L’ACCENT<\/a> hem volgut entrevistat Joan Junyent per con\u00e8ixer cap on s’encaminen les pol\u00edtiques econ\u00f2miques de la Uni\u00f3 Europea en un context de crisi que al nostre pa\u00eds est\u00e0 comportant un augment dels \u00edndexs d’atur.<\/p>\n<\/p>\n
Una de les primeres reunions de la presid\u00e8ncia espanyola de la UE \u00e9s una trobada dels ministres de treball a Barcelona. Quins temes tenen sobre la taula per discutir?<\/strong>
\u00c9s una trobada informal de ministres que no t\u00e9 una agenda definida de treball, sin\u00f3 que serveix per posar les diferents preocupacions i inquietuds dels estats de la UE sobre la taula. Aix\u00ed que no sabem massa cosa del que debatran. M\u00e9s enll\u00e0, \u00e9s clar, de les declaracions de Zapatero dient que volen sortir de la crisi.<\/p>\nL’atur \u00e9s una de les principals preocupacions actuals al nostre pa\u00eds. La Uni\u00f3 Europea t\u00e9 capacitat per posar-hi soluci\u00f3?<\/strong>
En els \u00faltims anys la UE no s’ha preocupat especialment de l’atur, i de la crisi tampoc massa. La pr\u00e0ctica totalitat de les iniciatives les han tirat endavant els estats; a excepci\u00f3 de les actuacions que va fer el Banc Central Europeu al principi de la crisi, que tampoc van poder evitar que s’acab\u00e9s desencadenant. La UE no ha tingut capacitat o voluntat pol\u00edtica de tirar endavant un pla anticrisi conjunt. Pel que fa a l’atur en concret, la situaci\u00f3 \u00e9s molt divergent entre pa\u00efsos. Per exemple, a l’Estat espanyol la situaci\u00f3 \u00e9s un drama. En altres pa\u00efsos amb caigudes del PIB (producte interior brut) m\u00e9s grans, l’impacte en l’atur ha estat molt menor.<\/p>\nNo s\u00e9 fins a quin putn la UE ser\u00e0 m\u00e9s sensible del que ho ha estat. Per\u00f2 si volgu\u00e9s, tindria capacitat d’actuar sobre el treball?<\/strong>
Podria fer el que volgu\u00e9s, perqu\u00e8 a l’hora de la veritat t\u00e9 capacitat d’actuar sobre qualsevol assumpte: sobre les jornades de treball, sobre la compet\u00e8ncia entre pa\u00efsos, etc. Quan la UE vol intervenir sobre una q\u00fcesti\u00f3, troba els mecanismes a trav\u00e9s dels quals fer-ho. El problema, doncs, \u00e9s de voluntat. No podem oblidar que en els temes relacionats amb pol\u00edtiques m\u00e9s socials, la UE sempre els ha deixat en mans dels estats. <\/p>\nAix\u00ed que no ha treballat per incidir fins ara en l’atur?<\/strong>
A finals dels anys noranta la Comissi\u00f3 Europea va tenir una mica m\u00e9s de preocupaci\u00f3 per l’atur, per\u00f2 en entrar als 2000 t\u00e9 una visi\u00f3 molt centrada en l’aturat. \u00c9s a dir, que parteix del plantejament que si una persona est\u00e0 aturada no \u00e9s per culpa del mercat treball o de l’estructura productiva, sin\u00f3 perqu\u00e8 aquesta persona no \u00e9s prou ocupable, prou desitjable per al mercat de treball, no t\u00e9 la formaci\u00f3 adequada. Per tant, totes les mesures que la UE proposar\u00e0 aniran destinades a la formaci\u00f3 o a millorar el que ells anomenen flexibilitat laboral (\u00e9s a dir, a abaratir la contractaci\u00f3 i l’acomiadament).<\/p>\nAquestes mesures que anomenen de \u201cflexibilitat laboral\u201d serveixen per crear ocupaci\u00f3?<\/strong>
En alguns contextos potser s\u00ed que creen llocs de treball, per\u00f2 ens hem de preguntar en quines condicions? A quina escala? Quan la crisi \u00e9s tant profunda amb destrucci\u00f3 d’empreses i del teixit productiu com succeeix actualment, el problema \u00e9s quin tipus de llocs es volen crear. El problema no \u00e9s que la gent no estigui formada, sin\u00f3 que el teixit productiu a l’Estat espanyol \u00e9s una economia basada en la construcci\u00f3, el turisme, els autom\u00f2bils… Tots aquests s\u00f3n sectors que estructuralment estan en situaci\u00f3 de crisi. Aix\u00ed que per molt que es faciliti la contractaci\u00f3 i l’acomiadament en aquest sectors, dif\u00edcilment es crearan llocs de treball. <\/p>\nPer\u00f2 l’acomiadament no \u00e9s ja molt barat?<\/strong>
