{"id":1285,"date":"2012-01-27T21:10:15","date_gmt":"2012-01-27T19:10:15","guid":{"rendered":"http:\/\/seminaritaifa.org\/?p=1285"},"modified":"2012-01-27T21:10:15","modified_gmt":"2012-01-27T19:10:15","slug":"adeu-a-les-caixes-entrevista-amb-francisco-ferrer","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/2012\/01\/27\/adeu-a-les-caixes-entrevista-amb-francisco-ferrer\/","title":{"rendered":"Adeu a les caixes (Entrevista amb Francisco Ferrer)"},"content":{"rendered":"

El diari l’accent<\/a> publica una entrevista amb Francisco Ferrer (membre del seminari Taifa) al voltant de la reestructuraci\u00f3 del sistema financer.<\/p>\n

\n
Open publication<\/a> – Free publishing<\/a> – More accent<\/a><\/div>\n<\/div>\n

<\/p>\n

Ad\u00e9u a les caixes – Abel Caldera, Berga | L’ACCENT 218<\/strong>\t <\/p>\n

Gr\u00e0fic Caixes - L'Accent<\/a>

Gr\u00e0fic Caixes - L'Accent<\/p><\/div>\n

Des de 2008, el panorama de les caixes d’estalvi ha canviat radicalment. En nom\u00e9s tres anys la xarxa d’entitats, fins a 15, que cobria el territori, s’ha anat concentrant en poques institucions i en molts casos diluint-se en entitats d’abast estatal. De caixes a bancs, i entremig aspectes tan diversos com les obres socials, els desnonaments o les participacions preferents.
\nFrancisco Ferrer \u00e9s una de les veus del Seminari Taifa que ens els darrers mesos ha realitzat desenes de xerrades sobre el sistema financer i la problem\u00e0tica de les caixes d’estalvi. L’ACCENT hem volgut con\u00e8ixer la seva visi\u00f3 i com aquests canvis afecten l’estructura social i econ\u00f2mica dels Pa\u00efsos Catalans.
\n\u201cBen aviat veurem un proc\u00e9s de desmantellament de l’obra social\u201d \/\/ \u201cEls serveis de cr\u00e8dit, dip\u00f2sit i comptes corrents s’han convertit en b\u00e9ns de primera necessitat\u201d \/\/ \u201cDes dels 80 amb el triomf del neoliberalisme, les caixes ja eren un mal al qual buscar soluci\u00f3\u201d \/\/ \u201cEl col\u00b7lapse en el sistema financer tal com el coneixem cada vegada est\u00e0 pitjor\u201d.<\/strong><\/p>\n

Qu\u00e8 han estat les caixes d’estalvi? Capitalisme popular, un instrument de socialitzaci\u00f3 de la riquesa o una variant del sistema bancari tradicional?<\/strong><\/p>\n

D’all\u00f2 que te\u00f2ricament havien de ser a all\u00f2 que han estat en la realitat aquesta \u00faltima etapa, hi ha una difer\u00e8ncia considerable: conviv\u00e8ncia amb les bombolles especulatives, fent possible la corrupci\u00f3, el clientelisme pol\u00edtic, les jerarquies olig\u00e0rquiques, molt poca difer\u00e8ncia amb els bancs pel que fa al tracte cap als menys privilegiats. Algun tractament caritatiu de l’obra social i molt de luxe sumptuari. Podr\u00edem aprofundir \u00e0mpliament tots aquests temes i algun altre. Malgrat tot, despr\u00e9s d’una defunci\u00f3 \u00e9s costum parlar b\u00e9 del subjecte. Cal remarcar l’exist\u00e8ncia de l’obra social de la qual s\u00f3n benefici\u00e0ries forces persones, que a causa de la proximitat territorial va beneficiar a molts projectes empresarials. Segons la const\u00e0ncia que en tenim, les condicions de treball estaven per sobre de la mitjana. Que hi havia la possibilitat d’un control pol\u00edtic. Que gran part dels beneficis obtinguts es van reinvertir en el creixement de l’entitat. Despr\u00e9s va arribar la crisi…<\/p>\n

Despr\u00e9s del proc\u00e9s de bancaritzaci\u00f3, quines difer\u00e8ncies reals hi haur\u00e0 amb l’anterior situaci\u00f3?<\/strong><\/p>\n

