vuit\u00e8 informe del Seminari d\u2019economia cr\u00edtica Taifa \u201cLa estrategia del Capital<\/a>\u201d, se\u2019ns explica com la din\u00e0mica de funcionament del capitalisme va m\u00e9s enll\u00e0 del que representa l\u2019empara institucional i legal. M\u00e9s enll\u00e0 d\u2019aquesta esfera legal del capitalisme que els autors anomenen \u201cnucli dur\u201d existeix un \u201cnucli tou\u201d, conformat per una s\u00e8rie d\u2019activitats que se situen en el llindar de la legalitat, la il\u00b7legalitat i l’alegalitat, amb l\u2019objectiu de fer m\u00e9s eficient el proc\u00e9s d\u2019explotaci\u00f3 i per tant major el benefici que se\u2019n deriva. Aix\u00ed doncs, en un determinat moment, activitats considerades Il\u00b7legals, poden passar a ser legals segons resulti m\u00e9s apropiat per la l\u00f2gica del benefici privat, i viceversa. Per exemple, l\u2019activitat de les Empreses de Treball Temporal (ETT) era considerada il\u00b7legal fins que la reforma laboral del 1994 la va legalitzar. El conjunt d\u2019activitats que conformarien aquest \u201cnucli tou\u201d el podr\u00edem dividir en tres: la zona fosca, la zona gris i la zona blanca.<\/p>\nEn la zona fosca hi trobar\u00edem activitats com el tr\u00e0fic de drogues, el comer\u00e7 d\u2019armes o la prostituci\u00f3. Activitats totes elles entre la legalitat i la il\u00b7legalitat segons els propis interessos dels inversors capitalistes. Un autora com Saskia Sassen ja fa anys que defensava la tesi que l\u2019anomenada economia submergida o informal -o fins i tot la il\u00b7legal- no s\u00f3n una anomalia del sistema, sin\u00f3 m\u00e9s aviat elements estructurals del mateix. Segons les dades que es presenten en l\u2019informe del Seminari Taifa, el conjunt del producte criminal brut que conformarien el conjunt d\u2019aquestes activitats se situaria el voltant del 15% del comer\u00e7 mundial.<\/p>\n
En la zona gris, d\u2019aquest nucli tou, es situarien totes aquelles activitats destinades a facilitar l\u2019evasi\u00f3 de capitals. Aqu\u00ed hi trobar\u00edem des dels paradisos fiscals, activitats financeres legals -malgrat alguns intents infructuosos de situar-les en la il\u00b7legalitat- fins a totes aquelles din\u00e0miques pr\u00f2piament legals que faciliten la retirada del capital de la seva contribuci\u00f3 fiscal. Aqu\u00ed hi tindr\u00edem tot el que representen les SICAV, les amnisties fiscals -com la de Rajoy- o les suposades reformes excepcionals en la normativa impositiva que hist\u00f2ricament s\u2019han realitzat per atreure el capital internacional. Tamb\u00e9 les que caldrien, entre altres, per tal de captar inversions com ara l\u2019Eurovegas.<\/p>\n
Finalment dins del \u201cnucli tou\u201d hi trobem un \u201czona blanca\u201d que inclouria l\u2019activitat perfectament legal de fundacions, determinades Organitzacions No Gubernamentals (ONG), organitzacions sense \u00e0nim de lucre, etc. La funci\u00f3 d\u2019aquestes seria legitimar, per activa o per passiva, l\u2019activitat explotadora i agressiva de determinades empreses aix\u00ed com cobrir la funci\u00f3 de legitimaci\u00f3 social reservada a les institucions p\u00fabliques. Aix\u00ed doncs, determinades empreses transnacionals amb una activitat d\u2019espoli i explotaci\u00f3 permanent sobre el medi ambient i les persones, en destinar una certa quantitat de recursos a satisfer les exig\u00e8ncies de la Responsabilitat Social Corporativa, poden apar\u00e8ixer davant l\u2019opini\u00f3 p\u00fablica com a mereixedores fins i tot de rebre finan\u00e7ament de la Banca \u00c8tica m\u00e9s na\u00eff.<\/p>\n
A l\u2019actualitat, el capital, a trav\u00e9s dels mecanismes d\u2019extorsi\u00f3 social que representen el deute i les pol\u00edtiques d\u2019ajust, est\u00e0 aconseguint apropiar-se de tot l\u2019excedent generat socialment. Aix\u00ed doncs, mentre patim una agressi\u00f3 brutal sobre tota la despesa de caire social, sorgeixen de la societat civil diferents iniciatives que, sense q\u00fcestionar en cap moment la perversitat assassina del model causant d\u2019aquesta situaci\u00f3, estan disposades a cercar recursos entre la poblaci\u00f3 per tal d\u2019atendre als m\u00e9s desafavorits. Totes aquestes iniciatives com ara, \u201cLa Marat\u00f3 per la pobresa\u201d, C\u00e1ritas o el mateix Banc dels Aliments, sense una den\u00fancia expl\u00edcita del model econ\u00f2mic capitalista i de l\u2019assenyalament conscient dels seus agents executors, financers, empresaris i pol\u00edtics, esdevenen el poli bo de la tortura quotidiana que el funcionament del capitalisme representa per a milions de persones.<\/p>\n
