{"id":1771,"date":"2012-09-16T14:51:41","date_gmt":"2012-09-16T12:51:41","guid":{"rendered":"http:\/\/seminaritaifa.org\/?p=1771"},"modified":"2012-09-16T14:51:41","modified_gmt":"2012-09-16T12:51:41","slug":"hi-ha-encara-qui-pensa-que-aixo-de-la-crisi-passara-j-m-busqueta","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/2012\/09\/16\/hi-ha-encara-qui-pensa-que-aixo-de-la-crisi-passara-j-m-busqueta\/","title":{"rendered":"\u201cHi ha encara qui pensa que aix\u00f2 de la crisi passar\u00e0\u201d (J. M. Busqueta)"},"content":{"rendered":"
Josep Manel Busqueta<\/a>

Josep Manel Busqueta Foto: LLU\u00cdS SERRAT.<\/p><\/div>\n

07\/07\/12 – GIRONA – EL PUNT AVUI – URE COMAS<\/strong><\/p>\n

\u201cEls mercats no suporten la m\u00ednima expressi\u00f3 de democr\u00e0cia\u201d<\/strong><\/p>\n

\u201cAquest comprom\u00eds avui i ara implica la defensa dels drets socials\u201d<\/strong><\/p>\n

\u201cResulta vergony\u00f3s que una societat com la nostra s’hagi de plantejar fer front a la cobertura de les necessitats fonamentals de les persones a trav\u00e9s d’espectacles televisius\u201d<\/strong><\/p>\n

Avancem cap a societats excloents, malaltes per la seguretat i, per tant, molt m\u00e9s agressives<\/strong><\/p>\n

A\u00a0qu\u00e8 responia l’article cr\u00edtic contra\u00a0La marat\u00f3<\/em>\u00a0de TV3?<\/strong><\/p>\n

L’article vol fer pal\u00e8s el fet que resulta vergony\u00f3s que una societat com la nostra s’hagi de plantejar fer front a la cobertura de les necessitats fonamentals de les persones a trav\u00e9s d’espectacles televisius proposats i desenvolupats des dels mitjans de comunicaci\u00f3 p\u00fablics com ara TV3 i Catalunya Radio. La pobresa, la falta de recursos per poder cobrir les necessitats b\u00e0siques que molta gent viu, \u00e9s un resultat del funcionament del capitalisme, nom\u00e9s orientat a la recerca del benefici privat. Les institucions p\u00fabliques, en principi, haurien de vetllar per aconseguir una societat m\u00e9s equilibrada i activar els mecanismes de suport per a la poblaci\u00f3 afectada pel capitalisme en crisi. Lluny d’aix\u00f2, els responsables pol\u00edtics proposen com a mecanisme de gesti\u00f3 de la crisi l’ajust i les retallades sobre tots els drets socials, apugen l’IVA i el cost dels b\u00e9ns fonamentals i, de manera absolutament insultant, destinen centenars de milers de milions per intentar salvar el sistema financer, un dels principals responsables de l’actual situaci\u00f3. Davant d’aquest panorama que exigeix denuncia i justicia davant una banca malversadora i un model de societat capitalista fracassat, tenim la proposta de la Marat\u00f3, un succedani de participaci\u00f3 ciutadana, que lluny d’exigir responsabilitats i assenyalar els culpables de l’actual situaci\u00f3 pret\u00e9n que la cobertura de les necessitats fonamental esdevingui el fruit d’un exercici de bona voluntat individual impulsat pel show i l’espectacle medi\u00e0tic. Pobra caritat pel pobres.<\/div>\n

