Degut als esdeveniments que han succe\u00eft les \u00faltimes setmanes (nacionalitzaci\u00f3 de Bankia, rescat estat espanyol, etc ) des de l\u00b4Assemblea Llibert\u00e0ria del Vall\u00e8s Oriental hem considerat necessari entrevistar en Dani Mayals, ve\u00ed de Canovelles i membre del Seminari Taifa perqu\u00e8 ens expliqui la seva posici\u00f3 sobre el que est\u00e0 succeint. Des d’aquestes l\u00ednies li agra\u00efm la concessi\u00f3 d\u00b4aquesta entrevista.<\/p>\n
Dani, \u00e9s cert que la crisi actual del capitalisme hagi sigut creada per 4 banquers dolents (Lehman Brothers, hipoteques subprime, etc.) ?\u00a0<\/strong><\/p>\n B\u00e9, aix\u00f2 \u00e9s el que ens han explicat i ens volen fer creure, que si no fos per 4 banquers avariciosos i dolents, que han fet malament les coses el sistema funcionaria b\u00e9. Per\u00f2 la veritat \u00e9s que les crisis en el capitalisme s\u00f3n recurrents i van apareixent cada cert temps, i la soluci\u00f3 o sortida d’una crisi ja porta la llavor de la propera crisi, el neoliberalisme, que va ser la sortida que es va donar a la crisi dels anys 70 del segle passat ens ha acabat portant fins a la crisi actual. Per la naturalesa del capitalisme i les seves pr\u00f2pies contradiccions, entra c\u00edclicament en crisis. L’economia financera, encara que de vegades no ho sembli no es pot deslligar mai de l’economia real. El cr\u00e8dit, no \u00e9s res m\u00e9s que recursos futurs que es porten al moment actual per poder consumir en el present.<\/p>\n Amb la sobrecapacitat productiva actual, cal un alt nivell de consum per donar sortida a l’exc\u00e9s de producci\u00f3 que nom\u00e9s es pot aconseguir a cr\u00e8dit, per la senzilla ra\u00f3 de que amb uns salaris baixos i una alta precarietat i inestabilitat laboral no es pot arribar a consumir tota la producci\u00f3. Si la producci\u00f3 no es pot vendre, les empreses no materialitzen beneficis i la roda segueix com el peix que es mossega la cua… O sigui que l’estabilitat del sistema financer dep\u00e8n de l’estabilitat de l’economia real i la incertesa i inestabilitat de l’economia real far\u00e0 que el sistema financer trontolli.<\/p>\n L’\u00fanica forma de mantenir el nivell de consum necessari per la gran capacitat productiva actual ha estat el cr\u00e8dit. Per tant quan ens diuen que hem viscut pel damunt de les nostres possibilitats (com diuen els suposats “experts” economistes del poder), el que ens hem de plantejar \u00e9s que hem produ\u00eft per damunt de la nostra capacitat de consum.<\/p>\n El col\u00b7lapse del cr\u00e8dit i del sistema financer ve donat perqu\u00e8 la bombolla financera, amb productes derivats i futurs s’ha sobredimensionat en exc\u00e9s.<\/p>\n Explotar o consumir recursos del futurs tamb\u00e9 t\u00e9 el problema ecol\u00f2gic, at\u00e8s que els recursos s\u00f3n limitats i el capitalisme mai en t\u00e9 prou i necessita cr\u00e9ixer constantment, i per materialitzar els recursos de l’economia financera cal exercir una gran pressi\u00f3 sobre l’economia real.<\/p>\n Ens deien que els sistema financer espanyol era dels m\u00e9s fiables del m\u00f3n. Ara veiem que aquesta mentida s\u00b4est\u00e0 ensorrant a marxes for\u00e7ades. Quina \u00e9s la teva opini\u00f3 de tot plegat ?<\/strong><\/p>\n B\u00e9, de fet el Sr. Zapatero, ens deia que est\u00e0vem a la ‘Champions League’ de l’economia mundial, i de sobte hem anat a jugar a tercera divisi\u00f3.<\/p>\n El model productiu espanyol que principalment s’ha basat en la construcci\u00f3, el turisme, i en menor mesura la ind\u00fastria automobil\u00edstica, \u00e9s un model amb una productivitat i un valor afegit molt baix, poc competitiu, dependent de l’exterior i que requereix de moltes importacions.