IVAN GORDILLO | La Directa 01\/03\/2012<\/p>\n
La Uni\u00f3 Europea, reunida amb car\u00e0cter d\u2019urg\u00e8ncia, aprovava, la passada matinada del 21 de febrer, el \u201crescat\u201d de l\u2019economia grega, sumant grans dosis de dramatisme a la nocturnitat habitual en aquestes reunions. I ja van prop de trenta fosques cimeres celebrades des que va esclatar la crisi. Els membres de l\u2019Ecofin (que reuneix les responsables dels ministeris d\u2019economia i finances de la UE) tancaven les negociacions sobre les condicions que imposaran a Gr\u00e8cia a canvi de l\u2019entrega de 130.000 milions d\u2019euros. Dos anys despr\u00e9s del primer paquet d\u2019ajudes han necessitat novament, per a no declarar-se en suspensi\u00f3 de pagaments, la intervenci\u00f3 de la troika (Uni\u00f3 Europea, Banc Central Europeu i Fons Monetari Internacional). Aquesta vegada el tipus d\u2019inter\u00e8s dels pr\u00e9stecs ser\u00e0 lleugerament inferior al 5% del pla de 2010. L\u2019acord inclou la participaci\u00f3 de la banca privada (sobretot d\u2019Alemanya i Fran\u00e7a) que reestructurar\u00e0 el seu deute grec amb una quitan\u00e7a del 53%, operaci\u00f3 que acabar\u00e0 representant unes p\u00e8rdues del 75%. Tot plegat, una maniobra jur\u00eddica per no declarar oficialment la fallida (default) que activaria el dret de cobrament de les assegurances (credit default swap, CDS) sobre l\u2019impagament del deute sobir\u00e0 grec, quelcom que evidenciaria la insolv\u00e8ncia del conjunt del sistema financer internacional.
\n
\nEl primer que cal recordar, a les hemeroteques em remeto, \u00e9s la falsedat en que han incorregut les institucions europees i les economistes ortodoxes. Es deia, el gener de 2010, que el \u201crescat\u201d i les mesures d\u2019ajustament eren imprescindibles per evitar la caiguda de Gr\u00e8cia i el col\u00b7lapse de la moneda \u00fanica. Si dos anys despr\u00e9s ha calgut una nova intervenci\u00f3 queda demostrat que aquell paquet de pol\u00edtiques no ha servit per arreglar cap dels problemes de l\u2019economia grega. Les que denunci\u00e0vem que les mesures adoptades nom\u00e9s empitjorarien la situaci\u00f3 i apla\u00e7aria per m\u00e9s endavant el seu inevitable desenlla\u00e7 ten\u00edem ra\u00f3. De cap de les maneres les retallades pressupost\u00e0ries podien ajudar l\u2019economia grega a enfilar la senda necess\u00e0ria del creixement per tornar el deute contret i sortir de la crisi. Ans al contrari, s\u2019est\u00e0 encara lluny de reduir el deute sobir\u00e0 al 120% del PIB, objectiu que amb el nou pla es marca pel 2020.<\/p>\n
Exig\u00e8ncies i conseq\u00fc\u00e8ncies del segon \u201crescat\u201d<\/strong><\/p>\n Les draconianes condicions acceptades pel Parlament grec es centren b\u00e0sicament en aprofundir les pol\u00edtiques de retallades adoptades el 2010: una major reducci\u00f3 de la despesa p\u00fablica, la reducci\u00f3 de les pensions de jubilaci\u00f3, la supressi\u00f3 de 150.000 llocs de treball p\u00fablic fins el 2015 i una rebaixa dels salaris del 20% que en el cas del salari m\u00ednim se’n va al 22%. La recepta va amanida amb el comprom\u00eds per escrit, i amb el benepl\u00e0cit dels dos grans partits grecs (conservadors i socialdem\u00f2crates), que guanyi qui guanyi les properes eleccions el pla seguir\u00e0 endavant. Cal afegir, com a novetat, la capitulaci\u00f3 grega en mat\u00e8ria fiscal, a l’acceptar com a prioritat suprema el pagament d\u2019interessos i el retorn del \u201crescat\u201d per davant de qualsevol altra partida pressupost\u00e0ria, ja sigui pagar salaris al professorat i el personal sanitari o les pensions de jubilaci\u00f3, etc. A tal efecte s\u2019ha obert un compte (una escrow account), al que les autoritats gregues no tindran acc\u00e9s, custodiada per la representaci\u00f3 permanent de la troika a Atenes. Aquest comissariat s\u2019estableix per a supervisar que el pla s\u2019executar\u00e0 segons all\u00f2 acordat.