ELENA IDOATE\u00a0| La Directa – 05\/06\/2012<\/p>\n
Darrerament, l\u2019actualitat econ\u00f2mica provoca la sensaci\u00f3 de que la nostra economia est\u00e0 penjant d\u2019un fil i de que en qualsevol moment col\u00b7lapsar\u00e0. La borsa s\u2019enfonsa, i la prima de risc es dispara i assoleix m\u00e0xims hist\u00f2rics que fan por. En aquests moments est\u00e0 a gaireb\u00e9 550 punts, per\u00f2 cada dia que passa bat nous r\u00e8cords. Despr\u00e9s de saquejar els nostres recursos, el capital es fuga a un ritme fren\u00e8tic. EI sector bancari t\u00e9 un forat negre que cada cop sembla m\u00e9s gran, engoleix tothom. Temem que caigui l\u2019Estat espanyol, i que caigui Catalunya, que\u00a0presenta una de les situacions m\u00e9s delicades. Que siguem massa grans per caure no ens d\u00f3na tampoc gaire seguretat. La situaci\u00f3 \u00e9s enormement complicada i tot plegat est\u00e0 bastant embolicat. Tenim molt clar que no ens podem distreure de les q\u00fcestions importants, que les\u00a0finances\u00a0s\u00f3n un arbre que no ens deixa veure el bosc. Per\u00f2 la crisi del deute ha esdevingut la dificultat m\u00e9s immediata a resoldre.<\/p>\n
<\/p>\n
Dels mercats als rescats<\/strong><\/p>\n La caiguda de l\u2019activitat econ\u00f2mica i l\u2019increment de les necessitats de prestacions i ajudes socials genera d\u00e8ficit p\u00fablic, enormement amplificat per una fiscalitat molt favorable a que les grans fortunes i el capital no paguin impostos. Tot i aix\u00f2, aquests fets no s\u00f3n els principals causants de les tensions financeres actuals. Ho \u00e9s la gran muntanya de deute creat per la socialitzaci\u00f3 del deute privat i de les p\u00e8rdues dels bancs. El govern central de l\u2019Estat espanyol fa mans i m\u00e0nigues per pagar amb diners p\u00fablics, mitjan\u00e7ant l\u2019emissi\u00f3 del deute que anirem pagant, el rescat de Bankia. S\u2019afegeixen un munt de milions a la gran bola de deute p\u00fablic nodrida anteriorment amb altres intervencions banc\u00e0ries. I aix\u00f2 \u00e9s tan sols la punta de l\u2019iceberg. Aquest robatori a gran escala ha fet disparar les alarmes de la prima de risc. El govern espanyol s\u2019esfor\u00e7a per donar missatges tranquil\u00b7litzadors en les rodes de premsa, s\u00edmptoma, precisament, de que la situaci\u00f3 comen\u00e7a a ser cr\u00edtica. No poder aconseguir cr\u00e8dit si no \u00e9s a preus estratosf\u00e8rics indica que les nostres administracions p\u00fabliques no es poden seguir finan\u00e7ant com fins ara, a trav\u00e9s dels mercats, perqu\u00e8 aquests no se\u2019n refien i perqu\u00e8 ens sotmeten a atacs especulatius. Els mercats no funcionen, i encara que el ministre d\u2019Hisenda i la directora del FMI assegurin que no hi haur\u00e0 assist\u00e8ncia, arribar\u00e0 el moment en que les institucions p\u00fabliques siguin els que proporcionin un finan\u00e7ament m\u00e9s assequible a Estats, comunitats aut\u00f2nomes i ajuntaments. L\u2019Estat haur\u00e0 d\u2019encarregar-se de facilitar el finan\u00e7ament a autonomies i ens locals amb dificultats, i els organismes multilaterals com el Fons Monetari Internacional (FMI) i la Uni\u00f3 Europea hauran de proporcionar fons per a l\u2019economia espanyola. Aix\u00f2 \u00e9s el que li diuen \u201crescat\u201d, per\u00f2 li poden posar altres noms si conv\u00e9. Hem de tenir clar que no \u00e9s un acte de solidaritat, i tampoc han de realitzar gaire esfor\u00e7. El fet \u00e9s que tenen un acc\u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil al cr\u00e8dit. La seva solv\u00e8ncia no \u00e9s gr\u00e0cies a no malbaratar recursos p\u00fablics o no estar de \u201cfesta major\u201d. Es deu a que disposen d\u2019una posici\u00f3 privilegiada. I\u00a0en el capitalisme, per molt que ens intentin conv\u00e8ncer del contrari, els privilegis no s\u2019aconsegueixen amb el sacrifici propi sin\u00f3 amb el sacrifici d\u2019altres i l\u2019apropiaci\u00f3 dels guanys<\/strong>.