JOS\u00c9 IGLESIAS FERN\u00c1NDEZ\u00a0|\u00a0La Directa – 03\/07\/2012<\/p>\n
No estem davant ni d\u2019un rescat ni d\u2019una ajuda, sin\u00f3 d\u2019una invasi\u00f3 capitalista. Les condicions que imposa la Comissi\u00f3 Europea (CE) per a la rendici\u00f3 total i la submissi\u00f3 incondicional de l’Estat Espanyol al capitalisme planetari ja han estat explicades i nom\u00e9s contenen\u00a0coaccions imperatives<\/a>. Fonts comunit\u00e0ries\u00a0citades<\/a>\u00a0pel diariEl Pa\u00eds<\/em>\u00a0deixen ben clar que \u00ables ajudes que s’acaben de concedir (100.000 milions d’euros) estan estretament vinculades al compliment del pacte fiscal, digui el que digui el Govern. O Madrid compleix, o els diners podrien deixar d’arribar\u00bb. A m\u00e9s, el sistema compta amb fortes institucions que actuen pressionant els governs dels \u201cpa\u00efsos gitanos\u201d -tal com despectivament se’ls anomena als passadissos de les institucions oficials europees-: en les \u00faltimes setmanes ha guanyat pres\u00e8ncia el triumvirat fiscalitzador format pel Banc Central Europeu, el Mecanisme Europeu d’Estabilitat i el Fons Monetari Internacional, per assegurar que aquestes\u00a0recomanacions<\/em>es compleixin sense m\u00e9s retards, i d’acord amb els objectius que esmentem a sota. A l’assetjament que est\u00e0 exercint la troica, s’han sumat personatges com Hollande, Merkel, Monti o Obama. Per\u00f2 tampoc cal llegir molt entre l\u00ednies per comprendre com el capitalisme surt beneficiat d’aquestes turbul\u00e8ncies, encara que de vegades no les provoqui directament. Quin \u00e9s el mecanisme? Primer, les empreses multinacionals exportadores han prestat a cr\u00e8dit a les importadores espanyoles. Cr\u00e8dit facilitat per la gran banca d’aquests pa\u00efsos. Els agents econ\u00f2mics que s’endeuten s\u00f3n els bancs, les empreses i les fam\u00edlies. \u00c9s un deute que contreu el sector privat per\u00f2 pel qual la CE n’obliga l’Estat a responsabilitzar-se, de manera que el deute privat es converteix en deute p\u00fablic.<\/p>\n …el govern retalla despesa social…<\/strong><\/p>\n Segon, una vegada la CE aconsegueix que l’Estat reconegui el deute exterior com a pr\u00f2pi, actua en nom dels governs dels pa\u00efsos prestadors imposant les condicions i pressionant amb terminis perqu\u00e8 es pagui aquesta. Les condicions consisteixen en pagar els interessos, que en el cas espanyol poden arribar al 7% (o m\u00e9s), afegint les quantitats prestades -per 100.000 milions de pr\u00e9stec l’Estat espanyol pagaria 7.000 milions l’any d’interessos i Alemanya nom\u00e9s 1.000-. Els estats prestadors saben que l’aparell productiu espanyol \u00e9s ineficient per respondre a aquests compromisos financers, tant al volum del pr\u00e9stec com al dels interessos, de manera que poden pressionar i for\u00e7ar el govern espanyol a privatitzar aquells sectors objecte d’avar\u00edcia d’aquests prestadors, com l’educaci\u00f3, la sanitat i les pensions p\u00fabliques, aix\u00ed com a realitzar retallades en la despesa social d’altres serveis p\u00fablics relacionats amb el benestar de la poblaci\u00f3.<\/p>\n …i desregularitza el mercat de treball<\/strong><\/p>\n Tercer. Hi ha reformes ineludibles que exigeixen intransigentment les empreses de l’economia real en el mercat de treball. Necessiten imposar lliurement als treballadors les condicions laborals que solen aplicar en \u00e0rees anomenades de zona franca. Cap regulaci\u00f3 d’entrada a la contractaci\u00f3 de m\u00e0 d’obra (temporalitat total, eliminaci\u00f3 del salari m\u00ednim); cap regulaci\u00f3 durant el temps de treball (jornada il\u00b7limitada, lliure flexibilitat \/ mobilitat, baixos salaris, sense antiguitat, sense aportacions a la Seguretat Social, sense representativitat sindical ni dret de vaga, condicions de treball i ambientals decidides per l’empresa, etc.), i sense cap regulaci\u00f3 de sortida (acomiadament lliure i gratu\u00eft).