<\/p>\n El fals creixement de l’economia de l’Estat Espanyol s’ha sostingut sobre una base de deslocalitzacions d’empreses, baixos salaris amb una precaritzaci\u00f3 laboral molt gran, que amb la bombolla immobili\u00e0ria, per mantenir el volum d’activitat econ\u00f2mica, els bancs espanyols s’han endeutat amb bancs estrangers, i al mateix temps, per mantenir el nivell de consum privat es van donar moltes facilitats al cr\u00e8dit f\u00e0cil.<\/p>\n Els grans beneficis que han obtingut les grans empreses a l’Estat Espanyol s’han sostingut gr\u00e0cies al cr\u00e8dit, perqu\u00e8 amb salaris baixos i un alt nivell de precarietat, l’exc\u00e9s de la capacitat productiva no s’hagu\u00e9s pogut materialitzar en guanys.<\/p>\n A m\u00e9s amb l’entrada a l’Euro, la capacitat d’endeutar-se es va incrementar i principalment van ser bancs alemanys i francesos els que van donar cr\u00e8dit als bancs de l’Estat Espanyol i d’altres pa\u00efsos perif\u00e8rics de la UE com Gr\u00e8cia o Portugal.<\/p>\n Quin paper ha jugat el Banc d\u00b4Espanya en la creaci\u00f3 de la situaci\u00f3 actual?<\/strong><\/p>\n En primer lloc, cal fer esment de que l’Estat Espanyol, en entrar a l’Euro, ja va cedir al BCE tota capacitat per incidir en la pol\u00edtica econ\u00f2mica (devaluaci\u00f3 de la moneda, fixaci\u00f3 de tipus d’inter\u00e8s…) i aix\u00f2 ha fet que mesures que potser es podrien fer per atenuar una mica la crisi, no es puguin prendre.<\/p>\n Com a \u00f2rgan regulador del funcionament del sistema financer a l’Estat Espanyol ha quedat en entredit i s’ha perm\u00e8s molts dels excesos de la banca. Personalment jo crec que aquests suposats “\u00f2rgans reguladors” actuen en conniv\u00e8ncia amb el poder pol\u00edtic i econ\u00f2mic de l’Estat, i mentre el Sr. Fern\u00e1ndez Ord\u00f3\u00f1ez demanava p\u00fablicament una reforma laboral, baixada de pensions… ha perm\u00e8s que s’hagi generat aquest gran “forat” bancari sense cap mena d’intervenci\u00f3 o control, jubilacions daurades de banquers… que ara pretenen que paguem entre tots.<\/p>\n D’altra banda el BCE t\u00e9 prohibit donar cr\u00e8dit directament als Estats, en canvi si que ho fa als bancs que amb un inter\u00e8s de l’1% despr\u00e9s compren deute p\u00fablic a interessos que poden estar entre el 4 i el 6%. Negoci rod\u00f3 pels inversors, no creieu?<\/p>\n Ha sigut \u201crescatat\u201d l\u00b4estat espanyol? Quines conseq\u00fc\u00e8ncies penses que tindr\u00e0 per a la majoria de la poblaci\u00f3 ?<\/strong><\/p>\n Doncs com ja s’ha vist en altres pa\u00efsos europeus com Gr\u00e8cia, Portugal o Irlanda m\u00e9s retallades i el desmantellament gaireb\u00e9 total del que queda d’aquest succedani d'”Estat del Benestar”. Una despesa social, que tot sigui dit, a l’Estat Espanyol ja era de les m\u00e9s baixes d’Europa.<\/p>\n Constantment se\u00b4ns diu que s\u00b4han de fer les retallades perqu\u00e8 aix\u00ed ho exigeixen els mercats. Ens podries aclarir qui hi ha darrera d\u00b4aquests \u201cmercats\u201d?<\/strong><\/p>\n Doncs banquers i especuladors, el capital financer. Ells financen tot l’entramat de partits pol\u00edtics. Quan els interessos privats del capital entren en conflicte amb el benestar general de la poblaci\u00f3, sempre es decanta en favor del primer. Per a les classes populars, l’Estat nom\u00e9s far\u00e0 el just i necessari per obtenir la m\u00ednima legitimitat de la poblaci\u00f3, i aix\u00f2 dep\u00e8n del grau de cabreig de la gent i de la seva capacitat de mobilitzaci\u00f3. Aquesta realitat \u00e9s ben palpable en el dia a dia i molt visible davant aquesta crisi.<\/p>\n Ara per ara, l’\u00fanica forma de poder mantenir la plusv\u00e0lua del capital \u00e9s collant les poblacions retallant salaris, pensions i serveis p\u00fablics amb privatitzacions per a que pugui entrar el capital en cada cop m\u00e9s espais que fins ara estaven reservats als serveis p\u00fablics.