<\/p>\n Aquestes s\u00f3n les mesures m\u00e9s importants d\u2019un aut\u00e8ntic pla d\u2019empobriment de les classes treballadores gregues, de p\u00e8rdua de sobirania i d\u2019atac a la democr\u00e0cia, d\u2019imposici\u00f3, en definitiva, d\u2019una dictadura total del capital. Qualsevol economista seriosa es negaria a anomenar-ho pol\u00edtica d\u2019austeritat o, molt menys encara, pol\u00edtica anticrisi. L\u2019\u00faltim punt a dalt esmentat m\u00e9s aviat recorda el paper de Kissinger i els chicago boys a Xile, tot i que de moment no han calgut els militars. Seguint amb l\u2019experi\u00e8ncia llatinoamericana, les similituds amb la gesti\u00f3 de la crisi mexicana de 1982 s\u00f3n notables, tal com indica l\u2019economista Alejandro Nadal. Les conseq\u00fc\u00e8ncies de la crisi mexicana, i la seva gesti\u00f3 neoliberal basada en la privatitzaci\u00f3 i liberalitzaci\u00f3 sistem\u00e0tica, la reducci\u00f3 salarial i el manteniment d\u2019una baixa despesa p\u00fablica, han provocat que despr\u00e9s de tres d\u00e8cades d\u2019estancament l\u2019Estat mexic\u00e0 es trobi en total descomposici\u00f3 i les classes populars abandonades a la sort dels c\u00e0rtels narcotraficants, el terrorisme d\u2019Estat i la corrupci\u00f3 pol\u00edtica. La hist\u00f2ria, per\u00f2, mai es repeteix dues vegades. El que no sabem \u00e9s si aquesta vegada ser\u00e0 pitjor. La destrucci\u00f3 de l\u2019Europa social pot acabar mostrant la pitjor de les versions del capitalisme. Aquest capitalisme ferit, en mig d\u2019una profunda crisi sist\u00e8mica, on el capital mossega m\u00e9s enrabiat que mai buscant noves fonts de benefici, ja ens ha ensenyat la pujada de l\u2019extrema dreta a molts pa\u00efsos d\u2019Europa, i la seva participaci\u00f3 de facto al govern de transici\u00f3 tecnocr\u00e0tic a Gr\u00e8cia.<\/p>\n Certament, la situaci\u00f3 \u00e9s dram\u00e0tica, per\u00f2 no tant per als poders pol\u00edtics europeus i les elits financeres internacionals, com per a les classes populars gregues sobre les que es far\u00e0 recaure, una vegada m\u00e9s, el cost de la crisi i la seva negligent gesti\u00f3.<\/p>\n I tot aix\u00f2, no ho veuen les responsables pol\u00edtiques i les economistes ortodoxes? En s\u00f3n conscients, evidentment. Nom\u00e9s la irresponsabilitat o la ineptitud podrien fer no entendre \u00e0mpliament el problema. La diverg\u00e8ncia d\u2019arrel entre plantejaments cr\u00edtics del capitalisme i l\u2019economia vulgar es troba en qu\u00e8 entenen uns i altres per \u201csortida de la crisi\u201d. El restabliment de la taxa de guany del capital, encara que aix\u00f2 sigui a costa d\u2019una fractura social irreparable, \u00e9s el principal objectiu per a la classe pol\u00edtica i econ\u00f2mica, i aquest \u00e9s el missatge que propaguen els think tanks m\u00e9s influents.<\/p>\n Gr\u00e8cia i la Uni\u00f3 Europea<\/strong><\/p>\n La crisi grega cal contextualitzar-la en el proc\u00e9s d\u2019inserci\u00f3 de Gr\u00e8cia en l\u2019economia mundial a trav\u00e9s de l\u2019espai europeu i l\u2019euro. El capital grec ha fet front a la compet\u00e8ncia internacional amb una estrat\u00e8gia de salaris baixos. Les classes populars han mantingut el seu nivell de compra gr\u00e0cies al cr\u00e8dit que arribava mitjan\u00e7ant la banca internacional i les empreses s\u2019han aprofitat de la solv\u00e8ncia que els donava l\u2019euro. L\u2019estructura productiva grega, per\u00f2, no es caracteritzava per la seva competitivitat a nivell internacional, i la pertinen\u00e7a a l\u2019euro accent\u00faa les seves mancances en cas de crisi, per la