JOSEP MANEL BUSQUETA | Setmanari La Directa – 31\/01\/2012<\/p>\n
Els temps de crisi s\u00f3n temps convulsos pel capitalisme. En aquests per\u00edodes el funcionament normal de l\u2019activitat capitalista s\u2019interromp i amb ella queda aturada la din\u00e0mica social essencial per a la bona salut del proc\u00e9s de reproducci\u00f3 capitalista.<\/p>\n
La seq\u00fc\u00e8ncia de l\u2019impacte de la crisi en el funcionament de la societat \u00e9s ben coneguda. Sense possibilitats d\u2019assolir la rendibilitat adequada per a la inversi\u00f3 aquesta s\u2019atura i, amb ella, els processos productius i per tant la possibilitat de que la majoria de la poblaci\u00f3, no propiet\u00e0ria dels mitjans de producci\u00f3, trobi un empresari disposat a comprar la seva for\u00e7a de treball a canvi d\u2019un salari. Sense salari desapareixen els diners necessaris pel consum i per tant, les possibilitats de viure, amb una certa dignitat, en la societat capitalista queden seriosament q\u00fcestionades per una bona part de la poblaci\u00f3.<\/p>\n
Aix\u00ed doncs en els moments de crisi el capitalisme ha de reinventar-se. Ha d\u2019engegar importants canvis en la forma com combina i empra els recursos socials. Ha de desenvolupar nous processos productius que mitjan\u00e7ant l\u2019explotaci\u00f3 laboral, el fons essencial en el capitalisme, li han de permetre aconseguir els guanys necessaris per a reproduir-se com a model social dominant.<\/p>\n
Aquesta din\u00e0mica revolucion\u00e0ria \u00e9s la que f\u00e0cilment podem constatar si observem com el capitalisme ha sabut reorganitzar-se despr\u00e9s de cadascuna de les grans crisis estructurals que ha patit. Aix\u00ed veiem com despr\u00e9s de la gran crisi del 29, i despr\u00e9s que, gr\u00e0cies a la segona Guerra Mundial, es destru\u00eds una part important del valor existent, emergeix una nova forma d\u2019organitzaci\u00f3 social i econ\u00f2mica que tindr\u00e0 en el control i la regulaci\u00f3 de les finances un dels seus elements centrals. Aquesta tasca ser\u00e0 desenvolupada des de l\u2019Estat, instituci\u00f3 central en la nova din\u00e0mica del capitalisme, que s\u2019encarregar\u00e0 de prendre i desenvolupar, amb la seva intervenci\u00f3 activa, les decisions estrat\u00e8giques de desenvolupament econ\u00f2mic. La majoria de la poblaci\u00f3 queda integrada en el sistema gr\u00e0cies a la triada que conformen el treball assalariat, el consum de masses i el pacte social. Aquesta proposta social i econ\u00f2mica que assegurar\u00e0 tres d\u00e8cades de gran prosperitat al capitalisme, sobretot europeu, necessitar\u00e0 un important suport ideol\u00f2gic i alhora t\u00e8cnic. Aquest elements intel\u00b7lectuals s\u00f3n els que aportar\u00e0 la teoria econ\u00f2mica keynesiana i la socialdemocr\u00e0cia a nivell pol\u00edtic.<\/p>\n
El cas espanyol, el \u201ccambio sin ruptura\u201d ; o sigui m\u00e9s del mateix.<\/strong><\/p>\n Pel cas del capitalisme espanyol el proc\u00e9s pren connotacions for\u00e7a diferents. La gesti\u00f3 del capitalisme que proposa el franquisme durant aquest per\u00edode s\u2019allunyar\u00e0 de manera important del que succeeix en l\u2019entorn europeu. El feixisme imposa un model social i econ\u00f2mic sense organitzacions de classe i sense dret de vaga que t\u00e9 com a resultat un brutal empitjorament de les condicions de vida dels treballadors espanyols, sobretot durant els primers anys de postguerra. Cal tenir present per exemple, que els salaris reals en una ciutat industrial com Sabadell no retornaren als nivells del per\u00edode republic\u00e0 fins a finals de la d\u00e8cada dels 50. Aix\u00ed doncs el model econ\u00f2mic capitalista del franquisme ser\u00e0 un model que es sustentar\u00e0 en salaris baixos, una alta utilitzaci\u00f3 del factor treball i una molt baixa mecanitzaci\u00f3 que tindr\u00e0 com a conseq\u00fc\u00e8ncia una productivitat industrial molt m\u00e9s baixa que en la majoria dels pa\u00efsos europeus.