La nova estrat\u00e8gia del capital: vincular els salaris a la productivitat<\/p>\n
Francisco Navarro | L’ACCENT 219\t <\/p>\n
A l\u2019espiral insaciable de retallades de drets i benestar social cal sumar-hi ara una antiga proclama neoliberal que ha ressorgit aprofitant la gravetat de la situaci\u00f3. Sembla que el desmantellament dels drets laborals no \u00e9s suficient i l\u2019atac ha empr\u00e8s una direcci\u00f3 paral\u00b7lela cap al cor del mercat de treball: el salari.<\/p>\n
La nova bandera neoliberal en pol\u00edtica laboral \u00e9s la vinculaci\u00f3 dels salaris a la productivitat deslligant-los de l\u2019increment de preus. Aix\u00f2 significar\u00e0 que els augments de productivitat es repartiran entre les treballadores i el capital i tot l\u2019augment de preus anir\u00e0 directament a la butxaca de l\u2019empresari. Considerant que entre 1997 i 2007 l\u2019Index de Preus al Consum (IPC) va cr\u00e9ixer un 38,8% i la productivitat tan sols un 5,3% (segons l\u2019OCDE), podem fer-nos una idea de les conseq\u00fc\u00e8ncies que aquesta mesura tindr\u00e0 per a la classe treballadora en la lluita per la repartici\u00f3 de la renda generada pel conjunt de l\u2019economia. I al mateix temps, ens ajuda a comprendre la insist\u00e8ncia per part del capital de portar a terme com m\u00e9s aviat millor l\u2019aplicaci\u00f3 d\u2019aquesta proposta.
\n
\nSorpr\u00e8n la necessitat d\u2019haver de recordar constantment que la fixaci\u00f3 dels salaris a l\u2019evoluci\u00f3 dels preus \u00fanicament garanteix l\u2019estabilitat del poder adquisitiu de les treballadores. Sota aquest acord, els salaris reals no creixen. Ara b\u00e9, si amb un cost salarial estable l\u2019economia \u00e9s capa\u00e7 de produir una major quantitat de bens i serveis, \u00e9s a dir, augmenta la productivitat, la venda de tota aquesta producci\u00f3 extra beneficiar\u00e0 exclusivament l\u2019excedent empresarial. Una conseq\u00fc\u00e8ncia directa ser\u00e0 que del past\u00eds de la riquesa total del pa\u00eds, el tros que correspon a les rendes del treball disminuir\u00e0 en contraposici\u00f3 a les rendes del capital. Per tant, per a qu\u00e8 el repartiment de la renda no es modifiqui cal que la norma que determina els increments salarials es vinculi tant a l\u2019increment de preus com a l\u2019increment de la productivitat. No cal dir que aquesta norma no corregeix la situaci\u00f3 d\u2019injust\u00edcia en la distribuci\u00f3 de la renda sota la l\u00f2gica d\u2019explotaci\u00f3 capitalista, \u00fanicament la mantindria invariable.<\/p>\n
En tot cas, el debat sobre la relaci\u00f3 de la productivitat i els salaris requereix una an\u00e0lisi molt \u00e0mplia i ha plantejat importants controv\u00e8rsies entre les distintes escoles de pensament econ\u00f2mic. No obstant, podem comentar algunes q\u00fcestions que ens ajudin a entendre una mica m\u00e9s el tema, especialment al voltant de com i en quina escala mesurem la productivitat.<\/p>\n
Els \u00faltims atacs contra la negociaci\u00f3 col\u00b7lectiva fan pensar que la intenci\u00f3 \u00e9s vincular els salaris a la productivitat de cada empresa en concret, o encara pitjor, a la de cada treballadora. En la l\u00ednea de fomentar l\u2019individualisme de la treballadora, l\u2019estrat\u00e8gia reorganitza clarament l\u2019estructura de poder de negociaci\u00f3 salarial minvant la uni\u00f3 de la classe treballadora. D\u2019aquesta manera augmenta la seva desprotecci\u00f3 enfront l\u2019empresari que la veu com una mera mercaderia.<\/p>\n