<\/p>\n Saltar dels mercats als rescats fa molta por, perqu\u00e8 qui presta l\u2019ajuda financera t\u00e9 una enorme capacitat pol\u00edtica per imposar mesures d’austeritat ja que ho condiciona al compliment de plans salvatges de retallades de drets socials i laborals. El rescat pren forma d\u2019intervenci\u00f3 perqu\u00e8, a canvi, es cedeix sobirania. La disciplina neoliberal que no aconsegueixen els mercats, la imposa una instituci\u00f3 amb molta m\u00e9s for\u00e7a. El drama constatat del rescat a Gr\u00e8cia i la recaiguda de la crisi a Europa fa pensar que podria haver-hi una relaxaci\u00f3 de les mesures d\u2019austeritat, per\u00f2 aix\u00f2 no passar\u00e0. El canvi de Sarkozy per Hollande ha donat peu a que a Europa es parli de suavitzar les pol\u00edtiques d\u2019austeritat per poder efectuar mesures que promoguin el creixement econ\u00f2mic. EI ress\u00f2 medi\u00e0tic que ha tingut aix\u00f2 fa pensar que es donen compte del frac\u00e0s de l\u2019estrat\u00e8gia de tapar forats amb deute i retallades, per\u00f2 el cert \u00e9s que la incid\u00e8ncia real d\u2019aquest debat ha estat m\u00ednima. En el cas de Gr\u00e8cia, el cam\u00ed sembla irreversible. La Comissi\u00f3 Europea flexibilitza els objectius de d\u00e8ficit i concedir\u00e0 una pr\u00f2rroga d\u2019un any a la reducci\u00f3 exigida a les administracions p\u00fabliques de l\u2019Estat espanyol, per\u00f2 no per deixar lloc a alternatives a l\u2019austeritat. A canvi, han intensificat les exig\u00e8ncies de retallar les pensions, pujar l\u2019IVA i rebaixar les cotitzacions socials, liquidar els convenis col\u00b7lectius i retallar salaris, etc. En resum, mesures que fan molta por. I tot aix\u00f2 sense una intervenci\u00f3 i sense facilitar-nos finan\u00e7ament.<\/p>\n La manera en que s\u2019activa l\u2019ajuda financera, als diferents nivells, \u00e9s improvisada i contradict\u00f2ria. En principi, que cadasc\u00fa es tregui les castanyes del foc. L\u2019Estat espanyol amena\u00e7a amb intervenir comunitats aut\u00f2nomes i fer desapar\u00e8ixer municipis. Per\u00f2 al mateix temps, s\u2019est\u00e0 fent el contrari: l\u2019administraci\u00f3 central d\u00f3na l\u00ednies de cr\u00e8dit als ajuntaments, i est\u00e0 dissenyant formes de suport financer a les comunitats aut\u00f2nomes basades en els denominats\u00a0hispanobons<\/em>. Tamb\u00e9 li poden canviar el nom, si no els conven\u00e7 aquest. A nivell europeu, el propi Banc Central Europeu (BCE) t\u00e9 prohibit finan\u00e7ar els Estats membres, i tot i que darrerament havia estat fent operacions poc ortodoxes com de compra de deute per a mitigar els atacs especulatius, ara vol deixar de fer-ho. L\u2019Estat espanyol suggereix que intervingui el BCE en la capitalitzaci\u00f3 de Bankia, per\u00f2 la resposta \u00e9s negativa. L\u2019opci\u00f3 de que la zona euro emeti deute conjuntament mitjan\u00e7ant els anomenats\u00a0eurobons<\/em>\u00a0est\u00e0 descartada. Tan sols quedar\u00e0 la intervenci\u00f3. D\u2019altra banda, Europa far\u00e0 canvis en el seu programa d\u2019ajuda d\u2019emerg\u00e8ncia per a que es puguin destinar els diners directament a la banca sense passar pels Estats. El rescat dels poderosos.<\/p>\n Portar la contr\u00e0ria<\/strong><\/p>\n En els \u00faltims temps, s\u2019han posat de moda els economistes gurus que porten la contr\u00e0ria. Televisions, diaris i internet difonen els pron\u00f2stics i les recomanacions que semblen tenir for\u00e7a impacte en l\u2019opini\u00f3 p\u00fablica. Aquests gurus, de diverses tend\u00e8ncies, critiquen les mesures econ\u00f2miques. Tamb\u00e9 hi ha economistes que, sense tant esoterisme, revitalitzen el keynesianisme en oposici\u00f3 a l\u2019austeritat. Tothom coincideix en assenyalar els greus errors que estan cometent els governs a l\u2019hora de salvar la banca. Fins i tot Rato es lamenta de que es capitalitzi Bankia amb recursos p\u00fablics. Resumint, venen a