JORDI BERBIS | La Directa 27\/03\/2012<\/p>\n
Un cop m\u00e9s, tenim al davant una convocat\u00f2ria de vaga general. Una vaga general que, gr\u00e0cies a la mobilitzaci\u00f3 i l’organitzaci\u00f3 de les classes populars i dels sindicats combatius, tindr\u00e0 un component realment reivindicatiu.<\/p>\n
En qualsevol convocat\u00f2ria d’aquest tipus, no pas per casualitat, sorgeix el mateix interrogant de sempre: hi han motius per a una vaga general? Aquest \u00e9s l’interrogant que resoldrem al llarg d’aquest article. L’esclat de l’actual crisi econ\u00f2mica va aparentment, significar o implicar el descr\u00e8dit del neoliberalisme i, per tant, de l’escola econ\u00f2mica que hi ha al darrere, la neocl\u00e0ssica. Per\u00f2 la realitat s’ha mostrat tossuda i, ja sigui per in\u00e8rcia, ceguera o directament interessos de classe, les pol\u00edtiques econ\u00f2miques no han canviat. Ans al contrari, hi ha hagut un aprofundiment del model anterior a la crisi. Quines han sigut aquestes pol\u00edtiques?<\/p>\n Podem dividir les pol\u00edtiques aplicades arran de la crisi en tres grans eixos: privatitzacions, la reforma laboral i retallades en despesa p\u00fablica.<\/p>\n En relaci\u00f3 a les retallades en despesa p\u00fablica, s’han basat en dos grans eixos: menys serveis per a la poblaci\u00f3 a trav\u00e9s del tancament o supressi\u00f3 directa de serveis com ara hospitals i l’atac tant medi\u00e0tic com en termes de condicions de treball dels treballadors del sector p\u00fablic. Pel que fa a les privatitzacions, aquestes han sigut i s\u00f3n una de les mesures estrella per a \u201ccombatre el d\u00e8ficit\u201d per part dels respectius governs. Com a exemples de privatitzacions, els projectes de privatitzaci\u00f3 dels aeroports o les loteries a nivell de govern espanyol en s\u00f3n un bon exemple, per\u00f2 tamb\u00e9 ho s\u00f3n les intencions del govern de la Comunitat de Madrid de privatitzar el Canal de Isabel II o, en el cas catal\u00e0, de privatitzar la gesti\u00f3 de Aig\u00fces Ter-Llobregat, que subministra la major part de l’aigua de l’\u00e0rea metropolitana de Barcelona.<\/p>\n Les pol\u00edtiques de retallades de la despesa p\u00fablica i les privatitzacions tenen un punt en com\u00fa: serveixen a l’objectiu del capital d’ampliar les esferes en les que generar plusv\u00e0lua, obtenir benefici, ja sigui a trav\u00e9s de la prestaci\u00f3 directa d’aquests com de la gesti\u00f3 a trav\u00e9s de concessions de serveis p\u00fablics ja existents.<\/p>\n Al mateix temps serveixen, en el m\u00e9s pur significat militar, per a conquerir els cors i les ments de la poblaci\u00f3, transformant-los en mercaderies fetes i pensades per a l’obtenci\u00f3 de guanys enlloc de drets de ciutadania. Al respecte, cal tenir present que el paper que han jugat en les societats capitalistes on estaven instaurats, ha sigut el de legitimar l’acci\u00f3 de l’estat, m\u00e9s enll\u00e0 de les funcions redistributives que pugui haver arribat a tenir. D\u00f3na la impressi\u00f3 que els capitalismes europeus creuen poder prescindir d’aquesta funci\u00f3. El temps ens dir\u00e0 si van o no errats.