{"id":1518,"date":"2012-05-28T16:36:52","date_gmt":"2012-05-28T14:36:52","guid":{"rendered":"http:\/\/seminaritaifa.org\/?p=1518"},"modified":"2012-05-28T16:36:52","modified_gmt":"2012-05-28T14:36:52","slug":"bankia-quan-larbre-no-ens-deixa-veure-el-bosc","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/2012\/05\/28\/bankia-quan-larbre-no-ens-deixa-veure-el-bosc\/","title":{"rendered":"Bankia: quan l\u2019arbre no ens deixa veure el bosc"},"content":{"rendered":"<p>IVAN GORDILLO\u00a0| La Directa &#8211; 24\/05\/2012<\/p>\n<p>Durant les darreres setmanes el cas Bankia ha monopolitzat les tribunes econ\u00f2miques dels mitjans de comunicaci\u00f3 convencionals. Aquest debat ha revifat les discussions sobre la insolv\u00e8ncia de l\u2019economia espanyola que tant sembla preocupar als mercats. Paul Krugman, l\u2019economista vedet premiat amb el Nobel, va afegir benzina al foc anunciant que es produiria un corralito a l\u2019Estat espanyol. Per acabar-ho d\u2019adobar, el programa Singulars de TV3 va convidar dos assessors de fons d\u2019inversions per explicar un pla de sortida de la crisi catastrofista i lamentable que ens condemnaria a la mis\u00e8ria. Tot plegat una cortina de fum que no ens deixa veure l\u2019arrel del problema. Intentarem destriar el gra de la palla i de passada explicar la darrera reforma financera.<\/p>\n<p>El passat 11 de maig s\u2019aprovava el\u00a0<a href=\"http:\/\/www.boe.es\/boe\/dias\/2012\/05\/12\/pdfs\/BOE-A-2012-6280.pdf\">Real Decreto-ley sobre saneamiento y venta de los activos inmobiliarios del sector financiero<\/a>, la segona reforma financera en tres mesos, la quarta en els darrers tres anys. Totes elles havien d\u2019acabar amb els dubtes sobre el valor dels actius del sector financer per\u00f2 sembla que les tres ministres d\u2019economia que s\u2019han succe\u00eft en el c\u00e0rrec han errat.\u00a0Aquesta reforma exigir\u00e0 a les entitats financeres comptabilitzar noves provisions respecte els actius immobiliaris que posseeixen, arribant en alguns casos fins al 52% del seu valor. S\u2019obliga aix\u00ed a les entitats a guardar diners en previsi\u00f3 de que el negoci immobiliari provoqui p\u00e8rdues, quelcom m\u00e9s que probable veient com aquest mercat ha caigut fortament els darrers anys i que el valor dels immobles estan inflats despr\u00e9s de la bombolla dels anys 2000. Es calcula que el valor total de les provisions ascendir\u00e0 a 28.000 milions d\u2019euros pel conjunt del sector financer. Per altra banda, cada entitat haur\u00e0 de crear una societat paral\u00b7lela, el que s\u2019ha popularitzat amb el nom de \u201cbanc dolent\u201d, on destinar\u00e0 tots els \u201cactius t\u00f2xics\u201d, \u00e9s a dir, aquells que no es poden vendre i, per tant, el seu valor de mercat \u00e9s pr\u00e0cticament zero. El propi Banc d\u2019Espanya calcula que aquests actius poden ascendir a 184.000 milions d\u2019euros, un 18% del PIB!<br \/>\n<!--more--><br \/>\nAquestes operacions hauran d\u2019estar enllestides abans del 30 de juny. Si alguna entitat tingu\u00e9s problemes de solv\u00e8ncia i no pogu\u00e9s comptabilitzar-les perqu\u00e8 entraria en situaci\u00f3 de fallida, el govern preveu recolzar l\u2019operaci\u00f3 amb diners p\u00fablics a c\u00e0rrec del FROB (Fons de Reestructuraci\u00f3 Ordenada Banc\u00e0ria), prestats al 10% a 5 anys, per\u00edode al final del qual, en cas de no retornar-se el pr\u00e9stec, quelcom m\u00e9s que probable, passaria a convertir-se en accions per a l\u2019Estat (bons convertibles en accions com s\u2019ha fet en el cas de BFA-Bankia carregant aix\u00ed la inversi\u00f3 fallida a les arques p\u00fabliques). Un altre punt que no han comentat els mitjans tot i la import\u00e0ncia que mereixia, s\u00f3n els nous avantatges fiscals que es donen a les entitats financeres en el negoci immobiliari.<\/p>\n<p>Una vegada m\u00e9s es fa palesa la prioritat del govern amb tantes facilitats i ajudes al sector financer, quelcom que de ben segur far\u00e0 augmentar el d\u00e8ficit p\u00fablic, aquell indicador que diuen voler reduir a costa de retallar en sanitat i educaci\u00f3 destruint el minso estat del benestar que ens queda. Ning\u00fa amb sentit com\u00fa invertiria aquesta quantitat de diners en unes entitats que fa temps que estan en fallida t\u00e8cnica i que haurien d\u2019haver estat intervingudes, requisant el patrimoni personal dels responsables de la neglig\u00e8ncia i jutjant-los per mala praxis.