A m\u00e9s a m\u00e9s, aquest plantejament incorpora un error de base heretat de l\u2019an\u00e0lisi econ\u00f2mica neocl\u00e0ssica que l’economista Piero Sraffa ja va desmuntar als anys 60. I \u00e9s que la productivitat d’un b\u00e9 o servei, i per tant, del treball incorporat en la seva elaboraci\u00f3 dins d’una empresa, dep\u00e8n de la productivitat total del sistema econ\u00f2mic, aix\u00ed, qualsevol an\u00e0lisi parcial que vinculi directament la productivitat del treball amb la seva retribuci\u00f3 estar\u00e0 ignorant aquesta q\u00fcesti\u00f3 crucial (estudiants i llicenciades en economia dels darrers 20 anys, absteniu-vos de buscar-ho als apunts de la carrera, molt probablement no ho trobareu). Aix\u00f2 fa que sigui t\u00e8cnicament impossible mesurar de forma individualitzada la productivitat d’una empresa, i encara menys, d’una treballadora.L\u2019elaboraci\u00f3 d\u2019un producte incorpora l’activitat directa i indirecta de moltes empreses, especialment en un context de subcontractaci\u00f3 i externalitzaci\u00f3. L\u2019empresa central, que controla el mercat i aprofita el seu poder per captar els augments de productivitat, augmenta aix\u00ed els guanys i externalitza els riscos. Aix\u00f2 conforma un ambient de relacions interindustrials en plena desigualtat que s’allunya molt de la compet\u00e8ncia perfecta que tant anuncia l\u2019economia ortodoxa i la seva aplicaci\u00f3 obre la porta a un increment de les desigualtats socials.<\/p>\n
Per altra banda, lligar els salaris a la productivitat \u00e9s totalment incoherent en termes d’efici\u00e8ncia, i contradictori amb l’assignaci\u00f3 eficient del mercat de la teoria ortodoxa neocl\u00e0ssica. Es dissenya un sistema que premia les empreses productivament menys eficients amb la possibilitat de pagar salaris m\u00e9s baixos. Quelcom que no succeeix amb cap altre factor productiu o mercaderia. Seria impensable, per exemple, un sistema de retribuci\u00f3 del capital en el que les empreses menys productives paguessin un tipus d’inter\u00e8s menor. Ja sabem, per\u00f2, que els principis neoliberals s\u00f3n molt flexibles i selectius a l’hora de plantejar pol\u00edtiques econ\u00f2miques. A m\u00e9s, no t\u00e9 gaire sentit plantejar una transformaci\u00f3 cap a un model productiu d’alta tecnologia com s\u2019est\u00e0 anunciant des del govern i alhora incentivar les empreses menys eficients.<\/p>\n
Com no podria ser d\u2019altra manera, l’argument legitimador d’aquesta estrat\u00e8gia \u00e9s el foment de la competitivitat i de la creaci\u00f3 d’ocupaci\u00f3. \u00c9s a dir, pel b\u00e9 de tots, hem de poder vendre m\u00e9s barat i millorar la situaci\u00f3 competitiva exterior reduint els costos laborals. Segurament, la baixa competitivitat global de l’economia espanyola \u00e9s causa del model productiu desenvolupat durant les darreres d\u00e8cades, un tema molt m\u00e9s complex que el que planteja aquest argument, ja que hi ha sectors productius amb grans nivells de productivitat exterior. En qualsevol cas, es parteix de la idea (o m\u00e9s aviat creen\u00e7a) que la p\u00e8rdua de competitivitat obeeix a l’augment dels salaris, quan en realitat, segons l’OCDE, l\u2019economia espanyola \u00e9s l’\u00fanica d’aquesta organitzaci\u00f3 que ha experimentat un descens del salari mitj\u00e0. Els que defensen aquest argument haurien d’observar el retroc\u00e9s que les rendes del treball han patit des de mitjans dels anys 70 sobre el total de la renda nacional. Aix\u00ed veurien que all\u00f2 que realment ha augmentat han estat els excedents empresarials, que s\u00f3n els veritablement beneficiats de l’al\u00e7a de preus, i per tant, amb una major responsabilitat sobre la baixa competitivitat de l’economia espanyola que no pas els salaris.
\nEn resum, la proposta de lligar la productivitat als salaris s’enquadra en l’estrat\u00e8gia del capital per recuperar la taxa de guany a trav\u00e9s de l’empitjorament de les condicions de vida de la poblaci\u00f3. Un pas m\u00e9s en el violent i desesperat proc\u00e9s d\u2019auto-refundaci\u00f3 que el capitalisme est\u00e0 portant a terme.<\/p>\n