IVAN GORDILLO\u00a0| La Directa – 24\/05\/2012<\/p>\n
Durant les darreres setmanes el cas Bankia ha monopolitzat les tribunes econ\u00f2miques dels mitjans de comunicaci\u00f3 convencionals. Aquest debat ha revifat les discussions sobre la insolv\u00e8ncia de l\u2019economia espanyola que tant sembla preocupar als mercats. Paul Krugman, l\u2019economista vedet premiat amb el Nobel, va afegir benzina al foc anunciant que es produiria un corralito a l\u2019Estat espanyol. Per acabar-ho d\u2019adobar, el programa Singulars de TV3 va convidar dos assessors de fons d\u2019inversions per explicar un pla de sortida de la crisi catastrofista i lamentable que ens condemnaria a la mis\u00e8ria. Tot plegat una cortina de fum que no ens deixa veure l\u2019arrel del problema. Intentarem destriar el gra de la palla i de passada explicar la darrera reforma financera.<\/p>\n
El passat 11 de maig s\u2019aprovava el\u00a0Real Decreto-ley sobre saneamiento y venta de los activos inmobiliarios del sector financiero<\/a>, la segona reforma financera en tres mesos, la quarta en els darrers tres anys. Totes elles havien d\u2019acabar amb els dubtes sobre el valor dels actius del sector financer per\u00f2 sembla que les tres ministres d\u2019economia que s\u2019han succe\u00eft en el c\u00e0rrec han errat.\u00a0Aquesta reforma exigir\u00e0 a les entitats financeres comptabilitzar noves provisions respecte els actius immobiliaris que posseeixen, arribant en alguns casos fins al 52% del seu valor. S\u2019obliga aix\u00ed a les entitats a guardar diners en previsi\u00f3 de que el negoci immobiliari provoqui p\u00e8rdues, quelcom m\u00e9s que probable veient com aquest mercat ha caigut fortament els darrers anys i que el valor dels immobles estan inflats despr\u00e9s de la bombolla dels anys 2000. Es calcula que el valor total de les provisions ascendir\u00e0 a 28.000 milions d\u2019euros pel conjunt del sector financer. Per altra banda, cada entitat haur\u00e0 de crear una societat paral\u00b7lela, el que s\u2019ha popularitzat amb el nom de \u201cbanc dolent\u201d, on destinar\u00e0 tots els \u201cactius t\u00f2xics\u201d, \u00e9s a dir, aquells que no es poden vendre i, per tant, el seu valor de mercat \u00e9s pr\u00e0cticament zero. El propi Banc d\u2019Espanya calcula que aquests actius poden ascendir a 184.000 milions d\u2019euros, un 18% del PIB! Una vegada m\u00e9s es fa palesa la prioritat del govern amb tantes facilitats i ajudes al sector financer, quelcom que de ben segur far\u00e0 augmentar el d\u00e8ficit p\u00fablic, aquell indicador que diuen voler reduir a costa de retallar en sanitat i educaci\u00f3 destruint el minso estat del benestar que ens queda. Ning\u00fa amb sentit com\u00fa invertiria aquesta quantitat de diners en unes entitats que fa temps que estan en fallida t\u00e8cnica i que haurien d\u2019haver estat intervingudes, requisant el patrimoni personal dels responsables de la neglig\u00e8ncia i jutjant-los per mala praxis.<\/p>\n El ministre De Guindos, ex de Lehman Brothers, ap\u00e8ndix dels interessos financers dins del sector p\u00fablic, declara que \u201cles arques p\u00fabliques sortiran beneficiades\u201d i que \u201cnom\u00e9s far\u00e0 falta destinar-hi 15.000 milions\u201d. A m\u00e9s a m\u00e9s, s\u2019han assignat dues auditories independents per valorar l\u2019estoc immobiliari a empreses estrangeres vinculades als mercats financers internacionals, com \u00e9s el cas de Goldman Sachs. Tot plegat \u00e9s un aut\u00e8ntic desprop\u00f2sit, on queda en evid\u00e8ncia que es premia els negligents i es menysprea els contribuents i les persones que estan patint la crisi. A la cleptocr\u00e0cia cal sumar-li dosis de cinisme.<\/p>\n
\n
\nAquestes operacions hauran d\u2019estar enllestides abans del 30 de juny. Si alguna entitat tingu\u00e9s problemes de solv\u00e8ncia i no pogu\u00e9s comptabilitzar-les perqu\u00e8 entraria en situaci\u00f3 de fallida, el govern preveu recolzar l\u2019operaci\u00f3 amb diners p\u00fablics a c\u00e0rrec del FROB (Fons de Reestructuraci\u00f3 Ordenada Banc\u00e0ria), prestats al 10% a 5 anys, per\u00edode al final del qual, en cas de no retornar-se el pr\u00e9stec, quelcom m\u00e9s que probable, passaria a convertir-se en accions per a l\u2019Estat (bons convertibles en accions com s\u2019ha fet en el cas de BFA-Bankia carregant aix\u00ed la inversi\u00f3 fallida a les arques p\u00fabliques). Un altre punt que no han comentat els mitjans tot i la import\u00e0ncia que mereixia, s\u00f3n els nous avantatges fiscals que es donen a les entitats financeres en el negoci immobiliari.<\/p>\n