<\/p>\n<p>El ministre De Guindos, ex de Lehman Brothers, ap\u00e8ndix dels interessos financers dins del sector p\u00fablic, declara que \u201cles arques p\u00fabliques sortiran beneficiades\u201d i que \u201cnom\u00e9s far\u00e0 falta destinar-hi 15.000 milions\u201d. A m\u00e9s a m\u00e9s, s\u2019han assignat dues auditories independents per valorar l\u2019estoc immobiliari a empreses estrangeres vinculades als mercats financers internacionals, com \u00e9s el cas de Goldman Sachs. Tot plegat \u00e9s un aut\u00e8ntic desprop\u00f2sit, on queda en evid\u00e8ncia que es premia els negligents i es menysprea els contribuents i les persones que estan patint la crisi. A la cleptocr\u00e0cia cal sumar-li dosis de cinisme.<\/p>\n<p>Dos dies abans, el 9 de maig, el Banc d\u2019Espanya publicava una\u00a0<a href=\"http:\/\/ep00.epimg.net\/descargables\/2012\/05\/09\/b6ab926fa88e05a880337e3c91baad86.pdf\">nota informativa<\/a>\u00a0anunciant la nacionalitzaci\u00f3 de Bankia. L\u2019anunci comunicava que el FROB feia efectiva la convertibilitat en accions dels 4.465 milions d\u2019euros en bons que la matriu de Bankia, BFA, va demanar fa 14 mesos. Al no ser retornats, l\u2019Estat es feia amb la propietat del 45% de l\u2019entitat, passant, de facto, a controlar-la. Aquest fet acabaria accelerant la segona \u201creforma de Guindos\u201d explicada m\u00e9s amunt.<\/p>\n<p>Rodrigo Rato, exministre d\u2019economia i antic president del FMI (Fons Monetari Internacional), era cedit del c\u00e0rrec de president de Bankia. El govern del PP aprofitava l\u2019oportunitat de fer-li pagar la negativa a la fusi\u00f3 de Bankia amb La Caixa el passat mes de gener, operaci\u00f3 que va obstaculitzar en no veure clara la seva posici\u00f3 dins del gran grup controlat per Isidre Fain\u00e9. L\u2019enlla\u00e7 id\u00edl\u00b7lic entre la burgesia madrilenya vinculada al PP i l\u2019entitat catalana de La Caixa i el grup industrial que controla (l\u2019antiga Criteria), bra\u00e7 empresarial de les 400 fam\u00edlies de la burgesia catalana representades al s\u00ed de CiU, quedava en no res. El que haguera estat un aut\u00e8ntic cop de puny de classe s\u2019anava a norris per culpa d\u2019un dels seus. Rato per\u00f2, no marxa amb les mans buides, tot i deixar en situaci\u00f3 d\u2019insolv\u00e8ncia la tercera entitat banc\u00e0ria m\u00e9s gran de l\u2019Estat espanyol. Com diria Gregorio Mor\u00e1n, fins i tot la m\u00e0fia es t\u00e9 m\u00e9s respecte.<\/p>\n<p>L\u2019arbre no ens deixa veure el bosc, deia. Nom\u00e9s amb un enfocament des de l\u2019economia productiva, all\u00f2 que popularment es diu economia real, es pot arribar a un bon diagn\u00f2stic. Seguim encaparrats en analitzar el malalt amb ulleres monet\u00e0ries. La crisi financera no s\u2019arreglar\u00e0 amb m\u00e9s finances. El forat del capital financer s\u2019est\u00e0 traspassant al sector p\u00fablic, ja fa temps que ho denunciem, per\u00f2 en aquest tr\u00e0nsit el forat no es fa m\u00e9s petit. Fins que no es repari la maquinaria que genera, en primera inst\u00e0ncia, la riquesa real i de la que se n\u2019aprofita el sistema financer, no sortirem de la crisi. Al cap i a la fi, els 4.465 milions d\u2019euros de Bankia s\u00f3n una part petita dels m\u00e9s de 115.000 milions d\u2019euros que l\u2019Estat ha destinat a rescatar el sector financer. El problema central, del que Bankia n\u2019\u00e9s una de les conseq\u00fc\u00e8ncies, \u00e9s l\u2019ensorrament del sistema productiu. La repercussi\u00f3 important \u00e9s, i ser\u00e0 si no es posa fre, els acomiadaments i els desnonaments. Aquest continu degoteig de destrucci\u00f3 de capital industrial est\u00e0 empitjorant els balan\u00e7os dels bancs a trav\u00e9s de l\u2019augment de la morositat, tant del totxo com dels cr\u00e8dits al consum, les hipoteques o les l\u00ednies de cr\u00e8dit de les empreses.