S\u00ed. De fet, en el cas espanyol, \u00e9s un dels llocs on \u00e9s m\u00e9s barata la contractaci\u00f3 i l’acomiadament. La patronal ha reconegut que el que vol en realitat \u00e9s acomiadament lliure. Qualsevol cosa que no sigui lliure per ells \u00e9s cara.<\/p>\nEn relaci\u00f3 a la crisi, bona part de la poblaci\u00f3 t\u00e9 la impressi\u00f3 que per afrontar-la s’han donat molts diners als bancs, per\u00f2 en canvi la classe treballadora n’est\u00e0 pagant les conseq\u00fc\u00e8ncies sense ajuts.<\/strong>
\u00c9s una visi\u00f3 correcta. Nosaltres parlem per definir-ho d’un keynesianisme asim\u00e8tric o neoliberalisme de crisi, que consisteix en intervenir, per\u00f2 nom\u00e9s a favor dels poderosos, a favor del sector financer, i per altra banda mantenir un pressi\u00f3 molt gran sobre les classes treballadores. Quan van comen\u00e7ar a perillar els grans bancs van dir que eren massa grans per deixar-los caure. Aix\u00ed justifiquen grans quantitats de recursos destinats a salvar el capital privat. I mentrestant exigeixen a la classe treballadora retall de pressupostos socials, el que en diuen flexibilitat, etc.<\/p>\nDarrerament hem sentit el president espanyol Zapatero assegurar que ja hi comen\u00e7a a haver recuperaci\u00f3 econ\u00f2mica. Qu\u00e8 en penses?<\/strong>
Ell parla de brots verds, per\u00f2 \u00e9s molt complicat rebatre-li perqu\u00e8 ning\u00fa sap massa qu\u00e8 vol dir en concret. El que ve a dir \u00e9s que hem caigut molt, per\u00f2 que dif\u00edcilment caurem m\u00e9s. Ells miren nom\u00e9s el PIB, per\u00f2 obvien que sobretot en el cas espanyol el major impacte de la crisi ha estat sobre l’atur. El que realment afecta la poblaci\u00f3 no \u00e9s si el PIB creix, sin\u00f3 si estan a l’atur ells o els seus familiars. Mots economistes ja estan parlant de recuperaci\u00f3 sense creaci\u00f3 de llocs de treball. \u00c9s cert que el PIB pot tenir uns creixements propers a zero i frenar la caiguda. Per\u00f2 si aix\u00f2 no es tradueix en llocs de treball, per la poblaci\u00f3 s’agreuja la situaci\u00f3 perqu\u00e8 passen m\u00e9s mesos i s’esgoten les prestacions d’atur, els estalvis de les fam\u00edlies, etc. <\/p>\nZapatero i altres mandataris internacionals parlen d’un canvi de model per sortir de la crisi.<\/strong>
El Govern espanyol ha fet bandera del canvi del sector productiu, que es concretaria en la Llei de l’economia sostenible, que sembla que ha de revolucionar l’estructura productiva. Per\u00f2 des del nostre punt de vista, en realitat estan preocupats en buscar qu\u00e8 produir (enlloc dels cotxes actuals, doncs cotxes el\u00e8ctrics, per exemple), sense aturar-se a pensar que l’important no \u00e9s qu\u00e8 es produeix sin\u00f3 com es produeix, amb quina finalitat. En el fons, si el que els interessa \u00e9s produir per produir, ni ens sembla que sigui sostenible ni que sigui realment un canvi de model productiu. <\/p>\nPer\u00f2 hi ha capacitat que l’esquerra empenyi per fer possible un canvi de model?<\/strong>
\u00c9s necessari, per\u00f2 molt dif\u00edcil. Amb la correlaci\u00f3 de forces actuals \u00e9s molt dif\u00edcil que aix\u00f2 succeeixi en el curt termini. El que hem de procurar, doncs, \u00e9s emp\u00e8nyer en aquesta direcci\u00f3. <\/p>\nMolta gent \u2013jo mateixa\u2013 pensava que l’agreujament de la crisi comportaria una major mobilitzaci\u00f3 de la poblaci\u00f3. Per\u00f2 els que responen a les convocat\u00f2ries continuen sent \u00fanicament els sectors que ja estaven mobilitzats.<\/strong>
Des del Seminari Taifa compartim el mateix an\u00e0lisi. Ten\u00edem la impressi\u00f3 que hi hauria m\u00e9s mobilitzaci\u00f3 de la que hi ha. No sabem el per qu\u00e8. Diversos elements ho podrien explicar: per exemple, el fort endeutament de la classe treballadora, que dificulta molt les reivindicacions. O el fet que l’atur hagi crescut, que provoca que tothom es pugui sentir molt amena\u00e7at. Per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s cert que quan les coses anaven relativament b\u00e9 i no hi havia la inseguretat de perdre el lloc de treball tant present, no hi havia pas major mobilitzaci\u00f3 que ara. <\/p>\nLlegim que l’Estat grec es troba en una situaci\u00f3 molt complicada per l’alt endeutament que t\u00e9, que el situa a prop de la fallida. L’Estat espanyol es troba en una situaci\u00f3 similar?<\/strong>