<\/p>\n Cal tenir present que aquest tipus de pol\u00edtiques ja fa temps que s’exigeixen des de la UE als estats membres com a \u201creformes estructurals\u201d necess\u00e0ries per a impulsar \u201cel creixement econ\u00f2mic\u201d, es a dir, l’obtenci\u00f3 de plusv\u00e0lua. Per tant, la UE ha complert molt b\u00e9 el paper que s’ha atorgat des del seu naixement com a tal: impulsora i mecanisme d’introducci\u00f3 del neoliberalisme a nivell europeu, amb el concurs del estats<\/p>\n La reforma laboral o la redistribuci\u00f3 de la renda pel capitalisme<\/p>\n La reforma laboral \u00e9s l’\u00faltim episodi de les pol\u00edtiques dissenyades \u201cper a sortir de la crisi\u201d . A grans trets, la reforma laboral fa els seg\u00fcents canvis respecte a la situaci\u00f3 pr\u00e8via, tal i com ens informava el company Vidal Aragon\u00e9s: Sens cap mena de dubte, representa la retallada de drets laborals o contrareforma m\u00e9s gran des de la reforma laboral del 1994. Les explicacions al voltant de l’atur reflecteixen la visi\u00f3 neoliberal de l’atur: el treball \u00e9s una mercaderia com qualsevol altre que es ven al mercat com qualsevol altre. Des de la visi\u00f3 neoliberal \u2013 o neocl\u00e0ssica, pel cas \u00e9s el mateix \u2013 l’atur es produeix quan no es d\u00f3na l’equilibri que for\u00e7osament s’ha de donar al mercat de treball. La seva explicaci\u00f3 \u00e9s que \u201cfactors estructurals\u201d en distorsionen el funcionament. En una esp\u00e8cie de revelaci\u00f3 sobre l’ideal del capitalisme actual, les causes casualment sempre es troben en la protecci\u00f3 dels treballadors o en un excessiu poder dels sindicats. A aquesta visi\u00f3 li podem contraposar la visi\u00f3 del keynesianisme \u2013 que no oblidem, tan sols pretenia salvar el capitalisme \u2013 en la que l’atur tenia la seva causa en un nivell de producci\u00f3 massa baix, o la visi\u00f3 marxista, en la que els nivells d’ocupaci\u00f3 estan determinats pels nivells de producci\u00f3 que generin beneficis per a l’empresari individual, i el manteniment d’un cert volum d’atur ajuda a mantenir baixos els salaris dels ocupats.<\/p>\n Per poder jutjar el possible impacte d’aquesta reforma laboral \u2013 que ja n’ha tingut en forma d’acomiadaments a no poques empreses \u2013 hem de comprovar els efectes de les anteriors reformes laborals.<\/p>\n Si analitzem els nivells d’atur, comprovarem que la taxa d’atur actual iguala o fins i tot supera per a certs col\u00b7lectius la taxa d’atur del 1994, despr\u00e9s de cinc reformes laborals. Per tant, el discurs d’un mercat laboral massa r\u00edgid (massa r\u00edgid per a fer qu\u00e9?) com a causa de l’atur no es pot sostenir amb les dades a la m\u00e0. Tot aix\u00f2 sense tenir en compte que la definici\u00f3 d’ocupat es canvia per a poder incloure cada vegada m\u00e9s persones. Si reelabor\u00e9ssim la consideraci\u00f3 d’aturat o ocupat actual amb la definici\u00f3 de l’any 1994, el resultat molt probablement seria una taxa d’atur fins i tot m\u00e9s alta que l’actual.<\/p>\n Per trobar un dels efectes reals i realment buscats pel capitalisme de les successives reformes laborals, tan sols hem de mirar com es distribueix la riquesa produ\u00efda en un any entre rendes empresarials (beneficis i ingressos dels aut\u00f2noms) i salaris (salaris bruts m\u00e9s cotitzacions). Es a dir, l’escala de l’apropiaci\u00f3 pel capitalisme. I les dades provinents de la comptabilitat nacional de l’economia espanyola \u00e9s prou reveladora al respecte: la part dels ingressos generats pels treballadors en l’economia que es converteixen en salaris ha disminu\u00eft un 2,9 % des de l’any 2000 al 2011. Es a dir, la part del past\u00eds que s’enduen els treballadors \u00e9s cada vegada menor. Aix\u00f2 va passar en el mateix per\u00edode en el que les rendes empresarials van augmentar un 4,3 %, i el total de treballadors de l’economia espanyola va passar de 17.909.000 a 23.081.200 persones. Es a dir, que una part cada vegada menor del past\u00eds es reparteix entre cada vegada m\u00e9s persones.