per\u00f2 amb la difer\u00e8ncia que ara hi ha m\u00e9s poblaci\u00f3 immigrada. I em fa por la manera com pugui gestionar-se aquesta crisi, em fa por que es doni un gir encara m\u00e9s conservador, sobretot pel que fa a la regulaci\u00f3 dels fluxos migratoris i l\u2019augment de les pol\u00edtiques de seguretat i punitives.<\/p>\n

Josep Manel Busqueta:<\/strong> Des de la perspectiva ortodoxa, s\u2019afirma que les raons de la crisi s\u00f3n externes a la din\u00e0mica del capitalisme. En canvi, jo penso que quan parlem de capitalisme i de crisi estem parlant de la mateixa cosa. Per tant, no existeixen solucions a la crisi, existeixen solucions temporals en qu\u00e8 el capitalisme torna a trobar mecanismes per continuar el proc\u00e9s d\u2019acumulaci\u00f3.<\/p>\n

D\u2019altra banda, quan es parla de crisi s\u2019ha de ser cur\u00f3s: abans del 2007, quan va esclatar la crisi de les hipoteques subprime als EUA, ja hi havia 2.000 milions de persones que no podien satisfer les seves necessitats b\u00e0siques. L\u2019\u00fanic canvi \u00e9s que la crisi actual s\u2019est\u00e0 reubicant als pa\u00efsos occidentals. Aix\u00ed, la crisi no \u00e9s altra cosa que la fi del model d\u2019acumulaci\u00f3 que el capitalisme havia empr\u00e8s durant la d\u00e8cada dels setanta (la globalitzaci\u00f3 econ\u00f2mica). Des d\u2019aleshores, els salaris reals han anat disminuint progressivament en els estats de l\u2019OCDE, mentre que els beneficis dels capitalistes no han parat de cr\u00e9ixer.<\/p>\n

Ada Colau:<\/strong> Aquesta ha estat una crisi anunciada als quatre vents pels moviments socials, anys abans que esclat\u00e9s. Per\u00f2 tenir ra\u00f3 no ha els ha servit per ser m\u00e9s escoltats, ni per tenir m\u00e9s reconeixement. Aix\u00f2 ens hauria de fer reflexionar. Massa sovint hem actuat pensant que nom\u00e9s calia obrir els ulls a la gent, i que quan la poblaci\u00f3 tingu\u00e9s determinades informacions sobre l\u2019actuaci\u00f3 dels grans capitals amb la complicitat de les administracions, aleshores esclataria algun tipus de proc\u00e9s revolucionari. La gent, en canvi, no percep que hi hagi una alternativa realista, i per tant es queda a casa i intenta sobreviure com pot.<\/p>\n

Quines mesures alternatives a les que estan plantejant els governs i els partits majoritaris existeixen? Quins punts b\u00e0sics podrien definir els moviments socials per bastir aquestes alternatives?<\/strong><\/p>\n

JMB:<\/strong> El m\u00e9s desitjable seria la desaparici\u00f3 del capitalisme, per\u00f2 aquesta desaparici\u00f3 no pot tenir lloc d\u2019avui per dem\u00e0. El que s\u00ed que pot plantejar-se des dels moviments socials \u00e9s anar introduint mesures anticapitalistes. No hi ha una recepta concreta per desenvolupar aquestes alternatives, per\u00f2 el que \u00e9s segur \u00e9s que ha de ser un proc\u00e9s de baix cap a dalt, impregnat de democr\u00e0cia participativa.<\/p>\n

Entre moltes altres coses, cal posar fi a l\u2019apropiaci\u00f3 que el sector financer va fer de l\u2019economia productiva i els b\u00e9ns estrat\u00e8gics (aigua, comunicacions, energia) en l\u2019\u00e8poca del neoliberalisme. Necessitats b\u00e0siques com l\u2019aigua i la llum es podrien organitzar de forma diferent, cooperativista, de manera que ja no depenguessin d\u2019empreses que funcionen amb una mentalitat mercantil, sin\u00f3 d\u2019entitats que treballessin des d\u2019una l\u00f2gica social.<\/p>\n

JB:<\/strong> Penso en mesures d\u2019\u00e0mbit local, que impulsin l\u2019economia social. Despr\u00e9s de l\u2019\u00faltima gran crisi, els anys vuitanta van ser un moment de creaci\u00f3 de cooperatives. L\u2019economia social ha de ser percebuda com una resposta a la crisi. Per la seva banda, les administracions han de fer un canvi de xip: encara pensen que el motor de l\u2019economia s\u00f3n determinades empreses i no tenen en compte que, en el fons, l\u2019economia est\u00e0 en la societat. En l\u2019\u00e0mbit dels barris \u00e9s important recuperar els espais de decisi\u00f3 que s\u2019han anat perdent i que han passat a mans de consorcis privats i elits empresarials i pol\u00edtiques. En la majoria dels plans estrat\u00e8gics no hi ha participaci\u00f3 ciutadana.<\/p>\n

