IVAN GORDILLO | La Directa – 04\/08\/2012<\/p>\n
Gol de Cesc! El president del govern i altres representants pol\u00edtics ho celebren efusivament a la grada d\u2019un estadi, a Pol\u00f2nia, enmig d\u2019un partit de l\u2019Eurocopa de futbol. Hores abans, s\u2019havia anunciat el rescat de la banca espanyola, valorat en 100.000 milions d\u2019euros, un episodi m\u00e9s de la lamentable gesti\u00f3 de la crisi per part de l\u2019Estat espanyol i de la Uni\u00f3 Europea. Certament, la imatge \u00e9s pat\u00e8tica. L\u2019ajuda imposada per la UE per fer front a la situaci\u00f3 de fallida de la banca pel desprop\u00f2sit immobiliari i la creixent morositat suposar\u00e0 un aprofundiment de les pol\u00edtiques d\u2019austeritat. Aquests ajustaments econ\u00f2mics estan condemnant les classes populars, liquidant el patrimoni p\u00fablic i desmantellant la minsa democr\u00e0cia que podia oferir el parlamentarisme. No \u00e9s una problem\u00e0tica t\u00e8cnica, sin\u00f3 una q\u00fcesti\u00f3 pol\u00edtica. La prioritat s\u00f3n els bancs, abans que les persones. Els representants electes es troben c\u00f2modes amb el mandat de les elits financeres. El cop d\u2019estat dels financers que es va iniciar el 2008 est\u00e0 m\u00e9s que consolidat. Comen\u00e7a a fer-se dif\u00edcil explicar alguna cosa nova sobre aquesta crisi. Tot el que s\u2019ha dit i repetit des que va comen\u00e7ar continua sent vigent avui dia, m\u00e9s enll\u00e0 de les peculiaritats dels nous episodis. El mal diagn\u00f2stic inicial i la voluntat de salvar el capital financer estan darrere les err\u00e0tiques pol\u00edtiques econ\u00f2miques. <\/p>\n
Continuem al mateix lloc on \u00e9rem al comen\u00e7ament de la crisi. La crisi \u00e9s un fenomen recurrent i inherent en el capitalisme, fins i tot necessari per al seu funcionament. Les caracter\u00edstiques de la crisi capitalista actual s\u00f3n conseq\u00fc\u00e8ncia del model anomenat neoliberal, on la producci\u00f3 i les finances s\u2019han desenvolupat regides per aquest patr\u00f3, precisament, per superar crisis anteriors. Les deslocalitzacions, la fragmentaci\u00f3 de la producci\u00f3, la precaritzaci\u00f3 laboral i les privatitzacions s\u00f3n caracter\u00edstiques d\u2019aquest model, juntament amb la import\u00e0ncia que ha pres el sector financer en l\u2019organitzaci\u00f3 econ\u00f2mica, sobretot des de la caiguda de l\u2019economia productiva. Aquesta crisi es va desencadenar amb l\u2019explosi\u00f3 de la bombolla immobili\u00e0ria i financera, que es va gestar a base de donar cr\u00e8dits sobre els quals es va aixecar el fals creixement dels anys anteriors a la crisi.<\/p>\n
Sense aquests cr\u00e8dits, les fam\u00edlies no podien consumir ni accedir a l\u2019habitatge per culpa d\u2019uns salaris llargament estancats i baixos i uns preus en augment. Les empreses obtenien beneficis importants, per\u00f2 la inefici\u00e8ncia dels empresaris i la facilitat d\u2019acc\u00e9s al cr\u00e8dit els permetia mantenir-se en una posici\u00f3 poc competitiva. Aquesta barra lliure de cr\u00e8dit havia de venir d\u2019algun lloc, ja que l\u2019economia espanyola es caracteritza per un d\u00e8ficit exterior important. El sistema financer es va endeutar fortament amb els mercats internacionals per finan\u00e7ar la bombolla immobili\u00e0ria. La pertinen\u00e7a a l\u2019euro donava una falsa estabilitat a les economies perif\u00e8riques. Un dels problemes \u00e9s, doncs, l\u2019elevat endeutament de l\u2019economia, especialment privat, sobretot de les empreses i del sector financer.<\/p>\n
El col\u00b7lapse, per\u00f2, t\u00e9 m\u00e9s relaci\u00f3 amb la producci\u00f3. El sistema productiu havia arribat a l\u00edmits insuperables de sobreproducci\u00f3 i sobrecapacitat, el sector immobiliari o de l\u2019autom\u00f2bil en s\u00f3n paradigm\u00e0tics. Aquests excessos portaven a un nou cam\u00ed d\u2019endeutament per tapar les inversions fallides, \u00e9s a dir, la producci\u00f3 que no es venia perqu\u00e8 les fam\u00edlies i les empreses no podien assumir m\u00e9s pr\u00e9stecs. La caiguda dels beneficis es convertia en l\u2019altre gran problema.<\/p>\n
