ELENA IDOATE | La Directa 14\/02\/2012<\/p>\n
Tornem a tenir entre nosaltres una en\u00e8sima contrareforma laboral, i aquesta vegada despietada, com les que es fa la dreta m\u00e9s dretana i en contextos de crisi i atur desbocat. Tan sols \u00e9s un aperitiu d\u2019altres receptes indigestes que estan a la cuina. La traject\u00f2ria de les normes laborals en les darreres tres d\u00e8cades han anat esborrant el rastre de molts drets, per\u00f2 tan sols en dos anys s\u2019ha donat un gran salt i s\u2019han legislat demandes hist\u00f2riques de la patronal. Aquesta contrareforma que va aprovar el Consell de Ministres el 10 de febrer, precedida pel II Acord1 que han pactat pr\u00e8viament els sindicats CCOO i UGT amb la patronal, ens porta gaireb\u00e9 a una taula rasa.<\/p>\n
La norma de no tenir norma<\/strong><\/p>\n <\/strong> Poc a poc, les relacions laborals aniran canviant fins a assemblar-se a aquelles que s\u2019han estat desenvolupant als marges de la legislaci\u00f3: l\u2019economia submergida i el treball aut\u00f2nom. El nou escenari \u00e9s la \u201cflexibilitat interna\u201d, que vindria a ser una mena de versi\u00f3 light del capitalisme de zona franca en que les relacions laborals no exigeixen compromisos per part dels empresaris. La present contrareforma supera l\u2019anterior i d\u00f3na via lliure a que les empreses s\u2019acullin a les cl\u00e0usules de despenjament per a no complir amb les revisions salarials pactades. Queda obsoleta la tradici\u00f3 de que els convenis estableixin garanties laborals, i a partir d\u2019ara regularan el contrari: la inaplicaci\u00f3 de les garanties i la modificaci\u00f3 de les condicions. El nostre horari i les nostres funcions seran, com a principi general, canviants. De manera \u201cordin\u00e0ria\u201d, tothom tindr\u00e0 bossa d\u2019hores i autom\u00e0ticament una part de la jornada la distribuir\u00e0 l\u2019empresa com vulgui, per\u00f2 \u201cextraordin\u00e0riament\u201d espodr\u00e0 arribar molt m\u00e9s enll\u00e0. S\u2019encoratja a contractar a temps parcial, com si el salari fos una opci\u00f3 secund\u00e0ria per a les persones. Aix\u00f2 podria afectar m\u00e9s intensament a les dones, que tenim un major percentatge de temps parcial. La pregunta \u00e9s \u00f2bvia: quin sentit tenen les condicions laborals quan no hi ha cap garantia per al seu compliment? I tot aix\u00f2, es far\u00e0 de manera \u201cnegociada\u201d amb els sindicats. CCOO i UGT s\u2019han autoatribu\u00eft la funci\u00f3 de \u201creestructurar\u201d les empreses i inaplicar2 convenis. D\u2019aquesta manera, estan en cam\u00ed de convertir-se en aut\u00e8ntics sindicats de classe, per\u00f2 de la classe capitalista, i qui sap, potser aguditzaran la lluita de classes amb una afiliaci\u00f3 massiva d\u2019empresaris militants combatius.<\/p>\n L\u2019escenari salarial dels convenis en els tres propers anys fa venir esgarrifances. Segons el II Acord, els salaris han estat un \u201celement determinant\u201d de la p\u00e8rdua de competitivitat, i exonera l\u2019empresariat que, com a propietaris dels mitjans i organitzadors de la producci\u00f3, s\u00f3n els \u00fanics responsables de la baixa productivitat. La crisi la paguen els salaris, que perdran capacitat adquisitiva. I a m\u00e9s a m\u00e9s, tamb\u00e9 seran \u201cflexibles\u201d. Hi ha una s\u00e8rie de sup\u00f2sits que vinculen les revisions salarials a q\u00fcestions que queden absolutament fora de l\u2019abast de la for\u00e7a laboral: IPCs europeus, indicadors econ\u00f2mics, evolucions de les vendes, etc. F\u00f3rmules per a que els empresaris acabin pagant el que els sembli.