No, la situaci\u00f3 \u00e9s molt diferent a la de Gr\u00e8cia. A l’Estat espanyol el d\u00e8ficit p\u00fablic ha crescut molt en l’\u00faltim any, per\u00f2 el nivell d’endeutament acumulat \u00e9s molt inferior a la mitjana dels altres estats de la UE; per tant, t\u00e9 marge per continuar endeutant-se si \u00e9s necesari. L’altra q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s veure en qu\u00e8 s’endeuta l’Estat. Una altra cosa \u00e9s que la banca espanyola t\u00e9 un gran endeutament amb l’exterior i en aquest cas la situaci\u00f3 pot ser m\u00e9s complicada perqu\u00e8 la morositat ha augmentat i es pot trobar amb dificultats per retornar els pr\u00e9stecs. Fins ara hi ha una mena de suport impl\u00edcit a la banca perqu\u00e8 cap faci fallida, per\u00f2 aventurar-se a saber qu\u00e8 passar\u00e0 \u00e9s complicat. La situaci\u00f3, en tot cas, \u00e9s prec\u00e0ria. <\/p>\nEl capital, en les diverses crisis que ha patit, per sortir-se’n a anat a buscar nous mercats. Quina situaci\u00f3 es perfila perqu\u00e8 les grans corporacions trobin nous mercats?<\/strong>
Els capitals, efectivament, estan buscant nous mercats. Aix\u00ed que estan invertint en els pa\u00efsos anomenats emergents, per\u00f2 la quantitat de capital que poden absorbir d’aquests pa\u00efsos \u00e9s la que \u00e9s, i si hi ha molt capital que va cap a aquestes zones succeir\u00e0 el que ha succe\u00eft a l’Estat espanyol els darrers anys, \u00e9s a dir, que provoquin bombolles. Altres mercats cap als que s’est\u00e0 desviant capital: el deute p\u00fablic. Un altre \u00e9s el camp de l’educaci\u00f3; de fet, ja hi ha qui parla de que podria ser la propera bombolla. <\/p>\nSembla que hi hagi d’acabar havent un l\u00edmit a trobar nous mercats.<\/strong>
Per sort o per desgr\u00e0cia tenen molta imaginaci\u00f3. Per exemple, la titolaritzaci\u00f3 de les hipoteques ens va semblar una cosa irreal al principi. Fa tres o quatre mesos va sortir not\u00edcia de titolaritzaci\u00f3 d’assegurances de defunci\u00f3; consisteix que alg\u00fa que es queda a l’atur ven l’asseguran\u00e7a a un banc, i aix\u00f2 crea t\u00edtols derivats. <\/p>\nEspecialment en relaci\u00f3 a aix\u00f2 que comentaves de l’educaci\u00f3, una de les conseq\u00fc\u00e8ncies de la crisi poden ser majors privatitzacions per tal que les empreses tinguin m\u00e9s mercats d’on extreure beneficis?<\/strong>
S\u00ed. En el cas espanyol queda poca cosa per privatitzar, de coses rendibles ho estan pr\u00e0cticament totes estan privatitzades. Per\u00f2 de les poques coses on el sector p\u00fablic encara t\u00e9 pres\u00e8ncia important s\u00f3n els serveis p\u00fablics, aix\u00ed que l’Estat pot tendir a privatitzar-ho tant per obtenir ell mateix ingressos immediats com per cedir a les pressions del capital. Aix\u00ed que la perspectiva \u00e9s que el capital cada cop faci m\u00e9s pressi\u00f3 perqu\u00e8 l’esfera privada ocupi m\u00e9s espais.<\/p>\nFont:<\/strong> L’accent<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Entrevista a Joan Junyent, del Seminari d’Economia Cr\u00edtica Taifa Coincidint amb l\u00bbarrencada del semestre de presid\u00e8ncia espanyola de la Uni\u00f3 Europea, L’ACCENT hem volgut entrevistat Joan Junyent per con\u00e8ixer cap on s’encaminen les pol\u00edtiques econ\u00f2miques de la Uni\u00f3 Europea en un context de crisi que al nostre pa\u00eds est\u00e0 comportant un augment dels \u00edndexs d’atur.<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_feature_clip_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[6],"tags":[68,112],"class_list":["post-318","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-membres-taifa","tag-crisi","tag-entrevistes"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/318","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=318"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/318\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=318"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=318"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=318"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}