<\/p>\n Finalment, hem de tenir present que el percentatge de persones que, treballant a temps parcial, manifesten fer-ho per no haver pogut trobar una feina a jornada completa, va passar del 30,08 % el primer trimestre del 2005 al 32,05 % el primer trimestre del 2007, per passar al 55 % del quart trimestre del 2011. Es a dir, la famosa \u201cflexibilitat laboral\u201d en el sentit d’una jornada m\u00e9s curta es converteix en un carrer\u00f3 sense sortida per a cada vegada m\u00e9s gent. Aix\u00f2, sense entrar a analitzar les implicacions de g\u00e8nere al voltant de la jornada a temps parcial.<\/p>\n \u00c9s una crisi, per\u00f2 tamb\u00e9 es capitalisme<\/strong><\/p>\n Com a conclusi\u00f3, podem afirmar que la crisi est\u00e0 servint per al que ja sabem que serveix: eliminar l’exc\u00e9s de capital de l’economia a trav\u00e9s de la destrucci\u00f3 directa i per l’adequaci\u00f3 de la societat per a una nova espiral d’acumulaci\u00f3 capitalista i creixement.<\/p>\n Per tot aix\u00f2, \u00e9s m\u00e9s necessari que mai que no nom\u00e9s els treballadors, sin\u00f3 les classes populars en general, secundin aquesta vaga general. Fa for\u00e7a temps que ens diuen que no hi ha guerra de classes, la guerra econ\u00f2mica, pel que hem vist, es va declarar ja fa anys. <\/p>\n
\n
\nLes pol\u00edtiques aplicades, el pla de xoc contra les classes populars<\/strong><\/p>\n
\nEn aquest sentit hem de tenir present que les condicions laborals dels treballadors del sector p\u00fablic actuen com a l\u00edmit superior de les condicions de la classe obrera en general. Per tant, al capitalisme li interessa atacar les seves condicions del treball per \u201cmarcar al territori\u201d a la resta de treballadors, m\u00e9s enll\u00e0 de que tamb\u00e9 serveixi per a reduir el d\u00e8ficit p\u00fablic.
\nPel que fa a els menors serveis a la poblaci\u00f3 de l’estat del benestar, hem de tenir present que en el cas de l’estat espanyol, l’estat del benestar realment existent mai ha arribat als nivells de protecci\u00f3 de la resta de pa\u00efsos europeus, ja abans de la crisi actual i de les retallades aplicades. Prova d’aix\u00f2 \u00e9s que, per exemple, la despesa p\u00fablica en educaci\u00f3 o sanitat \u00e9s inferior al que correspondria per nivells de renda.<\/p>\n
\nEs facilita l’acomiadament individual (objectiu per causes econ\u00f2miques i abs\u00e8ncies justificades) i col\u00b7lectiu ( per causes econ\u00f2miques e sense necessitar autoritzaci\u00f3 de la Autoritat Laboral).
\nS’abarateix l’acomiadament en tots els contractes, reduint las indemnitzacions por acomiadament improcedent entre 12 dies por any i reduint el m\u00e0xim de 42 a 24 mensualitats.
\nEs crea un contracte no causal d’un any sense indemnitzaci\u00f3 per acomiadament.
\nEs potencia la desregulaci\u00f3 de totes las condiciones laborals.
\nEs prepara el desmantellament del sector p\u00fablic, con ERE\u2019s i acomiadaments gr\u00e0cies a noves condicions legals.
\nEs pauperitzen les condiciones laborals a trav\u00e9s del conveni de empresa i la p\u00e8rdua de la ultraactivitat en dos anys des de la denuncia.<\/p>\n
\nAl respecte, tal i com encertadament assenyala Laboro, \u00e9s molt curi\u00f3s comprovar que les exposicions de motius dels decrets amb els que s’aprovaven les successives reformes laboral des de la transici\u00f3 fan servir els mateixos termes i explicacions de l’atur.<\/p>\n