Ben aviat veurem un proc\u00e9s de desmantellament de l’obra social. Els nous accionistes nom\u00e9s aspiren a rendibilitzar els seus diners.
\nJa estan comprant les caixes a uns preus molt bons i amb la garantia que l’Estat cobreix els possibles riscos de futures p\u00e8rdues. Aix\u00f2 suposar\u00e0 un altre atac a les arques de l’Estat.
\nUna altra gran difer\u00e8ncia real ser\u00e0 l’impacte sobre l’ocupaci\u00f3. Molts acomiadaments i moltes oficines tancades que obligaran a despla\u00e7aments majors en les zones rurals. Hi ha tamb\u00e9 la p\u00e8rdua de la possibilitat d’un control pol\u00edtic que hauria d’haver-se fet millor, per\u00f2 que ara s’elimina tota possibilitat de millorar-lo.<\/p>\n

La concentraci\u00f3 financera, quins efectes tindr\u00e0? Far\u00e0 augmentar el poder dels bancs? Canviar\u00e0 la correlaci\u00f3 de poder en les elits dirigents?<\/strong><\/p>\n

Els efectes de la concentraci\u00f3 en sectors que cobreixen necessitats importants per als usuaris s\u00f3n sempre nefastos. Els serveis de cr\u00e8dit, dip\u00f2sit i comptes corrents s\u00f3n imprescindibles per a la gent, s’han convertit en b\u00e9ns de primera necessitat a causa del funcionament de l’economia actual. \u00c9s dif\u00edcil sobreviure dins del sistema sense tenir un compte corrent i aix\u00f2 es fa pagar. Encara que mai va ser un sector amb una compet\u00e8ncia aut\u00e8ntica, l’exist\u00e8ncia de moltes empreses suposava una capacitat m\u00ednima de canviar d’entitat quan una donava un mal tracte, de buscar una nova taxaci\u00f3 o de trobar un cr\u00e8dit quan ens era negat per una altra caixa. No obstant aix\u00f2, el fet de sotmetre a pr\u00e0ctiques comunes com les comissions creixents, els tipus d’inter\u00e8s alts, la falta d’informaci\u00f3 per als dip\u00f2sits… denotaven un mercat sense compet\u00e8ncia. La disminuci\u00f3 del nombre d’empreses, suposar\u00e0 m\u00e9s poder per als bancs que quedin. Formaran un oligopoli aut\u00e8ntic en un servei cada cop m\u00e9s b\u00e0sic. Durant els anys 70 i 80, els grans banquers de l’Estat espanyol menjaven junts un cop a la setmana i all\u00e0 decidien la pol\u00edtica financera de l’estat. Ara s\u00f3n m\u00e9s subtils. Finalment tot es tradueix en m\u00e9s temps del treball de les persones dedicat a pagar les rendes financeres.
\nLa correlaci\u00f3 de les elits de poder no canvia per decret llei o per la privatitzaci\u00f3 de les caixes. M\u00e9s aviat al rev\u00e9s, els pol\u00edtics beneeixen amb decrets all\u00f2 que en les relacions de poder ja s’ha aprovat. La hist\u00f2ria de les grans elits dirigents \u00e9s llarga. El nostre sistema financer i el productiu tenen vincles din\u00e0stics forts, d’amistat, d’escola… n’hi ha prou amb veure qui \u00e9s present en els consells d’administraci\u00f3 de les nostres empreses productives i en el nostre sector financer per entendre l’entramat en el qual se suma la porta girat\u00f2ria de la classe pol\u00edtica. Els ministres que se’n van anar a les caixes i els financers que es van asseure en el govern.<\/p>\n

Sobre quines bases s’ha fet aquesta concentraci\u00f3 financera? Qui n’ha estat el beneficiat?<\/strong><\/p>\n