No resulta tolerable que, en societats suposadament avan\u00e7ades com la nostra, s\u2019hagi de rec\u00f3rrer, de manera vergonyosa per a la dignitat humana, a un espectacle televisiu que apel\u00b7la a la \u201cbona voluntat\u201d de les persones, per tal de resoldre les necessitats socials d\u2019aquelles que es veuen afectades pel funcionament del capitalisme tal i com \u00e9s. La societat disposa de suficients recursos, aix\u00ed ho demostren el FROB (Fons de reestructuraci\u00f3 ordenada de la Banca) o el FAAF (Fons d\u2019adquisici\u00f3 d\u2019actius financers), per tal de creure i caure en aquesta ignom\u00ednia. Com diu la dita, \u201cde bones intencions, l\u2019infern n\u2019est\u00e0 empedrat\u201d.<\/p>\n
La cosificaci\u00f3 de la crisi. La crisi com a objecte<\/strong><\/p>\nEl mecanisme \u00e9s ben senzill, es tracta de generar un objecte i a aquest, atribuir-li tota la responsabilitat dels mals i les pen\u00faries que patim. Quantes vegades hem sentit en els darrers temps afirmacions com ara: \u201cCreix el nombre de su\u00efcidis a causa de la CRISI econ\u00f2mica\u201d o b\u00e9, \u201cl\u2019atur generat per la CRISI econ\u00f2mica\u201d. En definitiva la \u201cCRISI\u201d com a responsable de la brutal situaci\u00f3 d\u2019agressions i deteriorament social que patim. I ara veurem com la Marat\u00f3 s\u2019acarnissar\u00e0 amb la male\u00efda i terrible crisi que, segons el discurs dominant, \u00e9s la causant de la pobresa tal i com s\u2019afirma en la mateixa web de TV3: \u201cDavant l\u2019evoluci\u00f3 de la crisi i com est\u00e0 afectant la nostra societat, TV3, Catalunya Radio i la fundaci\u00f3 La Marat\u00f3 de TV3, tiren endavant una acci\u00f3 excepcional: La Marat\u00f3 per la pobresa\u201d.<\/p>\n
Aquesta forma de procedir, molt ben explicada per Marx en la teoria del fetitxisme de la mercaderia, ens demostra com una de les caracter\u00edstiques de la din\u00e0mica de funcionament del capitalisme \u00e9s atribuir als objectes funcions i responsabilitats causades pel conjunt de les relacions socials que conformen la din\u00e0mica del capitalisme. Aix\u00ed doncs, si aconseguim desfer-nos del fetitxe, veurem que la crisi no \u00e9s res m\u00e9s que l\u2019expressi\u00f3 del funcionament del capitalisme, no \u00e9s un cos estrany, fantasmag\u00f2ric i pervers, que com la Bruja Aver\u00eda de la \u201cBola de Cristal\u201d es passa el dia proclamant a dreta i esquerra all\u00f2 de \u201cViva el mal , Viva el capital\u201d, \u201cViva la injusticia Social\u201d.<\/p>\n
Atribuir a la crisi la responsabilitat de la situaci\u00f3 social que vivim no es res m\u00e9s que un bonic truc d’escapoliment de tots aquells que defugen dir les coses pel seu nom i acceptar que el model de societat en que vivim \u00e9s un model injust on cada cop una part major de la poblaci\u00f3 \u00e9s rebutjada dels mecanismes d\u2019integraci\u00f3, sobretot el treball assalariat, que permeten aconseguir els recursos per satisfer les necessitats materials fonamentals. En un capitalisme ofegat per les seves contradiccions internes, que l\u2019han portat a una situaci\u00f3 de sobreproducci\u00f3, cal entendre l\u2019agressi\u00f3 social que estem patint com un clar intent d\u2019aconseguir beneficis majors a partir d\u2019apoderar-se de tot l\u2019excedent possible. Mentrestant, s\u2019avan\u00e7a en la transici\u00f3 cap un capitalisme sense drets socials amb uns menors nivells de creixement i per tant, tenint en compte la capacitat productiva, amb molta menys poblaci\u00f3 integrada en el seu funcionament. Aix\u00ed doncs la societat del futur passa per la reconfiguraci\u00f3 d\u2019un capitalisme m\u00e9s agressiu, explotador, sense drets socials i molt m\u00e9s excloent.<\/p>\n
La democr\u00e0cia flexible. Les noves formes de pseudoparticipaci\u00f3<\/strong><\/p>\nGeorge Soros, aquest filantrop dels mercats finances, ja afirmava al 1996 que els \u201cmercats voten cada dia, obliguen als governs a adoptar mesures certament impopulars per\u00f2 imprescindibles. S\u00f3n els mercats els que tenen sentit d\u2019Estat\u201d.