impossibilitat d\u2019aplicar una pol\u00edtica monet\u00e0ria devaluadora. Al sobreendeutament en que incorria el sector privat, calia sumar l\u2019endeutament p\u00fablic que servia per finan\u00e7ar, en molts casos, projectes de dubtosa utilitat social i econ\u00f2mica, esquitxats alhora per la corrupci\u00f3, amb l\u2019exemple destacable dels Jocs Ol\u00edmpics, que d\u2019un pressupost inicial de 1.200 milions d\u2019euros va arribar a gastar-se\u2019n m\u00e9s de 20.000 milions. \u00c9s important destacar tamb\u00e9 com la despesa improductiva de les forces armades era, a Gr\u00e8cia, la m\u00e9s alta en proporci\u00f3 del PIB de tot el continent europeu. El deute p\u00fablic grec \u00e9s un clar exemple de deute odi\u00f3s, fruit d\u2019una praxi negligent dels governants i de la l\u2019her\u00e8ncia que arrossega de la dictadura dels coronels. Tot plegat dibuixa una situaci\u00f3 de depend\u00e8ncia financera i de debilitat econ\u00f2mica que explotaria en iniciar-se la crisi el 2007.<\/p>\n La pregunta no \u00e9s si Gr\u00e8cia \u00e9s viable dins o fora de la zona euro, ni els riscos de la crisi grega pel conjunt de la UE i de l\u2019euro. La pregunta pertinent \u00e9s si la UE \u00e9s viable amb o sense Gr\u00e8cia. Aquesta crisi i la seva gesti\u00f3 a l\u2019entorn de la UE han fet necess\u00e0ria la violaci\u00f3 dels principis m\u00e9s b\u00e0sics de la democr\u00e0cia parlamentaria, com ara la sobirania, per tal d\u2019imposar, als pa\u00efsos anomenats perif\u00e8rics, la pol\u00edtica econ\u00f2mica decidida per Merkel, Sarkozy i el BCE. Aquestes imposicions es converteixen en fets a partir dels cops d\u2019estat financers i tecnocr\u00e0tics a Gr\u00e8cia i It\u00e0lia, i el xantatge fet a Portugal i Irlanda per rebre finan\u00e7ament. A altres estats com l\u2019espanyol, l\u2019oligarquia nacional ha pogut imposar l\u2019ajustament sense necessitat d\u2019anunciar cap rescat ni altres exig\u00e8ncies internacionals a part de les habituals relacionades amb els mercats financers internacionals.<\/p>\n La crisi ha demostrat, doncs, el car\u00e0cter antidemocr\u00e0tic de la UE, un projecte socioecon\u00f2mic pensat i constru\u00eft per afavorir el capital i la seva necess\u00e0ria expansi\u00f3. El marc institucional de la UE, des del seu origen, \u00e9s un espai per facilitar l\u2019acumulaci\u00f3 del capital a escala internacional. La famosa converg\u00e8ncia on en teoria haurien arribat les diferents economies de la UE, que representava l\u2019extensi\u00f3 de la vella Europa social, era la mentida que servia per engrescar les poblacions al voltant de la idea comunit\u00e0ria i afeblir la seva combativitat. De fet, el projecte de UE no s\u2019entendria si precisament no hi hagu\u00e9s, i no es mantingu\u00e9s, una perif\u00e8ria, caracteritzada pels estats del sud d\u2019Europa, Irlanda, i en els \u00faltims anys la incorporaci\u00f3 de l\u2019Europa de l\u2019est, i un centre, amb l\u2019Estat alemany, franc\u00e8s i angl\u00e8s al capdavant.<\/p>\n Com indica l\u2019economista Rolando Astarita, l\u2019euro va ser la resposta als problemes que plantejava la globalitzaci\u00f3 al capital europeu i la seva necessitat de competir des d\u2019un \u00e0mbit unificat m\u00e9s ampli que el merament nacional. La unitat afavoria el capital dels pa\u00efsos centrals, que necessitaven un \u00e0mbit sectorial i geogr\u00e0fic d\u2019acumulaci\u00f3, d\u2019obtenci\u00f3 de m\u00e0 d\u2019obra barata, de dest\u00ed de les mercaderies produ\u00efdes i de reciclatge dels seus excedents comercials i financers. \u00c9s a dir, on poder produir a costos redu\u00efts i a prop de casa, al mateix temps que obrien nous mercats pel capital financer que inundaria de cr\u00e8dits aquelles economies m\u00e9s dependents per despr\u00e9s vendre\u2019ls les mercaderies que necessitaven. Per\u00f2 tamb\u00e9 els capitals de les economies m\u00e9s d\u00e8bils s\u2019han beneficiat donat que guanyaven poder de negociaci\u00f3 en els mercats internacionals, s\u2019aprofitaven de la solv\u00e8ncia que els donava una moneda forta com l\u2019euro i explotaven durament la seva classe treballadora amb l\u2019excusa de la competitivitat.