Ivan Gordillo | L’ACCENT | Desembre de 2011<\/p>\n
Veient com s’ha desenvolupat la darrera de les en\u00e8simes cimeres europees aix\u00f2 de la crisi sembla predestinat a seguir igual. La l\u00ednia argumental i explicativa de la crisi, on rau el pecat original de les err\u00f2nies pol\u00edtiques econ\u00f2miques, \u00e9s la mateixa. Les mesures proposades s\u00f3n molt semblants a les aplicades fins ara. Elles s\u2019emmarquen dins del paradigma monetarista, l\u2019anomenat neoliberalisme en la seva vessant pol\u00edtica. No s\u2019abandona cap dels pilars b\u00e0sics d\u2019aquest: obsessi\u00f3 pel control de la inflaci\u00f3, integrisme monetari, reducci\u00f3 d\u2019impostos i liberalitzaci\u00f3 del capital, desregulaci\u00f3 del mercat laboral, reducci\u00f3 de salaris i control aferrissat del d\u00e8ficit i el deute p\u00fablic. Tot un paquet de pol\u00edtiques econ\u00f2miques per conduir l\u2019economia i la societat per una via molt restringida que s\u2019ajusti a aquesta teoria. L\u2019evid\u00e8ncia emp\u00edrica dels darrers anys demostra que les pol\u00edtiques de retallades no han ajudat a sortir de la crisi sin\u00f3 que l\u2019han agreujat.
\n
\nEls titulars semblen dir el contrari. Llegint-los, sembla que, d\u2019una vegada per totes, les l\u00edders pol\u00edtiques europees han trobat el cam\u00ed per on portar l\u2019economia cap al final de la crisi. \u201cUna Europa nova est\u00e0 naixent\u201d deia el president Sarkozy. \u201cM\u00e9s Europa\u201d o \u201cvolem una converg\u00e8ncia fiscal\u201d han titulat algunes cap\u00e7aleres. Per\u00f2 veiem que, darrera de la declaraci\u00f3 de principis, les propostes pel nou tractat del proper mar\u00e7 s\u00f3n m\u00e9s del mateix. Despr\u00e9s d\u2019una maratoniana reuni\u00f3 de deu hores, els punts b\u00e0sics acordats es centren en accentuar la disciplina fiscal. Es recull l\u2019opci\u00f3 d\u2019aplicar sancions als pa\u00efsos que incompleixin les regles, excepte que dos ter\u00e7os dels estats s\u2019oposin. Fins i tot, s\u2019imposar\u00e0 un major control pressupostari. El d\u00e8ficit estructural perm\u00e8s ser\u00e0 del 0,5% del PIB, el BCE administrar\u00e0 un fons d\u2019emerg\u00e8ncia de 500 mil milions d\u2019euros, als que es sumar\u00e0 un altre de 150 mil milions del FMI i s\u2019ha relaxat, molt lleugerament, els l\u00edmits de compra de deute pel BCE. Aix\u00f2 \u00faltim, m\u00e9s aviat, per poder justificar el que ja s\u2019est\u00e0 fent fins ara, que el BCE compra deute p\u00fablic als bancs privats.<\/p>\n
En qualsevol cas, no s\u2019ha proposat cap pla que impulsi el creixement, la creaci\u00f3 d\u2019ocupaci\u00f3 o la reactivaci\u00f3 de l\u2019economia. M\u00e9s converg\u00e8ncia fiscal? Ja ho veurem, potser s\u00ed, per\u00f2 igualant-se a la baixa. Per la banda de les despeses s\u2019imposar\u00e0 m\u00e9s disciplina fiscal. Tradu\u00eft al llenguatge pol\u00edtic de casa nostra, aix\u00f2 vol dir m\u00e9s austeritat. I tradu\u00eft al llenguatge del carrer, aix\u00f2 vol dir m\u00e9s retallades. Per la banda del ingressos tamb\u00e9 convergirem, reduint els impostos al capital per igualar-los als m\u00e9s baixos d\u2019Europa, per \u00e9sser, diuen, m\u00e9s competitius. En mat\u00e8ria pressupost\u00e0ria es perd sobirania i ara l\u2019aprovaci\u00f3 de Berl\u00edn o Frankfurt ser\u00e0 un condicionant.<\/p>\n
Diuen que el nou tractat donar\u00e0 m\u00e9s confian\u00e7a a les empreses financeres, rebatejades com a mercats, que s\u00f3n les que fan negoci prestant diners als Estats amb d\u00e8ficits creixents. Aix\u00f2 no hauria de ser la nostra preocupaci\u00f3. Est\u00e0 clar, per\u00f2, que la seguretat i les garanties donades a les finan\u00e7adores no solucionen el problema de l\u2019alt nivell d\u2019endeutament p\u00fablic i, sobretot i especialment greu, privat. Tampoc entenem com poden estar segures les empreses financeres prestant diners a economies cada vegada m\u00e9s deteriorades. O persegueixen beneficis a curt termini, o tenen poder per influir en la pol\u00edtica i garantir el pagament del deute per via constitucional, com ha passat a l\u2019Estat espanyol o com es far\u00e0 al nou tractat europeu.<\/p>\n
\u00c9s rid\u00edcul que el BCE segueixi comprant bons de deute p\u00fablic als bancs privats i no ho faci directament als Estats. El rigor monetarista s\u2019imposa. Els m\u00e9s ortodoxos diran que el BCE nom\u00e9s es pot preocupar del control de la inflaci\u00f3 i no de finan\u00e7ar els estats amb dificultats o del creixement econ\u00f2mic (com s\u00ed fan Gran Bretanya, els Estats Units o el Jap\u00f3). Que el BCE presti diners als bancs privats al 1,25% per a que aquests comprin deute espanyol al 6%, que despr\u00e9s venen al BCE traspassant-los aix\u00ed el risc d\u2019impagament, \u00e9s un negoci fant\u00e0stic, dir\u00e0 el sentit com\u00fa.