<\/p>\n A banda del m\u00e8rit de convertir l\u2019economia en una zona franca light, una altra proesa destacada d\u2019aquesta contrareforma \u00e9s recuperar els treballs for\u00e7ats, i com a c\u00e0stig per estar a l\u2019atur i cobrar una prestaci\u00f3 per la qual s\u2019ha cotitzat, els aturats i aturades hauran de realitzar un treball social per la comunitat. Com s\u2019ho faran totes aquelles aturades que ja fan un treball social, tenint cura de nadons i gent gran, entre d\u2019altres? Segons les ments neoliberals, l\u2019atur ha de deixar de ser el parad\u00eds desitjat per tot treballador i treballadora.<\/p>\n L\u2019excusa de tot plegat \u00e9s que els drets laborals s\u00f3n massa r\u00edgids i no es deixen retallar, amb la qual cosa elspobres empresaris es veuen obligats a acomiadar-nos. Per\u00f2 el cert \u00e9s que la flexibilitat no \u00e9s o interna o externa, ni molt menys compartida, sin\u00f3 que \u00fanicament \u00e9s precarietat, en totes les seves vessants. Assegura beneficis continus per a les empreses que mai comportaranuna major \u201cseguretat\u201d del treball. Amb una protecci\u00f3 laboral debilitada, els beneficis tan sols asseguren aix\u00f2, beneficis per a les seves butxaques. S\u2019ha accedit a que els empresaris duguin a terme una estrat\u00e8gia empresarial de sous baixos i precarietat extrema i poc es preocuparan d\u2019innovar o de fer inversions productives, i molt menys de repartir la seva part del past\u00eds. Aix\u00ed doncs, la retallada de drets imposada per la \u201cflexibilitat interna\u201d no ser\u00e0 ni conjuntural ni temporal, sin\u00f3 que ser\u00e0 permanent. Una altra trampa \u00e9s que la flexibilitat sigui negociada, perqu\u00e8 l\u2019empresa t\u00e9 sempre la paella pel m\u00e0nec. Les modificacions d\u2019horari i altres condicions mai es faran a favor nostre, ni deixaran que siguem nosaltres qui retallem (els directius, els beneficis, els deutes). Que ens canvi\u00efn les funcions i l\u2019horari i no saber quants diners cobrarem fa que sigui molt m\u00e9s dif\u00edcil organitzar la nostra vida di\u00e0ria. Moltes persones ja es troben en aquesta situaci\u00f3. La \u201cconciliaci\u00f3\u201d \u00e9s un artifici, i haurem de fer malabarismes per a poder encarregar-nos de les coses quotidianes: la canalla, la llar, la nostra vida social, etc. Com que la nostra societat patriarcal atribueix el pes del treball de cures a les dones, serem nosaltres qui ho tinguem m\u00e9s complicat.<\/p>\n Escombrada hist\u00f2rica<\/strong> Se\u2019ns diu que les indemnitzacions per fer-nos fora de la feina s\u00f3n tan cares que els empresaris tenen por de perdre-hi diners i no s\u2019arrisquen a contractar. Si aix\u00f2 fos aix\u00ed, com \u00e9s que Catalunya i l\u2019Estat espanyol tenen r\u00e8cords mundials en destrucci\u00f3 d\u2019ocupaci\u00f3 durant la crisi? Doncs b\u00e9, en primer lloc perqu\u00e8 la nostra economia produ\u00efa poca cosa m\u00e9s que deutes i pujades de