<\/p>\n Per tant, darrere de totes aquestes reunions dels governs, centrades en el d\u00e8ficit pressupostari i el deute p\u00fablic, s’amaga una reforma a nivell planetari. \u00c9s f\u00e0cil constatar el que diem de les declaracions de pol\u00edtics i bur\u00f2crates afins en els dies posteriors:<\/p>\n Fins fa uns dies, Mariano Rajoy i Lu\u00eds de Guindos es van resistir i rebutjaven rotundament l’ajuda<\/em>\u00a0que els oferia Brussel\u00b7les. No obstant aix\u00f2, el Govern espanyol no t\u00e9 altra sortida que seguir assumint el deute del sector privat, la qual cosa allibera els capitalistes d’aquest pa\u00eds a respondre d\u2019aquesta al convertir-la en deute p\u00fablic. Aix\u00ed mateix, consumat aquest aval pel Govern, aquest fort endeutament de l’Estat el sotmet de manera que no li queda ni la menor escletxa per negar-se a realitzar les reformes exigides per aquestes institucions, que s\u00f3n el veritable objectiu de la invasi\u00f3 capitalista. Per tant, \u00e9s f\u00e0cil entendre que com m\u00e9s endeutat estigui el Govern m\u00e9s obligat est\u00e0 a realitzar les retallades en la despesa social i les privatitzacions que li imposa la CE. Amb la suma concedida com a deute -100.000 milions d’euros per ara- la troica reconeix al Fons de Reestructuraci\u00f3 Ordenada Banc\u00e0ria (FROB) aquesta quantitat, per\u00f2 els diners passen a pagar als creditors estrangers: cobren els bancs internacionals pels pr\u00e9stecs concedits a bancs d’aquest pa\u00eds (Santander, BBVA, la Caixa, etc.), i cobren les empreses multinacionals per la venda a cr\u00e8dit de mercaderies i serveis a empreses importadores espanyoles. Encara que no ho diuen, l’ajuda<\/em>\u00a0o\u00a0rescat<\/em>, \u00e9s per pagar a aquestes entitats estrangeres. Perqu\u00e8, si com descarten els experts, \u00abels 100.000 milions d’euros del pla de rescat de la banca espanyola [no aniran] a parar al cr\u00e8dit a les empreses i fam\u00edlies\u00bb, a qu\u00e8 es dedicaran llavors? Pensem que, amb aquesta ajuda coercitiva, la CE mata dos ocells d’un tret a favor del capitalisme planetari: sotmet el Govern espanyol a pagar les entitats estrangeres i a realitzar les privatitzacions i reformes exigides en el document: reforma fiscal, amb augment dels impostos indirectes; control dels pressupostos p\u00fablics (que no hi hagi d\u00e8ficits<\/a>) -amb especial atenci\u00f3 a la despesa social-, la reforma financera (finalitzar el proc\u00e9s de privatitzaci\u00f3 de les caixes d’estalvi), i la reforma laboral i privatitzaci\u00f3 del sistema p\u00fablic de pensions. \u00c9s a dir, s\u00f3n tan escandalosament exigits com a moneda de canvi de l’ajuda<\/em>\u00a0financera per part de la CE que un pol\u00edtic de la dreta nacionalista ha hagut de dir: \u00ab\u00e9s evident que aquest rescat t\u00e9 conseq\u00fc\u00e8ncies. Per quin motiu haurien de deixar diners a les institucions espanyoles si no \u00e9s a canvi d’alguna cosa?\u00bb.<\/p>\n El sector productiu deixat de banda<\/strong><\/p>\n Entre aquestes directrius i dirigents no apareix cap preocupaci\u00f3 per dinamitzar el sector productiu. Mentre hi ha diners per al sistema financer amb prou feines queda un euro per al sistema productiu. Es salven bancs i caixes per\u00f2 no hospitals ni escoles. Es congelen o redueixen els salaris i pensions, per\u00f2 ning\u00fa s’atreveix a limitar les desorbitades remuneracions anuals dels directius d’aquestes empreses. Els preus del gas, electricitat i altres mercaderies indispensables per al benestar diari estan pujant, de manera que el poder adquisitiu continua degradant-se.<\/p>\n No obstant aix\u00f2, la reforma laboral exigida ja \u00e9s un fet. Acaba de ser aprovada amb els vots de PP, CiU, UPN i F\u00f2rum Ast\u00faries; ve a ser \u00abun pas m\u00e9s en la flexibilitzaci\u00f3 del mercat de treball: estableix l’acomiadament m\u00e9s r\u00e0pid i barat (20 dies per any treballat), devalua la negociaci\u00f3 col\u00b7lectiva en la mesura que d\u00f3na m\u00e9s poder a l’empresari per canviar les condicions de treball i salarials i regula l’acomiadament i els expedients de regulaci\u00f3 d’ocupaci\u00f3 (ERO) a les administracions p\u00fabliques<\/a>\u00ab. Totes aquestes mesures impliquen que l’atur no baixar\u00e0, sin\u00f3 que anir\u00e0 en augment, tot i que els costos laborals no paren de caure, i que la m\u00e0 d’obra \u00e9s cada vegada m\u00e9s barata per a les empreses. Aviat arribarem als 6,5 milions de persones treballadores en atur, de les quals tindrem, quan es recuperi l’economia, al voltant de 6 milions d\u2019aturats cr\u00f2nics. Com amena\u00e7a, la cancellera alemanya Angela Merkel ha afirmat que\u00a0\u00abno hi haur\u00e0 cap prestaci\u00f3 sense contraprestaci\u00f3, sense els ajustos i reformes\u00bb<\/a>\u00a0que s’han acordat .