<\/p>\n

La crisi econ\u00f2mica i de valors. Cap on creu que ens dirigim?<\/strong><\/div>\n
Avancem cap a un model de societat molt m\u00e9s agressiu, explotador i autoritari La l\u00f2gica del capital financer, si no ho aturem, a trav\u00e9s del mecanisme de poder que representa el deute p\u00fablic i la necessitat de gesti\u00f3 d’aquest a trav\u00e9s de les pol\u00edtiques d’ajust disposa del mitj\u00e0 perfecte per aconseguir espoliar el conjunt de les societats. El deute i l’ajust s\u00f3n els mecanismes perfectes per transferir tota la riquesa col\u00b7lectiva cap a les butxaques de l’elit financera. Per tant, la societat que resultar\u00e0 d’aquest proc\u00e9s ser\u00e0 una societat sense drets socials ni laborals, en qu\u00e8 a m\u00e9s les decisions rellevants per al seu funcionament quedaran absolutament fora dels mecanismes de decisi\u00f3 col\u00b7lectius. La democr\u00e0cia, ja molt prec\u00e0ria en les nostres societats, ser\u00e0 una de les grans damnificades del proc\u00e9s de reestructuraci\u00f3 del capitalisme. Els mercats no suporten ni la m\u00ednima expressi\u00f3 de democr\u00e0cia. De manera m\u00e9s global, anem cap a un capitalisme de menors dimensionsUn cop esgotada la via del cr\u00e8dit i la financiaritzaci\u00f3 de l’economia per aconseguir expandir la producci\u00f3, el capitalisme a nivell global es troba amb grans capacitat productives per\u00f2 amb una poblaci\u00f3 empobrida amb pocs recursos per poder absorbir tot el que el capitalisme pot produir i generar uns beneficis adequats per als inversors. Aix\u00ed doncs assistirem al tancament de fabriques i expulsi\u00f3 de treballadors fins que s’assoleixin les dimensions i els nivells d’una economia novament viable pel funcionament de l’economia global. La conseq\u00fc\u00e8ncia d’aix\u00f2 \u00e9s que si ara dels set mil milions de persones que habitem el m\u00f3n nom\u00e9s mil milions aconsegueixen viure amb certa solv\u00e8ncia, en l’escenari que ens depara l’evoluci\u00f3 del capitalisme encara sobrem uns quant centenars m\u00e9s de milions de persones, segurament classes mitjanes de les economies centrals com la nostra. En aquest model de societat, els privilegiats intentaran per tots el mitjans que la multitud exclosa no els pertorbi, amb la qual cosa, en lloc de societats integradores avancem cap a societats excloents, malaltes per la seguretat, i per tant molt m\u00e9s agressives.<\/div>\n
<\/div>\n
Quines alternatives hi ha?<\/strong><\/div>\n
<\/div>\n
N’hi ha moltes, una altra cosa \u00e9s el poder pol\u00edtic i social necessari per poder avan\u00e7ar en aquesta direcci\u00f3. Aquest poder pol\u00edtic que ha de definir el proc\u00e9s de transformaci\u00f3 ha de sorgir des de la base de la societat. Existeixen ja a casa nostra milers de persones que participen en nombrosos projectes de transformaci\u00f3 alternatius al capitalisme. Iniciatives de l’economia social, el cooperativisme i les finances \u00e8tiques, candidatures alternatives per comen\u00e7ar a practicar una forma de pol\u00edtica diferent des dels pobles. Persones integrades en la lluita per la sobirania aliment\u00e0ria, cooperatives de consum, projectes d’agroecologia, projectes de comunicaci\u00f3 alternativa, pr\u00e0ctiques del sindicalisme alternatiu superador d’un model de pacte esgotat i moltes experi\u00e8ncies m\u00e9s que conformen el germen del que ha de ser la proposta d’una societat diferent. Cal afegir-hi tamb\u00e9 l’eclosi\u00f3 del moviment del 15-M. Un moviment on moltes persones encara no involucrades en la transformaci\u00f3 social, a trav\u00e9s de la den\u00fancia que representa l’estafa del capitalisme en la seva versi\u00f3 actual, inicien tamb\u00e9 un proc\u00e9s de denuncia de la realitat que segurament, a partir de les propostes que plantegin en el futur, combinades amb la resta que ja existeixen poden significar un fecund espai de regeneraci\u00f3 pol\u00edtica i social.<\/div>\n
<\/div>\n
Suposa un canvi de mentalitat?<\/strong><\/div>\n
<\/div>\n