<\/p>\n La mort del dictador i l\u2019inici d\u2019aix\u00f2 que s\u2019ha volgut anomenar democr\u00e0cia coincideix amb un moment hist\u00f2ric en que el capitalisme, a nivell global, ja ha esgotat el que donava de s\u00ed el r\u00e8gim d\u2019acumulaci\u00f3 de postguerra i es troba immers en una nova crisi. D\u2019aquesta crisi en sortir\u00e0 una nova forma de reorganitzaci\u00f3 social i econ\u00f2mica -la globalitzaci\u00f3- que tindr\u00e0 en la transnacionalitzaci\u00f3 productiva i en la expansi\u00f3 de la mercantilitzaci\u00f3, dos del seus gran pilars de funcionament. L\u2019estrat\u00e8gia neoliberal, a nivell de pol\u00edtica econ\u00f2mica i social, emergir\u00e0 com la forma hegem\u00f2nica de gesti\u00f3 de la societat que permetr\u00e0 l\u2019expansi\u00f3 i la consolidaci\u00f3 del capitalisme global.<\/p>\n En el cas de l\u2019Estat espanyol, i en el marc de la reorganitzaci\u00f3 del capitalisme global, veurem com des de l\u2019inici de la suposada democr\u00e0cia fins a l\u2019actualitat, totes les opcions pol\u00edtiques que arriben al govern es complementaran en el desenvolupament de la mateixa estrat\u00e8gia econ\u00f2mica. Amb independ\u00e8ncia del seu origen ideol\u00f2gic, UCD, PSOE i PP esdevenen marques diferents d\u2019un mateix producte. La conclusi\u00f3 que en podem extreure d\u2019aquest fet \u00e9s que en el cas espanyol, i sobretot pel que fa al model econ\u00f2mic i social, la democr\u00e0cia no ha suposat formes diferents d\u2019organitzaci\u00f3 de la societat i l\u2019economia en funci\u00f3 de l\u2019opci\u00f3 pol\u00edtica que ostent\u00e9s el govern. Veiem com els interessos econ\u00f2mics del capital, cada cop m\u00e9s internacionalitzat, s\u00f3n els que han marcat el dest\u00ed i l\u2019evoluci\u00f3 de l\u2019economia i la societat espanyoles.<\/p>\n Pel cas espanyol podem veure com s\u00f3n dos grans eixos els que determinen l\u2019opci\u00f3 estrat\u00e8gica de desenvolupament. Per una banda la internacionalitzaci\u00f3, que tindr\u00e0 en la integraci\u00f3 en el projecte econ\u00f2mic europeu el seu element estructurant i que suposar\u00e0 la plena integraci\u00f3 de l’Estat espanyol en la jerarquia econ\u00f2mica internacional com una perif\u00e8ria del centre. L\u2019altre gran pilar estrat\u00e8gic ser\u00e0 l\u2019aposta clara pel mercat en detriment d\u2019all\u00f2 p\u00fablic, com a gran orientador i dinamitzador de l\u2019economia. El resum m\u00e9s evident d\u2019aquest opci\u00f3 \u00e9s la que fa el ministre d\u2019economia \u201csocialista\u201d Solchaga quan afirm\u00e0 que la millor pol\u00edtica industrial per a l\u2019economia espanyola \u00e9s la que no existeix. Aquesta opci\u00f3 t\u00e9 com a corol\u00b7lari la proposta de que la principal tasca des de la pol\u00edtica econ\u00f2mica es basa en articular les mesures necess\u00e0ries per tal de que sigui la inversi\u00f3 privada, sobretot l\u2019estrangera, la que dinamitzi l’activitat econ\u00f2mica.<\/p>\n La bola de vidre: capitalisme quo vadis! No ens equivocarem de massa!!<\/strong><\/p>\n Tot sembla indicar que la situaci\u00f3 de crisi que actualment viu el capitalisme representa de nou, l\u2019esgotament del r\u00e8gim d\u2019acumulaci\u00f3 que des de la d\u00e8cada dels 70, li havia perm\u00e8s recuperar la taxa de guany. Amb l\u2019esgotament del model tamb\u00e9 deixa de ser funcional, i sobretot cre\u00efble, la legitimaci\u00f3 te\u00f2rica i social que l\u2019havia sustentat. Avui ja ning\u00fa pot creure la cantarella de que la din\u00e0mica eficient de l\u2019economia es basa en la no intervenci\u00f3 de l\u2019Estat, element central que bastia l\u2019ideari neoliberal dominant. Qu\u00e8 en seria avui del capitalisme si no compt\u00e9s amb el descomunal suport de totes i cadascuna de les institucions p\u00fabliques i dels seus plans d\u2019intervenci\u00f3 econ\u00f2mica! Plans d\u2019unes dimensions que deixen en xavalla el que va suposar el pla Marshall.<\/p>\n Resulta evident que de la recomposici\u00f3 econ\u00f2mica i social que permeti recuperar els guanys al capitalisme, i que per tant permeti recuperar el dinamisme que ara no t\u00e9, sobretot en els pa\u00efsos centrals, en sortir\u00e0 una nova forma de legitimaci\u00f3 te\u00f2rica, pol\u00edtica i social. A dia d\u2019avui podem intuir que una de les grans damnificades d\u2019aquest proc\u00e9s a nivell global en ser\u00e0 la democr\u00e0cia. Molt probablement pel conjunt de la societat europea on la idea de democr\u00e0cia, (entesa com la capacitat de la ciutadania de participar en la presa de les decisions que l\u2019afecta) representa un element diferenciador i estructural d\u2019aquestes societats, la din\u00e0mica cada cop m\u00e9s autorit\u00e0ria, cap on apunta la reestructuraci\u00f3 del capitalisme, representar\u00e0 un canvi substancial.