ELENA IDOATE | La Directa – 21\/11\/2012<\/p>\n
L\u2019eliminaci\u00f3 de la viol\u00e8ncia cap a les dones requereix canvis molt profunds en diversos \u00e0mbits de la societat, per transformar completament les estructures que exerceixen la dominaci\u00f3 de g\u00e8nere. Un d\u2019aquests \u00e0mbits d\u2019opressi\u00f3 de g\u00e8nere, i per tant de viol\u00e8ncia, \u00e9s l\u2019economia. Amb la crisi, i el retorn de la dreta m\u00e9s conservadora, els drets de les dones estan patint un retroc\u00e9s, i la realitat quotidiana a la que ens enfrontem \u00e9s cada cop m\u00e9s hostil. Aix\u00ed passa tamb\u00e9 en l\u2019\u00e0mbit econ\u00f2mic.
\n
\nEn els darrers anys, hi ha hagut una immensa destrucci\u00f3 de llocs de treball, que ha afectat majorit\u00e0riament a homes que treballaven a la construcci\u00f3 i en la ind\u00fastria. La taxa d\u2019atur mascul\u00ed s\u2019ha situat en un nivell similar a la femenina, tradicionalment superior. Tanmateix, la profunditat de la crisi est\u00e0 deteriorant l\u2019ocupaci\u00f3 d\u2019activitats amb major pres\u00e8ncia de dones, com s\u00f3n els serveis, tant p\u00fablics com privats. Aix\u00f2 desemboca en l\u2019anomenat \u201cretorn a la llar\u201d. Les jornades i horaris laborals canviants, fruit de les darreres reformes laborals, donen lloc a que moltes persones hagin de renunciar a una relaci\u00f3 laboral perqu\u00e8 \u00e9s incompatible amb la vida familiar. I aquest paper els toca majorit\u00e0riament a les dones. Per\u00f2 al mateix temps, s\u2019estan incorporant al m\u00f3n laboral persones de la fam\u00edlia que n\u2019havien restat al marge, com \u00e9s el cas de moltes dones de m\u00e9s de 55 anys. Aquesta necessitat d\u2019assegurar una font d\u2019ingressos a les llars est\u00e0 fent que les dones hagin d\u2019acceptar pitjors condicions per mantenir-se en el m\u00f3n laboral. Aix\u00f2 agreuja la precarietat de la participaci\u00f3 laboral femenina, molt intermitent i parcial. Per exemple, el 24% de les dones tenen un contracte a temps parcial, sovint per la necessitat d\u2019afrontar situacions de cura d\u2019infants i dependents. El capitalisme desplega les seves estrat\u00e8gies de precaritzaci\u00f3 de les condicions de treball en les dones, en els marges de la legislaci\u00f3 i en l\u2019economia informal.<\/p>\n
D\u2019altra banda, cal tenir en compte que les retallades de serveis p\u00fablics afecten m\u00e9s intensament a les dones, ja que per diversos motius, en som les principals usu\u00e0ries. I no hem d\u2019oblidar que el model d\u2019estat del benestar reprodueix les desigualtats socials. La majoria de dones accedeixen a prestacions assistencials, que s\u00f3n m\u00e9s baixes, i les seves prestacions contributives tenen una menor quantia. El 57% de les dones benefici\u00e0ries de prestacions d\u2019atur reben prestacions assistencials o rendes d\u2019inserci\u00f3.<\/p>\n
Els impactes de la crisi en les esferes de la producci\u00f3 mercantil i del sector p\u00fablic s\u00f3n absorbits dins de la fam\u00edlia patriarcal, i les responsabilitats es traslladen cap al treball no mercantil i no remunerat. L\u2019empitjorament dels ingressos salarials i de les prestacions fan que les classes populars disminueixin el seu nivell de consum. En molts casos, els recursos arriben a ser inexistents o insuficients. I s\u00f3n les llars les que fan un major esfor\u00e7 per cobrir les necessitats. Aquest esfor\u00e7 continua recaient sobre les dones: mares, filles i mullers. La dedicaci\u00f3 masculina a feines no mercantils no ha augmentat gaire. \u00c9s un fet que, els homes que es queden en atur no assumeixen ni participen en les tasques dom\u00e8stiques.<\/p>\n
El capitalisme est\u00e0 atacant durament els drets i les condicions de vida de les classes populars, i ho fa aplicant les estructures patriarcals, que retornen i es reinventen. S\u2019estan endurint els rols econ\u00f2mics patriarcals tradicionals, com el retorn de les dones a la invisibilitat i la c\u00e0rrega de la llar. Per\u00f2 tamb\u00e9 es reforcen patrons m\u00e9s recents, com la doble jornada i la precarietat laboral. I sorgeixen noves versions de l\u2019opressi\u00f3 patriarcal. Treballar i no arribar a final de mes, rebre una prestaci\u00f3 que no cobreix les despeses, fer malabars per quadrar els horaris laborals canviants amb les obligacions s\u00f3n situacions molt comunes en les dones. Aix\u00ed com estar soles amb persones a c\u00e0rrec, o ajudar a d\u2019altres persones de fora de l\u2019anomenada fam\u00edlia nuclear. Tenim el comprom\u00eds de combatre, amb la lluita feminista, totes les versions de l\u2019opressi\u00f3 patriarcal.<\/p>\n