Moltes persones ja l’estan fent; d’altres trigaran m\u00e9s i n’hi haur\u00e0 que no el faran mai. Hi ha encara qui pensa que aix\u00f2 de la crisi passar\u00e0 i pensa a recuperar escenaris com els del 2007 abans de l’esclat de la crisi.Cal recordar per\u00f2 que abans de l’esclat de la crisi a casa nostra ja hi havia un nivell d’atur juvenil descomunal que convivia amb nivells de precarietat laboral que triplicaven la mitjana europea i amb nivells de pobresa que, pel conjunt de l’estat espanyol, ja abastaven el 20% de la poblaci\u00f3. Aix\u00ed doncs en aquest per\u00edode ja hi havia molta gent amb dificultat. El que est\u00e0 clar \u00e9s que aquella situaci\u00f3 on una fr\u00e0gil estructura productiva, amagada darrere la ficci\u00f3 del cr\u00e8dit f\u00e0cil que esperonava la resta de la economia liderada per la construcci\u00f3, no tornar\u00e0 mai m\u00e9s. Ens toca, doncs, iniciar un proc\u00e9s en qu\u00e8 caldr\u00e0 entendre que la millora individual nom\u00e9s ser\u00e0 possible si millorem col\u00b7lectivament i que, per tal que aix\u00f2 sigui possible, cal el comprom\u00eds de moltes persones en la lluita per una altra societat. Aix\u00f2, avui i ara, implica la defensa dels drets socials, que estableixen uns m\u00ednims comuns per a tothom i que esdevenen indispensables per mantenir la m\u00ednima cohesi\u00f3 social. S\u00f3n el resultat de llargs processos de lluita i comprom\u00eds col\u00b7lectiu, s\u00f3n el nostre patrimoni i \u00e9s des de la seva defensa des d’on cal bastir l’apoderament social que avanci cap a un altre model de societat.<\/div>\n
<\/div>\n
El marc, la Uni\u00f3 Europea?<\/strong><\/div>\n
<\/div>\n
Sovint tenim la impressi\u00f3 que \u00e9s molt dif\u00edcil enfrontar-se a la l\u00f2gica del poder actual representada per uns mercats financers que ning\u00fa sap ben b\u00e9 ni qui s\u00f3n ni on s’ubiquen. Per\u00f2 aquests mercats financers venen a menjar ben a prop de casa, als nostres carrers, barris i pobles. Per mantenir-se necessiten desnonar els nostres ve\u00efns, tancar les f\u00e0briques dels pobles i els centres d’assist\u00e8ncia prim\u00e0ria… El marc des del qual hem de desenvolupar la nostra lluita comen\u00e7a al nostre carrer i al nostre poble fent front de manera solid\u00e0ria a les agressions de qu\u00e8 som v\u00edctimes di\u00e0riament. A partir d’aqu\u00ed evidentment cal establir el di\u00e0leg necessari que ens porti a bastir espais de lluita de car\u00e0cter nacional, europeu i fins i tot, si \u00e9s possible, mundials.<\/div>\n
<\/div>\n
Qu\u00e8 en pensa de l’euro?<\/strong><\/div>\n
<\/div>\n
Cal tenir present que la construcci\u00f3 europea ha sigut des dels seus inicis un projecte sobretot econ\u00f2mic constru\u00eft a mida i segons les directrius dels grans interessos econ\u00f2mics que operen a escala europea. Primer el mercat \u00fanic i despr\u00e9s la moneda \u00fanica s\u00f3n les grans fites que han aconseguit dissenyar un escenari fabul\u00f3s per als gran negocis productius i financers per\u00f2 que ha tingut com a contrapartida la marginaci\u00f3 de les perif\u00e8ries europees dels centres d’inversi\u00f3 i producci\u00f3 rellevants alhora que ha significat la destrucci\u00f3 de tot el seu teixit productiu tradicional. En aquests moments el projecte es troba gaire b\u00e9 esgotat i la seva vig\u00e8ncia i futur dep\u00e8n, de forma important, de la voluntat d’aquests grans interessos econ\u00f2mics representats pels governs d’ Alemanya i tamb\u00e9 Fran\u00e7a. De com aquests avalu\u00efn la necessitat del projecte europeu des de les seves necessitats concretes de negoci inversi\u00f3 en dependr\u00e0 el seu futur. Aix\u00ed doncs poca cosa ens queda a dir al respecte a la ciutadania. No penso que sigui la nostra discussi\u00f3 m\u00e9s important en aquests moments, si Euro si o Euro no. Em sembla que el m\u00e9s rellevant de la l\u00f2gica i les necessitats dels moviment socials passa per establir les l\u00ednies vermelles del drets socials com a irrenunciables i i inalianables i continuar fent quallar all\u00e0 on sigui possible espais de resposta a la l\u00f2gica d’aquest poder depredador.<\/div>\n

 <\/p>\n

Font:<\/strong> El Punt Avui<\/a>. Publicat a El Punt Avui. Comarques Gironines 07-07-2012 P\u00e0gina 37<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Entrevista publicada a El Punt Avui amb Josep Manel Busqueta, membre del seminari Taifa.<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":1772,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_feature_clip_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[6],"tags":[112],"class_list":["post-1771","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-membres-taifa","tag-entrevistes"],"jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1771","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1771"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1771\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1771"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1771"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1771"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}