<\/p>\n Pel cas de l\u2019Estat espanyol, la democr\u00e0cia no ha tingut mai la \u201cqualitat ciutadana\u201d que se li suposa en la majoria dels pa\u00efsos europeus, tal i com ja s\u2019ha assenyalat. En el cas espanyol, la democr\u00e0cia recent ha suposat una clara subordinaci\u00f3 de les decisions de la ciutadania a l\u2019estrat\u00e8gia de desenvolupament que el capital ha marcat des dels seus or\u00edgens. Recentment hem assistit a una nova posada en escena d\u2019aquesta din\u00e0mica. Hem vist com, amb la participaci\u00f3 de tot l\u2019entramat de poder institucional, per\u00f2 sense cap participaci\u00f3 de la ciutadania, s\u2019escometia una reforma constitucional que ens ve a dir que no pagar el deute \u00e9s anticonstitucional. Reforma que de fet constitueix una pe\u00e7a m\u00e9s del programa de govern que, sota l\u2019empara de l\u2019\u00fanica gesti\u00f3 possible de la crisi, ens t\u00e9 preparat el capital financer de la m\u00e0 de les diferents institucions titella que el representen (Fons Monetari Internacional, Governs i Uni\u00f3 Europea).<\/p>\n Sense massa ress\u00f2 medi\u00e0tic, el 26 de mar\u00e7 es reuniren a la Moncloa l\u2019antic president del govern Jos\u00e9 Lu\u00eds Rodr\u00edguez Zapatero i els representants de les 41 empreses amb m\u00e9s pes en l\u2019economia del pa\u00eds. Per fer-se una idea del poder que exerceixen aquestes empreses sobre el conjunt de la societat espanyola cal tenir present que la riquesa acumulada per 14 dels m\u00e9s rics de la reuni\u00f3 \u00e9s igual a 4 vegades el PIB espanyol (Veure \u00abL’Estrat\u00e8gia del Capital: Informe d’economia n\u00ba8 del Seminari Taifa). En aquesta trobada es parl\u00e0 sobretot de quatre reformes: la del mercat de treball, la de les pensions, la del sistema financer i l\u2019energ\u00e8tica. La trobada comptava amb un text: \u201cUn moment clau d’oportunitat per a construir entre tots l’Espanya admirada del futur 2010\u201d. Aquest text, elaborat per la Fundaci\u00f3n Everis amb la participaci\u00f3 50 alts executius de grans empreses i 50 \u201cexperts\u201d multitem\u00e0tics (entre els que podem trobar noms com: Amando de Miguel, Xavier Sala i Mart\u00edn o el de Pedro Schwartz), planteja les diferents l\u00ednies estrat\u00e8giques de desenvolupament social i econ\u00f2mic futur. L\u2019eix d\u2019aquestes propostes gira al voltant de la necessitat de construir i potenciar el que anomenen la marca Espa\u00f1a que segons diuen \u201chan de transcendir els cicles electorals\u201d.<\/p>\n Vivim en un regne que enterra sense cap mena de dubte i amb tot el reconeixement dels pol\u00edtics \u201crepresentatius\u201d un franquista com Fraga, comprom\u00e8s amb tots els crims de la dictadura. Aquesta \u00e9s la nostra democr\u00e0cia. Vistes aix\u00ed les coses, el serrell que ens queda per veure \u00e9s qui ser\u00e0 la titella pol\u00edtica que passar\u00e0 a la hist\u00f2ria com el responsable que haur\u00e0 d\u2019aplicar les mesures de pol\u00edtica econ\u00f2mica m\u00e9s dures de la hist\u00f2ria recent, conjuntament amb els nivells de repressi\u00f3 m\u00e9s elevats que haur\u00e0 viscut la societat espanyola en els darrers trenta anys. Ser\u00e0 Mariano Rajoy? Jo en tinc els meus dubtes. <\/p>\n
\nPodem apreciar com en la direcci\u00f3 d\u2019aportar una gesti\u00f3 \u201cadequada\u201d de la crisi s\u2019imposa all\u00e0 on resulta necessari, en aquest cas Gr\u00e8cia i It\u00e0lia, governs \u201ct\u00e8cnics\u201d. Aquest governs no gaudeixen de cap legitimaci\u00f3 pr\u00f2pia de la democr\u00e0cia tradicional i \u00e9s la seva aura de \u201cneutralitat\u201d i \u201cefici\u00e8ncia\u201d la que els legitima com a opcions necess\u00e0ries i acceptables pel conjunt de la societat. Lluny de la fa\u00e7ana que proposen, la realitat \u00e9s que aquests governs amaguen una clara opci\u00f3 per la gesti\u00f3 de la crisi, que t\u00e9 com a objectiu assegurar la concentraci\u00f3, de tot l\u2019excedent que es produeix, en mans sobretot del capital financer i que va en detriment de totes les pol\u00edtiques que asseguraven el conjunt de drets socials per a la majoria de la poblaci\u00f3.<\/p>\n