![Ra\u00fal Zibechi](\"http:\/\/seminaritaifa.org\/files\/2012\/02\/Zibechi-3.png\" "\\"Ra\u00fal")
<\/a>Ra\u00fal Zibechi<\/p><\/div>\n
Zibechi va comen\u00e7ar la seva intervenci\u00f3 a Barcelona reflexionant que, a difer\u00e8ncia de les d\u00e8cades anteriors, actualment no existeixen estrat\u00e8gies clares per enderrocar el capitalisme i construir una societat diferent. Per a l’escriptor uruguai\u00e0, “l’avantatge d’aix\u00f2 \u00e9s que ara els col\u00b7lectius tenen la llibertat de crear noves estrat\u00e8gies. En el passat hi havia una estrat\u00e8gia molt clara, per\u00f2 no va anar gaire b\u00e9”, en refer\u00e8ncia al socialisme real.
\n
\nL’estudi\u00f3s dels moviments socials tamb\u00e9 va subratllar que ser\u00e0 molt dif\u00edcil canviar el m\u00f3n “mentre la majoria vulgui seguir consumint m\u00e9s i m\u00e9s”. Un altre problema afegit \u00e9s “la brutal concentraci\u00f3 de poder que t\u00e9 l’1% de la poblaci\u00f3 en comparaci\u00f3 amb el 99% restant, i que aquesta minoria t\u00e9 armes i molt de coneixement sobre la majoria”. A banda, defugint de tesis mitificadores, Zibechi va assenyalar que aquest 99% pot tenir interessos molt diversos, des dels col\u00b7lectius integrats en els sindicats majoritaris fins a les noves generacions de prec\u00e0ries i dones.<\/p>\n
Segons Zibechi, la clau per poder articular alternatives al m\u00f3n actual \u00e9s trencar amb les relacions exclusivament salarials, un fet que s’ha produit en alguns casos a l’Am\u00e8rica Llatina, com ara amb l’Ezln a M\u00e8xic o els piqueteros a l’Argentina. L’uruguai\u00e0 va aprofundir m\u00e9s aquest aspecte, apuntant que “una forma de contrapoder essencial \u00e9s aconseguir un nivell de sobirania aliment\u00e0ria des de baix. si aix\u00f2 no es d\u00f3na, \u00e9s com si tingu\u00e9ssim la soga al coll, ja que estem parlant de necessitats elementals, com l’aigua i menjar”.<\/p>\n
El desig d’una nova societat<\/strong><\/p>\n Pel que fa a la possibilitat de transici\u00f3 cap a una societat m\u00e9s enll\u00e0 del capitalisme, Zibechi va afirmar que aix\u00f2 no ser\u00e0 possible sense moments de caos i desordre, i que “una transici\u00f3 ordenada implica alg\u00fa que la guii\u00ef, cosa que pot generar noves classes dominants”. Davant d’aquesta situaci\u00f3, va assegurar que “\u00e9s fonamental crear una multiplicitat de contrapoders que no reprodueixin el que ja existeix, perqu\u00e8 aquestes experi\u00e8ncies s\u00f3n les que creen “el desig d’una nova societat”.<\/p>\n Miren Etxezarreta, que va ser la primera en intervenir, va contextualitzar la xerrada afirmant que “despr\u00e9s d’haver-se aprovat la reforma laboral per part d’una dreta que ni tan sols mant\u00e9 les formes, la resposta \u00e9s cada cop m\u00e9s necess\u00e0ria”. La integrant del Seminari Taifa va explicar com les persones de la seva generaci\u00f3 sempre van pensar que es podia prendre el poder seguint les estrat\u00e8gies tradicionals d’organitzaci\u00f3 en partits pol\u00edtics, sindicats i associacions de ve\u00efns.