<\/p>\n<p>La lluita econ\u00f2mica imprescindible per sortir de la crisi s\u2019ha de centrar en aturar la destrucci\u00f3 del sistema productiu. La primera mesura, per\u00f2, per la recuperaci\u00f3 de l\u2019activitat econ\u00f2mica i els llocs de treball, passa per una quitan\u00e7a del deute. El capital financer succiona parasit\u00e0riament una proporci\u00f3 molt important de la riquesa creada en l\u2019\u00e0mbit productiu. Aquest endeutament \u00e9s un gran pes que no permet reanimar l\u2019activitat productiva. En segon terme, caldria plantejar una s\u00e8rie de pol\u00edtiques abandonades pels primers governs del PSOE els anys 80. Cal un control de la inversi\u00f3 i una genu\u00efna planificaci\u00f3, comen\u00e7ant pel sector energ\u00e8tic i el conjunt de les importacions que generen un important d\u00e8ficit comercial.<\/p>\n<p>Cal dirigir la inversi\u00f3 cap a sectors intensius en for\u00e7a de treball. De poc serviria posar-se a fer infraestructures que, a part de l\u2019impacte ecol\u00f2gic indesitjable i la poca urg\u00e8ncia social i econ\u00f2mica que tenen, s\u00f3n intensives en capital i no generarien els llocs de treball necessaris. Cal un model industrial adaptat al segle XXI, que en el cas de la nostra societat, m\u00e9s enll\u00e0 de les noves tecnologies i el coneixement , hauria de potenciar els sectors socials, especialment el referent a les cures, la sanitat i l\u2019educaci\u00f3, els serveis a la poblaci\u00f3, \u00e0mbits on la inversi\u00f3 p\u00fablica ha estat insuficient, deixats a expenses de la creixent mercantilitzaci\u00f3.<\/p>\n<p>Per altra banda, la reforma constitucional que anteposava el pagament del deute a qualsevol altra necessitat, les reformes laborals que han posat fi a drets hist\u00f2rics, les retallades a la sanitat i l\u2019educaci\u00f3 que han estat el paradigma de la venda de l\u2019estat de benestar i l\u2019expulsi\u00f3 sistem\u00e0tica de fam\u00edlies dels seus habitatges s\u00f3n quatre fronts irrenunciables. Mentre no actuem tamb\u00e9 d\u2019urg\u00e8ncia en l\u2019\u00e0mbit p\u00fablic i pol\u00edtic corregint l\u2019espoli social dels \u00faltims anys, seguirem estancats en mig d\u2019una crisi que no fa m\u00e9s que agreujar-se.<\/p>\n<p>Sembla que aquests dies, com en els \u00faltims anys, l\u2019\u00e0mbit financer sigui el m\u00e9s important. Tant, que s\u00f3n capa\u00e7os de provocar por a un corralito que faci perillar els estalvis. Aquest arbre no ens deixa veure el bosc del m\u00e9s essencial, com si ja estigu\u00e9s perdut i no mereixes lluitar per defensar el patrimoni de tots els sectors de l\u2019economia, el patrimoni que s\u2019ha constru\u00eft amb el treball de totes aquelles que no tenen res m\u00e9s per viure que vendre la seva for\u00e7a de treball. Ens pertany. No hi podem renunciar.<\/p>\n<p><strong>Font:<\/strong> <a href=\"http:\/\/www.directa.cat\/noticia\/bankia-quan-l%E2%80%99arbre-no-ens-deixa-veure-bosc\">La Directa<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Durant les darreres setmanes el cas Bankia ha monopolitzat les tribunes econ\u00f2miques dels mitjans de comunicaci\u00f3 convencionals. Aquest debat ha revifat les discussions sobre la insolv\u00e8ncia de l\u2019economia espanyola que tant sembla preocupar als mercats. Paul Krugman, l\u2019economista vedet premiat amb el Nobel, va afegir benzina al foc anunciant que es produiria un corralito a l\u2019Estat espanyol. Per acabar-ho d\u2019adobar, el programa Singulars de TV3 va convidar dos assessors de fons d\u2019inversions per explicar un pla de sortida de la crisi catastrofista i lamentable que ens condemnaria a la mis\u00e8ria. Tot plegat una cortina de fum que no ens deixa veure l\u2019arrel del problema. Intentarem destriar el gra de la palla i de passada explicar la darrera reforma financera.<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[13],"tags":[36,146,168,200],"class_list":["post-1518","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-articles","tag-banca","tag-la-directa","tag-mercats-financers","tag-reino-de-espana"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1518","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1518"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1518\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1518"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1518"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1518"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}