<\/p>\n El gran negoci del capitalisme<\/strong><\/p>\n En resum. El capitalisme no est\u00e0 en crisi, sin\u00f3 que \u00e9s el seu model d’acumulaci\u00f3 el que pateix algunes turbul\u00e8ncies. Alteracions que aprofita per fer neteja, afeblir el poder de resist\u00e8ncia i eliminar els indicadors de benestar aconseguits per la lluita hist\u00f2rica de la classe treballadora. A la contradicci\u00f3 Capital-Treball, el capitalisme est\u00e0 (i segueix) en la seva esplendor, ara ja fins i tot proletaritzant i empobrint les seves classes mitjanes. Els aturats, en una gran majoria procedents de la classe mitjana, per\u00f2 tamb\u00e9 bona part de les persones jubilades, incapacitades per a la protesta, amaguen les seves vergonyes emparant-se en la caritat que proveeixen ONG assistencials com Creu Roja, C\u00e0ritas, els bancs d’aliments, campanyes televisives, etc. La classe mitjana, com matal\u00e0s ideol\u00f2gic del capitalisme, ni t\u00e9 una cultura de classe, i encara menys una cultura de la resist\u00e8ncia contra el capitalisme. El que far\u00e0 que, bona part dels seus components vagin assumint la mis\u00e8ria que el capitalisme maltusi\u00e0 els t\u00e9 reservada. Tampoc sembla que l’univers d’esquerres, essencialment habitat per partits, sindicats, cooperatives i altres expressions afins es proposi alguna cosa m\u00e9s transformadora que la tornada al capitalisme humanitari i verd.\u00a0Caldr\u00e0 esperar a veure per on es desenvolupen els esdeveniments<\/a>. De moment la crisi \u00e9s un gran negoci del capitalisme.<\/p>\n Font:<\/strong> La Directa<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" No estem davant ni d\u2019un rescat ni d\u2019una ajuda, sin\u00f3 d\u2019una invasi\u00f3 capitalista. Les condicions que imposa la Comissi\u00f3 Europea (CE) per a la rendici\u00f3 total i la submissi\u00f3 incondicional de l’Estat Espanyol al capitalisme planetari ja han estat explicades i nom\u00e9s contenen\u00a0coaccions imperatives<\/a>. Fonts comunit\u00e0ries\u00a0citades<\/a>\u00a0pel diariEl Pa\u00eds<\/em>\u00a0deixen ben clar que \u00ables ajudes que s’acaben de concedir (100.000 milions d’euros) estan estretament vinculades al compliment del pacte fiscal, digui el que digui el Govern. O Madrid compleix, o els diners podrien deixar d’arribar\u00bb. A m\u00e9s, el sistema compta amb fortes institucions que actuen pressionant els governs dels \u201cpa\u00efsos gitanos\u201d -tal com despectivament se’ls anomena als passadissos de les institucions oficials europees-: en les \u00faltimes setmanes ha guanyat pres\u00e8ncia el triumvirat fiscalitzador format pel Banc Central Europeu, el Mecanisme Europeu d’Estabilitat i el Fons Monetari Internacional, per assegurar que aquestes\u00a0recomanacions<\/em>es compleixin sense m\u00e9s retards, i d’acord amb els objectius que esmentem a sota. A l’assetjament que est\u00e0 exercint la troica, s’han sumat personatges com Hollande, Merkel, Monti o Obama. Per\u00f2 tampoc cal llegir molt entre l\u00ednies per comprendre com el capitalisme surt beneficiat d’aquestes turbul\u00e8ncies, encara que de vegades no les provoqui directament. Quin \u00e9s el mecanisme?<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_feature_clip_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[13,6],"tags":[69,116,146,203,240],"class_list":["post-1775","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-articles","category-membres-taifa","tag-crisi-del-deute","tag-europa","tag-la-directa","tag-rescat","tag-ue"],"jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1775","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1775"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1775\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1775"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1775"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1775"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
\n
\nEl deute privat esdev\u00e9 deute p\u00fablic…<\/strong><\/p>\n