dir que el rescat dels poderosos \u00e9s un greu problema pel capitalisme i s\u2019ha d\u2019acabar amb la dictadura financera. Per oxigenar l\u2019economia no s\u2019ha d\u2019insuflar diners a la banca, sin\u00f3 que els mercats financers han de fer fallida per a donar m\u00e9s marge a la recuperaci\u00f3 del capital productiu. Els impagaments del deute, mitjan\u00e7ant reestructuracions i quitances, les fallides parcials dels bancs i la banca p\u00fablica estan en l\u2019horitz\u00f3 de la superaci\u00f3 de la crisi del deute, i no l\u2019assist\u00e8ncia externa que la \u00fanica cosa que fa \u00e9s apla\u00e7ar la resoluci\u00f3 del problema per m\u00e9s endavant. El rescat de l\u2019Estat espanyol detonar\u00e0 aquests mecanismes. Perqu\u00e8 es posar\u00e0 de manifest que s\u00ed que es pot donar assist\u00e8ncia per als d\u00e8ficits p\u00fablics per\u00f2 no per pagar les p\u00e8rdues de la banca espanyola o el retorn del deute, perqu\u00e8 aquest cost no es pot assumir.<\/p>\n La pol\u00edtica de socialitzar les p\u00e8rdues que pertocarien als gestors, accionistes i inversors dels bancs est\u00e0 provocant una veritable indignaci\u00f3 social. A vegades es visualitza en accions com les caixarolades<\/em>\u00a0i elsiaioflautes<\/em>\u00a0ocupant les seus de Bankia. Altres cops est\u00e0 en el rerefons de moltes de les accions i protestes en defensa de l\u2019educaci\u00f3, la sanitat, els afectats per la hipoteca, entre d\u2019altres. Fins i tot, de la criminalitzada i empresonada vaga general. Que retallin els serveis p\u00fablics de l\u2019Estat del benestar i que rescatin els bancs est\u00e0 tenint una resposta en el marc dels moviments socials. Per\u00f2 ara mateix, les portades dels diaris d\u2019arreu del m\u00f3n no s\u00f3n les protestes sin\u00f3 la prima de risc, el c\u00e0stig que els propis mercats financers apliquen a la pol\u00edtica de rescatar els bancs. La dimissi\u00f3 del governador del Banc d\u2019Espanya Fern\u00e1ndez Ord\u00f3\u00f1ez, un dels principals impulsors dels atacs a les classes populars i de la dictadura financera, no \u00e9s una mala not\u00edcia, per\u00f2 no tenim la satisfacci\u00f3 d\u2019haver estat nosaltres qui l\u2019hem fet plegar.<\/p>\n El frac\u00e0s de les pol\u00edtiques actuals ofereix opcions a alternatives. Amb les enormes dificultats que comporta tirar-la endavant, una d\u2019elles \u00e9s la lluita de classes per a la transformaci\u00f3 social. Per\u00f2 no coincidim amb les altres. Volem que deixin de salvar els bancs, per\u00f2 no per salvar el capitalisme sin\u00f3 per salvar les persones. I aquestes dues coses acaben sent incompatibles. Conquerir els drets socials i laborals per millorar les condicions de vida de la classe treballadora requereix que els financers paguin la crisi, per\u00f2 fa falta un repartiment del past\u00eds molt diferent i un canvi radical de les regles del joc. Que l\u2019economia estigui al servei de les persones i no als beneficis acaba generant, justament, problemes als beneficis. Aix\u00f2 no ho podrem evitar. Els gurus neoliberals tenen una recepta molt simp\u00e0tica per sortir de la crisi, un cop superada la crisi del deute: la devaluaci\u00f3 interna. Seguir amb tota regla els mandats de la compet\u00e8ncia de les empreses i degradar les condicions de treball i els salaris. Explotar m\u00e9s per guanyar terreny a territoris competidors, i que els grans capitals obtinguin m\u00e9s beneficis. Aix\u00f2 s\u00ed, confiant que les lluites obreres d\u2019altres pa\u00efsos m\u00e9s explotadors aconsegueixin millores salarials per desenvolupar la demanda a la qual exportar. Els economistes que adopten tints m\u00e9s keynesians aposten perqu\u00e8 l\u2019enfortiment de l\u2019Estat del benestar i les millores salarials tinguin lloc aqu\u00ed mateix i s\u2019impulsi una demanda interna que estimuli l\u2019economia. La primera opci\u00f3 \u00e9s inadmissible, la segona \u00e9s impossible.<\/p>\n