Cal bastir un nou model que tingui en compte la ciutadania i les seves necessitats, basat en la construcci\u00f3 de xarxes d\u2019autoajuda (que, de fet, sempre han existit). \u00c9s necessari un sentit de solidaritat i comunitat. En molts llocs, aquestes xarxes d\u2019autoajuda no tan sols han fet possible ajudar persones necessitades, sin\u00f3 que, m\u00e9s tard, han esdevingut xarxes de resist\u00e8ncia pol\u00edtica. S\u00f3n un factor que interv\u00e9 fora dels \u00e0mbits de l\u2019Estat i del mercat, i que pot donar claus per pensar com serien els models alternatius al sistema econ\u00f2mic actual.<\/p>\n

AC:<\/strong> Com a alternativa immediata a la gesti\u00f3 que estan fent els governs, caldria condicionar qualsevol rescat del sector financer a un canvi de model en la gesti\u00f3 d\u2019aquest. \u00c9s inadmisible que les mateixes caixes i bancs que cada dia fan fora fam\u00edlies de casa seva per no poder pagar la hipoteca rebin milers de milions p\u00fablics. En lloc d\u2019aix\u00f2, les administracions podrien haver exigit, com a contrapartida a l\u2019ajut a bancs i caixes, el parc d\u2019habitatges que aquestes entitats s\u2019estan quedant com a resultatde les execucions hipotec\u00e0ries. Aix\u00f2 possibilitaria que en un per\u00edode molt breu de temps es cre\u00e9s un parc de lloguer social, sense necessitat de construir m\u00e9s pisos.<\/p>\n

Com valoreu algunes experi\u00e8ncies com ara l\u2019assemblea d\u2019aturats, l\u2019assemblea d\u2019hipotecats, el moviment per un habitatge digne\u2026? Com es podrien articular respostes m\u00e9s \u00e0mplies?<\/strong><\/p>\n

AC:<\/strong> Personalment, conec millor l\u2019experi\u00e8ncia del moviment per l\u2019habitatge digne i l\u2019assemblea d\u2019hipotecats, donat que hi participo. Crec que aquest tipus de moviments tenen molt de sentit especialment en el context de crisi, ja que busquen donar respostes concretes als problemes concrets de la gent (hipoteca o atur, entre d\u2019altres). Per articular respostes m\u00e9s \u00e0mplies caldria no perdre la concreci\u00f3 d\u2019aquests moviments (almenys no perdre-la del tot). En temps de crisi, les persones no necessiten ni volen escoltar discursos ideol\u00f2gics, sin\u00f3 que volen solucions als seus problemes m\u00e9s urgents. La campanya \u201cQue la crisi la paguin els rics\u201d ja va significar un intent d\u2019articulaci\u00f3, i no va funcionar.<\/p>\n

Potser caldria pensar formes d\u2019articulaci\u00f3 que serveixin per a quelcom m\u00e9s enll\u00e0 de manifestar el descontentament en una manifestaci\u00f3. Des de l\u2019Assemblea d\u2019Afectats per les Hipoteques estem treballant en una modesta proposta d\u2019articulaci\u00f3: una auditoria social del sistema financer. Ja que cap administraci\u00f3 sembla estar disposada a investigar i penalitzar els abusos i actes il\u00b7l\u00edcits de les entitats financeres, potser caldria comen\u00e7ar un proc\u00e9s ampli on sigui la societat la que investigui i esclareixi responsabilitats.<\/p>\n

JB:<\/strong> A vegades tendim a pensar que un per\u00edode de crisi ha de comportar una mobilitzaci\u00f3 radical de la societat, i aix\u00f2 no t\u00e9 per qu\u00e8 ser aix\u00ed. El problema que patim no \u00e9s que els moviments socials no sapiguem respondre a la crisi, sin\u00f3 que ja hi havia una certa desestructuraci\u00f3 anterior, que va venir despr\u00e9s del cicle de mobilitzaci\u00f3 global del 2001-2002. Aquests moviments socials ara continuen existint, el que s\u2019ha perdut \u00e9s la capacitat de visibilitzaci\u00f3 p\u00fablica. Per\u00f2 aix\u00f2 no \u00e9s tan preocupant. Les experi\u00e8ncies i iniciatives en marxa estan vivint una certa maduresa. Em refereixo a l\u2019assemblea d\u2019hipotecats, a V de Vivienda, a experi\u00e8ncies de l\u2019\u00e0mbit cooperatiu en alguns barris (com Sants) i al moviment ve\u00efnal (la xarxa ve\u00efnal de Ciutat Vella, per exemple).<\/p>\n

Hi ha un treball molt m\u00e9s molecular i a petita escala, que \u00e9s capa\u00e7 d\u2019articular discursos i lluites. El m\u00e9s important \u00e9s que aquestes experi\u00e8ncies puguin mantenir-se en el temps. Si ara ens crem\u00e9ssim amb una mobilitzaci\u00f3 massiva contra la crisi, potser estar\u00edem hipotecant totes aquestes respostes locals. Crec que els moviments socials no estan en una etapa de reflux, sin\u00f3 de maduraci\u00f3.<\/p>\n