\nLes propostes de la darrera cimera liderada pel t\u00e0ndem Merkozy no arreglen, per tant, el problema de la crisi del deute. Tampoc visualitzen una sortida de la crisi, ni una tornada a la senda del creixement, pr\u00e0cticament un somni del capital, sin\u00f3 que s\u2019assegura la recaiguda i l\u2019estrangulaci\u00f3 de les economies.<\/p>\n
La sortida de la Gran Bretanya i la visible confrontaci\u00f3 entre les representants europees no \u00e9s cap sorpresa. La Gran Bretanya, amb un sector financer capitanejat per la City londinenca que representa el 30% de l’economia, \u00e9s evident que no t\u00e9 cap predisposici\u00f3 a regular-lo i limitar el seu negoci. Margaret Tatcher, una de les ide\u00f2logues del liberalisme econ\u00f2mic de les darreres d\u00e8cades, va portar a terme una agressiva pol\u00edtica disciplinadora de la for\u00e7a del treball. La desindustrialitzaci\u00f3 de l\u2019economia brit\u00e0nica, el tancament de les mines, la privatitzaci\u00f3 dels ferrocarrils, van ser els pilars de la pol\u00edtica econ\u00f2mica per sortir de la crisi dels anys 70. El gir cap al sector financer, com va passar en el conjunt de la globalitzaci\u00f3, ha fet que l\u2019economia brit\u00e0nica estigui fortament finan\u00e7aritzada, que depengui d\u2019aquest sector, en hores baixes per la crisi capitalista.<\/p>\n
Parafrasejant la famosa consigna que va popularitzar la senyora Tatcher i que va servir de lema per tota una generaci\u00f3 de pol\u00edtics liberals i socioliberals, economistes ortodoxos ensinistrats en el monetarisme i \u201copin\u00f2legs\u201d que anunciaven la fi de la hist\u00f2ria, ara s\u00ed que \u201cThere is no alternative\u201d. Despr\u00e9s d\u2019haver destru\u00eft la ind\u00fastria, d\u2019haver ensorrat un dels millors Estats del Benestar i d\u2019haver venut les empreses p\u00fabliques al capital privat, ara s\u00ed que no tenen gaires m\u00e9s alternatives que fer del seu primer ministre David Cameron el defensor de les financeres de la City.<\/p>\n
La pol\u00edtica econ\u00f2mica segueix sent equivocada i nociva a les portes d\u2019una major recaiguda en recessi\u00f3. El problema del d\u00e8ficit i del conseq\u00fcent deute p\u00fablic, que no s\u00f3n ni el problema m\u00e9s gran, ni el m\u00e9s greu, no s\u2019arreglar\u00e0 ni amb l\u2019austeritat fiscal de les retallades ni amb la reducci\u00f3 d\u2019impostos al capital. Reduir encara m\u00e9s els ingressos p\u00fablics far\u00e0 cr\u00e9ixer el forat del d\u00e8ficit, i portar\u00e0 a les miops governants a anunciar noves retallades. El problema m\u00e9s greu, que \u00e9s l\u2019elevat atur i l\u2019augment de la pobresa, no s\u2019arreglar\u00e0 desballestant l\u2019Estat del Benestar. I el problema m\u00e9s gran, que s\u00f3n la crisi estructural i els desequilibris financers, no s\u2019arreglar\u00e0 amb l\u2019actual arquitectura europea pensada per afavorir el capital, i especialment el capital financer.
\nDisciplina, austeritat i retallades per a les classes populars. I beneficis, avantatges, garanties i seguretat pel capital financer privat. I encara volem m\u00e9s Europa, o fent just\u00edcia, m\u00e9s Uni\u00f3 Europea?<\/p>\n
Certament, la fugida endavant del capital tant pr\u00f2pia del capitalisme sembla haver arribat a un atzucac. Segurament s\u2019intenti aprofundir el deteriorament social per permetre al capital tornar a cr\u00e9ixer. L\u2019esgotament de les vies, per\u00f2, ens porta a una situaci\u00f3 on no hi ha alternativa que no passi per un major control del capital i una transformaci\u00f3 del model de producci\u00f3. Per sortir de la crisi cal atacar el mal d\u2019arrel, prohibir els moviments financers especulatius, no pagar el deute p\u00fablic que \u00e9s un negoci de les financeres i centrar la producci\u00f3 en l\u2019assoliment de les necessitats socials per sobre del benefici privat. El marc de la UE pot ser l\u2019\u00e0mbit pol\u00edtic, per qu\u00e8 no? Per\u00f2 caldr\u00e0 dissenyar una \u201cnova Europa\u201d, dels pobles, de la solidaritat, amb un model productiu que respecti la natura i que garanteixi el benestar de les seves habitants.<\/p>\n
* Ivan Gordillo \u00e9s economista i membre del Seminari Taifa. Article per a l’Accent.<\/p>\n