\nAvui, ni el m\u00e9s incr\u00e8dul dubta de l\u2019acompliment, fil per randa, de la sent\u00e8ncia del filantrop. En el nostre \u00e0mbit m\u00e9s proper hem vist com l\u2019article 135 de la constituci\u00f3 espanyola es modificava, sense cap debat p\u00fablic, per consagrar al m\u00e9s alt nivell legal, l\u2019obligatorietat del control del d\u00e8ficit. A dia d\u2019avui el sector financer dominant, col\u00b7loca sense rubor els seus representants en les altes inst\u00e0ncies dels governs europeus. I veiem com cada dia les societats de tots els Estats europeus ballen al comp\u00e0s de les ag\u00e8ncies de qualificaci\u00f3 i del seu hit la \u201cprima de risc\u201d. Ja no hi ha dubte que les decisions rellevants per a la din\u00e0mica del funcionament actual de la societat estan absolutament fora del control de la ciutadania. La democr\u00e0cia ha mort! (si es que mai havia estat viva).<\/p>\n
Davant d\u2019una abs\u00e8ncia tant rellevant i sentida, pel que fa a la legitimaci\u00f3 del funcionament del capitalisme, nom\u00e9s queda apel\u00b7lar als succedanis per tal de mantenir viu l\u2019esperit de la participaci\u00f3 ciutadana. La democr\u00e0cia queda redu\u00efda a votar cada cert per\u00edode de temps per consagrar l\u2019alternan\u00e7a en la gesti\u00f3 del mateix model, animar al nostre estimat equip de futbol en un afany esdeveniments d\u2019identificaci\u00f3 col\u00b7lectiva transclassista i sobretot ens queda participar en esdeveniments com el que ens proposa la Marat\u00f3 per la pobresa. Una proposta d\u2019autorganitzaci\u00f3 de la ciutadania animada per l\u2019star system de l\u2019espectacle televisiu amb un fi social no gens menyspreable i sobretot noble: ajudar-nos entre nosaltres. Aix\u00f2 si, sense criticar ni gosar denunciar un model de societat fracassada.
\nEspectacles com la Marat\u00f3 de la pobresa serveixen per aixoplugar-nos en la falsedat d\u2019un discurs de solidaritat social que darrera el show televisiu legitima l\u2019ascens d\u2019un model de societat que s\u2019aproxima perillosament al feixisme, i on per exemple es nega l\u2019atenci\u00f3 sanit\u00e0ria a les persones sense papers. Aquesta \u00e9s la realitat!<\/p>\n
<\/p>\n
Font:<\/strong> Setmanari La Directa<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"JOSEP MANEL BUSQUETA | La Diretca 07\/05\/2012 TV3 celebrar\u00e0, el proper 27 de maig, un programa especial de recaptaci\u00f3 de fons que es destinar\u00e0 a la lluita contra la pobresa i que seguir\u00e0 el mateix format de La Marat\u00f3, que des de fa vint anys recull diners per destinar-los a investigaci\u00f3 cient\u00edfica. Segons informaci\u00f3 publicada […]<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[13],"tags":[50,146,186],"class_list":["post-1505","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-articles","tag-capitalisme","tag-la-directa","tag-pobresa"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1505","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1505"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1505\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1505"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1505"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1505"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}