<\/p>\n Est\u00e0 clar que ning\u00fa es faria cap asseguran\u00e7a m\u00e8dica privada si es destin\u00e9s pressupost p\u00fablic per a una sanitat p\u00fablica i de qualitat. El mateix passa amb l’educaci\u00f3 i les escoles. Aprimar la despesa p\u00fablica en serveis b\u00e0sics, \u00e9s afavorir l’entrada de capital privat que busca un guany privat, en detriment d’un servei p\u00fablic, b\u00e0sic i de primera necessitat que ha de buscar un benefici social.<\/p>\n Quin paper juguen les agencies de qualificaci\u00f3 en el sistema financer actual?<\/strong><\/p>\n Afavorir el poder financer i als seus especuladors. \u00c9s curi\u00f3s que malgrat la poca credibilitat que haurien de tenir despr\u00e9s de, per exemple, mantenir una molt bona qualificaci\u00f3 als bancs que van fer fallida als EEUU just abans d’iniciar-se la crisi financera l’agost del 2007 se’ls segueixi donant credibilitat. Aix\u00f2 per a mi, nom\u00e9s s’explica per la conniv\u00e8ncia entre el poder econ\u00f2mic i pol\u00edtic.<\/p>\n Des de les tribunes dels diaris oficials ( El Pais, El Mundo, etc ) es demana la creaci\u00f3 d\u00b4eurobons i una pol\u00edtica financera comuna europea. Perqu\u00e8 consideres que l\u00b4estat alemany es nega ha acceptar aquestes demandes de la burgesia espanyola?<\/strong><\/p>\n Tenint en compte que l’economia alemanya \u00e9s molt m\u00e9s productiva i competitiva que l’espanyola, amb molta m\u00e9s capacitat d’exportaci\u00f3 i major solv\u00e8ncia, potser pensen que el pes dels Eurobons recaur\u00e0 principalment sobre les economies dels pa\u00efsos centrals de l’Euro, per donar un cr\u00e8dit als pa\u00efsos perif\u00e8rics en el que ja s’han enganxat els dits els bancs alemanys en un deute que dif\u00edcilment podran recuperar.<\/p>\n El sistema financer internacional est\u00e0 col\u00b7lapsat, i les necessitats de finan\u00e7ament dels pa\u00efsos perif\u00e8rics de l’Euro s\u00f3n molt elevades i no se solucionen amb “rescats”, com s’est\u00e0 veient i com es va veure a l’Am\u00e8rica Llatina anteriorment amb els “rescats” de l’FMI i el BM.<\/p>\n Qui \u00e9s beneficia dels atacs als deutes p\u00fablics espanyol, itali\u00e0 i grec?<\/strong><\/p>\n \u00d2bviament el capital financer. Aquells inversors que guanyen especulant, grans fons di’inversi\u00f3 que actuen des de qualsevol lloc del m\u00f3n, i a qui els va molt b\u00e9 que segueixin existint paradisos fiscals. Aquells qui pressionen per a que no es gravin amb taxes cap dels moviments especulatius del capital financer. Els qui reben diner barat del BCE per prestar-lo als Estats a un inter\u00e8s molt m\u00e9s elevat…<\/p>\n En qu\u00e8 va quedar all\u00f2 de “refundar el capitalisme” amb el que s’omplien la boca dirigents pol\u00edtics com en Sarkozy al principi de la crisi cap al 2008?<\/p>\n Quines consideres que haurien de ser les mesures perqu\u00e8 hi hagu\u00e9s una sortida diferent a la crisi actual?<\/strong><\/p>\n Tenint en compte, com ja he dit abans que les crisis s\u00f3n c\u00edcliques en el capitalisme, per les seves constants contradiccions, la principal sortida seria sortir del capitalisme. Aix\u00f2 no es fa d’un dia per l’altre i \u00e9s un cam\u00ed que comen\u00e7a des de dins del capitalisme, i per tant, haurem d’anar buscant solucions que vagin en aquesta direcci\u00f3, per\u00f2 que inicialment alleugereixin el patiment de les classes populars que s\u00f3n els qui patim amb m\u00e9s duresa les crisis del capital. Hi ha molt bones iniciatives, per\u00f2 que nom\u00e9s s\u00f3n un primer pas.<\/p>\n En primer lloc crec que el que cal realment \u00e9s una estructura pol\u00edtica diferent. Un concepte diferent d’all\u00f2 p\u00fablic on hi hagi un major control sobre els c\u00e0rrecs p\u00fablics.