Un tercer element important ha estat l\u2019arquitectura institucional de la UE, constru\u00efda per afavorir el capital. Per una banda, permetia que les economies centrals reciclessin els seus super\u00e0vits invertint a la perif\u00e8ria europea i, per l\u2019altra, permetia que el capital de la perif\u00e8ria gaud\u00eds d\u2019una moneda forta. Tot plegat, cal amanir-ho amb la incompet\u00e8ncia de la classe pol\u00edtica i les elits econ\u00f2miques, protagonistes d\u2019innumerables casos de corrupci\u00f3 que en cap cas acaben amb una resposta ferma per part de la just\u00edcia.<\/p>\n
Aquest \u00e9s el diagn\u00f2stic real de la crisi. I tota acci\u00f3 que no es destini a atacar aquests problemes d\u2019arrel est\u00e0 destinada a fracassar a l\u2019hora de trobar una sortida a la crisi m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019afavorir el capital i obrir nous espais d\u2019inversi\u00f3 a trav\u00e9s de la despossessi\u00f3 del que \u00e9s p\u00fablic i l\u2019atac a les classes populars. El que s\u2019anomena rescatde la banca espanyola \u2013o \u201cl\u00ednia de cr\u00e8dit\u201d, com defineix de manera eufem\u00edstica el govern\u2013 no \u00e9s m\u00e9s que la imposici\u00f3 a l\u2019Estat espanyol d\u2019avalar el que els bancs mai no podran tornar als bancs europeus. La intervenci\u00f3 de la UE a trav\u00e9s del \u201cpr\u00e9stec\u201d dels 100.000 milions d\u2019euros t\u00e9 com a primera condici\u00f3 el comprom\u00eds de l\u2019Estat de respondre en cas d\u2019impossibilitat de retorn dels bancs espanyols, quelcom m\u00e9s que probable, ja que, deixant diners a entitats en fallida, no s\u2019aconsegueix generar el que necessiten, sin\u00f3 apla\u00e7ar el problema per m\u00e9s endavant. Tot plegat \u00e9s una maniobra per garantir que la banca europea acabar\u00e0 cobrant. Els bancs espanyols deuen, nom\u00e9s a bancs alemanys, francesos i brit\u00e0nics, m\u00e9s de 250.000 milions d\u2019euros. La maniobra no s\u2019entendria sense la reforma duta a terme el mes d\u2019agost passat, acordada per PP i PSOE, on es prioritzava constitucionalment el pagament del deute p\u00fablic abans que cap altra partida. La segona condici\u00f3, derivada de l\u2019anterior, \u00e9s un dur\u00edssim contracte d\u2019austeritat que, molt probablement, comen\u00e7ar\u00e0 per un augment de l\u2019IVA que pot arribar al 21%, m\u00e9s flexibilitzaci\u00f3 del mercat laboral i reducci\u00f3 salarial i l\u2019acomiadament de funcion\u00e0ries.<\/p>\n
Actualment, el que s\u2019est\u00e0 intentant, salvant el capital financer, \u00e9s fer front a dues contradiccions centrals. Per una banda, el que s\u2019anomena pl\u00e8tores de capital, \u00e9s a dir, grans volums de capital atresorat que busca destins on invertir per\u00f2 que, en l\u2019actual context de fallida productiva, no troba llocs on poder obtenir rendibilitats favorables. I per altra banda, l\u2019eterna contradicci\u00f3 capital-treball. La caiguda dels beneficis empeny els capitalistes a reduir els salaris per poder gaudir d\u2019un tros m\u00e9s gros del past\u00eds. El govern hi ajuda amb les corresponents reformes laborals. Un cop fet aix\u00f2, per\u00f2, la minva de la renda salarial fa reduir la demanda i dificulta la venda de mercaderies per part de les empreses. El que s\u2019anomena rescat\u00e9s un instrument que, a curt termini, t\u00e9 efectes en la distribuci\u00f3 del deute, que passa de privat a p\u00fablic. A m\u00e9s, a llarg termini, suposa una recomposici\u00f3 del poder del capital sobre el treball a trav\u00e9s de la despossessi\u00f3 de drets i d\u2019ajustaments estructurals disciplinadors de la for\u00e7a de treball.<\/p>\n
La crisi que viuen les economies centrals posa de manifest la incapacitat del capitalisme de garantir unes condicions de vida dignes a les classes populars i la seva incompatibilitat amb un r\u00e8gim m\u00e9s o menys democr\u00e0tic. No hi ha una manca de recursos ni de capacitats, sin\u00f3 una gesti\u00f3 desigual de la riquesa produ\u00efda. La din\u00e0mica d\u2019acumulaci\u00f3 del capital basada en la persecuci\u00f3 del benefici privat est\u00e0 a la base del sistema i aix\u00f2 \u00e9s el que es pret\u00e9n rescatar. <\/p>\n