<\/p>\n Despr\u00e9s, per\u00f2, es va comprovar que no era possible arribar al socialisme mitjan\u00e7ant vies pac\u00edfiques i institucionals, tal com van demostrar els casos de la II Rep\u00fablica espanyola o el Xile d’Allende. En canvi, amb l’ajut d’estructures m\u00e9s r\u00edgides de partits i sindicats es va poder prendre el poder a Cuba i Nicaragua. Etxezarreta tamb\u00e9 va explocar com el maig del 68 va suposar un canvi de paradigma pel que fa a avan\u00e7ar cap a una nova societat, quan es van comen\u00e7ar a q\u00fcestionar les t\u00e0ctiques anteriors. M\u00e9s endavant, sorgeix el moviment antiglobalitzaci\u00f3, en que es desenvolupen iniciatives de grups m\u00e9s petits que plantegen alternatives de caire m\u00e9s local i modest.<\/p>\n L\u00ednies que convergeixin<\/strong><\/p>\n L’economista va distingir entre dues l\u00ednies de pensament per avan\u00e7ar cap a escenaris de transformaci\u00f3 social: una l\u00ednia m\u00e9s tradicional, basada en l’acci\u00f3 mitjan\u00e7ant partits i sindicats convencionals, i una altra que parteix de formes noves i descentralitzades, amb aversi\u00f3 cap a les institucions pol\u00edtiques i ‘Estat. Per a Etxezarreta, l’interessant seria buscar formes per fer convergir aquestes dues l\u00ednies. Citant l’historiador angl\u00e8s Hobsbawm, va defensar que “no necessitem ser tributaris d’una tradici\u00f3 marxista passada, per aix\u00f2 tenim un camp molt ampli per buscar estrat\u00e8gies de transformaci\u00f3 diferents”.<\/p>\n Per la seva banda, Jordi Garcia va comen\u00e7ar explicant que hi ha un conjunt de crisis (pol\u00edtica, econ\u00f2mica, energ\u00e8tica, de les cures…), que s\u00f3n les conseq\u00fc\u00e8ncies “d’un model social que \u00e9s com un Tit\u00e0nic que va xocar a la d\u00e8cada de 1970”.<\/p>\n Actualment, “el dilema del capitalisme productivista \u00e9s que necessita cr\u00e9ixer, per\u00f2 al mateix temps aquest creixement provoca la destrucci\u00f3 del planeta i de les esp\u00e8cies que l’habiten”. En aquest context de p\u00e8rdua de legitimitat del capitalisme, Garcia va explicar que les opcions d’esquerres es troben en una mena de laberint, en qu\u00e8 han de superar obstacles de projecte, \u00e8tica i efic\u00e0cia. Per deixar enrere aquestes contradiccions, Garcia va apostar per un model basat en quatre idees principals: per comen\u00e7ar, una hegemonia de la propietat p\u00fablica gestionada de forma cooperativa. Despr\u00e9s, una reconversi\u00f3 ecol\u00f2gica de la producci\u00f3 i el consum, sumat a elements de democr\u00e0cia participativa. Finalment, caldria una aplicaci\u00f3 universal dels drets humans.<\/p>\n Referents<\/strong><\/p>\n Al mateix temps, Garcia va argumentar que \u00e9s necessari multiplicar els referents que existeixen d’\u00e8tica col\u00b7lectiva, i va posar com a exemple el moviment d’insubmissos i d’objecci\u00f3 de consci\u00e8ncia al servei militar. Per ser efica\u00e7os, \u00e9s necessari que fructifiquin petites lluites, i va proposar una estrat\u00e8gia d’empoderament popular basada en tres punts: la creaci\u00f3 de contrapoders, la lluita noviolenta i la lluita institucional.<\/p>\n L’acte, que es va celebrar a l’ateneu La Torna de Gr\u00e0cia (Barcelona), va comptar amb la pres\u00e8ncia d’unes 150 persones, que al final van debatre amb els tres ponents q\u00fcestions com ara la relaci\u00f3 dels col\u00b7lectius transformadors amb les institucions, el problema de crear estructures r\u00edgides de poder o les estrat\u00e8gies de lluita no violentes en relaci\u00f3 a l’exist\u00e8ncia de grups que defensen la lluita armada. <\/p>\n