<\/p>\n Descentralitzar el poder als municipis per aconseguir una democr\u00e0cia real i de base. Comunalitzar els mitjans de producci\u00f3 i fer-los participatius a tota la poblaci\u00f3. Aix\u00f2 \u00e9s important per adequar la producci\u00f3 a les necessitats reals de la poblaci\u00f3 i fer-la m\u00e9s eficient. La clau \u00e9s la producci\u00f3.<\/p>\n Ens trobem amb una jornada laboral de 8 hores di\u00e0ries, curiosament la mateixa que es va aconseguir despr\u00e9s de la vaga de la Canadenca als anys 20 del segle passat. Des de llavors la capacitat tecnol\u00f2gica i productiva i l’increment de la poblaci\u00f3 activa, ens hauria d’haver perm\u00e8s retallar m\u00e9s la jornada laboral (sense rebaixar salaris), per\u00f2 la l\u00f2gica del capitalisme no ens ho permet, perqu\u00e8 seria redistribuir la riquesa i el capitalisme fa l’efecte contrari, aglutina la riquesa en poques mans i incrementa les difer\u00e8ncies entre rics i pobres.<\/p>\n Personalment considero molt interessants les aportacions que fa en Murray Bookchin sobre municipalisme llibertari i pol\u00edtiques de l’ecologia social.<\/p>\n Aquest \u00e9s el punt d’arribada que crec que no cal perdre mai de vista. Les primeres passes d’aquest cam\u00ed ja s’estan donant des de moltes associacions de ve\u00efns, l’Assemblea d’aturats, la PAH, des d’una part del cooperativisme i del 15-M, des de les candidatures municipals alternatives als Ajuntaments… i \u00e9s un cam\u00ed molt llarg i dur on ens trobarem uns Estats i un capital forts i terriblement violents que faran qualsevol cosa per dividir les classes populars i impedir que anem cap a un m\u00f3n millor i per a tothom.<\/p>\n Per \u00faltim, voldries afegir quelcom m\u00e9s…<\/strong><\/p>\n Si voldria afegir que l’economia no \u00e9s una ci\u00e8ncia exacte i complicada nom\u00e9s comprensible per a “t\u00e8cnics” i “experts” cient\u00edfics, de fet no s’hauria de considerar una ci\u00e8ncia, i per tant quan ens diuen que es prenen les \u00faniques mesures possibles, que no hi ha cap altre cam\u00ed i que ens han de salvar governs de t\u00e8cnics experts, \u00e9s categ\u00f2ricament mentida.<\/p>\n Aix\u00f2 \u00e9s el que ens volen fer creure a les classes populars, que per a ells som ignorants i dif\u00edcilment podr\u00edem entendre les teories econ\u00f2miques que cal seguir com un dogma religi\u00f3s que t\u00e9 com a D\u00e9u el Mercat.<\/p>\n Un “govern de t\u00e8cnics” diuen que s\u00f3n personatges com els que han donat “cops d’Estat financers” a It\u00e0lia i Gr\u00e8cia, (homes de “Goldman Sachs”) per seguir l’\u00fanic cam\u00ed possible, per\u00f2 perqu\u00e8 no podrien ser tamb\u00e9 considerats “t\u00e8cnics” economistes marxistes amb posicions ideol\u00f2giques alternatives, d’esquerres o b\u00e9 anarquistes?<\/p>\n L’economia, podr\u00edem dir que \u00e9s una disciplina, quelcom m\u00e9s obert que la ci\u00e8ncia, que podr\u00edem definir com l’organitzaci\u00f3 material de la societat i com a tal ha d’estar relacionada amb altres ci\u00e8ncies socials i altres \u00e0mbits, i l’hem de poder explicar de forma comprensible per a tothom, perqu\u00e8 no s\u00f3n estad\u00edstiques i formules matem\u00e0tiques i prou. De fet les teories econ\u00f2miques capitalistes actuals nom\u00e9s es fan servir per justificar “cient\u00edficament” els interessos dels poderosos, per\u00f2 no s\u00f3n \u00fatils per resoldre els problemes de la societat ni per organitzar els recursos eficientment (3\/4 parts de la poblaci\u00f3 mundial es mor de gana), perqu\u00e8 el D\u00e9u Mercat falla i molt.<\/p>\n
\n
\nLa crisi financera, en quina mesura afecta l’economia real?<\/strong><\/p>\n
\nCal dir que la principal funci\u00f3 i prioritat de qualsevol Estat \u00e9s afavorir la reproducci\u00f3 del capital i donar les millors condicions per a aquesta finalitat, o sigui que els Estats nom\u00e9s s\u00f3n un instrument m\u00e9s del capital, i no \u00e9s cert que els Estats perden poder o for\u00e7a en detriment del capital.<\/p>\n