L’actual concentraci\u00f3 financera i la privatitzaci\u00f3 de les caixes ha estat un llarg proc\u00e9s. Des dels 80 amb el triomf de la supremacia ideol\u00f2gica del neoliberalisme, les caixes ja eren un mal al qual buscar soluci\u00f3. Tot el que fes ferum de p\u00fablic havia de privatitzar-se en nom de la suposada efici\u00e8ncia de la gesti\u00f3 privada. La hist\u00f2ria ha demostrat que els bancs que van generar la crisi no tenien res de p\u00fablics i que algunes caixes han funcionat millor que alguns bancs en la nostra zona.
\nEl model de rescat bancari global de l’octubre de 2008 suposa una recomposici\u00f3 de poder en tot el sistema financer mundial. Els governs no van estar a l’al\u00e7ada de prendre les mesures necess\u00e0ries per a l’economia real, la hist\u00f2ria a partir d’aquella \u00e8poca va canviar, es va donar m\u00e9s poder sobre tota l’economia mundial als grans bancs. La manera en qu\u00e8 es van realitzar els rescats va fixar les bases no nom\u00e9s per a la concentraci\u00f3 financera, sin\u00f3 per al poder dels governs, a les formes de la democr\u00e0cia, a la submissi\u00f3 a les empreses productives i a la pressi\u00f3 a les poblacions actuals i les de les \u00e8poques vinents. Els rescats de 2008 van posar el m\u00f3n als peus dels rescatats.
\nEl primer acord entre Zapatero i Rajoy va ser la privatitzaci\u00f3 de les caixes. El segon, i \u00faltim, un canvi constitucional que obliga a pagar als mercats preferentment, abans de qualsevol altra despesa pressupost\u00e0ria. Queda clar qui es troba beneficiat i qui paga.<\/p>\n

Recentment ha esclatat la pol\u00e8mica de les participacions preferents. Podem parlar de \u00abcorralito\u00bb?<\/strong><\/p>\n

No. El \u201ccorralito\u201d s’esdev\u00e9 quan no hi ha diners per a qu\u00e8 la gent recuperi els seus dip\u00f2sits perqu\u00e8 s’ha perdut la confian\u00e7a en el sistema financer i tothom vol recuperar la seva liquiditat.
\nEn aquest moment hi ha diners i molts. El BCE ha injectat en els balan\u00e7os dels bancs i les caixes quasi mig bili\u00f3 d’euros. \u00c9s cert que no hi ha confian\u00e7a i que els agents financers tornen a resguardar aquesta liquiditat en el dip\u00f2sit del BCE, per\u00f2 les preferents no s\u00f3n el \u201ccorralito\u201d. La paraula adequada \u00e9s estafa. Els bancs, i sobretot les caixes, van captar les preferents dels seus clients m\u00e9s confiats, gent que es va refiar dels directors de la seva oficina de tota la vida i aquests van aprofitar-ho per recomanar el producte que la banca necessitava vendre en aquell moment. Les preferents s\u00f3n la conseq\u00fc\u00e8ncia del requeriment legal d’un percentatge de capital propi sobre el volum de pr\u00e9stecs que s’han donat en cada banc. Aquesta obligaci\u00f3 que pretenia regular una mica la solv\u00e8ncia de les entitats va generar la necessitat urgent d’aconseguir diners dels clients, treure’l de les formes m\u00e9s segures de dip\u00f2sit de llarg termini i posar-lo \u201ca perpetu\u00eftat\u201d a disposici\u00f3 del banc perqu\u00e8 comptava com a capital. Segur que els clients van acceptar legalment les condicions, per\u00f2 l’exist\u00e8ncia de l’asimetria d’informaci\u00f3, la quantitat de col\u00b7locacions, el coneixement d’aquella \u00e8poca del risc existent i el perfil de molts dels afectats, fan anomenar-ho ESTAFA.<\/p>\n

Les administracions han tingut participaci\u00f3 destacada en la gesti\u00f3 de les caixes. \u00c9s viable demanar responsabilitats penals als pol\u00edtics?<\/strong><\/p>\n

El primer pas per a sortir d’aquesta gran cisi financera i real \u00e9s determinar-ne els responsables, fer que tornin all\u00f2 que han robat directament, els sous fraudulents aprovats per consellers endog\u00e0mics, les grans primes pagades tot i el frac\u00e0s…
\nA aquest caos econ\u00f2mic i a les seves conseq\u00fc\u00e8ncies de destrucci\u00f3 per a milions de fam\u00edlies no hi hem arribat per un desastre natural ni per una epid\u00e8mia, sin\u00f3 per l’acci\u00f3 o l’omissi\u00f3 de determinats personatges, que no s\u00f3n molts. Una societat no pot recuperar-se si els causants dels danys segueixen sent premiats. I si la soluci\u00f3 \u00e9s deixar passar el temps, la hist\u00f2ria torna a repetir-se amb crisis m\u00e9s greus ja que no s’han corregit els comportaments.
\nExisteixen figures en el codi penal per tal que la just\u00edcia faci la seva feina. Tamb\u00e9 els pol\u00edtics que van gestionar les caixes han de pagar, per\u00f2 acostumem a oblidar-nos dels tecn\u00f2crates, que presumptament no tenen ideologia… El sistema li ha encarregat la gesti\u00f3 del risc i ja sabem com ho han fet, aix\u00f2.<\/p>\n