<\/p>\n Aquest proc\u00e9s s\u2019ha accelerat els darrers 15 anys per enfrontar un m\u00f3n globalitzant i globalitzat. Com diu l\u2019economista Xabier Arrizabalo, la UE \u00e9s la negaci\u00f3 d\u2019Europa. L\u2019Europa pr\u00f2pia dels estats de benestar d\u2019inspiraci\u00f3 keynesiana on es van assolir una s\u00e8rie de conquestes socials gr\u00e0cies a les lluites del moviment obrer els dos primers ter\u00e7os del segle XX.<\/p>\n Sortir de l\u2019euro com a sortida de la crisi<\/strong><\/p>\n El programa d\u2019empobriment que s\u2019imposa avui a Gr\u00e8cia segueix la l\u00f2gica econ\u00f2mica que ha protagonitzat la construcci\u00f3 de la UE. Gr\u00e8cia reduir\u00e0 fortament els seus salaris i alliberar\u00e0 parts importants del sector p\u00fablic. Aix\u00ed els capitals d\u2019arreu podran tornar a invertir en Gr\u00e8cia pels redu\u00efts costos i les oportunitats de negoci. Est\u00e0 clar per\u00f2, que caldr\u00e0 vendre les mercaderies a altres contrades. No sembla que la demanda efectiva de l\u2019economia grega doni per comprar i consumir gaire despr\u00e9s de la redistribuci\u00f3 de la renda que afavorir\u00e0 els beneficis empresarials en detriment dels salaris. La globalitzaci\u00f3 i el neoliberalisme es poden accentuar, i en el cas grec, aquest enduriment t\u00e9 un marcat color europeu. No crec que la reivindicaci\u00f3 primordial de les classes populars hagi de ser la sortida de l\u2019euro. No m\u2019imagino encap\u00e7alar una manifestaci\u00f3 amb el lema: \u201cexigim la sortida de l\u2019euro\u201d. L\u2019eix vertebrador de les lluites socials ha de ser la defensa d’all\u00f2 p\u00fablic i l\u2019exig\u00e8ncia de fer recaure els efectes de la crisi sobre els seus responsables. El programa plantejat per Lapavitsas \u00e9s del tot encertat i serviria per construir una aut\u00e8ntica sortida de la crisi enfilant-se cap a la transformaci\u00f3 de l\u2019economia en un model centrat en la cobertura de les necessitats m\u00e9s enll\u00e0 del benefici privat. Si tot aix\u00f2 ha de ser fora de l\u2019euro doncs aix\u00ed es far\u00e0. Ara per\u00f2, toca construir el pol de resist\u00e8ncies necessari per intentar aturar els plans d\u2019ajustament a tot Europa, com ja estan fent a Gr\u00e8cia des de fa uns anys, i comen\u00e7ar a construir una contra hegemonia que q\u00fcestioni les bases d\u2019aquest sistema que se\u2019n diu capitalisme.<\/p>\n
\nEconomistes com Costas Lapavitsas han plantejat la sortida de l\u2019euro com la primera mesura que caldria adoptar per iniciar una veritable sortida de la crisi. Lapavitsas afegeix que el trencament amb l\u2019euro hauria de ser tamb\u00e9 un trencament radical amb els interessos de classe de les oligarquies nacionals. La sortida de l\u2019euro podria ser un catalitzador per encarar la nacionalitzaci\u00f3 de la banca, la introducci\u00f3 de controls de capital, com s\u2019ha fet a Isl\u00e0ndia, una redistribuci\u00f3 de la riquesa i la presa del control de la pol\u00edtica industrial. L\u2019objectiu primordial es acabar amb l\u2019atur i millorar les condicions laborals. Alhora caldria portar a terme una auditoria p\u00fablica del deute per decidir qu\u00e8 es pagaria i com, prioritzant el creixement i el manteniment dels serveis socials. El deute hauria ser cancel\u00b7lat per permetre a Gr\u00e8cia iniciar el cam\u00ed de la recuperaci\u00f3.<\/p>\n