IVAN GORDILLO | La Directa 06\/11\/2012<\/p>\n
La convocat\u00f2ria d\u2019eleccions anticipades a Catalunya persegueix legitimar la gesti\u00f3 de la crisi per part de l\u2019actual govern. Aquest cop de tim\u00f3 del govern de CiU pret\u00e9n imposar el discurs neoliberal del \u201cno hi ha alternatives\u201d a les privatitzacions, les retallades pressupost\u00e0ries i l\u2019eliminaci\u00f3 de drets socials i laborals. Una eventual majoria al Parlament abonaria davant l\u2019opini\u00f3 p\u00fablica les tesis convergents i donaria un marge de quatre anys per continuar amb les pol\u00edtiques de despossessi\u00f3 social que han caracteritzat els darrers cinc anys de crisi.<\/p>\n
La reducci\u00f3 del d\u00e8ficit p\u00fablic, per\u00f2, ha estat impossible d\u2019aconseguir a base de retallades de la despesa. La frenada de l\u2019activitat econ\u00f2mica que aquestes retallades provoquen, i la conseq\u00fcent caiguda d\u2019ingressos, s\u2019afegeix a la destrucci\u00f3 d\u2019empreses i llocs de treball del sector privat i no fa m\u00e9s que empitjorar la situaci\u00f3 de crisi i depressi\u00f3 econ\u00f2mica. Que les retallades no nom\u00e9s no redueixen el d\u00e8ficit sin\u00f3 que l\u2019accentuen a mig termini \u00e9s quelcom que fins i tot els analistes dels mitjans hegem\u00f2nics reconeixen. El m\u00e9s preocupant \u00e9s que davant l\u2019evid\u00e8ncia emp\u00edrica i la constataci\u00f3 de l\u2019equ\u00edvoc d\u2019aquestes pol\u00edtiques no es produeix cap rectificaci\u00f3. Ans al contrari, es redunda en el diagn\u00f2stic erroni i s\u2019aprofundeix en les mateixes receptes. Pot semblar kafki\u00e0 per\u00f2 seguim all\u00ed on est\u00e0vem, donant voltes al cercle vici\u00f3s de l\u2019austeritat que empitjora la crisi per la qual s\u2019exigeix m\u00e9s austeritat enfonsant-nos encara m\u00e9s en la depressi\u00f3 econ\u00f2mica.<\/p>\n
Cinc anys despr\u00e9s, el marc d\u2019an\u00e0lisi econ\u00f2mica segueix sent el mateix. La implosi\u00f3 de la crisi de sobreproducci\u00f3 i sobreacumulaci\u00f3 i la caiguda de l\u2019activitat interromp el flux de plusv\u00e0lues que hauria de fer front a les obligacions financeres contretes pel capital industrial. El capital financer asfixia l\u2019economia amb la seves exig\u00e8ncies de cobrament i l\u2019aturada productiva dificulta la realitzaci\u00f3 d\u2019aquest capital fictici. Ambd\u00f3s fen\u00f2mens s\u2019alimenten m\u00fatuament. Per una banda, la crisi real provoca l\u2019impagament del deute contret i posa en seriosos problemes el sector financer per l\u2019augment de la morositat. Per altra banda, l\u2019exc\u00e9s d\u2019endeutament concedit pel bancs succiona una part que resulta vital per l\u2019acumulaci\u00f3 del capital. El deute, per\u00f2, \u00e9s impagable degut al seu enorme volum, totalment hipertrofiat financerament.<\/p>\n
Els plans d\u2019ajustament es complementen amb l\u2019acumulaci\u00f3 per despossessi\u00f3: posant a disposici\u00f3 privada tots els recursos col\u00b7lectius, privatitzant a preu de saldo i escap\u00e7ant els serveis i les pensions p\u00fabliques. Al mateix temps, la pol\u00edtica fiscal mostra un clar component de classe: s\u2019augmenta l\u2019IVA, deteriorant el poder de compra de les classes populars mentre es permeten formes jur\u00eddiques com les SICAV o s\u2019implementa una amnistia fiscal que ni tant sols ha tingut l\u2019efecte recaptador que s\u2019esperava. Per qu\u00e8 haurien de pagar impostos els rics si ning\u00fa persegueix el frau fiscal?<\/p>\n
L\u2019estrat\u00e8gia del capital es fa m\u00e9s descarnada en l\u2019actual context de debilitat de les classes treballadores, atemorides amb missatges amena\u00e7adors sobre un possible corralito que s\u2019emporti els estalvis. Per\u00f2, no s\u2019estan perdent igualment els estalvis per l\u2019augment de l\u2019IVA, per la imposici\u00f3 de l\u2019euro per recepta, pels augments de fins al 100% del les taxes universit\u00e0ries, per l\u2019augment del preu del transport p\u00fablic, l\u2019electricitat i l\u2019aigua? La durada de les baixes laborals s\u2019ha redu\u00eft a la meitat (de mitjana) des de 2007 pel temor als acomiadaments, i juntament amb el drama dels desnonaments, alguns casos han portat a desenlla\u00e7os tr\u00e0gics: els su\u00efcidis han augmentat un 10% a Catalunya.<\/p>\n
Les classes populars estan pagant la factura de la crisi, mentre l\u2019elit financera es beneficia d\u2019ajudes milion\u00e0ries sense cap contrapartida considerable. El deute p\u00fablic de l\u2019Estat espanyol, un valor que abans de la crisi no arribava al 60% del PIB, s\u2019enfilar\u00e0 a finals del 2013 al 91%, tenint com a gran responsable el d\u00e8ficit provocat pels rescats bancaris. Aquesta operaci\u00f3 de trasp\u00e0s del deute privat a les espatlles dels contribuents es pot qualificar com el major espoli social i econ\u00f2mic de la hist\u00f2ria recent del capitalisme. Mentrestant, en els darrers catorze mesos les fugues de capital ascendeixen a m\u00e9s de 340.000 milions d\u2019euros (un equivalent de m\u00e9s del 30% del PIB), sense que el govern intenti frenar aquesta sagnia que deteriora encara m\u00e9s la fallida del sector bancari.<\/p>\n
La crisi no \u00e9s un tsunami ni un hurac\u00e0, sin\u00f3 un fenomen pol\u00edtic i social certament complex caracter\u00edstic intr\u00ednsecament del mode de producci\u00f3 capitalista. Les classes dominants estan gestionant la crisi beneficiant els seus interessos, en un context favorable i amb l\u2019ajuda d\u2019uns governants que s\u00f3n afins al seu projecte social i econ\u00f2mic. La idea que la crisi s\u2019acabar\u00e0 despr\u00e9s d\u2019uns anys de patiment i que aviat tornarem als bons temps \u00e9s una fal\u00b7l\u00e0cia. La crisi no s\u2019acabar\u00e0 mentre aquesta afavoreixi uns pocs i les classes populars que la pateixen no ens alcem i diguem prou.<\/p>\n