Des d’una perspectiva nacional de Pa\u00efsos Catalans, perdre les caixes \u00e9s perdre sobirania?<\/strong><\/p>\n

La sobirania d’un poble ha de basar-se en un bon sistema productiu: empreses funcionant, treballadors amb feines dignes, un bon sistema fiscal que impedeixi el desastre de la desigualtat que es donava durant l’etapa del creixement i que va ser una de les causes de la crisi, una demanda interna solvent i un sistema p\u00fablic ben finan\u00e7at.
\nPer descomptat que un sistema financer proper sempre \u00e9s una ajuda per\u00f2 si no tenim les condicions anteriors es pot caure en la trampa del deute. El cr\u00e8dit amic va dur, per la via de l’endeutament, a molts ajuntaments i comunitats aut\u00f2nomes a baixar els impostos per sota del que era necessari i els interessos creixents fan que poc a poc sigui impossible retornar els cr\u00e8dits. En l’actual situaci\u00f3 financera global molts estats han perdut la seva sobirania sense perdre els seus bancs nacionals, fins i tot mantenint la seva moneda i el seu banc central.<\/p>\n

Molta gent, davant el ball de fusions, es planteja qu\u00e8 fer amb els diners que t\u00e9 en una caixa. Quines alternatives tenim? S\u00f3n reals o nom\u00e9s simb\u00f2liques?<\/strong><\/p>\n

Aix\u00f2 dep\u00e8n de la quantitat. Si \u00e9s un estalvi normal estar\u00e0 igualment assegurat (o no) en qualsevol de les entitats que sobrevisqui. Si parlem de molt capital, tindr\u00e0 un problema. \u00c9s per aix\u00f2 que s’estan pagant interessos negatius, per assegurar el retorn dels diners. Si la idea \u00e9s fer alguna cosa m\u00e9s \u00e8tica amb la inversi\u00f3, existeixen entitats les inversions de les quals s\u00f3n m\u00e9s \u00e8tiques que les dels bancs. Existeixen tamb\u00e9 cooperatives de cr\u00e8dit que no s’han privatitzat. Ambdues solucions impliquen riscos. Ara b\u00e9, si volem parlar d’alternatives, s’ha d’obrir un debat molt m\u00e9s llarg que aquesta entrevista. Es tracta de definir un model alternatiu a l’actual. Llavors s’han de posar unes altres bases i per aix\u00f2 s’ha de posar en q\u00fcesti\u00f3 la forma de tota l’estructura actual de cr\u00e8dit i estalvi. Acceptem la usura? L’estalvi, el cr\u00e8dit i la gesti\u00f3 del risc han d’estar en mans privades? El funcionament bancari ha de ser un sistema jer\u00e0rquic? Com s’estableix el control democr\u00e0tic del nou model? Puc escollir democr\u00e0ticament al director que m’aconselli? Quin \u00e9s el marc geogr\u00e0fic \u00f2ptim? El sector productiu ha d’estar sota les ordres del capital financer?
\nAbans d’arribar a l’Alternativa ja no tindrem els diners. Per\u00f2 \u00e9s urgent tenir respostes. El col\u00b7lapse en el sistema financer tal com el coneixem cada vegada est\u00e0 pitjor. No aconsegueixen reparar-lo, despr\u00e9s de quatre anys tampoc tenen respostes. Potser no estem formulant la pregunta adequada…\u00bf!?<\/p>\n

Font:<\/strong> L’Accent<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El diari l’accent<\/a> publica una entrevista amb Francisco Ferrer (membre del seminari Taifa) al voltant de la reestructuraci\u00f3 del sistema financer.<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":1319,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_feature_clip_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[6],"tags":[36,112,122],"class_list":["post-1285","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-membres-taifa","tag-banca","tag-entrevistes","tag-finances"],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1285","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1285"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1285\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1285"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1285"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/seminaritaifa.org\/taifa\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1285"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}