preus immobiliaris. I perqu\u00e8 els acomiadaments aqu\u00ed s\u00f3n molt f\u00e0cils i econ\u00f2mics, perqu\u00e8 tenim contractes temporals i de curta duraci\u00f3. En canvi, aix\u00f2 no influeix en la creaci\u00f3 de llocs de feina. \u00c9s una fal\u00b7l\u00e0cia que contractar sigui un risc per l\u2019empresari, ja que precisament ens contracten per a que els fem guanyar diners! La generalitzaci\u00f3 de la temporalitat en els contractes durant els anys 80 i 90 no va donar lloc a un increment de l\u2019ocupaci\u00f3, sin\u00f3 a una completa precarietat dels llocs de treball existents i dels que es van crear a mesura que es va reactivar l\u2019activitat econ\u00f2mica. L\u2019experi\u00e8ncia recent no \u00e9s diferent. El contracte de foment de la contractaci\u00f3 indefinida, com el que ara es generalitza, no ha creat nous llocs de feina. Els pocs contractes de 33 dies que s\u2019han fet, han estat a costa de substituir contractes indefinits ordinaris. M\u00e9s enganyifes: volen reduir la dualitat del mercat laboral fent que la precarietat sigui la \u00fanica opci\u00f3 possible. Mentrestant, el percentatge de la temporalitat dels contractes nous ha augmentat.<\/p>\n Recuperaci\u00f3 sense ocupaci\u00f3<\/strong> ____<\/p>\n 1. II Acuerdo para el empleo y la negociaci\u00f3n col\u00b7lectiva 2012, 2013 y 2014. Madrid, 25 de gener del 2012. L\u2019autoria \u00e9s col\u00b7lectiva de CEOE, CEPYME, CCOO i UGT, que signen, i bufets d\u2019advocats d\u2019empresa, experts del Fedea i el governador del Banc d\u2019Espanya, entre d\u2019altres, que no signen.<\/p>\n 2. El verb \u201cinaplicar\u201d no est\u00e0 al diccionari, per\u00f2 s\u00ed al BOE.<\/p>\n <\/p>\n
\nLa contrareforma remata els convenis col\u00b7lectius, que s\u00f3n els que estipulen la major part dels drets laborals per sobre dels m\u00ednims que estableix l\u2019Estatut dels treballadors. Amb el II Acord i d\u2019altres mostres d\u2019amistat durant l\u2019estiu passat, sindicats i patronal ja havien avan\u00e7at gran part d\u2019aquesta feina d\u2019aniquilaci\u00f3. Els convenis d\u2019empresa passen a ser els de refer\u00e8ncia, i en aquest \u00e0mbit la for\u00e7a sindical \u00e9s molt menor i la bel\u00b7liger\u00e0ncia dels empresaris m\u00e9s dura, amb la qual cosa perdrem a ritme vertigin\u00f3s les nostres condicions laborals. D\u2019altra banda, la ultraactivitat tindr\u00e0 una durada limitada. Sense aquesta, quan estiguem en l\u2019imp\u00e0s de negociaci\u00f3 d\u2019un nou conveni, ja no es mantindran les condicions establertes, i tornarem a la casella de sortida, per\u00f2 amb molta menys capacitat d\u2019avan\u00e7ar en el trajecte que ja hav\u00edem recorregut.<\/p>\n
\nPotser la fita hist\u00f2rica m\u00e9s rellevant de la present contrareforma \u00e9s haver escombrat el contracte indefinit ordinari (amb indemnitzaci\u00f3 per acomiadament improcedent de 45 dies per any treballat amb un m\u00e0xim de 42 mensualitats) i imposar la seva versi\u00f3 retallada (33 dies i 20 mensualitats). Ning\u00fa abans havia gosat. L\u2019acomiadament improcedent i la no renovaci\u00f3 de contractes temporals (la pr\u00e0ctica totalitat dels nous contractes s\u00f3n temporals) s\u00f3n les vies majorit\u00e0ries d\u2019acomiadament, per\u00f2 els ha sortit un dur competidor: l\u2019acomiadament procedent, de 20 dies, que ser\u00e0 molt m\u00e9s f\u00e0cil de justificar que el que ja era. No sabem quina de les tres modalitats d\u2019expulsi\u00f3 guanyar\u00e0 la cursa, per\u00f2 \u00e9s evident que acomiadar ser\u00e0 molt m\u00e9s econ\u00f2mic. Tamb\u00e9 facilita els acomiadaments col\u00b7lectius al sector p\u00fablic, i hi ha d\u2019altres invents per fer \u201catractius\u201d al jovent i als i les aturades: un contracte temporal sense causa i amb un any de per\u00edode de proves, deduccions, compatibilitzar el salari amb una part de la prestaci\u00f3 d\u2019atur,etc.<\/p>\n
\nJa fa temps que el model empresarial imperant \u00e9s el que organitza el cost laboral de manera variable. Fa que es pugui comptar amb m\u00e9s plantilla o menys, m\u00e9s hores de feina o salaris o menys, en funci\u00f3 de l\u2019oscil\u00b7laci\u00f3 dels mercats. El risc de l\u2019empresari de guanyar m\u00e9s o guanyar menys es converteix en la seguretat de guanyar sempre m\u00e9s, perqu\u00e8 quan els seus beneficis podrien veure\u2019s redu\u00efts perqu\u00e8 cauen les vendes o s\u2019encareixen alguns costos, per exemple, podr\u00e0 retallar costos laborals. Els seus compromisos amb els treballadors i les treballadores s\u00f3n escassos, i tenen moltes maneres per reduir el volum de plantilla, jornada laboral o salaris. Aix\u00f2 els permet fer beneficis de manera ininterrompuda. Si els podem cobrir tot tipus d\u2019horaris i fer tot tipus de feina, som exprimides per a treure\u2019n el m\u00e0xim suc i l\u2019empresari s\u2019estalvia contractar m\u00e9s personal. I ja ho tenim: recuperaci\u00f3 dels beneficis sense recuperaci\u00f3 dels llocs de treball destru\u00efts. El pre\u00e0mbul del II Acord ho confirma: \u201cla recuperaci\u00f3 dels marges econ\u00f2mics ha de servir per a l\u2019augment de les inversions en instal\u00b7lacions i la millora de la formaci\u00f3 del personal i la gesti\u00f3 empresarial\u201d, per\u00f2 no per a la creaci\u00f3 de nous llocs de feina! Ja ens han deixat clar que no es crear\u00e0 ocupaci\u00f3 a curt termini, perqu\u00e8 aix\u00f2 dep\u00e8n d\u2019un context econ\u00f2mic sectorial i territorial que ara \u00e9s altament desfavorable. Per\u00f2 el que no ens diuen \u00e9s que totes aquestes mesures dificultaran la creaci\u00f3 de llocs de treball en el futur. Els empresaris, i concretament els catalans, han demostrat ser aquells qui menys inter\u00e8s tenen per l\u2019ocupaci\u00f3. \u00c9s hora que la feina la gestionem les persones directament implicades, \u00e9s a dir, els treballadors i treballadores. La recuperaci\u00f3 sense ocupaci\u00f3 \u00e9s l\u2019estrat\u00e8gia en marxa, per\u00f2 ens far\u00e0 sortir de la crisi? Amb l\u2019empobriment de la poblaci\u00f3, dif\u00edcilment es reactivar\u00e0 l\u2019activitat econ\u00f2mica, ja que es debilitar\u00e0 encara m\u00e9s el consum intern, que en el cas de l\u2019economia catalana \u00e9s molt m\u00e9s important que l\u2019extern. Mentre no es demostra que aquestes pol\u00edtiques s\u00f3n un frac\u00e0s, se\u2019ns aplicaran les mateixes receptes neoliberals amb dosis augmentades, i l\u2019economia transitar\u00e0 per moltes dificultats i incerteses, una intensa degradaci\u00f3 social i una accentuaci\u00f3 de la desigualtat.<\/p>\n