Per acabar, com es podria trencar amb l\u2019imaginari del \u201ccapitalisme popular\u201d, del treballador que t\u00e9 accions de la seva empresa o inverteix a borsa; o que fa que estigui ben vist viure de rendes d\u2019un pis, per exemple?<\/strong><\/p>\n

AC:<\/strong> Aquest s\u00ed que \u00e9s \u201cel tema\u201d, el rovell de l\u2019ou! Perqu\u00e8 si no hi ha esclat social davant la crisi \u00e9s, en part, per la por i la preocupaci\u00f3 de la gent per sobreviure; per\u00f2 una altra part molt important est\u00e0 relacionada amb el fet que el capitalisme ho ha fet molt b\u00e9 en les darreres d\u00e8cades i ha conven\u00e7ut la poblaci\u00f3 que tothom pot ser un \u201cguanyador\u201d i tenir m\u00e9s que el que li permetria el seu sou a trav\u00e9s d\u2019inversions en borsa o en pisos.<\/p>\n

De totes maneres, si hi ha un moment ideal per intervenir i comen\u00e7ar a desconstruir l\u2019imaginari del \u201ccapitalisme popular\u201d \u00e9s ara, amb la crisi, quan alguns d\u2019aquests mites es demostren falsos, almenys per a una part de la poblaci\u00f3. Per\u00f2 amb aix\u00f2 no n\u2019hi ha prou. L\u2019economista Albert Recio sempre explica que si l\u2019habitatge s\u2019ha consolidat com la inversi\u00f3 preferent dels estalvis de moltes fam\u00edlies \u00e9s perqu\u00e8 el desmantellament de l\u2019Estat del benestar genera incertesa de cara al futur (pensions cada cop m\u00e9s baixes, privatitzaci\u00f3 de la sanitat i altres serveis b\u00e0sics, precaritzaci\u00f3 laboral, etc.). Per tant, \u00e9s fonamental que, com a moviments, siguem capa\u00e7os d\u2019articular propostes concretes que ofereixin seguretat en q\u00fcestions b\u00e0siques com l\u2019habitatge, una renda m\u00ednima garantida, sanitat p\u00fablica i de qualitat, etc.<\/p>\n

JMB:<\/strong> Efectivament, el gran \u00e8xit del capitalisme ha estat conv\u00e8ncer tothom que \u00e9s un petit capitalista i que qualsevol est\u00e0 en la mateixa disposici\u00f3 de triomfar. Posar fi a aquest imaginari constru\u00eft medi\u00e0ticament nom\u00e9s ser\u00e0 possible a partir de pr\u00e0ctiques concretes. A mesura que la gent vagi percebent que les persones que participen en processos cooperatius i en din\u00e0miques socials que no entren en la din\u00e0mica del mercat aconsegueixen solucionar molts dels seus problemes, hi haur\u00e0 altres persones que se sumaran a la desconstrucci\u00f3 del capitalisme.<\/p>\n

JB:<\/strong> Jo crec que, en certa manera, la mateixa din\u00e0mica actual ja est\u00e0 comen\u00e7ant a desmuntar aquest imaginari. Em refereixo, per exemple, al petit especulador en habitatge que s\u2019ha trobat amb una o dues hipoteques impossibles de pagar. Als EUA, el model de les stock-options per pagar els treballadors est\u00e0 en davallada, ja ning\u00fa no les vol.<\/p>\n

A mi no em preocupa tant la perviv\u00e8ncia d\u2019aquest capitalisme especulatiu popular, que crec que ara t\u00e9 poca volada, sin\u00f3 a qui culpar\u00e0 la gent que havia entrat en la din\u00e0mica especulativa i ara se senti defraudada. En culpar\u00e0 les persones immigrades? La despesa social? O, com caldria, el sistema mateix que ha generat aquesta situaci\u00f3 sense sortida?<\/p>\n

Entrevista realitzada per Pau Casanellas i Carles Masi\u00e0, publicada al n\u00fam. 168 de la revista Illacrua<\/em><\/p>\n

Font:<\/strong> CGT<\/a>
\nPDF original:<\/strong> Illacrua<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Entrevista a Josep Manel Busqueta, Ada Colau i Jordi Bonet, publicada al n\u00fam. 168 de la revista Illacrua Un interrogant ens assola: per qu\u00e8 hi ha una dist\u00e0ncia tan gran entre la dimensi\u00f3 de la crisi i la manca d\u2019articulaci\u00f3 de respostes unit\u00e0ries per part dels moviments socials i els sectors m\u00e9s afectats per l\u2019actual […]<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[6],"tags":[68,112,171],"class_list":["post-339","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-membres-taifa","tag-crisi","tag-entrevistes","tag-moviments-socials"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/339","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=339"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/339\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=339"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=339"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=339"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}